A phylogeny for the genus Isoodon and a range extension for I-obesulus peninsulae based on mtDNA control region and morphology

Short-nosed bandicoots, Isoodon, have undergone marked range contractions since European colonisation of Australia and are currently divided into many subspecies, the validity of which is debated. Discriminant function analysis of morphology and a phylogeny of Isoodon based on mtDNA control region sequences indicate a clear split between two of the three recognised species, I. macrourus and I. obesulus/auratus. However, while all previously recognised taxa within the I. obesulus/auratus group are morphologically distinct, I. auratus and I. obesulus are not phylogenetically distinct for mtDNA. The genetic divergence between I. obesulus and I. auratus (2.6%) is similar to that found among geographic isolates of the former (I. o. obesulus and I. o. peninsulae: 2.7%). Further, the divergence between geographically close populations of two different species (I. o. obesulus from Western Australia and I. a. barrowensis: 1.2%) is smaller than that among subspecies within I. auratus (I. a. barrowensis and I. auratus from northern Western Australia: 1.7%). A newly discovered population of Isoodon in the Lamb Range, far north Queensland, sympatric with a population of I. m. torosus, is shown to represent a range extension of I. o. peninsulae (350 km). It seems plausible that what is currently considered as two species, I. obesulus and I. auratus, was once one continuous species now represented by isolated populations that have diverged morphologically as a consequence of adaptation to the diverse environments that occur throughout their range. The taxonomy of these populations is discussed in relation to their morphological distinctiveness and genetic similarity.

Schistosomiasis mansoni in an area of low transmission: I. impact of control measures

This work was undertaken in the municipality of Pedro de Toledo (São Paulo State, Brazil) in 1987, to clarify aspects related to the transmission levels of Schistosoma mansoni in a human population where the snail host is Biomphalaria tenagophila. Since 1980 a control programme has been undertaken in this municipality. Urban and rural populations (4,719 subjects) were submitted to faecal examinations (Kato-Katz method). The overall prevalence rate was 4.8% being higher in males (6.2%) and also in the rural zone (5.8%). The geometric mean of S. mansoni eggs was 35.1 eggs per gramme of faeces (epg). Approximately 80.0% of the carriers presented less than 100 epg and only 20 individuals (9.0%) eliminated more than half of total eggs. The highest index of potencial contamination (IPC) was in the age group of 5 to 20 years (57.6%). Two thirds of the investigated patients (207) were autochthonous of Pedro de Toledo. The geographical distribution of the carriers showed a clear aggregation of the autochthonous cases and a close association between human contact sites and breeding places of B. tenagophila. This study shows that schistosomiasis subjects were not randomly aggregated, the youngsters should be the main target in the prophylaxis, and the efficacy of the control programme.

De la caça-recol·lecció a l’agricultura i ramaderia: una aproximació a la dieta i l’explotació dels recursos forestals a partir del registre arqueobotànic

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’Institut of Archaeology de la University College of London i a jaciments arqueològics espanyols. L’objectiu ha estat l’aprenentatge del mètode carpològic a través de l’anàlisi de fruit i llavors recuperades a jaciments de cronologies paleolítiques i l’estudi de les col·leccions de referència de Institute of Archaeology. Els jaciments analitzats han estat el Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona) i Atapuerca (Burgos). L’estudi de mostres carpològiques de jaciments Neolítics d’una regió del Nord de Xina han permès l’apropament previ a restes de cronologies més recents dels primers agricultors i ramaders.

Adquisició d'imatges en infraroig proper de baixa alçària sobre zones d'interès al Montseny (I)

En aquest informe, fem una primera avaluació d'un sistema basat en un mini-UAV, operat per l'empresa CATUAV (www.catuav.com), sobre una zona a l'est del Parc Natural del Montseny (PNM) tot comparant amb imatges adquirides l'any anterior sobre la mateixa zona, amb sistemes i plataformes aèries de primer nivell per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i que utilitzem com a referent de qualitat. Tot assumint que les imatges produïdes pels UAV són d'una qualitat inferior als sistemes convencionals de teledetecció aerotransportada, si la qualitat i operativitat són encara suficients, aquests sistemes, donat el seu cost, poden constituir una eina important per adquirir informació d'alta resolució pel control de l'evolució de camps abandonats, de l'estat de la vegetació de ribera, de l'estat fitosanitari de cobertes forestals i plagues, de la distribució d'espècies invasores, de les conseqüències d'actuacions de restauració o aclariment del bosc, de l'impacte dels visitants etc. En concret, en aquest informe avaluem el sistema de CATUAV pel que fa a: 1) Operativitat del vol i adquisició de les imatges sobre una zona prèviament assenyalada com objectiu; 2) Operativitat del producte en quant a la localització i orientació de les imatges sobre el terreny; i 3) Qualitat radiomètrica i geomètrica de les imatges.

