Variation in habitat suitability does not always relate to variation in species' plant functional traits.

Habitat suitability models, which relate species occurrences to environmental variables, are assumed to predict suitable conditions for a given species. If these models are reliable, they should relate to change in plant growth and function. In this paper, we ask the question whether habitat suitability models are able to predict variation in plant functional traits, often assumed to be a good surrogate for a species' overall health and vigour. Using a thorough sampling design, we show a tight link between variation in plant functional traits and habitat suitability for some species, but not for others. Our contrasting results pave the way towards a better understanding of how species cope with varying habitat conditions and demonstrate that habitat suitability models can provide meaningful descriptions of the functional niche in some cases, but not in others.

Evaluation of the molluscicidal properties of Euphorbia splendens var. hislopii (n. e. b.) (Euphorbiaceae) - 1: experimental test in a lentic habitat

The latex of Euphorbia splendens var. hislopii, at concentrations between 5 to 12 mg/l, kills 100% of the population of Biomphalaria glabrata in a lentic habitat, after 24 h. The lyophilized latex, stocked for 18 months, killed only 34.2% of the snails, at the concentration of 5 mg/l, and 96.0% at 12 mg/l. No lethal effect was observed among Pomacea haustrum exposed to the same concentrations of the molluscicide.

Evaluation of the molluscicidal property of Euphorbia splendens var. Hispolii (N.E.B.) (Euphorbiaceae): 2. Investigation in lotic habitat

The latex of Euphorbia splendens var. hispolii in 12 ppm concentration (12 mg/l) caused 100% mortality for a Biomphalaria tenagophila population in a lotic habitat after 9 hr of dripfeed application. For sentinel snails, in cages placed at the water surface and buried under 0.10 m, the mortality rates varied with the distance from the application point and were: 100% (0 m); 92.6% (50 m) and 94.7% (100). No lethal effects were observed for the other living species in this habitat (Pomacea haustrum and Poecilia reticulata).

Factors conditioning the habitat and the density of Biomphalaria tenagophila (Orbigny, 1835) in an isolated schistosomiasis focus in Rio de Janeiro city

The present work was carried out in a watercress garden in Alto da Boa Vista, in the city of Rio de Janeiro, Brazil. The investigation was carried out in two phases. The first one (1985-86) involved the sampling of Biomphalaria tenegophila in two areas to determine its relative populational densities. The results showed that the populations presented similar densities and dynamics. The second phase (1988-89) involved the study of the influence of some environmental factors on the establishment of B. tenagophila in watercress garden. Two factors were identified as responsible for the establishment of B. tenagophila in the garden: (1) the quality of the water entering the irrigation system, to which domestic sewage is added, and (2) alterations in the nature of the substrate, due to inadequate fertilization techniques, which employ organic matter from adjacent pigsties. Aquatic plants and hydrological parameters of the irrigation system were subsidiary factors to the establishment of B. tenagophila in the garden.

Prevenció de conflictes i governança descentralitzada: alguns comentaris sobre l'estat de la qüestió en la teoria i en la pràctica

Existeix alguna relació entre governabilitat descentralitzada i prevenció de conflictes? El present article intenta respondre a aquesta pregunta presentant la situació actual de la intersecció entre ambdós conceptes. Partint del fet que el conflicte social és inevitable, així com de l’existència de noves amenaces i conflictes i de noves demandes de seguretat basades en les persones (seguretat humana), les nostres societats han d’intentar que els canvis siguin pacífics. A través d’un exhaustiu anàlisis de la bibliografia existent i de l’estudi de diversos casos, aquest article sosté que la governabilitat descentralitzada pot contribuir a aquests esforços transformant conflictes, fomentant el repartiment de poder i augmentant els incentius d’inclusió de grups minoritaris. Tot i la dificultat de mesurar el seu impacte sobre la prevenció de conflictes, s’argumenta que la governabilitat descentralitzada pot tenir un impacte molt positiu en la reducció de les causes que produeixen conflictes gràcies a la seva habilitat per crear war/violence preventors. Més concretament, en aquest article se suggereix que la governabilitat descentralitzada pot influir positivament sobre les causes a curt i mitjà termini.

Una aplicació crítica de la teoria de la securitització: superant el dilema normatiu d'escriure sobre la seguretat

L’article tracta el dilema normatiu que implica l’aplicació de la `securitització´, com mètode per a comprendre la construcció social de les amenaces i les polítiques de seguretat. La securitització com empresa teòrica i pràctica es utilitzada de manera creixent per part d’acadèmics i executors. El present treball acadèmic pretén proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securitització, una aplicació alternativa de la mateixa que és sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqüències normatives que comporta la seva utilització. L’article sosté que l’anàlisi i el debat sobre processos de securitització té implicacions normatives que, en aquest estudi, s’entenen com la securitització negativa d’un referent. En el mateix s’afirma que la securitització negativa d’un referent es duu a terme per mitjà de l’anàlisi acrítica dels processos de securitització que han sorgit a través de relacions d’exclusió i de poder. S’ofereix, doncs, una comprensió crítica i una aplicació dels estudis en securitització com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Així, en primer lloc, s’examina cóm la creació de la teoria de securitització per part de l’Escola de Copenhague (Copenhagen School) dóna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simbòlic de la seguretat vista com invocació política i concepte teòric. En segon lloc, s’avaluen els intents previs de superació del dilema normatiu dels estudis de securitització perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes s’enfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de l’aplicació de la securitització es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crítics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relació a ella. Els exemples rellevants que es donen a l’article son el de la securitització del terrorisme internacional i la immigració.

