GABA receptor subunits in human auditory cortex in normal and stroke cases.

GABA receptors are ubiquitous in the cerebral cortex and play a major role in shaping responses of cortical neurons. GABAA and GABAB receptor subunit expression was visualized by immunohistochemistry in human auditory areas from both hemispheres in 9 normal subjects (aged 43-85 years; time between death and fixation 6-24 hours) and in 4 stroke patients (aged 59-87 years; time between death and fixation 7-24 hours) and analyzed qualitatively for GABAA and semiquantitatively for GABAB receptor subunits. In normal brains, the primary auditory area (TC) and the surrounding areas TB and TA displayed distinct GABAA receptor subunit labeling with differences among cortical layers and areas. In postacute and chronic stroke we found a layer-selective downregulation of the alpha-2 subunit in the anatomically intact cerebral cortex of the intact and of the lesioned hemisphere, whereas the alpha-1, alpha-3 and beta-2/3 subunits maintained normal levels of expression. The GABAB receptors had a distinct laminar pattern in auditory areas and minor differences among areas. Unlike in other pathologies, there is no modulation of the GABAB receptor expression in subacute or chronic stroke.

Phase 1 Study of an Inactivated Vaccine against American Tegumentary Leishmaniasis in Normal Volunteers in Brazil

A Phase 1 double-blind placebo-controlled study was performed to evaluate a vaccine against American tegumentary leishmaniasis in 61 healthy male volunteers. Side effects and the immune response to the vaccine were evaluated, with 1- and 2- dose schemes, with intervals of 7 or 21 days, each dose containing 1440 mg of protein N antigen of a single strain of Leishmania amazonensis (PH 8) diluted in merthiolated saline (1:10,000). Merthiolated saline and an inert substance were used as placebos. No significant clinical alterations were found following the respective injections in the vaccinated individuals as compared to the placebos, except for local pain, which was associated significantly with injection of the vaccine. The laboratory alterations we observed bore no association with the clinical findings and were unimportant. We observed no differences between the groups with regard to seroconversion or the Montenegro skin test. However, the group that received a single dose of the vaccine and the one that received two doses with a 21-day interval displayed cutaneous induration significantly larger than in the control group, with 100%, 100%, and 66% conversion in the skin test, respectively. We concluded that the vaccine does not present any major side effect that would contraindicate its use in healthy individuals.

Facteurs de radiosensibilité tardive des tissus sains [Factors of late radiosensitivity of normal tissues]

The impact of curative radiotherapy depends mainly on the total dose delivered homogenously in the targeted volume. Nevertheless, the dose delivered to the surrounding healthy tissues may reduce the therapeutic ratio of many radiation treatments. Two different side effects (acute and late) can occur during and after radiotherapy. Of particular interest are the radiation-induced sequelae due to their irreversibility and the potential impact on daily quality of life. In a same population treated in one centre with the same technique, it appears that individual radiosensitivity clearly exists. In the hypothesis that genetic is involved in this area of research, lymphocytes seem to be the tissue of choice due to easy accessibility. Recently, low percentage of CD4 and CD8 lymphocyte apoptosis were shown to be correlated with high grade of sequelae. In addition, recent data suggest that patients with severe radiation-induced late side effects possess four or more single nucleotide polymorphisms (SNP) in candidate genes (ATM, SOD2, TGFB1, XRCC1, and XRCC3) and low radiation-induced CD8 lymphocyte apoptosis in vitro. On-going studies are being analyzing the entire genome using a Genome-wide association study (GWAS) analysis.

Normal hepatic glucose production in the absence of GLUT2 reveals an alternative pathway for glucose release from hepatocytes.

Glucose production by liver is a major physiological function, which is required to prevent development of hypoglycemia in the postprandial and fasted states. The mechanism of glucose release from hepatocytes has not been studied in detail but was assumed instead to depend on facilitated diffusion through the glucose transporter GLUT2. Here, we demonstrate that in the absence of GLUT2 no other transporter isoforms were overexpressed in liver and only marginally significant facilitated diffusion across the hepatocyte plasma membrane was detectable. However, the rate of hepatic glucose output was normal. This was evidenced by (i) the hyperglycemic response to i.p. glucagon injection; (ii) the in vivo measurement of glucose turnover rate; and (iii) the rate of release of neosynthesized glucose from isolated hepatocytes. These observations therefore indicated the existence of an alternative pathway for hepatic glucose output. Using a [14C]-pyruvate pulse-labeling protocol to quantitate neosynthesis and release of [14C]glucose, we demonstrated that this pathway was sensitive to low temperature (12 degreesC). It was not inhibited by cytochalasin B nor by the intracellular traffic inhibitors brefeldin A and monensin but was blocked by progesterone, an inhibitor of cholesterol and caveolae traffic from the endoplasmic reticulum to the plasma membrane. Our observations thus demonstrate that hepatic glucose release does not require the presence of GLUT2 nor of any plasma membrane glucose facilitative diffusion mechanism. This implies the existence of an as yet unsuspected pathway for glucose release that may be based on a membrane traffic mechanism.

Interferència dels trastorns de personalitat en la capacitat parental. Comparació entre població normal i diagnosticada

En aquesta investigació, hem comparat tres mostres (amb diagnòstic de transtorn de la personalitat, amb trets disfuncionals de la personalitat i sans) per tal de valorar quina disposa d’un funcionament parental més acurat. Dels resultats obtinguts, malgrat el petit tamany de la mostra, podem afirmar que els progenitors sans obtenen millors resultats que els altres dos, i que els que disposen de trets disfuncionals tenen un funcionament més adequats que els que tenen un diagnòstic.

