A General model of bilateral migration agreements

Unilateral migration policies impose externalities on other countries. In order to try to internalize these externalities, countries sign bilateral migration agreements. One element of these agreements is the emphasis on enforcing migration policies: immigrant-receiving countries agree to allow more immigrants from their emigrant-sending partner if they cooperate in enforcing their migration policy at the border. I present a simple theoretical model that justifies this behavior in a two-country setting with welfare maximizing governments. These governments establish migration quotas that need to be enforced at a cost. I prove that uncoordinated migration policies are inefficient. Both countries can improve welfare by exchanging a more "generous" migration quota for expenditure on enforcement policy. Contrary to what could be expected, this result does not depend on the enforcement technology that both countries employ.

Immigration and Firm Growth: Evidence from Spanish cities

This article analyses the effect of immigration flows on the growth and efficiency of manufacturing firms in Spanish cities. To date, most studies have tended to focus on the effect immigrants have on labour markets at an aggregate level. Here, however, we undertake an exhaustive analysis at the firm level and report conclusive empirical findings. Ten years ago, Spain began to register massive immigration flows, concentrated above all on its most dynamic and advanced regions. Here, therefore, rather than focusing on the impact this has had on Spain’s labour market (changes to the skill structure of the workforce, increase in labour supply, the displacement of native workers, etc.), we examine the arrival of immigrants in terms of the changes this has meant to the structure of the country’s cities and their amenities. Thus, we argue that the impact of immigration on firm performance should not only be considered in terms of the labour market, but also in terms of how a city’s amenities can affect the performance of firms. Employing a panel data methodology, we show that the increasing pressure brought to bear by immigrants has a positive effect on the evolution of labour productivity and wages and a negative effect on the job evolution of these manufacturing firms. In addition, both small and new firms are more sensitive to the pressures of such immigrant inflows, while foreign market oriented firms report higher productivity levels and a less marked impact of immigration than their counterparts. In this paper, we also present a set of instruments to correct the endogeneity bias, which confirms the effect of local immigration flows on the performance of manufacturing firms.

Influencia de la inmigración en la elección escolar

This empirical work studies the influence of immigrant students on individuals’ school choice in one of the most populated regions in Spain: Catalonia. It has estimated, following the Poisson model, the probability that a certain school, which immigrant students are already attending, may be chosen by natives as well as by immigrants, respectively. The information provided by the Catalonia School Department presents school characteristics of all the primary and secondary schools in Catalonia during the 2001/02 and 2002/03 school years. The results obtained support the evidence that Catalonia native families avoid schools attended by immigrants. Natives certainly prefer not to interact with immigrants. Private schools are more successful in avoiding immigrants. Finally, the main reason for non-natives’ choice is the presence of other non-natives in the same school.

Los salarios de los inmigrantes en el mercado de trabajo español. ¿Importa el origen del capital humano?

El objetivo del trabajo es analizar el papel de los diferentes componentes del capital humano como determinantes de los ingresos de los inmigrantes recientes en el mercado de trabajo español. A partir de los microdatos de la Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007, se examina la rentabilidad del capital humano de este colectivo, distinguiendo el adquirido en origen del acumulado en destino, así como el impacto salarial de la situación documental. La evidencia obtenida muestra que el capital humano adquirido en España tiene una mayor rentabilidad marginal que el acumulado en origen, lo que refleja la limitada transferibilidad de este último. La única excepción se da en el caso de los inmigrantes procedentes de países desarrollados o que han estudiado en España, independientemente de su procedencia, los cuales obtienen una rentabilidad de sus estudios –incluso de aquéllos cursados en origen– comparativamente elevada. Una situación legal en España está asociada, por su parte, con una sustancial prima salarial positiva (15%). Por último, el conjunto de la evidencia confirma la presencia de una fuerte heterogeneidad, tanto en la rentabilidad de las diferentes formas de capital humano como en la magnitud de la prima por trabajar legalmente, en función de la zona de origen de los inmigrantes.

