The impact of the Multicolor Asian Lady Beetle (Harmonia axyridis) on wine quality /

The Impact of the Multicolor Asian Lady Beetle (Harmonia axyridis) on Niagara Wine Quality The possible influence of Harmonia axyridis (the Multicolored Asian Lady Beetle) on the sensory properties of wine was investigated. H. axyridis beetles were added to white and red grape musts at a rate of 0, 1 or 10 per L, and a trained panel evaluated the finished wines using flavor-profiling techniques. Significant modification of both wine aroma and flavor characteristics were observed in the 10 beetlelL treatments, with smaller effects noted at the 1 beetlelL rate. Vinification in the presence of H. axyridis gave higher intensity scores for peanut, bell pepper and asparagus aromas and flavors in the white wines, and peanut, asparagus/bell pepper, and earthy/herbaceous aromas and flavors in the red wines. In addition, sweet, acid and bitter tastes were affected in red wines, and a general trend of decreasing fruit and floral intensities with increasing beetle rate was observed in both white and red wines. 15 ngIL Isopropylmethoxypyrazine was added to control wines and sensory profiles similar to high beetle treatments were obtained, supporting the hypothesis that methoxypyrazines from beetles are implicated in the taint. A trained panel evaluated the treated wines after 10 months of aging using the same sensory methods described above. Sensory profiles were very similar. Fennenting in the presence of Harmonia Axyridis (HA) had little influence on the chemical composition of the ftnished wine. The notable exception IS Isopropylmethoxypyrazine content, which was assessed usmg GC-MS analysis and showed increased concentration with increasing beetle nwnber for both white and red wmes. The influence of potential remedial treatments on the sensory properties of white and red wines tainted by Harmonia axyridis were also investigated. Bentonite, activated charcoal, oak chips, de-odorized oak chips, and UV or light irradiation were applied to tainted wine, and these wines evaluated chemically and sensorially. Both white and red wines treated with oak chips had strong oak characteristics, which masked the Harmonia axyridis-associated aroma and flavour attributes. In red wine, asparagus/bell pepper characteristics were decreased by bentonite and charcoal treatments. Only activated charcoal significantly decreased methoxypyrazine levels and only in white wine.

Effect of iron on reactivity of vanillin in wine models /

Phenolic compounds are important components of grapes and wines. They have been found to have important roles in grape and wine systems and properties that are beneficial for human health. Vanillin (3-methoxy-4-hydroxybenzaldehyde) is a phenolic compound coming from the oxidative degradation of lignin in oak-barrels during the aging of wine. Vanillin is an important flavour component of wine and its concentration in wine influences significantly the aroma and flavour of wine. The concentration of vanillin in wine is affected by various factors including the presence of metal ions. In this work, by using HPLC, HPLC-MS, and MS technologies, iron (III) cations were found to affect the oxidation of vanillin in a model system of wine, and the product of the oxidation was identified as divanillin. The mechanism of the redox reaction between vanillin and Fe^"^ is thought to follow that of other phenol oxidations. Increasing the concentration of Fe ^ in the model system accelerates divanillin production. The best pH condition for the divanillin production in the system is the range of 3.0 ~ 3.5. Increasing temperature from 20°C to 40°C accelerates the divanillin production. Divanillin was found to exist in three commercial red wines in this work. Keeping the storage temperature cool and decreasing the contact of grapes and wines with iron are two major measures suggested by this work in order to decrease the oxidation of vanillin during the making and aging of wine.

Second Welland Canal - Book 1, Survey Map 5 - Through Grantham Township

Survey map of the Second Welland Canal created by the Welland Canal Company showing a portion of the Grantham Township near Port Dalhousie. Identified structures associated with the Canal include the tow path and floating tow path. The surveyors' measurements and notes can be seen in red and black ink and pencil. Features of the First Welland Canal are noted in red ink and include the old towing path, the Old Canal, two unnamed bridges traversing the Old Canal, and the bed of the Twelve Mile Creek. Local area landmarks are also identified and include streets and roads (ex. Old Road, Side Line, Road to Port Dalhousie), Samuel Wood's house, Peter Weaver's house, J. R. Tenbroeck's house, a poplar and walnut tree along the east shore, an oak and hickory tree along the west shore, and a walnut tree stump along the west shore. Properties and property owners of note are: Concession 3 Lots 21, 22, and 23, Concession 4 Lots 21, 22, and 23, Adam Gould, Samuel Wood, Peter Weaver, and John R. Tenbroeck.

