La Infermera i la gestió del flux de ciutadants en l'atenció primària de salut

Les consultes d’infermeria contribueixen com una porta d’entrada normalitzada en el sistema d’Atenció Primària, oferint resposta a la demanda habitual d’un número important de ciutadans. Una expectativa és reduir els cost i el volum de treball dels metges, sempre que es mantingui la qualitat de l’atenció al ciutadà. La millora organitzativa vers l’accessibilitat al Centre de Salut millora la satisfacció de ciutadans i professionals.

Salut i poder en la gènesi de l'home contemporani

Amb aquesta investigació, que s'emmarca dins l'àmbit de l'Antropologia Filosòfica, el que ens proposem és escriure un capítol per a una genealogia de l'home contemporani, intentant respondre a la pregunta: com hem arribat a ser el que som? No pretenem descriure els principals factors que han influït en la manera de ser de l'home contemporani, sinó que l'objectiu d'aquest treball és molt més limitat: dibuixar algunes de les principals relacions entre el saber i el poder que s'han donat en el si de la medicina contemporània, i més concretament en l'àmbit de la Salut Pública, i que han contribuït a subjectar els individus d'una determinada manera, creant un model: l'home saludable. Volem mostrar com el discurs i la pràctica mèdica que es van començar a perfilar entre el segle XVIII i el segle XIX moment en què es solidificaren els fonaments de l'art de guarir tal com ara l'entenem , a part d'aportar un conjunt de tècniques de curació, també van oferir una determinada visió de l'home, la qual va tenir importants repercussions en la manera de ser de l'individu contemporani. Ens interessa mostrar de quina manera la medicina, a partir de la Salut Pública, ha intervingut en la gestió de l'existència humana, prenent una postura normativa que l'ha autoritzat a governar la vida de les persones. L'objectiu de la nostra investigació és respondre les qüestions: quin tipus de subjectivació implica la medicina contemporània? Quin tipus de subjecte ha ajudat a crear, incitant l'home a establir unes determinades maneres de relacionar-se amb si mateix i amb els altres? En definitiva, desciure algunes de les principals estratègies dibuixades des de la Salut Pública que han actuat com a poders de normalització, en tant que han fomentat un determinat tipus d'home. Tal com veurem, la nostra medicina, almenys des del moment en què es va poder parlar d'una salut pública, ha anat lligada al projecte d'una determinada tecnologia de la població. Entre els segles XVIII i XIX, la medicina va anar desenvolupant una nova política de la salut en la qual les malalties van passar a ser considerades com un problema polític i econòmic que afectava les col.lectivitats i que demanava solucions globals. El que va aparèixer en el segle XVIII no es pot resumir només en el fet que l'estat va començar a intervenir d'una forma constant en la pràctica mèdica, sinó que el que va passar va ser que la salut i la malaltia, vistes com a problemes que exigien algun tipus de gestió col.lectiva, van ser considerades des de múltiples llocs del cos social. És a dir, la política de la salut que s'inaugura en el llindar de l'època contemporània, més que una iniciativa vertical, va prendre la forma d'un problema amb orígens i direccions múltiples. Pretenem mostrar aquesta política mèdica que es va posar en joc al voltant de l'origen de la nostra Salut Pública, fent sortir a la llum el que podríem anomenar l'«ètica de la bona salut» que es va potenciar i que va servir no solament per elaborar algunes indicacions per prevenir o curar les malalties, sinó que també fabricà prescripcions que feien referència a la forma de vida en general (des de l'alimentació i la vestimenta fins a la procreació, la sexualitat, el comportament, les relacions familiars, etc.). És a dir, es tractaria de veure com a l'interior del discurs i de les pràctiques de la nostra Salut Pública, s'ha anat contruint un cert espai de la normalitat, en el qual ha estat possible associar Salut i Raó, Malaltia i Desraó.