Thaumetopoea pityocampa i nematodes entomopatògens: un mètode alternatiu de control biològic de la plaga

L’objectiu principal d’aquesta investigació és determinar la viabilitat dels nematodes entomopatògens per controlar les plagues de Thaumetopoea pityocampa, tenint en compte que presenten tot un seguit de característiques que els fan adequats per al control de diferents plagues d’insectes.

El Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: control de qualitat i detecció de duplicats en la creació d'una base de dades bibliogràfica

La ponència fa una introducció sobre la teoria, els objectius i els problemes de la detecció i l'eliminació de registres duplicats en bases de dades bibliogràfiques. A continuació, s'explica el procés de creació del Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb una breu introducció històrica. Finalment s'analitza i es descriu el procés d'elaboració i el funcionament del programa de detecció de duplicats del CCUC.

Anàlisi i diagnosi ambiental de la dinàmica del porc senglar (Sus scrofa) al Parc del Garraf

El Parc del Garraf (PG) és una zona on la dinàmica del porc senglar amb el medi té una alta importància, tot i que la densitat de població al PG d’aquest ungulat és de les menors de Catalunya. Els aspectes més rellevants de la relació porc senglar-medi són: la correlació que hi ha entre l’abandonament d’àrees de conreu i activitats forestals amb l’augment de la població de porc senglar, i l’afectació que per tant, provoca a les àrees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. També la relació que té amb el margalló (Chamaerops humilis), que és positiva ajudant a la recuperació, conservació i a la dinàmica ecològica de l’espècie, així com amb el medi del PG en general, i, per últim, els impactes viaris a la xarxa viària del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentració de Col·lisions amb Ungulats) dins els límits del PG. Referent a la caça, actualment és la única mesura viable de control de la població de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.

Control biològic del Rhynchophorus ferrugineus a partir de diferents soques de nematodes entomopatògens i la seva problemàtica a Catalunya

En el present treball s’ha avaluat el potencial dels nemàtodes entomopatògens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, s’ha determinat la susceptibilitat d’aquesta a 4 espècies diferents de nemàtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). D’altra banda, s’ha determinat la predació de Steinernema carpocapsae per part de l’àcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en l’efectivitat de S. carpocapsae com agent de control biològic. S’ha vist que el morrut de les palmeres és molt susceptible als nemàtodes entomopatògens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidències de que l’àcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no és suficient important com perquè es vegi compromès l’efectivitat com a bioinsecticida. L’ús de nemàtodes entomopatògens com a control biològic és una alternativa viable als mètodes químics de eficàcia similar però menys respectuosos amb el medi ambient.

Prevenció de conflictes i governança descentralitzada: alguns comentaris sobre l'estat de la qüestió en la teoria i en la pràctica

Existeix alguna relació entre governabilitat descentralitzada i prevenció de conflictes? El present article intenta respondre a aquesta pregunta presentant la situació actual de la intersecció entre ambdós conceptes. Partint del fet que el conflicte social és inevitable, així com de l’existència de noves amenaces i conflictes i de noves demandes de seguretat basades en les persones (seguretat humana), les nostres societats han d’intentar que els canvis siguin pacífics. A través d’un exhaustiu anàlisis de la bibliografia existent i de l’estudi de diversos casos, aquest article sosté que la governabilitat descentralitzada pot contribuir a aquests esforços transformant conflictes, fomentant el repartiment de poder i augmentant els incentius d’inclusió de grups minoritaris. Tot i la dificultat de mesurar el seu impacte sobre la prevenció de conflictes, s’argumenta que la governabilitat descentralitzada pot tenir un impacte molt positiu en la reducció de les causes que produeixen conflictes gràcies a la seva habilitat per crear war/violence preventors. Més concretament, en aquest article se suggereix que la governabilitat descentralitzada pot influir positivament sobre les causes a curt i mitjà termini.