Second Welland Canal - Book 1, Survey Map 6 - Through Grantham and Louth Townships

Survey map of the Second Welland Canal created by the Welland Canal Company showing the area between the Townships of Grantham and Louth. Identified structures associated with the Canal include the floating tow path. The surveyors' measurements and notes can be seen in red and black ink and pencil. Features of the First Welland Canal are noted in red ink and include the old towing path, and the original bed of the Twelve Mile Creek. Local area landmarks are also identified and include streets and roads (ex. New Road, 1st Concession Road, and an unnamed road in the top right corner), an unnamed bridge along New Road, J. Martindale's House, an Old Saw Mill, Richardsons Creek, Georges Point, and an oak tree at Georges Point. Properties and property owners of note are: Concession 2 Lot 23 and Concession 3 Lot 23 in the Grantham Township, Concession 2 Lots 1 and 2, and Concession 3 Lots 1 and 2 in the Louth Township, Peter Weaver, J. Martindale, and John Bonner. A property belonging to the Board of Works is outlined in red at Georges Point.

Niagara Falls Park: Notice to Treat to Sutherland Macklem, Esquire, 1885

The Niagara Parks Commission administrative headquarters are located in Oak Hall which is on the cliff above Dufferin Islands. In 1798 this land was granted by the crown to United Empire Loyalist James Skinner until 1898. A century later it was the home of the Clarks, Streets and Macklems. These families controlled the mills of Bridgewater which was a pioneer industrial village located at Dufferin Islands. Then, it was known as Clark Hill. Colonel Thomas Clark, commander of the Second Lincoln Militia in the War of 1812 is the earliest known occupant of the house. When Clark died in 1837, the house went to Thomas Clark Street who was the son of the Colonel’s partner. Mr. Street was a bachelor and his sister, widow of Dr. T.C. Macklem, managed his household. Mrs. Macklem had 2 sons. The eldest son drowned in the Niagara River at the age of 8 and the younger son, Sutherland became heir to the estate. Mr. Macklem opened Cynthia Islands and Cedar Island to the public and had roads built to reach them. Two suspension bridges connected them to the mainland and tolls were charged on the bridges. The improvements to the land cost Macklem $18,962. He called the bridges “Bridge Castor” and “Bridge Pollux”. There was also an office built at the end of Bridge Castor. Macklem also spent $454 fixing up the Burning Spring Building (the burning spring is enclosed in a barrel which collects gas and lets it out through a tube at the top). Macklem received a yearly income of $56,378.79 from tourists and visitors. In 1887 Cynthia Islands and Cedar Island were deeded to the crown and became part of Queen Victoria Park. The name Cynthia was changed to Dufferin in honour of Lord Dufferin. Sources: www.niagarafrontier.com/parks.html www.niagarafrontier.com/burningsprings.html

Woodruff Family fonds, 1784 – 1983, (non-inclusive)

The Woodruff Family Collection: From the time the Woodruff Family came to Canada from the United States in 1795, they took an active role in the forming of their communities both in a civic and social manner. This is evident through the documents contained in this collection. The Woodruffs played an active role in the battles fought in Upper Canada and they were an integral part of the Village of St. Davids. They were educated, business-minded and socially engaged. They accumulated much of their fortune through land dealings. Much of this collection focuses on Samuel DeVeaux Woodruff who was principally a businessman. His dedication to his work is shown through his numerous undertakings. He made his mark on the Niagara Peninsula through his work on the railways, roads, marsh land revisions, canals and the paper industry. He was also involved with the founding of the Long Point Company and he took control of building DeVeaux Hall down to the last detail. His offspring inherited his work ethic and his business acumen. The people who married into the Woodruff Family also possessed key social, political and business ties. Anne and Margaret Clement were from a staunch Loyalist background. Samuel Zimmerman was instrumental to the founding of Niagara Falls and Judge Samuel DeVeaux left behind a legacy for poor and homeless boys in Niagara Falls, New York. The Woodruff Family undoubtedly left a mark on the Niagara Peninsula. This collection brings to light many endeavours of the family and their varied contributions.

Various Cards

1. Invitation and program to the Merritton Hose Co. No. 1 Grand Masquerade Ball and Supper. The invitation is for Mrs. J. Wilson. Ladies are by invitation only. Ladies without masks are charged 10 cents. The supper was held at the Union Hall and the dance was held in the Merritton Town Hall. Phalen’s Full Orchestra was providing the music, Feb. 16, 1900. 2. Business card of Long’s Hotel of Niagara. Rooms were $1.50 per day and the proprietor was Wm. Long, n.d. 3. Business card of Niagara Tannery of Niagara, Ontario. Blake and Burk were the proprietors. They were wholesale manufacturers of oak tanned, hose, belting and harness leather, n.d. 4. Business card of James B. Secord of Niagara, Ontario. His office was in the town hall. He was a notary public, conveyancer, clerk of first division court and Commissioner. He also had money to loan, n.d.

