Effects of shoot pruning and inflorescence thinning on plant growth, yield and fruit quality of greenhouse tomatoes in a tropical climate

The combined effects of shoot pruning (one or two stems) and inflorescence thinning (five or ten flowers per inflorescence) on greenhouse tomato yield and fruit quality were studied during the dry season (DS) and rainy season (RS) in Central Thailand. Poor fruit set, development of undersized (mostly parthenocarpic) fruits, as well as the physiological disorders blossom-end rot (BER) and fruit cracking (FC) turned out to be the prevailing causes deteriorating fruit yield and quality. The proportion of marketable fruits was less than 10% in the RS and around 65% in the DS. In both seasons, total yield was significantly increased when plants were cultivated with two stems, resulting in higher marketable yields only in the DS. While the fraction of undersized fruits was increased in both seasons when plants were grown with a secondary stem, the proportions of BER and FC were significantly reduced. Restricting the number of flowers per inflorescence invariably resulted in reduced total yield. However, in neither season did fruit load considerably affect quantity or proportion of the marketable yield fraction. Inflorescence thinning tended to promote BER and FC, an effect which was only significant for BER in the RS. In conclusion, for greenhouse tomato production under climate conditions as they are prevalent in Central Thailand, the cultivation with two stems appears to be highly recommendable whereas the measures to control fruit load tested in this study did not proof to be advisable.

Efectividad de la ketamina en depresión bipolar: revisión sistemática de la literatura

Introducción: Aunque el hallazgo clínico más distintivo del Trastorno Afectivo Bipolar es el ánimo patológicamente elevado, este no suele ser el estado de ánimo prevalente de la enfermedad. La fase depresiva del trastorno o depresión bipolar es más crónica, conlleva a un mayor deterioro de la funcionalidad y representa un reto terapéutico habitual. En la actualidad, el manejo farmacológico de la depresión bipolar suele consistir en combinaciones de al menos dos medicamentos distintos, incluyendo estabilizadores del afecto (litio y anticonvulsivantes), antipsicóticos atípicos y antidepresivos. El objetivo central de este trabajo es evaluar la efectividad de la Ketamina en la depresión bipolar. Métodos: Revisión sistemática de la literatura de artículos que proporcionen información sobre la eficacia de la Ketamina en la fase depresiva del Trastorno Bipolar. Resultados: De los 147 artículos arrojados por la búsqueda, dos cumplieron los criterios de selección (n=33). En comparación con placebo, ketamina tiene un efecto antidepresivo rápido y duradero, incluso en pacientes que han recibido más de 3 medicamentos previamente. No se reportaron efectos adversos severos durante los estudios. Discusión. La evidencia actual apunta a que la ketamina es útil para el manejo de la depresión bipolar, incluso cuando es resistente al tratamiento, es segura y puede tener cierto efecto antisuicida. Es necesario ampliar la evidencia existente.

Modelo de gestión del conocimiento para una empresa del sector de insumos químicos para la industria farmacéutica, cosmética y de alimentos: caso Disaromas S.A.

La creación de conocimiento al interior de las organizaciones es visible mediante la dirección adecuada del conocimiento de los individuos, sin embargo, cada individuo debe interactuar de tal manera que forme una red o sistema de conocimiento organizacional que consolide a largo plazo las empresas en el entorno en el que se desenvuelven. Este documento revisa elementos centrales acerca de la gestión de conocimiento visto desde varios autores y perspectivas e identifica puntos clave para diseñar un modelo de gestión de conocimiento para una empresa del sector de insumos químicos para la industria farmacéutica, cosmética y de alimentos de la ciudad de Bogotá.

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Lactic acid bacteria as bioprotective agents against foodborne pathogens and spoilage microorganisms in fresh fruits and vegetables

La present tesi doctoral es centra en l'aplicació dels bacteris de l'àcid lactic (BAL) com a agents bioprotectors davant microorganismes patògens i deteriorants.Es van aïllar i seleccionar BAL de fruites i hortalisses fresques i es van assajar in vitro davant 5 microorganismes fitopatògens i 5 patògens humans.Es van realitzar assajos d'eficàcia en pomes Golden Delicious amb tots els aïllats enfront les infeccions causades pel fong Penicillium expansum. La soca més eficaç era Weissella cibaria TM128, que reduïa el diàmetre de les infeccions en un 50%.Les soques seleccionades es van assajar enfront els patògens Salmonella typhimurium, Escherichia coli i Listeria monocytogenes en enciams Iceberg i pomes Golden Delicious.Els BAL interferien eficientment amb el creixemet de S. typhimurium, and L. monocytogenes, però van mostrar poc efecte enfront E. coli.Finalment, es van realitzar assajos dosi-resposta amb les soques Leuconostoc mesenteroides CM135, CM160 and PM249 enfront L. monocytogenes. De totes les soques assajades, la soca CM160 va ser la més efectiva.

