Dos genios, dos épocas: lectura comparativa de ‘La Sonata a Kreutzer’ de Tolstoi y ‘El Túnel’ de Sábato

Aquest treball té l'objectiu d'analitzar de manera detallada dues grans obres de la literatura universal: ‘La Sonata a Kreutzer’ de León Tolstoi i ‘El Túnel’ d'Ernesto Sábato. El nostre segle es distingeix dels d'antany pel valor de la comunicació. És per això, que la literatura ha de cobrar més importància. No ens referim a una mera lectura d'uns llibres, sinó a un estudi a fons del que signifiquen les paraules que estan escrites en les obres. Es realitzarà una anàlisi partint d'aquestes novel·les, amb la utilització de vària bibliografia, amb la finalitat d'abastar algunes de les qüestions relevants i així, poder conèixer les similituds i diferències entre dues obres de diferents autors.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

GEPA, el magatzem cooperatiu per a documents de baix ús

A començaments dels anys 2000 una necessitat començava a sorgir entre algunes de les biblioteques universitàries de Catalunya: la manca d'espais i la reconversió de les biblioteques físiques dins el nou panorama educatiu. El CBUC, Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, va recollir aquesta necessitat i va engegar el projecte amb el mateix esperit cooperatiu de tots els programes i serveis del consorci. El 2002 es va encarregar un estudi fundacional, que feia un repàs a l'estat de la qüestió i proposava les preguntes que s'havien de respondre abans d'establir el magatzem. El 2003 es va localitzar l'edifici, a les antigues casernes militars de Lleida, els anys següents es va avançar en la concreció del projecte i el finançament, i el 2006 es va firmar el conveni per la creació de l'equipament (Ajuntament de Lleida, CBUC, Universitat de Lleida, Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). El 2007 es van iniciar les obres i finalment, el 8 d’octubre de 2008 es va fer la càrrega inicial i la inauguració oficial. El GEPA, Garantia d'Espai per a la preservació de l'Accés, és un magatzem cooperatiu per conservar i preservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi. El GEPA funciona sota un model mixt, amb el 80% de l'espai sota un règim cooperatiu i el restant destinat a la documentació en règim d'ús propi.

La retórica comunicativa de Abraham Lincoln a través de sus discursos

El presidente Abraham Lincoln triunfaba en sus discursos gracias a sus artes retóricas y oratorias. Estas técnicas y recursos lingüísticos que empleaba Lincoln para que sus disertaciones fueran de lo más claras y concisas serán mostradas y evaluadas. Además, se analizarán tres de sus discursos más célebres y se intentará demostrar el estilo lincolniano que existe en ellos. También, se expondrán las características de un buen orador y se relacionarán con las que usaba el presidente. Para poder presentar toda esta investigación se ha buscado y averiguado en libros especializados sobre Lincoln, volúmenes sobre oratoria y retórica, revistas, periódicos de la época, Internet y en sus discursos. También, ha sido necesario asistir a exposiciones y exhibiciones sobre la figura de Abraham Lincoln celebradas en Nueva York y Washington.

El marketing de valores

El present treball pretén aportar una definició del “màrqueting de valors” distingint-lo d'altres tipus de màrqueting que es podrien prestar a confusió: el màrqueting comercial, el màrqueting social, el màrqueting amb causa, i el màrqueting no lucratiu. Posteriorment ens endinsem en la filosofia postmoderna amb els corrents relativistas i nihilistas sobre la pèrdua dels valors tradicionals per a demostrar que, encara remanent en la nostra societat les visió del relativisme moral, no significa que hagi un relativisme ètic, legitimant així la nomenclatura de “màrqueting de valors”. En un segon capítol, s'analitzen vuit casos de projectes reals en països en vies de desenvolupament com exemples de màrqueting de valors. Acarem la viabilitat de la nostra proposta de definició de màrqueting de valors amb cadascun dels exemples, arribant a la conclusió que la definició és viable i defineix un tipus de màrqueting particular.

El diseño emocional. Apple, tecnología experiencial

Aquest treball investiga la importància i la coherència entre el disseny i el branding des del punt de vista del producte tecnològic. A partir d’una visió teòrica del disseny emocional i del branding emocional, s’analitza en profunditat la trajectòria i la imatge que projecta la marca Apple gràcies a disciplines com aquestes. La finalitat és conèixer quin paper juguen els sentits i les experiències, per assolir amb èxit l’amor d’una persona per un producte determinat.

Like milk or wine: Does firm performance improve with age?