Receipt from A. Cutler and Son, Buffalo, New York

Receipt from A. Cutler and Son, Buffalo, New York for oak chairs in leather and bookcase, Sept. 19, 1887.

Politiques canadienne et soviétique lors de la seconde crise de Berlin 1958-1961

La seconde crise de Berlin (1958-1961) est un évènement majeur de la guerre froide. L'hypothèse de notre recherche remet en question le rôle du Canada et les perceptions négatives de l'Occident envers l'URSS durant cette crise. La recherche se divise en trois volets : premièrement, une revue de l'historiographie de la politique canadienne; deuxièmement, une présentation de la chronologie des évènements de la crise de Berlin, l'importance de la diplomatie multilatérale canadienne et la politique nucléaire de Diefenbaker; enfin, un examen de la politique étrangère soviétique. À partir de sources primaires et d'un bilan historiographique,il fut démontré que, durant la crise de Berlin, le Canada a réussi à influencer l'OTAN et à ménager les gouvernements américains et soviétiques. Quant à l'URSS, contrairement à l'image négative que l'Occident en avait, celle-ci a manifesté durant cette crise des intentions pacifiques envers l'Occident, contredisant les interprétations orthodoxes de la guerre froide.

Le bois d'oeuvre et le port de Montréal, 1830-1870 : une approche dendroarchéologique

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal.

Spechte als ökologische Indikatoren in Natur- und Wirtschaftswäldern im Bialowiera-Wald (Ostpolen)

Die vorliegende Untersuchung analysiert die Eignung der "Spechtgemeinschaft" als ökologische Indikatorengruppe und formuliert vor dem Hintergrund der Ergebnisse Forderungen und Empfehlungen für einen "spechtgerechten" Umgang mit Wäldern. Die Habitatnutzung von sieben Spechtarten beim Nahrungserwerb wurde über einen Zeitraum von zwei Jahren in urwaldartigen und forstlich genutzten Beständen verschiedener Waldgesellschaften systematisch beobachtet. Das Untersuchungsgebiet ist der Bialowieza-Wald im äußersten Osten Polens, wo in enger räumlicher Nachbarschaft Natur- und Wirtschaftswaldflächen bearbeitet werden konnten. Die Beobachtungen erfolgten zwischen Anfang März 1999 und Ende Februar 2001 und wurden zu allen Jahreszeiten durchgeführt. Vier der insgesamt sechs Probeflächen repräsentieren die wichtigste Laubwaldgesellschaft des Gebietes, das Tilio-Carpinetum, die übrigen zwei die wichtigste Nadelwaldgesellschaft, das Peucedano-Pinetum. Die Hälfte der zwischen 42 und 54 ha großen Probeflächen lag im streng geschützten Urwaldreservat des Bialowieza-Nationalparkes, die übrigen in forstlich genutzten Waldbeständen. Zusätzlich wurde ein 2,5 km langes Transekt durch bewirtschafteten Erlen-Eschen-Auenwald und sehr naturnahen Erlenbruch bearbeitet. Die Probeflächen wurden in ein Raster aus 50x50m großen Quadranten unterteilt. Zur Beobachtung der Spechte beim Nahrungserwerb erfolgten 21 Begehungen je Probefläche bzw. Transekt. Die Probeflächen wurden dazu auf parallelen Linien mit Abständen von je 100m begangen, Startpunkt und Startrichtung wurden variiert. Zur Charakterisierung der Vegetation und Bestandesstruktur erfolgten Erhebungen zur Baumartenzusammensetzung, Größenklassenverteilung der Bäume, Totholzanteil und Krautvegetation. 1332 Beobachtungen von Spechten beim Nahrungserwerb konnten ausgewertet werden. Der Buntspecht wurde in allen Flächen am häufigsten gesehen. Mittel-, Weißrücken- und Kleinspecht wurden überwiegend in den Tilio-Carpineten beobachtet, in den Naturwäldern häufiger als in den bewirtschafteten Beständen. Der Dreizehenspecht wurde im Nadelwald und stärker mit Fichten durchmischtem Laubwald angetroffen. Bei Schwarz- und Grauspecht konnte keine klare Vorliebe für bestimmte Waldgesellschaften ermittelt werden. Der Buntspecht ernährte sich vor allem im Herbst und Winter überwiegend von fetthaltigen Samen und wurde dann meist beim Bearbeiten von Fichten- oder Kiefernzapfen in Schmieden beobachtet. Der Mittelspecht suchte als "Sammelspecht" seine Nahrung vor allem an den Oberflächen der Stämme und Äste. Klein-, Weißrücken-, Dreizehen- und Schwarzspecht traten als Hackspechte in Erscheinung. Die wenigen Daten zum Grauspecht reichen nicht zur Ermittlung der bevorzugten Nahrungserwerbstechnik aus. Bei Bunt-, Mittel- und Weißrückenspecht konnte eine deutliche Vorliebe für die Stieleiche als Nahrungsbaum nachgewiesen werden. Der Dreizehenspecht ist jedoch die einzige der beobachteten Arten mit einer weitgehenden Spezialisierung auf eine bestimmte Baumart, er nutzte in allen Waldgesellschaften meist die Fichte. Insgesamt bevorzugten die Spechte Bäume mit großen Stammdurchmessern, beim Kleinspecht ist diese Vorliebe allerdings nur schwach ausgeprägt. Totholz wurde von Weißrücken-, Dreizehen- und Kleinspecht bei der Nahrungssuche bevorzugt, vom Mittelspecht jedoch nur gelegentlich genutzt. Beim Buntspecht zeigte der Totholz-Nutzungsanteil erhebliche Unterschiede zwischen verschiedenen Baumarten. Liegendes Totholz spielte in den Tilio-Carpineten im Vergleich zu stehendem Totholz und toten Teilen lebender Bäume nur eine geringe Rolle für Nahrung suchende Spechte.