Distribution of salinity in the root zone affects the yield, quality of tomato fruit

Tomato plants (Lycopersicon esculentum Mill. var. DRK) were grown with a split root system to determine the effect of an unequal distribution of salinity in the root zone on yield and quality. The roots of the plant were divided into two portions and each portion was irrigated with nutrient solutions differing in EC levels achieved by adding Na or K. The maximum yield was observed in treatments with unequal EC when one portion of the roots received only water and the lowest in the high EC treatments. The reduced yield in the high EC treatment was due to the incidence of blossom-end rot and reduced fruit size. Fruit size in the treatments receiving solutions of unequal EC was up to 12% greater than that in the control. No significant differences were found in soluble solids and acidity between control and all other unequal EC treatments. Ca concentration was significantly higher in the treatments where one portion of the root system received water. It was concluded that high salinity had positive effects on yield and quality provided that one portion of the root system were placed in low EC or only water.

Glucosinolate-accumulating S-cells in Arabidopsis leaves and flower stalks undergo programmed cell death at early stages of differentiation

Plant secondary metabolites glucosinolates (GSL) have important functions in plant resistance to herbivores and pathogens. We identified all major GSL that are accumulated in S-cells in Arabidopsis by MALDI-TOF MS, and estimated by LC-MS that the total GSL concentration in these cells is above 130 mM. The precise locations of the S-cells outside phloem bundles in rosette and cauline leaves and in flower stalks were visualised using sulphur mapping by cryo-SEM/EDX. S-cells contain up to 40% of total sulphur in flower stalk tissues. S-cells in emerging flower stalks and developing leaf tissues show typical signs of Programmed Cell Death (PCD) or apoptosis, such as chromatin condensation in the nucleus and blebbing of the membranes. TUNEL staining for DNA double strand breaks confirmed PCD in S-cells in postmeristematic tissues in the flower stalk as well as in the leaf. Our results show that S-cells in postmeristematic tissues proceed to an extreme degree of metabolic specialisation besides PCD. Accumulation and maintenance of a high concentration of GSL in these cells are accompanied by degradation of a number of cell organelles. The substantial changes in the cell composition during S-cell differentiation indicate the importance of this particular GSL-based phloem defence system. The specific anatomy of the S-cells and ability to accumulate specialised secondary metabolites is similar to that of the non-articulated laticifer cells in latex plants and thus indicates a common evolutionary origin.

Effects of straw and silicon soil amendments on some foliar and stem-base diseases in pot-grown winter wheat

Four foliar and two stem-base pathogens were inoculated onto wheat plants grown in different substrates in pot experiments. Soils from four different UK locations were each treated in three ways: (i) straw incorporated in the field at 10 t ha−1 several months previously; (ii) silicon fertilization at 100 mg L−1 during the experiment; and (iii) no amendments. A sand and vermiculite mix was used with and without silicon amendment. The silicon treatment increased plant silica concentrations in all experiments, but incorporating straw was not associated with raised plant silica concentrations. Blumeria graminis and Puccinia recondita were inoculated by shaking infected plants over the test plants, followed by suitable humid periods. The silicon treatment reduced powdery mildew (B. graminis) substantially in sand and vermiculite and in two of the soils, but there were no effects on the slight infection by brown rust (P. recondita). Phaeosphaeria nodorum and Mycosphaerella graminicola were inoculated as conidial suspensions. Leaf spot caused by P. nodorum was reduced in silicon-amended sand and vermiculite; soil was not tested. Symptoms of septoria leaf blotch caused by M. graminicola were reduced by silicon amendment in a severely infected sand and vermiculite experiment but not in soil or a slightly infected sand and vermiculite experiment. Oculimacula yallundae (eyespot) and Fusarium culmorum (brown foot rot) were inoculated as agar plugs on the stem base. Severity of O. yallundae was reduced by silicon amendment of two of the soils but not sand and vermiculite; brown foot rot symptoms caused by F. culmorum were unaffected by silicon amendment. The straw treatment reduced severity of powdery mildew but did not detectably affect the other pathogens. Both straw and silicon treatments appeared to increase plant resistance to all diseases only under high disease pressure.