El camí de la tasca a l'activitat: el treball en petit grup en enfocaments AICLE des de la perspectiva de la Teoria de l'Activitat

Estudi dut a terme dins de l'equip col·laboratiu CLIL-SI, sobre el treball en petit grup en una aula AICLE de ciències en anglès, partint d'una perspectiva sociocultural de l'aprenentatge, i parant especial atenció a la distinció entre tasca (material proposat pel docent) i activitat (allò que els alumnes fan per a realitzar la tasca de manera comunicativa) que proposa la Teoria de l'Activitat. L'objectiu és comprendre millor la dinàmica de grup en el desenvolupament d'una tasca AICLE, i observar les instàncies d'integració de continguts i llengua, per la qual cosa es descriuen i categoritzen les activitats que fan els alumnes

Habitat, breeding performance, diet and individual age in Swiss barn owls (Tyto alba)

Intensification of farming over the past 50 years has homogenised the landscape structure and contributed to the decline of bird populations in Europe. To better target the conservation of the Barn Owl Tyto alba, we assessed the influence of the landscape structure on breeding performance in western Switzerland. The analyses considered a 23-year data set of breeding parameters collected in an area dominated by intensive agriculture. Using a Geographic Information System approach, landscape characteristics were described around 194 nest sites. Our analyses showed that nest-box occupancy, laying date, clutch and brood size, egg volume and probability of producing a second annual clutch were not significantly associated with any of the eight principal landscape variables (agricultural land, woodland, urban area, hedgerows, cereals, sugar beet, maize and meadow). Nevertheless, the probability that a breeding pair occupied a nest-box decreased the more roads there were surrounding the nest-box. The absence of strong associations between habitat features and breeding parameters suggests that prey availability may be relatively similar between the different breeding sites. In our study area Barn Owls can always find suitable foraging habitats around most nest-boxes.

Ecology of mosquitoes (Diptera: Culicidae) in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. II - Habitat distribution

The mosquito (Diptera: Culicidae) ecology was studied in areas of Serra do Mar State Park, State of São Paulo, Brazil. Systematized biweekly human bait collections were made three times a day, for periods of 2 or 3 h each, in sylvatic and rural areas for 24 consecutive months (January 1991 to December 1992). A total of 24,943 adult mosquitoes belonging to 57 species were collected during 622 collective periods. Aedes scapularis, Coquillettidia chrysonotum, Cq. venezuelensis, Wyeomyia dyari, Wy. longirostris, Wy. theobaldi and Wy. palmata were more frequently collected at swampy and at flooded areas. Anopheles mediopunctatus, Culex nigripalpus, Ae. serratus, Ae. fulvus, Psorophora ferox, Ps. albipes and the Sabethini in general, were captured almost exclusively in forested areas. An. cruzii, An. oswaldoi and An. fluminensis were captured more frequently in a residence area. However, Cx. quinquefasciatus was the only one truly eusynanthropic. An. cruzii and Ae. scapularis were captured feeding on blood inside and around the residence, indicating that both species, malaria and arbovirus vectors respectively, may be involved in the transmission of these such diseases in rural areas.

Microhabitat preferences of Biomphalaria pfeifferi and Lymnaea natalensis in a natural and a man-made habitat in Southeastern Tanzania

Schistosoma mansoni is an important human parasitic disease which is widespread throughout Africa. As Biomphalaria pfeifferi snails act as intermediate host, knowledge of their population ecology is an essential prerequisite towards understanding disease transmission. We conducted a field study and assessed the density and microhabitat preferences of B.pfeifferi in a natural habitat which was a residual pool of a river. Repeated removal collecting revealed a density of 26.6 [95% confidence interval (CI): 24.9-28.3] snails/m2. B.pfeifferi showed microhabitat preferences for shallow water (depths: 0-4cm). They were found most abundantly close to the shoreline (distances: 0-40cm), and preferred either plant detritus or bedrock as substratum. Lymnaea natalensis, a snail which may act as a host for human Fasciola gigantica, also occurred in this habitat with a density of 34.0 (95% CI: 24.7-43.3) snails/m2, and preferred significantly different microhabitats when compared to B.pfeifferi. Microhabitat selection by these snail species was also investigated in a man-made habitat nearby, which consisted of a flat layer of concrete fixed on the riverbed, covered by algae. Here, B.pfeifferi showed no preference for locations close to the shoreline, probably because the habitat had a uniform depth. We conclude that repeated removal collecting in shallow habitats provides reliable estimates of snail densities and that habitat changes through constructions may create favourable microhabitats and contribute to additional disease transmission.