« Moi d’ici, moi de là-bas » : La géographie imaginaire du roman Le Ventre de l’Atlantique de Fatou Diome

L’objectif de la présente étude est d’explorer la « géographie imaginaire » du roman Le Ventre de l’Atlantique, écrit par Fatou Diome. Le concept de la « géographie imaginaire » décrit les rapports de domination spatiale et la construction d’un « Autre », entièrement différent de « nous » (Saïd, 1980). Les deux pays du roman, la France et le Sénégal, sont analysés comme deux sphères inconciliables, associées aux oppositions comme nous – l’Autre, individualisme – collectivisme, rationalité - superstition. Deux images spatiales sont discutées dans ce mémoire: l’île Niodior au Sénégal et l‘océan Atlantique. L’isolation de l’île Niodior renforce la séparation en deux espaces opposés, alors que l’Atlantique constitue un élément parfois chargé de forces magiques, lié à la vie et à la mort. Evoquant l’idée d’hybridité, le roman montre également des espaces et des identités alternatifs, qui transgressent la structure coloniale.

Le désert et la littérature de voyage européenne du XIXe siècle

L'Europe commence à découvrir le désert à la fin du XVIIIe siècle. Ce milieu présente des aspects multiples aux premiers explorateurs, qui le décrivent comme un lieu vivant et varié. La géopolitique constitue le premier approche d'analyse : le désert peut être rendu plus viable si mieux administré, donc libre de la domination ottomane. Au cours du siècle, le tourisme se développe, aussi en raison de la colonisation ; l'expérience du désert devient commune, et les voyageurs partent en quête d'une expérience spirituelle aussi bien que d'une aventure. Le désert devient un écran de projection pour la rêverie et les souvenirs des Européens (la Bible et les topos traditionnels demeurent actifs dans l'imaginaire occidental) ; seules certaines caractéristiques de ce milieu sont dès lors appréciées par les voyageurs. Ensuite, avec l'âge du Réalisme, devient objet d'appréciation de la part des peintres. Grâce à la médiation de l'art, la littérature commence à regarder au désert d'un point de vue esthétique, et elle lui reconnaît un charme de la nudité et du dépouillement. La mort et le minéral caractérisent ce milieu vers la fin du siècle ; le désert se vide, et devient le "désert de sable" que nous tous connaissons aujourd'hui.

Campanar : compendio histórico de esta población ... ; Historia del hallazgo de la Virgen y favores alcanzados por su intercesión ...

Hay un ejemplar encuadernado con: "Nuevo compendio de la historia de España" (Carreres/4472)

Crónica de las solemnes fiestas celebradas en Valencia con motivo de la coronación pontificia de la imagen de Nuestra Señora de los Desamparados mayo de 1923

Índice

Historia de la antigua y Real Cofradía de Nuestra Señora de los Inocentes y Desamparados de la venerada Imagen y de su capilla

Fecha del registro tomada de la cubierta. Fecha de la portada 1922

Reales fiestas a la soberana imagen de la Virgen de los Desamparados de la ciudad de Valencia, en su translacion a la nueva capilla mandadas celebrar por ... Mariana de Austria ...: executadas por ... Diego Felipez de Guzman...

Grab. interc. e ilustr. calc

N.S. del Puche, Camara angelical de Maria Santissima. Patrona de la insigne Ciudad, y Reyno de Valencia. Monasterio Real del Orden de Redentores de Nuestra S. de la Mfrced [sic]. Fundacion de los Reyes de Aragon

Tabla

Historia de la imagen sagrada de la Virgen ... del Puig ... : reducida a una prudente critica, con que se compruevan todas sus maravillosas circunstancias

Indices

Historia de la sagrada imagen de Maria Santissima de los inocentes y desamparados...

El Censor era Agustin Sales y Alcala

Septenario doloroso de Maria Ssma., con un sermon (al fin) de gracias por el hallazgo de la imagen de N. Sra. de la asumpcion

Marca tip. en port.

A la excelsa patrona de Valencia Nuestra Señora de los Desamparados : ¡gloria a Maria!

Contiene en v. : Historia de Nuestra Señora de los Desamparados , su Real Capilla y fundación del Santo Hospital General de Valencia, extracto de "Glorias Valencianas", obra dirigida por Jaime Torrent y publicada en 1886 por Ramon Ortega

En la festividad del siglo segundo de la colocacion en su Real Capilla de Nuestra Señora de los Desamparados , 1867

Mención de responsabilidad precede a : 1867

Costeado por varios cocheros y sirvientes en el segundo centenar de la Vírgen de los Desamparados en el año 1867

Existe un ejemplar encuadernado dentro del volumen facticio XVIII/1827