Hypoxic contraction of small pulmonary arteries from normal and endotoxemic rats: fundamental role of NO.

The present study was aimed at examining the role of nitric oxide (NO) in the hypoxic contraction of isolated small pulmonary arteries (SPA) in the rat. Animals were treated with either saline (sham experiments) or Escherichia coli lipolysaccharide [LPS, to obtain expression of the inducible NO synthase (iNOS) in the lung] and killed 4 h later. SPA (300- to 600-micrometer outer diameter) were mounted as rings in organ chambers for the recording of isometric tension, precontracted with PGF2alpha, and exposed to either severe (bath PO2 8 +/- 3 mmHg) or milder (21 +/- 3 mmHg) hypoxia. In SPA from sham-treated rats, contractions elicited by severe hypoxia were completely suppressed by either endothelium removal or preincubation with an NOS inhibitor [NG-nitro-L-arginine methyl ester (L-NAME), 10(-3) M]. In SPA from LPS-treated rats, contractions elicited by severe hypoxia occurred irrespective of the presence or absence of endothelium and were largely suppressed by L-NAME. The milder hypoxia elicited no increase in vascular tone. These results indicate an essential role of NO in the hypoxic contractions of precontracted rat SPA. The endothelium independence of HPV in arteries from LPS-treated animals appears related to the extraendothelial expression of iNOS. The severe degree of hypoxia required to elicit any contraction is consistent with a mechanism of reduced NO production caused by a limited availability of O2 as a substrate for NOS.

Valor de la seqüència de difusió de la ressonància magnètica en la predicció histològica del càncer de mama

Paper del Coeficient de Difusió Aparent (ADC), obtingut mitjançant la seqüència de difusió, com a predictor histològic del carcinoma de mama. Es realitza una RM a 42 pacients amb càncer de mama prèviament al tractament quimioteràpic. S’observen diferències estadísticament no significatives entre les mitges d’ADC pels diferents estirps tumorals. S’intueix una tendència dels valors d’ADC del CLI a ser majors respecte la resta d’histologies, podent determinar un llindar d’ADC que discrimini el CLI de la resta d’estirps. L’ADC podria tenir un paper clau per millorar l’eficàcia del circuit oncològic en el càncer de mama, tant en la detecció i com en el tractament.

Pharmacokinetics of synthetic atrial natriuretic peptides in normal men.

The kinetics of atrial natriuretic peptides (ANP) and the kinetic profile of their effect on blood pressure and renal hemodynamic and electrolyte excretion were investigated in 20 salt-loaded healthy volunteers during and after constant rate infusion. At steady state, mean plasma concentrations of ANP were measured at 210, 430, and 2990 pg/ml and mean systemic clearance was 2.6, 2.5, and 1.7 L/min for ANP infusion rates of 0.5, 1, and 5 micrograms/min, respectively, which corresponds to the clearance rate of other vasoactive peptide hormones. The apparent volume of distribution averaged 17 L and the mean half-life was 4.5 minutes. ANP induced dose-related effects on systemic and renal hemodynamic, as well as urinary electrolyte excretion, albeit with a time lag between onset and full effect.

Implicación del fenotipo de cáncer de mama en pacientes con carcinomatosis leptomeníngea.

Aquest estudi permet conèixer les implicacions dels diferents subtipus de cáncer de mama: luminal A, luminal B, HER2+, triple negatiu en el desenvolupament y pronostic de la carcinomatosi leptomeníngea (CL). Es van identificar 38 pacients, major proporció: luminal B y HER2+, 53% va rebre quimioteràpia sistémica (QTS). La mitjana de supervivencia post CL: 2,6 messos. A l’anàlisis univariat: ECOG de 0-2 y tractament amb QT van ser variables pronòstiques i al multivariant nomès QTS. En conclussió el subtipus de cáncer de mama influiex en el temps d’aparició de la CL, no afectant la supervivencia desprès del diagnóstic.

Tractament rehabilitador en pacients amb càncer de mama sotmeses a limfadentecomia axil·lar o biòpsia selectiva del gangli sentinella

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.

Calidad de vida en pacientes intervenidas de cáncer de mama

El tractament quirúrgic pot unfluir en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) de les dones amb cáncer de mama. Es descriuen les característiques de les paciente, l ´evolució de la seua QVRS i les diferències segons la intervenció quirúrgiaca. La QVRD s´ha mesurat mitjançant el EuroQol-5D, EORTC QLQ-C30 i EORTC QLQ-BR23. Es van incloure 205 pacients. Respecte al EuroQol, l´Escala Visual Analògica va millorar (P&0.0001), però, la tarifa no va mostrar canvis significatius (P=0.1323). En canvi, EORTC QLQ-C30 va millorar (p&0.0001). Hi ha beneficis del a cirurgia conservadora en QVRS, la qual va ser bona y va millorar amb el seguiment.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Estudi comparatiu de detecció de Virus del Papiloma Humà entre pell psoriàsica i pell normal.

Existeix un debat continu sobre la rellevància del Virus del papiloma humà (VPH) en l’etiopatogènia de la psoriasi. S’ha reportat un elevat percentatge de detecció de VPH en pacients psoriàsics, sobretot el VPH5 i 36, suggerint que podrien correspondre a l’antigen causal de la cascada inmunològica. El propòsit de l’estudi és utilitzar un mètode ampli per a la detecció d’ADN tant de beta com gamma-papilomavirus en 30 biòpsies de pell psoriàsica i 30 biòpsies de pell sana. Avaluarem si els VPH són detectats de forma més freqüent en pell psoriàsica en comparació amb pell sana, i quins són els VPH específics més sobreexpresats.