Comparisons between the in vitro and in vivo efficacies of potential fungal antagonists of Armillaria mellea

Seventeen fungal isolates were tested in vitro as potential antagonists of two isolates of the root rot pathogen, Armillaria mellea. Some of the isolates were also added on mushroom composts with living mycelia to the roots of Armillaria-inoculated potted strawberry plants in the glasshouse to find out if they had the same degree of efficacy against the disease. Dactylium dendroides isolate SP was the most effective in reducing mycelial growth of A. mellea isolate 1 (Am1), followed by Trichoderma harzianum isolate Th2 and T. viride isolate Tv4. Th2, Th22, Tv3 and SP grew extensively over Am1 colonies, disintegrating the rhizomorphs. Isolate Tham1 of T hamatum was the most effective in reducing mycelial growth of A. mellea isolate 2 (Am2), followed by Tv3. Th12, Th22, Tv1, Tv3 and SP inhibited the initiation and growth of rhizomorphs of Am2. Regeneration tests showed that both Am1 and Am2 attacked by Trichoderma isolates and SP were no longer viable. Th23 and SP were almost as effective in vivo as in vitro. But isolate Co of Chaetomium olivaceum, which was ineffective in vitro, was found effective in vivo. Conversely, Th2, which exhibited good antagonistic activity in vitro, performed poorly in vivo. These results show that the in vitro and in vivo efficacies of potential antagonists may not necessarily be closely correlated. Hence, there is a danger that potentially effective isolates may be discarded if decisions are made only on the basis of preliminary screening tests carried out under laboratory conditions.

Development of biomimetic squid-inspired suckers

Biomechanical properties of squid suckers were studied to provide inspiration for the development of sucker artefacts for a robotic octopus. Mechanical support of the rings found inside squid suckers was studied by bending tests. Tensile tests were carried out to study the maximum possible sucking force produced by squid suckers based on the strength of sucker stalks, normalized by the sucking areas. The squid suckers were also directly tested to obtain sucking forces by a special testing arrangement. Inspired by the squid suckers, three types of sucker artefacts were developed for the arm skin of an octopus inspired robot. The first sucker artefact made of knitted nylon sheet reinforced silicone rubber has the same shape as the squid suckers. Like real squid suckers, this type of artefact also has a stalk that is connected to the arm skin and a ring to give radial support.The second design is a straight cylindrical structure with uniform wall thickness made of silicone rubber. One end of the cylinder is directly connected to the arm skin and the other end is open. The final design of the sucker has a cylindrical base and a concave meniscus top. The meniscus was formed naturally using the surface tension of silicone gel, which leads to a higher level of the liquid around the edge of a container. The wall thickness decreases towards the tip of the sucker opening. Sucking forces of all three types of sucker artefacts were measured. Advantages and isadvantages of each sucker type were discussed. The final design of suckers has been implemented to the arm skin prototypes.

Optimal planning of cocoa clonal selection programmes

Data from three cocoa (Theobroma cacao) clonal selection trials are used to investigate the genetic and environmental components of variation in yield and the percentage of total pods affected by black pod disease (Phytophtora pod rot). Simulations based on these estimated components of variation are then used to discuss the best choice in future of numbers of clones, replicates and years of harvest to maximise selection advances in the traits measured. The three main conclusions are the need to increase the number of clones at the expense of the number of replicates of each clone, the diminishing returns from additional years of harvesting and the importance of widening the genetic base of the clones chosen to be tested.

Harnessing the ancestors: mutuality, uncertainty and ritual practice in the Eastern Cape Province, South Africa

In the Eastern Cape Province of South Africa, chronic economic uncertainty has seen social relations stretched to breaking point. Informants speak of a 'war between men and women'. While grinding poverty, death in the shape of the 'axe' (HIV/AIDS) and suspicion stalk the land, and the project of building the umzi (homestead) falters, hope for the future and with it, trust between people, leaches away. One response to such uncertainty is a turn to ritual. Through a nearly relentless schedule of ritual activity which invokes the ancestors and the Christian deity in various forms, Xhosa people attempt to dam up trust, secure ongoing investment in the rural homestead and sustain ties of reciprocity both among rural people and between them and their urban kin. It is also through the staging of these rituals that women, acting together and in support of each other, are increasingly assertive – often in the face of a violent, rearguard opposition from men - in their efforts to exercise agency over the differentiated, fragmented and fragile social and economic relationships within their homesteads and across their villages.

