905 resultados para Late antiquity Fonts escrites
Resumo:
Zoology v.30=pt.51 (1888-1889) [Text]
Resumo:
v.11:no.5(1951)
Resumo:
v.49:no.1(1957)
Resumo:
v.28(1938)
Resumo:
v.19(1970)
Resumo:
v.10:no.6(1949)
Resumo:
Zoology v.28 [pt.77]
Resumo:
Shrimps are produced in two different ways. They are fished in the sea (sometimes at the cost of turtle destruction) or they are "farmed" in ponds in coastal areas. Such aquaculture is increasing around the world as shrimps become a valuable item of world trade. Mangrove forests are sacrificed for commercial shrimp farming. This paper considers the conflict between mangrove conservation and shrimp exports in different countries.Who has title to the mangroves, who wins and who loses in this tragedy of enclosures? Which languages of valuation are used by different actors in order to compare the increase in shrimp exports and the losses in livelihoods and in environmental services? The economic valuation of damages is only one of the possible languages of valuation which are relevant in practice. Who has the power to impose a particular language of valuation?
Resumo:
We report a case of a 71-year-old man with a long coronary artery disease history and two sets of coronary artery bypass grafts. He developed large aortocoronary saphenous vein graft aneurysms in the two grafts from the first set of aortocoronary saphenous venous 20 years later. During the previous 3 years, the aneurysms grew in diameter from 22 to 50 mm. Because of severe renal insufficiency, and in order to avoid jeopardizing the late normal coronary artery bypass grafts by further thoracic surgery, we excluded successfully these altered grafts percutaneously by using 13 coils during the same procedure.
Resumo:
Els paisatges agraris al llarg del temps s’han transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat d’aquell moment. L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferència de les zones de secà, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinàmica del territori, han estat possibles a partir de l’estudi de fonts documentals històriques, tant escrites com gràfiques, com són els cadastres de rústica, les imatges aèries i els ortofotomapes. Mitjançant aquest valuós recurs històric s’ha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sòl esdevinguts durant el període de 1956 a 2003 en determinades zones de l’horta de Lleida, a més ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum d’aigua.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada a la Società Italiana di Musicologia entre abril i maig del 2006. S’ha estudiat la influència de la música italiana durant les primeres dècades del segle XVIII, en les composicions en llengua romanç d’aquesta època conservades a l’arxiu musical de la catedral de Tortosa -Tarragona -. Sha a consultat de bibliografia específica així com la consulta directa de fonts italianes de l’època i l’estudi de les seves característiques (tipus d’escriptura, compasos més freqüents, estructura formal, veus/instruments utilitzats, ...). La consulta s’ha fet a diferents arxius i biblioteques romanes (arxiu històric i biblioteca de la Accademia Nazionale di S. Cecilia, biblioteca del Pontificio Istituto di Musica Sacra, arxiu de la Chiesa del Gesú, arxiu de la Chiesa Nazionale Spagnola, biblioteca del Conservatorio di musica Santa Cecilia i Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II), així com de la Biblioteca Apostolica i el Archivio Segreto del Vaticano. La recerca ha confirmat que, durant les primeres dècades del segle XVIII, hi ha una influència considerable de la música italiana “de moda” en les composicions de la catedral de Tortosa escrites en llengua vernacla i, després d’un estudi comparatiu i de l’anàlisi d’una mostra de les obres italianes i de la Seu, s’ha arribat a la conclusió de que, si bé hi ha elements italians en les composicions tortosines, no es perd en elles el llenguatge hispànic de la tradició, si no que més bé hi ha una convivència de tots dos, fins i tot en una mateixa obra.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Bibliothèque Nationale, França, entre maig i juliol del 2007. L’estudi de les decoracions per les cerimònies del Nàpols virregnal en la segona meitat del segle XVII és el tema d’una futura tesi doctoral. Principalment la tesi està basada en una crònica inèdita d’Andrea Rubino, que descriu detalladament aquestes celebracions durant el període 1648-1673. De moment és el document més complet per a la reconstrucció de festes no testimoniades en relacions impreses, com per exemple les de Carnestoltes. Per verificar i augmentar les informacions ofertes per aquesta font s’han visitat diferents biblioteques, arxius i fototeques europeus.
Resumo:
not available