Globalisation: AS/A2 Geography.

Este libro desarrolla conocimientos básicos de geografía para aprobar los exámenes de AS/A de enseñanza secundaria y conseguir el IB Diploma. Los temas del libro son: la naturaleza de la globalización, orígenes y crecimiento de la globalización, globalización y desarrollo, la globalización y las tecnologías de las comunicaciones, redes de comunicaciones, tecnología y sociedad, la globalización cultural, migración, la actividad económica global, los resultados políticos de la globalización, la contaminación,¿estamos viviendo de manera sostenible?, la reubicación global de las industrias contaminantes.

Estudi d'una metal·lotioneïna d'alzina surera (QsMT)

En aquest treball es caracteriza per primera vegada la capacitat de coordinació metàl·lica d'una metal·lotineïna (MT) de planta i es proposa un model de plegament per a les MTs de planta en general. Els resultat mostren que aquestes proteïnes poden tenir un paper molt important en la regulació de l'estat redox de les cèl·lules, probablement a través de la coordinació a Cu. Les MTs de planta són proteïnes molt desconegudes. Es postula que participen en l'homeòstasi del Cu i en la protecció contra l'estrès oxidatiu, però es desconeix la capacitat de coordinació metàl·lica i el plegament. En aquest treball s'han estudiat una metal·lotioneïna d'alzina surera, QsMT, aïllada d'una llibreria de cDNA de fel·lema. Els objectius concrets han estat: (1) estudiar l'expressió de QsMT i la resposta a l'estrès oxidatiu; (2) determinar la capacitat de coordinació metàl·lica i la funcionalitat in vivo; (3) fer una aproximació al plegament de les MTs de planta. L'expressió del gen s'ha estudiat mitjançant hibridació in situ en plàntules i en embrions d'alzina surera. QsMT s'expressa majoritàriament en cèl·lules amb fort estrès oxidatiu, associat a la síntesi de polifenols (suberització i lignificació) i a la senescència. També s'expressa en cèl·lules meristemàtiques, cèl·lules en divisió molt activa on la funció de les MTs podria estar relacionada amb el manteniment de l'estat redox. L'aplicació d'estrès oxidatiu exogen (H2O2 i paraquat) incrementa fortament l'expressió de QsMT en teixits amb expressió constitutiva, confirmant la regulació de l'expressió del gen per estrès oxidatiu. Per l'estudi de les propietats de coordinació metàl·lica es va expressar QsMT en cèl·lules d'E. coli en medi de cultiu suplementat amb Cu, Zn o Cd. Es van aïllar els agregats metàl·lics corresponents i es van analitzar mitjançant tècniques espectroscòpiques i espectromètriques (ICP-OES, ESI-MS i CD). Els resultats mostren que QsMT coordina de forma estable Cu (8 ions metàl·lics/molècula), Zn (4 ions de Zn/molècula) i Cd (6 ions de Cd/molècula), i adopta una estructura especialment quiral en coordinació a Cu. L'elevada capacitat quelant de la proteïna i la quiralitat de l'estructura indiquen que QsMT possiblement té preferència metàl·lica pel Cu i per tant una funció relacionada amb aquest metall in vivo. Estudis de complementació en llevat demostren que QsMT coordina Cu de forma funcional in vivo. En coordinació a Cd QsMT presenta una peculiaritat no observada fins ara en altres MTs: la participació d'ions sulfur en la formació de l'agregat metàl·lic incrementant la capacitat de coordinació metàl·lica (6 ions metàl·lics divalents de Cd enlloc de 4 ions de Zn). A més QsMT coordina Cd de forma funcional en llevat, i per tant la seva funció també podria estar relacionada amb la destoxicació de Cd en la planta. QsMT s'ha utilitzat com a model per fer una aproximació al plegament de les MTs de planta. Amb aquest objectiu vam dissenyar tres pèptids mutants derivats de QsMT: N25 corresponent a la zona rica en cisteïna en posició amino-terminal, C18 corresponent a la zona rica en cisteïna en posició carboxil-terminal, i N25-C18 corresponent a les dues zones riques en cisteïna enllaçades per 4 glicines substituint la zona central de 39 aminoàcids. Es van expressar i estudiar aquests pèptids per les mateixes tècniques utilitzades en l'estudi de QsMT. Els resultats indiquen que QsMT es plega formant un sol agregat metàl·lic per la interacció de les dues zones riques en cisteïna. En aquest model la zona central d'enllaç, típica de les MTs de planta, no participa en la coordinació metàl·lica però és imprescindible per a la funció de la proteïna. El paper de la zona central podria variar en funció del metall que coordina, participant en el plegament i estructura de la proteïna quan coordina Zn i Cd i en la seva regulació i estabilització quan coordina Cu.

Les sHsps en surera: capacitat protectora enfront l'estrés i variabilitat genètica

