Context i transversalitat de la política lingüística com a política pública

La importància del context i la conveniència d'un enfocament transversal són les claus de l'article, que analitza les transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques dels darrers anys a Catalunya i l'impacte que han tingut sobre una política lingüística que ha d'orientar-se al benestar de les persones. Per aconseguir-ho, i d'acord amb el criteri de transversalitat, és necessària una gran implicació d'empreses, institucions, agents socials i col·lectius.

Aprofundir en el caracter social i transversal de la politica lingüística; treballar en i amb l’entorn; potenciar la proactivat i el dià leg; orientar a necessitats i aprofitar oportunitats: algunes claus de la política lingüística dels propers anys. Una reflexió argumentada

L’article reflexiona sobre les principals línies de treball que guien la política lingüística: la transversalitat, l’orientació a l’entorn, l’orientació a necessitats i l’aprofitament d’oportunitats.

La administración pública deliberativa como respuesta al problema de la exclusión social : el caso de la Política de Inclusión Social de la comarca de Noguera)

Por muchos años, la Administración Pública tuvo que dar respuesta a través de sus actuaciones a una sociedad con problemas bien definidos frente a los cuales solo eran relevantes los actores del sector público. Hoy la sociedad ha cambiado y ha dado origen a los wicked problems o problemas que resisten a ser solucionados, dentro de los cuales está el de la exclusión social. Estos nuevos problemas exigen pasar de la Administración Pública Tradicional a la Administración Pública Deliberativa mejor preparada para afrontar problemas complejos, partiendo del dialogo, la negociación y la participación ciudadana.

Estudi de les arts del cos en el museu del segle XXI: un art efímer i viu dins del museu

L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar per què les arts de cos estan tan presents en els museus del segle XXI. Per fer-ho, ens centrarem primer en conèixer la història de les arts del cos des dels seus inicis al carrer o galeries alternatives fins a l’entrada al museu. En segon lloc, farem una aproximació a l’evolució dels museus centrant-nos en els segles XX i XXI. En tercer lloc, investigarem com les arts del cos entren als museus i farem una recerca d’aquestes arts en el museu del segle XXI

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

Nova indústria i nova política industrial

La indústria ha tingut, i té encara, un paper clau en la vertebració de l"economia catalana i en la generació d"efectes multiplicadors que faciliten el desenvolupament de la resta d"activitats i el benestar de la societat. Actualment, i més enllà de la crisi econòmica i financera global, s"està generant un nou model industrial d"àmbit internacional caracteritzat per importants canvis en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i en les estratègies de les empreses, per la internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l"organització de les empreses i per la creixent importància dels processos d"innovació.

El funcionament de la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa (2002-2012)

Aquest estudi té per objectiu descriure el funcionament de la coalició entre Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, centrant l’atenció en el disseny de l’aliança a partir dels acords electorals firmats i el repartiment de càrrecs electes. Té la voluntat de constatar si els resultats obtinguts per cada formació són equilibrats en funció dels resultats obtinguts per cada una d’elles en el cicle electoral 1999-2000. L’objecte d’estudi és la coalició ICV-EUiA que ha funcionat en l’arena electoral, parlamentària i de govern. Es prenen Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa com actors principals, i es té en compte el pes important que té Izquierda Unida com a referent i suport d’EUiA, com a company de grup parlamentari al Congrés dels Diputats i com a soci de coalició a les eleccions europees. Trobem altres actors, com són el Partit dels Comunistes de Catalunya, el PSUC Viu o el Partido Comunista de España, que acaben influint dins d’EUiA i d’IU. Pel seu costat, hi ha d’altres actors que influeixen a ICV, com són el Partit Verd Europeu i els seu aliats a nivell d’Espanya com Equo o els membres d’Espacio Plural.

Ressenya 8è. Congrés Internet, Dret i Política

El impacto de las nuevas tecnologías en el mundo de la protección de datos personales.

La política a la web 2.0 i el cas de Balears

Peer-reviewed

Me, Myself and I: autoretrat fotogrà fic al segle XXI: les identitats construïdes

Promocionar-se, mostrar-se, exhibir-se, mirar-se: es converteixen en els verbs reflexius en els quals s’està completament immers dins l’era digital. La construcció de la identitat es veu sotmesa en diversos processos que sovint es confronten. Què significa per l’ésser de la contemporaneïtat el terme «identitat»? Aquest terme, com s’ha intentat descriure en tot aquest projecte, és converteix en l’element que l’artista intenta fer emergir a través del seu autoretrat

Temps, guerra i política en la reivindicació de territoris indígenes i nacionals: un relat grà fic de la guerra del Chaco

[cat]L'estudi vol aprofundir en les conseqüències del conflicte bèlic que enfrontà a Bolivia i Paragüai a la guerra del Chaco (1923-1935), de manera especial per a les poblacions indígenas, les quals, en els darrers anys, han començat a dur a terme una clara reivindicació per al reconeixement oficial dels seus drets territorials a partir de la revaloració de la participació dels indígenes del Chaco en aquesta guerra com també de la utilització dels recursos naturals i de les comunitats autòctones pels exèrcits enfrontats, tot tenint com a eina d'estudi el registre fotogràfic del conflicte.

Cerimonial i prà ctica de govern a la cort dels virreis de Nà pols al segle XVII

[spa]Durante el primer tercio del siglo XVII la corte virreinal de Nápoles alcanzó un alto grado de desarrollo y madurez en su organización y su ceremonial. La prácticamente consecutiva aparición de dos importantes manuales de ceremonias, elaborados por dos ujieres mayores de los virreyes, Miguel Díez de Aux y Jusepe Renao, dan cuenta de la sofisticación ceremonial de que es protagonista una corte como la napolitana en el contexto de la monarquía hispánica de los Austrias. El segundo de estos textos, un elaborado manual de ceremonias compilado por Jusepe Renao, activo entre los años 1622 y 1637, es el punto de partida para una serie de consideraciones en torno al creciente interés por el ceremonial en ese preciso momento histórico.

La ciència i els polítics

A Catalunya també tenim algunes comissions assessores del govern sobre el vessant científic, però estan desconnectades i la seva estructura no és la ideal. La meva visió és que estan mancades de transversalitat quant als àmbits de coneixement i no consideren la visió del món científic sobre els diferents problemes que ens afecten. El mateix succeeix amb les fundacions polítiques: els 'think-thank', dels partits, estan massa esbiaixats. Difícilment poden generar-se bons programes sense una bona fecundació externa basada en el coneixement. Si volem progressar, cal actuar en conseqüència

Coneixement i indústria

En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri. El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions

El piano francès dels segles XX i XXI : una breu investigació per al disseny d'un repertori de concert

Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianística, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianística francesa, s’estudia el material i les circumstàncies que originen els respectius catàlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, París, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anàlisi permet determinar que el conservatori de París potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cànon. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a París, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.