1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Rural depopulation and abandonment of farming activities have resulted in an intense transformation of the characteristic landscapes of Mediterranean mountains. A dynamic characterized by an intense process of expansion of forested cover in detriment to livestock and agricultural areas. This process, which produces effects such as biodiversity and cultural heritage loss and contributes to the spread of wildfires, can be mapped, quantified and described with high accuracy through the means of digital mapping, geographic information systems and landscape indexes. But what is the perception and valuation of these changes by the stakeholders involved in the management of these territories? This article attempts to answer this question in the protected area of Alta Garrotxa (Girona), where a strong correlation between landscape dynamics and their perception by the stakeholders is revealed. On the other hand, the valuation and future prospects produce diverse and often contradictory points of views that illustrate the existing difficulties to management
Resumo:
Per conixer ms dades sobre el projecte podeu adrear-vos a la pgina web segent: www.rga.es
Resumo:
El pollen de plantes alliberat durant la pollinitzaci pot produir allrgies a persones sensibles amb tendncia ascendent en el temps, provocant malestar i elevades prdues econmiques. La mala planificaci en flora ornamental urbana s, en part, responsable; aquest estudi identifica, ajudant-se de plnols de simple interpretaci, els principals problemes daquesta en relaci a les allrgies en Cerdanyola. Sobserva una elevada presncia de gneres amb alta allerginicitat, molts concentrats en determinades localitzacions, essent especialment perillosos en mar i abril, i una sobreplantaci dAcer negundo. Millorar la qualitat de vida dels afectats passa principalment per disminuir el nombre despcies altament allerggenes prioritriament en les localitzacions amb ms perill, tasca que ha de ser idealment realitzada per un equip dexperts.
Resumo:
Des duna perspectiva econmica, les institucions universitries es poden concebre com a gestores del coneixement: organitzacions que utilitzen recursos (inputs) per generar i transferir coneixements (outputs). Aquest enfocament permet sintetitzar dos efectes econmics que afecten el territori. En primer lloc, la gesti del coneixement esdev un factor vital per a la competitivitat del territori. El coneixement afecta tant el sistema productiu local (ja que les bases del creixement econmic incideixen sobre la productivitat) com leficincia actuali futura de les organitzacions locals (ja que actua com a element datracci, de creaci i de manteniment dactivitats econmiques). En segon lloc, lactivitat universitria afecta directament i indirectament la demanda locali estimula la producci de bns i de serveis locals. La universitat actua, doncs, de motor arrossegador deleconomia local, ja que repercuteix sobre el nivell de riquesa i docupaci del territori on es troba ubicada. Demanera semblant a altres universitats catalanes (universitats de Lleida, Rovira i Virgili i de Vic), aquest treballvalora limpacte de la Universitat de Girona (UdG) en leconomia de lentorn. Laproximaci es fa des de duesvessants. Duna banda, sutilitza la metodologia input-output per valorar limpacte econmic de la demandagenerada sobre el territori giron. De laltra, mitjanant un seguit dindicadors, es mesura la sortida produdaper la UdG i es contextualitza en el marc espanyol i de les comarques gironines
Resumo:
Descripci del projecte. Shan de destacar les innovacions i aportacions a lavan del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memries, plnols, fotografies, esbossos, etc. Tamb ladrea web si sha penjat ms informaci sobre el projecte a la web.DESCRIPCI DE LEDIFICI: La proposta vol implantar-se seguint la topografia del Parc de Torreblanca i aprofitar el desnivell per disposar les edificacions al voltant de patis per tal de minimitzar les seves alaries.L'edifici Creapolis s'ubica prxim al Centre Borja per establir relacions immediates i de proximitat entre la Residencia-Club i els llocs de Treball de Creapolis.L'rea Academico-Docent, s localitza al voltant de patis vegetals, que de manera natural disposem estratgicament al voltant dels aularis, i ajudem a la concentraci i reflexi.La Residncia Universitria situada a l'extrem Sud del complex, amb un bon assoleix i en connexi directa amb l'rea Docent i l'rea Esportiva. Finalment, un recorregut-rambla ser la pea que des del nivell d'accs -extrem Nord- vagi connectant amb totes les rees per arribar finalment a la zona esportiva, sense creuar el vial d'accs al Centre Borja.
Resumo:
Descripci del projecte. Shan de destacar les innovacions i aportacions a lavan del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memries, plnols, fotografies, esbossos, etc. Tamb ladrea web si sha penjat ms informaci sobre el projecte a la web.