Els organismes responen a la temperatura i a molts altres estressos sintetitzant un grup de proteïnes anomenat proteïnes de xoc de calor (HSPs). En plantes les sHsps, d'entre 15 i 30 kDa formen el grup més abundant i divers, classificat en funció de la seva localització subcel.lular i homologia en: mitocondrials, cloroplàstiques, de reticle endoplasmàtic i citoplàsmiques de classe I i II. Les sHsps-CI s'ha descrit que s'indueixen per estrès tèrmic, hídric i oxidatiu (peròxid d'hidrògen, llum UV, ozó) i en resposta a algunes hormones. També s'expressen durant el desenvolupament, per exemple durant l'embriogènesi, on es creu que podrien tenir un paper protector de l'embrió enfront la dessecació. Tot i que hi ha abundants treballs que correlacionen la resistència a l'estrès i l'acumulació de sHsps-CI, els mecanismes moleculars d'aquesta activitat són poc conguts. Tot i això, per diverses sHsps-CI ha estat descrita una activitat xaperona in vitro i, més recentment, que la seva sobreexpressió augmenta la viabilitat de cèl.lules d'E.coli en condicions d'estrès tèrmic. L'estudi de l'acumulació de sHsps-CI en surera (Quercus suber) mitjançant immunodetecció en electroforesi bidimensional mostra uns patrons d'acumulació complexos i formats per dos grups d'espècies proteiques principals, a l'entorn dels 10 i 17 kDa respectivament, que mostren una inducció diferencial en funció del teixit i l'estrès. Mentre que les espècies proteiques de 17 kDa s'indueixen per temperatura però no per estrès oxidatiu, les de ca. 10 kDa ho fan per estrès oxidatiu i no per temperatura. Ambdós grups d'espècies proteiques s'acumulen conjuntament en fel.lema. Assajos de PCR i RT-PCR han permès clonar parcialment tres noves sHsps-CI en surera: Qshsp10-CI, QshspC-CI i QshspD-CI. Aquest fet confirma la multigeneïcitat de les sHsps-CI en surera que apuntava el patró bidimensional. Dels nous clons obtinguts destaca especialment Qshsp10-CI, un gen que presenta un codó stop enmig del domini -cristal.lí que fa que a la proteïna que se'n dedueix li manqui un 55% del domini -cristal.lí i tota l'extensió C-terminal. Es tractaria de la sHsp més petita i més truncada descrita fins al moment. L'anàlisi de l'expressió de Qshsp10-CI mitjançant RT-PCR mostra expressió en plantes tractades amb H2O2 però no en les que han estat sotmeses a un xoc de calor. Aprofitant l'oportunitat que oferia aquesta sHsp-CI de ser utilitzada com a model per l'estudi de la importància del domini -cristal.lí i l'extensió C-terminal en l'activitat protectora enfront l'estrès, es va voler determinar la capacitat que tenia d'augmentar la viabilitat de cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i oxidatiu. Els resultats mostren que la proteïna recombinant QsHsp10-CI, tot i la important truncació que té, és capaç de protegir cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i, remarcablement, en condicions d'estrès oxidatiu. Tots aquests resultats indiquen que les espècies proteiques de ca. 10 kDa podrien correspondre a Qshsp10-CI i tenir un paper en les cèl.lules del fel.lema en la protecció enfront l'estrès oxidatiu. L'estrès oxidatiu provoca lesions al DNA que poden produir errors en la replicació, transcripció o traducció i generar proteïnes aberrants. Donades