Native language, spoken language, translation and trade

We construct new series for common native language and common spoken language for 195 countries, which we use together with series for common official language and linguis-tic proximity in order to draw inferences about (1) the aggregate impact of all linguistic factors on bilateral trade, (2) whether the linguistic influences come from ethnicity and trust or ease of communication, and (3) in so far they come from ease of communication, to what extent trans-lation and interpreters play a role. The results show that the impact of linguistic factors, all together, is at least twice as great as the usual dummy variable for common language, resting on official language, would say. In addition, ease of communication is far more important than ethnicity and trust. Further, so far as ease of communication is at work, translation and inter-preters are extremely important. Finally, ethnicity and trust come into play largely because of immigrants and their influence is otherwise difficult to detect.

Native language, spoken language, translation and trade

We construct new series for common native language and common spoken language for 195 countries, which we use together with series for common official language and linguis-tic proximity in order to draw inferences about (1) the aggregate impact of all linguistic factors on bilateral trade, (2) whether the linguistic influences come from ethnicity and trust or ease of communication, and (3) in so far they come from ease of communication, to what extent trans-lation and interpreters play a role. The results show that the impact of linguistic factors, all together, is at least twice as great as the usual dummy variable for common language, resting on official language, would say. In addition, ease of communication is far more important than ethnicity and trust. Further, so far as ease of communication is at work, translation and inter-preters are extremely important. Finally, ethnicity and trust come into play largely because of immigrants and their influence is otherwise difficult to detect.

Estat de salut, necessitat i utilització dels serveis d'atenció primària i urgències hospitalàries de la població immigrant

La identificació i caracterització de l'estat de salut dels diversos col•lectius d'immigrants que resideixen a la Regió Sanitària Girona (RSG), a la Regió Sanitària Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetrà determinar quines són les seves necessitats, tot comparant-ho amb la població autòctona, i quin cost suposen per l'administració pública. El principal objectiu és el d'apuntar a polítiques sanitàries i socials més adients amb la situació migratòria actual. Per tal d'identificar el col•lectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificació del sistema d'informació primària de l'ICS, ECAP, a través de l'activació de variables existents. La tasca realitzada ha permés la identificació dels usuaris dels serveis sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referència poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilització de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referència l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatòria dels usuaris (immigrants i autòctons). L’extracció de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificació segons origen del pacient atès, obtenint 637 qüestionaris vàlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. L’anàlisi de la casuística de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilització dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenció materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantejà un estudi de freqüentació d'immigrants i autòctons als serveis d'urgències de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitzà un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regió d'origen), atesos a l'Atenció Primària de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autòctons. D'altra banda es van estudiar les urgències hospitalàries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.

Adolescents immigrats a Catalunya i construcció de la identitat cultural: trajectòries de vida i processos d’inclusió

Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en què els adolescents de família immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat d’establir pautes i propostes d’intervenció educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacció social en contextos multiculturals, l’exclusió social per motius d’ètnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase està destinada a recollir informació qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i d’acord amb la informació obtinguda, un programa d’activitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera d’experimentació del programa i avaluació dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i última, centrada en la difusió entre tots els centres de secundària vinculats a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus Ítaca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a l’alumnat que cursa estudis d’ESO. El Campus Ítaca pretén, mitjançant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundària es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatòries. Es treballa, per tant, amb l’alumnat immigrat dels centres de secundària que hi participen.

La función social de los microcréditos

Estudi sobre els microcrèdits centrat no en la seva base econòmica sinó en la funicó que realitzen dins la societat, profunditzant en la situació actual a Espanya tant des d'un punt de vista legal com social, així com en l'anàlisi dels col·lectius més beneficiats per les microfinances: les dones i els immigrants.

Migration and trade: Theory with an Application to the Eastern- Western European Integration

The remarkable increase in trade flows and in migratory flows of highly educated people are two important features of globalization of the last decades. This paper extends a two-country model of inter- and intraindustry trade to a rich environment featuring technological differences, skill differences and the possibility of international labor mobility. The model is used to explain the patterns of trade and migration as countries remove barriers to trade and to labor mobility. We parameterize the model to match the features of the Western and Eastern European members of the EU and analyze first the effects of the trade liberalization which occured between 1989 and 2004, and then the gains and losses from migration which are expected to occur if legal barriers to labor mobility are substantially reduced. The lower barriers to migration would result in significant migration of skilled workers from Eastern European countries. Interestingly, this would not only benefit the migrants and most Western European workers but, via trade, it would also benefit the workers remaining in Eastern Europe. Key Words: Skilled Migration, Gains from Variety, Real Wages, Eastern-Western Europe. JEL Codes: F12, F22, J61.

