Pèls a la llengua

Si sou calbs i voleu deixar de ser-ho, o si la vostra parella és calba i enyoreu aquells cabells llargs i espessos que lluïa a l'època hippie, esteu de sort. Però aneu alerta, perquè si sou d'aquelles persones que els agrada dir que no té pèls a la llengua, potser ara us en sortiran. O almenys això és el que hom pot pensar després de sentir una de les darreres notícies de ciència de gran ressò mediàtic: s'ha aconseguit que a un ratolí modificat genèticament per no tenir cap pèl li'n creixin. Els artífexs han estat els membres d'un equip de recerca de l'Institut Kennedy Krieger de la Johns Hopkins University, dels EUA, encapçalat per Catherine Thompson. I esclar, molts ja s'imaginen lluint llargues i espesses cabelleres on ara només tenen lluentors [...].

El foc dels avis

Una experiència personal molt gratificadora és endinsar-se en altres cultures, per pensar i aprendre. Aquests dies,a recer d'una duna, uns tuaregs han compartit amb la meva família el seu te i la seva cultura,a la vora del foc.Per als humans,el foc, que fou domesticat fa 450.000 anys pels Homoerectus, no ha estat només un mitjà de coure aliments, sinó un nucli aglutinador de l'activitat social i cultural, cabdals per a la supervivència de la nostra espècie [...].

Extincions (iII)

La primera part d'aquest article (AVUI,24-10) començava dient que la diversitat forma part del nostre entorn, tant la diversitat biològica, que és conseqüència de la diversitat genètica, com la diversitat cultural. Argumentava que la diversitat genètica dels éssers vius, que és el que garanteix la seva supervivència en permetre que s'adaptin a noves situacions ambientals, està greument amenaçada per l'activitat humana.Estem provocant, potser sense saber-ho i sense copsar-ne les greus implicacions, una de les més grans extincions massives d'éssers vius [...].

El virus de Nietzsche

Un dels temes més recurrents a la premsa aquestes darreres setmanes, a part de l'estranya epidèmia que ha generat el nou Estatut i de la contagiosa espiral de violència a França, és sens dubte la gripe aviària i la possibilitat que generi una pandèmia. Com argumentaré, l'origen filosòfic d'aquestes epidèmies ( i de moltes altres) és probablement el mateix [...].

Celíacs a l'Aconcagua

Malgrat els falsos profetes apocalíptics,que darrere els seus auguris de frac- tura social només amaguen obscurs anhels partidistes que es produeixin, el cert és que vivim un bon moment pel que fa a l'assumpció i integració de les diferències, incloses les mal anomenades minusvalideses. A poc a poc es van eliminant les barreres arquitectòniques que dificulten la vida social de les persones amb mobilitat reduïda, i augmenta la conscienciació social per eliminar els comportaments incívics, com ara aparcar davant els passos de vianants [...].

E=mc2

Quan hom ha d'escriure un text de divulgació científica ha de posar a l'abast de tothom conceptes i idees que inicialment poden semblar difícils. Pera ixò mai s'hi inclouen fórmules matemàtiques. L'única que és permesa en aquests escrits és la famosa equació d'Einstein, que encapçala aquest article. Molt poca gent entén totes les seves implicacions, però és tan senzilla i elegant, i l'hem vista tantes vegades, que ningú la troba estranya [...].

Mentides arriscades

Les relacions humanes estan impregnades de tabús amb arrels culturals. Un dels molts tabús de la nostra cultura és el de l'engany. Ja de ben petits se'ns educa per dir sempre la veritat, malgrat que ben aviat els infants s'adonen que els adults diuen força mentides. El fet de mentir està molt arrelat a la condició humana.Tothom ho fa en major o menor grau, per acció o per omissió. Mentim cada cop que diem una cosa que sabem que no és certa,quan no diem el que pensem o quan diem el que no pensem o el que no sabem [...].

Economia, colors i estigmes

El passat 12 de desembre, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic va fer públic un informe que revelava que durant l'any 2004 la Xinava superar els EUA com a líder mundial en exportacions de tecnologies de la informació, com ara telèfons mòbils, ordinadors portàtils i càmeres digitals. Aquesta notícia, que confirma l'espectacular creixement d'aquest gegant asiàtic, m'ha fet reflexionar sobre diversos escrits que he llegit aquest darrer any [...].

Discriminació nicotínica

Per als que no som fumadors, i a la llarga també per a molts fumadors, l'aplicació de la nova llei antitabac és, si es fa correctament, una bona notícia. Durant massa anys la nicotina ha exercit un fort poder discriminatori sobre els no-fumadors, als quals no s'ha reconegut el dret a poder fer les activitats normals, com treballar, sense fum. Almenys inicialment, però, la llei antitabac continuarà mantenint tot el poder discriminatori de la nicotina, traslladant-lo també cap als fumadors [...].

Ecologia laboral

Avui he canviat els meus costums. Generalment començo a escriure l'article a les 6 del matí, tan bon punt arribo al meu laboratori. Ara, en canvi, són quasi les 12 de la nit, i no sóc pas a Barcelona, sinó a Manchester. Ens hi hem reunit uns quants col·legues de diferents països que compartim interessos en un camp concret de la recerca biomèdica: dos anglesos, un pakistanès afincat a Anglaterra, un espanyol, un txec i un català, el qui signa aquest article [...].

Revolucions

A gaire bé tothom li agrada sentir-se important, considerar-se el centre d'alguna cosa, pensar que hom és millor que la resta de persones i, en general,de tot allò que l'envolta. No deixa de ser una estratègia de supervivència per vèncer les dificultats. Però per molt ferit que es pugui sentir el nostre ego, la posició dels humans dins l'esquema còsmic de l'Univers s'ha anat allunyant progressivament de la posició central en què tot sovint ens creiem ser [...].

Excés de salut

Menjar és una necessitat per a tots els éssers vius. Cada espècie presenta un tipus d'alimentació determinant, que és el resultat de la seva història evolutiva, la qual ha permès l'adaptació dels seus òrgans i la seva fisiologia als aliments disponibles en el seu entorn. Els humans som omnívors. El nostre cos està adaptat a una dieta variada, amb predomini del gra, la fruita i la verdura, i amb ingestes més escadusseres de productes d'origen animal [...].

Tritons nacionals

En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca nord-americans, i en el 6% britànics. Els grups de recerca catalans representem el 0,55%, la qual cosa no està gens malament tenint en compte el nombre de centres de recerca i el finançament total destinat [...].

Efectes secundaris

Un dels objectius centrals en biomedicina és la cerca de noves teràpies. Hi ha moltes aproximacions possibles, depenent de la malaltia i la tecnologia disponible, des de les més expeditives, com la cirurgia, fins a les més sofisticades, basades en l'enginyeria genètica, passant pels medicaments convencionals,que aprofiten els efectes de determinats productes sobre el nostre cos. En qualsevol cas, cada cop que s'utilitza una nova estratègia terapèutica o es comercialitza un nou fàrmac hi ha la possibilitat que es produeixin efectes secundaris inesperats [...].

Vols un gen?

En el meu darrer article (AVUI,8 de maig) parlava dels efectes secundaris dels fàrmacs i les teràpies mèdiques, i de les proves que es fan per reduir-ne la incidència, que inclouen assaigs clínics amb voluntaris. Respecte als voluntaris afegia, amb certa ironia, que s'ha de suposar que quan viuen en països del Tercer Món les condicions mèdiques il·legals són iguals que quan els assaigs es fan a Occident, però que malauradament potser en ocasions això era suposar massa [...].