les condicions d'estrès oxidatiu a les quals es troben sotmeses les cèl.lules del fel.lema, s'ha volgut estudiar la variabilitat dels seus àcids nucleics. La determinació de la taxa de mutació de la regió codificant del gen Qshsp17.4-CI en mRNA i DNA de fel.lema i àpex radicular, un teixit jove i en creixement actiu va mostrar unes taxes sorprenentment elevades en l'mRNA (1/1784 pb) i el DNA genòmic (1/1520 pb) del fel.lema. Aquestes taxes són les més altes descrites en un genoma nuclear eucariota i són similars a les dels virus d'RNA d'evolució ràpida com el virus de l'Hepatitis C. Amb aquestes taxes de mutació, un terç dels mRNAs del fel.lema de la surera contindrien missatges aberrants i la supervivència de les cel.lules es veuria compromesa. Això implica que el fel.lema hauria de ser considerat com un mosaic de cèl.lules genèticament heterogènies i, per tant, una sola seqüència no defineix en tota la seva amplitud un gen en aquest teixit. No es va detectar cap mutació en àpex de rel. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mutacions que es donen en aquests dos teixits i per tal de poder fer una anàlisi qualitativa més completa que permetés especular sobre el seu origen, es va aplicar un mètode de selecció de seqüències mutants en base a la utilització d'enzims de restricció. Les mutacions detectades en fel.lema es corresponen amb les relacionades, en altres sistemes no nuclears (plasmidis, fags i DNA bacterià), amb l'estrès oxidatiu. En conseqüència, l'estrès oxidatiu al qual estan sotmeses les cèl.lules del fel.lema podria ser el causant de l'elevada taxa de mutació detectada. D'acord amb això, el tipus majoritari de productes d'oxidació de les bases del DNA que s'acumulen en brots de plàntules de surera en resposta al peròxid d'hidrògen produeixen el mateix tipus de mutacions detectades en l'mRNA del fel.lema de la surera. La major sensibilitat d'aquest nou mètode ha permès, a més, detectar mutacions en molècules d'mRNA de rel, un teixit en el qual no s'havia trobat cap mutació utilitzant el mètode de clonatge i seqüenciació directa. Tot i això, el tipus de mutacions predominants no estan relacionades amb l'estrès oxidatiu sinó amb erros en la reparació dels àcids nucleics.

Molecular genetics of cork formation

La peridermis és una estructura complexa que protegeix els òrgans vegetals madurs (secundaris) i les zones que han sofert ferides de la pèrdua d'aigua i dels patògens. Aquesta funció barrera és deguda al fel·lema o súber, un teixit format per cèl·lules suberificades. Tant el fel·lema com la suberina són crucials per la vida de les plantes terrestres, però pràcticament no es coneix res dels processos moleculars que regulen la seva formació, probablement degut a la manca de models adequats. En aquesta tesi s'han identificat i caracteritzat gens induïts al fel·lema mitjançant la combinació de dues plantes models. L'escorça d'alzina surera (Quercus suber) s'ha utilitzat per aïllar gens candidats de la formació del fel·lema i per investigar el comportament d'alguns d'aquests gens durant l'estació de creixement, mentre que la pela de la patata (Solanum tuberosum) s'ha utilitzat en estudis de genètica reversa per demostrar la funció d'alguns gens reguladors al fel·lema.