Prolonged exposure to palmitate impairs fatty acid oxidation despite activation of AMP-activated protein kinase in skeletal muscle cells

The aim of this study was to investigate the chronic effects of palmitate on fatty acid (FA) oxidation, AMPK/ACC phosphorylation/activation, intracellular lipid accumulation, and the molecular Mechanisms involved in these processes in skeletal muscle cells. Exposure of L6 myotubes for 8 h to 200, 400, 600, and 800 mu M of palmitate did rot affect cel viability but significantly reduced FA oxidation by similar to 26.5%, similar to 43.5%, similar to 50%, and similar to 47%, respectively. Interestingly, this occurred despite significant increases in AMPK (similar to 2.5-fold) and ACC (similar to 3-fold) phosphorylation and in malonyl-CoA decarboxylase activity (similar to 38-60%). Low concentrations of palmitate (50-100 mu M) caused an increase (similar to 30%) in CPT-I activity. However, as the concentration of palmitate increased, CPT-I activity decreased by similar to 32% after exposure for 8 h to 800 mu M of palmitate. Although FA uptake was reduced (similar to 35%) in cells exposed to increasing, palmitate concentrations, intracellular lipid accumulation increased in a dose-dependent manner, reaching values similar to 2.3-, similar to 3-, and 4-fold higher than control in muscle cells exposed to 400, 600, and 800 mu M palmitate, respectively. Interestingly, myotubes exposed to 400 mu M of palmitate for 1h increased basal glucose uptake and glycogen synthesis by similar to 40%. However, as time of incubation in the presence of palmitate progressed from 1 to 8h, these increases were abolished and a time-dependent inhibition of insulin-stimulated glucose uptake (similar to 65%) and glycogen synthesis (30%) was observed in myotubes. These findings may help explain the dysfunctional adaptations that occur in glucose and FA Metabolism in skeletal muscle under conditions of chronically elevated circulating levels of non-esterified FAs. Such as in obesity and Type 2 Diabetes.

Paketering av energisparåtgärder i småhus

Ska energimålen med halvering av energianvändningen kunna nås i länet måste småhusägare och ägare av mindre flerbostadshus övertygas om nyttan och möjligheter med att energieffektivisera i egna byggnader. Genom att använda en metod för paketering av energisparåtgärder kan byggnader energirenoveras på ett effektivt sätt och energianvändningen kan på så sätt minimeras. BELOK Totalprojekt är en metod för energieffektivisering i kommersiella byggnader genom renovering med åtgärdspaket. Metoden har även använts för flerbostadshus och uppgiften i den här rapporten är att undersöka ifall samma metod kan vara lämplig att använda även för småhus. Resultaten visar att metoden mycket väl kan användas även för småhus, men att vissa anpassningar är nödvändiga för att småhusägare ska kunna relatera till resultatet. Vid renovering i småhus kan många olika aktörer vara inblandade beroende på hur småhusägaren väljer att utföra en renovering. Om småhusägaren själv gör huvuddelen av arbetet är det lämpligt att Energikalkylen eller motsvarande kan användas för att göra en förenklad energianalys av byggnaden för att sedan föra över data till BELOK Totalverktyg, där det ekonomiska utfallet för renoveringspaket illustreras. Uppföljningen efter slutförd renovering är något som till exempel energibolag skulle kunna erbjuda tjänster för. Om småhusägaren väljer att anlita en energikonsult för den initiala analysen av byggnaden kan BELOK Totalprojekt användas mer i sin helhet men detta innebär förstås en högre kostnad för småhusägaren. För att öppna upp för fler möjligheter för småhusägare att totalrenovera är det viktigt att även involvera banksektorn för att diskutera ett upplägg för lån till energieffektivisering. Här kan även styrmedel av karaktären statliga lånegarantier eller ROT-avdrag för energieffektivisering vara aktuella att ta upp till diskussion. Slutligen är kommunikation med småhusägarna väldigt viktig och här är aktörer som redan idag har kontakt med småhusägare centrala. Två sådana aktörer är energibolag samt Villaägarnas Riksförbund.

Ocorrência de podridão negra, causada por Chalara elegans, em raízes de cenoura no Rio Grande do Sul

Ocurrence of black root, caused of Chalara elegans, in carrot rot in the State of Rio Grande do Sul A black root rot in carrot (Daucus carotae), caused by Chalara elegans, is reported for the first time in the State of Rio Grande do Sul, Brazi