Lorenz' Spezialkarte vom Schwarzwald. 2, Lorenz' Karte vom nördlichen und mittleren Schwarzwald. Blatt II : Renchen-Schiltach / Lith. Anst. v. F. Wirtz, ...

Échelle(s) : 1:75 000

Leçons sur plusieurs points de droit canon, par "Stephanus Troches, Petrus de Stagno, Johannes Caldrini, Paulus de Liazzariis, Symo de Brosano et Wilhelmus de Henburg".

Acquis le 11 mars 1846 de M. Roibin, pour le prix de 30 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1833-1848, n° 4067; — a appartenu à l'abbaye du Parc près Louvain (dioc. de Liège puis de Malines); cf. Delisle, Cab. des mss., II, 390; — cote "K theca VIII" (contreplat sup.)

Opuscules astronomiques et astrologiques par "Alchandrinus, Johannes de Monte Regio, Rogerius Herfort, Johannes Paulus Lauratius".

Passé entre les mains du chanoine Bernard Collot, principal du collège de Fortet de 1704 à 1735 et donné par lui à la Bibliothèque du roi en 1751; cf. notice du latin 8869; — mention d'inventaire "VIc VIII [paraphe]" (1); — château d'Anet

S. Johannes Chrysostomus, Homiliae (1-82v, 87v-111, 132v-226v), De compunctione cordis (226v-264v), Tractatus de reparatione lapsi (264v-303).

Abbaye Saint-Maur-des-Fossés ; cf. B. de Montfaucon, Bibliotheca bibliothecarum, II, 1739, p. 1141-1143 : "60. 1083. S. Joan. Chrysostomi Homiliae de diversis.". Ex-libris : F. Bv : « Iste liber est sancti Petri... », suivi d'un anathème (Xe-XIe s.) ; f. B : "Sti Germani a Pratis" ; f. 1 : « ex libris monasterii Sancti Germani a pratis Parisiorum ». France.

Impairment of mossy fiber long-term potentiation and associative learning in pituitary adenylate cyclase activating polypeptide type I receptor-deficient Mice

The pituitary adenylate cyclase activating polypeptide (PACAP) type I receptor (PAC1) is a G-protein-coupled receptor binding the strongly conserved neuropeptide PACAP with 1000-fold higher affinity than the related peptide vasoactive intestinal peptide. PAC1-mediated signaling has been implicated in neuronal differentiation and synaptic plasticity. To gain further insight into the biological significance of PAC1-mediated signaling in vivo, we generated two different mutant mouse strains, harboring either a complete or a forebrain-specific inactivation of PAC1. Mutants from both strains show a deficit in contextual fear conditioning, a hippocampus-dependent associative learning paradigm. In sharp contrast, amygdala-dependent cued fear conditioning remains intact. Interestingly, no deficits in other hippocampus-dependent tasks modeling declarative learning such as the Morris water maze or the social transmission of food preference are observed. At the cellular level, the deficit in hippocampus-dependent associative learning is accompanied by an impairment of mossy fiber long-term potentiation (LTP). Because the hippocampal expression of PAC1 is restricted to mossy fiber terminals, we conclude that presynaptic PAC1-mediated signaling at the mossy fiber synapse is involved in both LTP and hippocampus-dependent associative learning.

In presenti libro continentur, item ars dipthongandi Guarini Veronensis. Item compendiosus dialogus de arte punctandi. Item tractatus utilis de accentu ([Reprod.]) / [Johannes de Lapide]

Collection : French books before 1601 ; 267.8

Anàlisi de la traducció de l'enuig i la ironia a les versions catalana i castellana de l'obra Unkenrufe de Gúnter Grass: una aproximació a les divergències d'intensitat

La novel·la de Günter Grass Unkenrufe, que presenta una visió negativa de la reunificació alemanya en el marc dels conflictes ancestrals entre polonesos i alemanys, ofereix una gran quantitat de dades per a l’estudi del tractament traductor de la dimensió emocional d’un text. Partint d’una anàlisi exhaustiva de tota l’obra, el treball se centra en vint microsegments representatius d’un sentiment i una actitud que guarden correlació: l’enuig i la ironia del narrador envers la història fictícia de la novel·la i la real de l’Alemanya de finals dels vuitanta. L’objectiu és estudiar aquests dos aspectes centrals de l’obra a les versions catalana i castellana d’Unkenrufe i determinar, per mitjà de la detecció i anàlisi de les divergències d’intensitat, si les traduccions reforcen, atenuen o mantenen l’enuig i la ironia del narrador. Els resultats de l’anàlisi, que aplica eines lexicogràfiques i corpus d’ús de la llengua, apunten cap a una tendència del narrador de la traducció castellana a mostrar-se menys irònic.