Resumo:
AlatPlanta/Imatges interior-exterior
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Resumo:
El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formaci de l'Estat nmida ha revelat l'existncia a Althiburos d'un hbitat prerom d'extensi considerable (almenys 4 ha), l'origen del qual remunta com a mnim al segle VI aC. La prospecci del territori adjacent ha mostrat l'existncia de diversos jaciments nmides de dimensions ms redudes, d'algunes estructures funerries de la mateixa poca i d'una cinquantena de dlmens, la dataci dels quals (tal vegada del Bronze final), roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l'inici del procs de complexificaci social que va conduir a la formaci dels regnes nmides.
Resumo:
La Serra de Montsi igual que altres zones mediterrnies, t en els grans incendis forestals una de les principals pertorbacions, amb impactes negatius per als ecosistemes i la societat. El Pla de Defensa dIncendis Forestals de la Serra de Montsi, t com a objectiu lestudi i planificaci de les actuacions de defensa ms efectives per fer front als incendis forestals i ho fa a partir de lestudi adequat del territori i del comportament previst del foc en diferents situacions amb lajuda de simuladors dincendis.
Resumo:
El Trabajo Prctico Tutorado consiste en la Ordenación del Monte de Utilidad Pblica 262 B Boalar, en el que se ha utilizado el mtodo de ordenación por rodales. El principal objetivo pretendido consiste en utilizarlo para ejercer la docencia. Para ello, partiendo de un anlisis exhaustivo de las caractersticas del monte, se han diseado una serie de itinerarios selvcolas en los que se definen las caractersticas de la masa a obtener y los tratamientos necesarios para alcanzarla. Finalmente se establece el calendario de actuaciones, especifica las caractersticas de las mismas, calcula la posibilidad real y valora econmicamente.
Resumo:
Pocs saben que el canal Segarra-Garrigues i les obres de transformaci en regadiu que lacompanyen representen avui dia la segona inversi pblica ms important de Catalunya. Malgrat lenorme inversi que sest fent, aquesta obra, que ha dabastar unes 70.000 ha a les comarques de Lleida, ha estat concebuda a imatge de les grans obres hidruliques del segle xix i xx, i planteja molts dubtes sobre la incidncia econmica real que tindr. Des del mateix territori, lanomenat Manifest de Vallbona posa sobre la taula des del 2004 un nou tipus de canal que respongui a les necessitats reals de desenvolupament del territori i a les sensibilitats de la nova cultura de laigua.
Resumo:
The consolidation of an agricultural economy based in extensive cereals production influenced the development of the typical communities of the plains of western Catalonia during the second millennium BC and the first centuries of the first and differentiated them from the villages of the coast. This paper analyzes the occupation and exploitation pattems of temtories, settlements and specially the development of stone architecture in the Bronze and Iron Age periods. We characterise the process that leads from the first open-air sedentary settlements to the agricultural settlements in early and middle Bronze Age period and the appearance of wellbuilt houses and town planning during the late Bronze Age. We can asses the contribution of the early Urnfield period and link the kind of settlement, the town plan, the architecture and building techniques - which centuries later characterised the Ibero-Ilergeta society - to their origin during the later Urnfield period: systematic exploitation of lands suitable for agriculture (Urgell, Monegros), the phenomenon of concentration-depopulation and the decrease in number of settlements combined with an increase in size.
Resumo:
Durante estos ltimos 50 aos ha tenido lugar un abandono de las masas y de los cultivos tradicionales en los Prepirineos catalanes. En este trabajo se han estudiado los cambios de usos del suelo desde los aos 50 hasta la actualidad en una cuenca de 6577 ha situada en la cabecera de la Ribera Salada (El Solsons). Para ello se han utilizado fotografas areas del ao 1957 y del ao 1992. Como base cartogrfica sirvieron los ortofotomapas del ao 1993. El anlisis de los cambios de usos segn diferentes variables (pendiente y orientacin) y segn diferentes enfoques (intensidad del cambio y uso final), se ha llevado a cabo mediante el programa de SIG ARC/INFO. Se han establecido tendencias en la evolucin de los usos segn la pendiente y la orientacin. Los resultados obtenidos muestran que los campos de cultivo son los que han disminuido ms en superficie, dando lugar a pastos. Por otro lado, el bosque denso ha aumentado considerablemente su extensin (845 ha).