Costes y beneficios de los inmigrantes a la Seguridad Social

El present treball de final de carrera pretén poder arribar a la conclusió de si els immigrants són per a Espanya un benefici o al contrari un cost. Per a això utilitzarem les diverses fonts estadístiques de què disposem, que ens ajudaran a ponderar si amb la immigració hi ha un benefici net o no. Aquest treball també pretén donar resposta a diverses creences populars que hi ha sobre el col.lectiu d’immigrants, tals com que “els immigrants ens treuen llocs de treball” o que “els immigrants no contribueixen a la Seguretat Social” entre d’altres. Dedicarem un apartat per parlar dels sectors i activitats laborals en els quals s’insereix la población immigrant. També ens referirem a un tema important com és l’economia submergida i el tràfic de persones. I per finalitzar el treball analitzarem l’actual crisis financiera i les seves repercusions en la migració. Dedicarem un apartat per parlar del retorn dels immigrants als seus països d’origen i donarem resposta a si el retorn és una opció positiva o més aviat negativa per sortir de la crisis financiera, i les repercusions que té l’esmentat retorn tant a curt termini com a llarg termini.

Language knowledge and earnings in Catalonia

This paper investigates the economic value of Catalan knowledge for national and foreign first- and second-generation immigrants in Catalonia. Specifically, drawing on data from the “Survey on Living Conditions and Habits of the Catalan Population (2006)”, we want to quantify the expected earnings differential between individuals who are proficient in Catalan and those who are not, taking into account the potential endogeneity between knowledge of Catalan and earnings. The results indicate the existence of a positive return to knowledge of Catalan, with a 7.5% increase in earnings estimated by OLS; however, when we account for the presence of endogeneity, monthly earnings are around 18% higher for individuals who are able to speak and write Catalan. However, we also find that language and education are complementary inputs for generating earnings in Catalonia, given that knowledge of Catalan increases monthly earnings only for more educated individuals.

Inmigración: Ley de Acogida. Estudio sobre la integración de la Ley de acogida por los ayuntamientos de menos habitantes de Barcelona

Actualment, són cada vegada més freqüents els desplaçaments de certes poblacions pertanyents a països subdesenvolupats cap a països desenvolupats per motius laborals, cosa que crea força debat social. La qüestió es centra en si és possible un equilibri entre aquelles persones immigrants que busquin treball i l'acceptació per part de les poblacions que acullen a esmentats col•lectius. Això sembla ser viable sempre que s'aconsegueixi el benefici mutu; uns aconsegueixen treball i uns altres un millor desenvolupament econòmic. No obstant, a pesar d'aquesta millora econòmica, aquestes poblacions estaran obertes a acceptar immigrants i acollir-los? Realment, s'estan implementant mesures perquè això es faci realitat? És un fet la implementació de la Llei d'acollida en certes poblacions de Barcelona?

La inserción sociolaboral de las personas inmigrantes en la Cataluña rural

En els últims anys, s’ha produït l’arribada massiva de població immigrant, que principalment, s’instal•la a las grans ciutats o barris específics. Normalment, son zones amb alts nivells de desocupació. Amb aquest treball acadèmic es vol contribuir a augmentar el coneixement relatiu a la inserció sociolaboral de les persones immigrants en tot el territori, incloent el rural; amb tot allò, es vol afavorir a la no massificació d’immigrants en les grans ciutats. Es pretén estimular la mobilitat geogràfica a les àrees rurals de Catalunya, especialment, a aquelles que tenen problemes de despoblació o supervivència, degut a diferents factors. Per aconseguir-ho, es té que analitzar les diferents ajudes i subvencions, els plans o programes de repoblació estatals, autonòmics y locals existents; es a dir, els mecanismes que existeixen per aconseguir la no massificació d’immigració a una zona determinada i millorar la integració i inserció d’aquests immigrants.