Mètodes algebraics i de teoria de la prova per a la formalització del raonament vague

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Università degli studi di Siena, Italy , entre 2007 i 2009. El projecte ha consistit en un estudi de la formalització lògica del raonament en presència de vaguetat amb els mètodes de la Lògica Algebraica i de la Teoria de la Prova. S'ha treballat fonamental en quatre direccions complementàries. En primer lloc, s'ha proposat un nou plantejament, més abstracte que el paradigma dominant fins ara, per l'estudi dels sistemes de lògica borrosa. Fins ara en l'estudi d'aquests sistemes l'atenció havia recaigut essencialment en l'obtenció de semàntiques basades en tnormes contínues (o almenys contínues per l'esquerra). En primer nivell de major abstracció hem estudiat les propietats de completesa de les lògiques borroses (tant proposicionals com de primer ordre) respecte de semàntiques definides sobre qualsevol cadena de valors de veritat, no necessàriament només sobre l'interval unitat dels nombres reals. A continuació, en un nivell encara més abstracte, s’ha pres l'anomenada jerarquia de Leibniz de la Lògica Algebraica Abstracta que classifica tots els sistemes lògics amb un bon comportament algebraic i s'ha expandit a una nova jerarquia (que anomenem implicacional) que permet definir noves classes de lògiques borroses que contenen quasi totes les conegudes fins ara. En segon lloc, s’ha continuat una línia d'investigació iniciada els darrers anys consistent en l'estudi de la veritat parcial com a noció sintàctica (és a dir, com a constants de veritat explícites en els sistemes de prova de les lògiques borroses). Per primer cop, s’ha considerat la semàntica racional per les lògiques proposicionals i la semàntica real i racional per les lògiques de primer ordre expandides amb constants. En tercer lloc, s’ha tractat el problema més fonamental del significat i la utilitat de les lògiques borroses com a modelitzadores de (part de) els fenòmens de la vaguetat en un darrer article de caràcter més filosòfic i divulgatiu, i en un altre més tècnic en què defensem la necessitat i presentem l'estat de l'art de l'estudi de les estructures algèbriques associades a les lògiques borroses. Finalment, s’ha dedicat la darrera part del projecte a l'estudi de la complexitat aritmètica de les lògiques borroses de primer ordre.

Evaluating the ability of habitat suitability models to predict species presences.

Models predicting species spatial distribution are increasingly applied to wildlife management issues, emphasising the need for reliable methods to evaluate the accuracy of their predictions. As many available datasets (e.g. museums, herbariums, atlas) do not provide reliable information about species absences, several presence-only based analyses have been developed. However, methods to evaluate the accuracy of their predictions are few and have never been validated. The aim of this paper is to compare existing and new presenceonly evaluators to usual presence/absence measures. We use a reliable, diverse, presence/absence dataset of 114 plant species to test how common presence/absence indices (Kappa, MaxKappa, AUC, adjusted D-2) compare to presenceonly measures (AVI, CVI, Boyce index) for evaluating generalised linear models (GLM). Moreover we propose a new, threshold-independent evaluator, which we call "continuous Boyce index". All indices were implemented in the B10MAPPER software. We show that the presence-only evaluators are fairly correlated (p > 0.7) to the presence/absence ones. The Boyce indices are closer to AUC than to MaxKappa and are fairly insensitive to species prevalence. In addition, the Boyce indices provide predicted-toexpected ratio curves that offer further insights into the model quality: robustness, habitat suitability resolution and deviation from randomness. This information helps reclassifying predicted maps into meaningful habitat suitability classes. The continuous Boyce index is thus both a complement to usual evaluation of presence/absence models and a reliable measure of presence-only based predictions.

Relationship between antennal sensilla pattern and habitat in six species of Triatominae

In order to determine if habitat similarity is correlated with a similarity of sensilla pattern, we analyzed six species of Triatominae present in two biogeographic regions of Brazil: the "caatinga" and the "cerrado". In broad terms Triatoma infestans (cerrado) and T. brasiliensis (caatinga) are found in human domiciles, T. sordida (cerrado) and T. pseudomaculata (caatinga) colonize peridomestic habitats, and Rhodnius neglectus (cerrado) and R. nasutus (caatinga) inhabit palm tree crowns. The number and distribution of four sensilla types (bristles, thin and thick walled trichoidea, and basiconica) were compared in these species. Sexual dimorphism of sensilla patterns was noted in T. sordida, T. brasiliensis and T. pseudomaculata. A principal component analysis showed three main groups: (i) species that live in the palms, (ii) domiciliated species and (iii) those living in the peridomestic habitat. T. infestans almost exclusively domestic, was placed at the centre of the canonical map and some individuals of other species overlapped there. These results support the idea that the patterns of antennal sensilla are sensitive indicators of adaptive process in Triatominae. We propose that those species that inhabit less stable habitats possess more types of sensilla on the pedicel, and higher number of antennal sensilla.