Eines interactives per l'aprenentatge de la dinàmica i el control dels convertidors de potència

El projecte s'ha centrat en el disseny i desenvolupament de laboratoris virtuals per a la docència del dispositius i mètodes de gestió d’energia. Això s’ha realitzat a dos nivells clarament diferenciats, el primer grup de laboratoris correspon als convertidors electrònics de potencia i el segon grup de laboratoris correspon a un conjunt de casos d’aplicacions concretes. En el primer grup es descriu el detall del funcionament dels diferents elements mentre que en el segon els descriuen les idees i conceptes bàsics de funcionament. Els laboratoris virtuals de convertidors electrònics de potència inclouen el convertidor elevador (boost), el convertidor reductor (buck), i convertidors acobladors magnèticament. Aquestes permeten estudiar el comportament dinàmica des d’un punt de vista commutat o bé promitjat, les aplicacions incorporen també la possibilitat de sintonitzar els controladors. Aquestes aplicacions han estat desenvolupades per ser un complement per les sessions de pràctiques presencials. Els laboratoris virtuals d’aplicacions, inclouen els sistema de transport metropolità, el vehicle híbrid i els sistemes de gestió de talls transitoris en el subministrament d’energia principalment. Aquestes laboratoris permeten introduir els estudiants de forma qualitativa en els diferents conceptes i tècniques emprades en els sistemes de generació, transport i transformació d’energia. Totes les aplicacions han estat desenvolupades emprant Easy JAVA Simulations, aquesta eina permet desenvolupar laboratoris multiplataforma fàcilment distribuïbles a través d’internet.

Control d'accés depenent del context: disseny i implementació dins l'entorn PROSES

Amb l’aparició de nous entorns en el món de la informàtica sorgeixen noves necessitats. Un d’aquests entorns és SESAR, un entorn que preveu l’ús massiu de transmissió de dades entre sistemes aeris. L’objecitu principal d’aquest projecte és aconseguir implementar el control d’accés per una aplicació en aquest entorn. El primer pas és dur a terme un estudi exhaustiu dels diferents elements que necessitem per desenvolupar el projecte, així com un anàlisi de l’entorn per extreure les característiques pel control d’accés. Després es presenta el seu disseny i implementació, que acompleix el seu objectiu de gestionar el control d’accés de l’aplicació de correu electrònic en aquest entorn.

LILRB2 interaction with HLA class I correlates with control of HIV-1 infection.

Natural progression of HIV-1 infection depends on genetic variation in the human major histocompatibility complex (MHC) class I locus, and the CD8+ T cell response is thought to be a primary mechanism of this effect. However, polymorphism within the MHC may also alter innate immune activity against human immunodeficiency virus type 1 (HIV-1) by changing interactions of human leukocyte antigen (HLA) class I molecules with leukocyte immunoglobulin-like receptors (LILR), a group of immunoregulatory receptors mainly expressed on myelomonocytic cells including dendritic cells (DCs). We used previously characterized HLA allotype-specific binding capacities of LILRB1 and LILRB2 as well as data from a large cohort of HIV-1-infected individuals (N = 5126) to test whether LILR-HLA class I interactions influence viral load in HIV-1 infection. Our analyses in persons of European descent, the largest ethnic group examined, show that the effect of HLA-B alleles on HIV-1 control correlates with the binding strength between corresponding HLA-B allotypes and LILRB2 (p = 10(-2)). Moreover, overall binding strength of LILRB2 to classical HLA class I allotypes, defined by the HLA-A/B/C genotypes in each patient, positively associates with viral replication in the absence of therapy in patients of both European (p = 10(-11)-10(-9)) and African (p = 10(-5)-10(-3)) descent. This effect appears to be driven by variations in LILRB2 binding affinities to HLA-B and is independent of individual class I allelic effects that are not related to the LILRB2 function. Correspondingly, in vitro experiments suggest that strong LILRB2-HLA binding negatively affects antigen-presenting properties of DCs. Thus, we propose an impact of LILRB2 on HIV-1 disease outcomes through altered regulation of DCs by LILRB2-HLA engagement.