Our empirical literature review shows that little is known about how firm performance changes with age, presumably because of the paucity of data on firm age. For Spanish manufacturing firms, we analyse the firm performance related to firm age between 1998 and 2006. We find evidence that firms improve with age, because ageing firms are observed to have steadily increasing levels of productivity, higher profits, larger size, lower debt ratios, and higher equity ratios. Furthermore, older firms are better able to convert sales growth into subsequent growth of profits and productivity. On the other hand, we also found evidence that firm performance deteriorates with age. Older firms have lower expected growth rates of sales, profits and productivity, they have lower profitability levels (when other variables such as size are controlled for), and also that they appear to be less capable to convert employment growth into growth of sales, profits and productivity.

El nuevo sistema de financiación regional: Un análisis crítico y proyecciones para 2009

The central and regional governments of Spain have recently reached an agreement to reform the regional financing system. This paper describes the structure of the new system and provides preliminary estimates of its initial financial results. It also identifies some shortcomings of the new model.

Una Nota sobre la dinámica de la financiación regional

En esta nota se analizan las propiedades dinámicas del actual sistema de financiación y se comparan con las de su antecesor, prestando especial atención a la sensibilidad de ambos al crecimiento de la renta y la población regional así como a la evolución de la estructura por edades de esta última

Trade, firm selection, and innovation: the competition channel

The availability of rich firm-level data sets has recently led researchers to uncover new evidence on the effects of trade liberalization. First, trade openness forces the least productive firms to exit the market. Secondly, it induces surviving firms to increase their innovation efforts and thirdly, it increases the degree of product market competition. In this paper we propose a model aimed at providing a coherent interpretation of these findings. We introducing firm heterogeneity into an innovation-driven growth model, where incumbent firms operating in oligopolistic industries perform cost-reducing innovations. In this framework, trade liberalization leads to higher product market competition, lower markups and higher quantity produced. These changes in markups and quantities, in turn, promote innovation and productivity growth through a direct competition effect, based on the increase in the size of the market, and a selection effect, produced by the reallocation of resources towards more productive firms. Calibrated to match US aggregate and firm-level statistics, the model predicts that a 10 percent reduction in variable trade costs reduces markups by 1:15 percent, firm surviving probabilities by 1 percent, and induces an increase in productivity growth of about 13 percent. More than 90 percent of the trade-induced growth increase can be attributed to the selection effect.

La Accesibilidad en el Patrimonio Cultural: Necesidades funcionales, barreras y análisis de la intervención

Com part de l'Estat de l'Art que aborda aquest primer subprojecte de PATRAC es continua en aquest segon lliurable amb una major concreció sobre els condicionaments funcionals de la població a l'hora d'accedir a edificacions i espais del patrimoni. Atès que PATRAC pretén desenvolupar solucions i alternatives als problemes concrets d'accessibilitat en el patrimoni, hem considerat necessari aprofundir en el coneixement de les limitacions funcionals humanes i les condicions concretes dels entorns que determinen l'existència de barreres. Aquestes anàlisis s'acompanyen de recomanacions per a facilitar l'accés de persones amb diferents perfils funcionals als entorns i serveis públics, tals com els quals es presten en monuments del patrimoni històric-cultural. Finalment el document revisa les formes d'intervenció habituals de les empreses i especialistes en el camp de l'auditoria d'accessibilitat i en la restauració del patrimoni a l'efecte de buscar fórmules de coordinació per a una millora de resultats des del punt de vista d'incrementar l'accessibilitat per a tot tipus de persones.

Validació i adaptació de l'EuropASI a la població penitenciària catalana (Índex europeu de la severitat de l'addicció)

Aquest treball d'investigació fa una anàlisi de les possibilitats de l’escala EuropASI. Aquest instrument, adaptació europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versió presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciàries. En aquesta investigació s'ha fet una revisió dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relació amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquiàtric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informació en el global de l'escala. La inclusió de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informació especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació i amb la recomanació que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formació, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.

Les pensions compensatòries de l'article 84 del Codi de família de Catalunya: proposta per la seva determinació i estudi dels seus efectes pels cònjugues deutor i creditor

El present projecte pretén representar una aproximació complerta a l'estudi de la pensió compensatòria regulada a l'article 84 del Codi de Família. Aquesta aproximació s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a través de la definició d'un marc teòric relatiu al context normatiu de la pensió compensatòria, a la seva determinació, pagament i potencial modificació i d'altra banda, un punt de vista més aplicat a través de l'estudi de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Família en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referència essencialment a incorporar les noves tendències socials, familiars i econòmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensió compensatòria i de l'altra, determinar la quantitat, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensió, aquesta va néixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domèstic i per tant sortien més perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatòries encara són pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famílies a la concepció i rol que la pensió compensatòria té en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cònjuges en la família i la simetria – encara no completa, però – d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinació, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cònjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.

RIA amb sistema modular per a generar consultes dinàmiques a una base de dades

En aquest projecte s’han unificat les dades de l’empresa Solmania i s’han generat estadístiques i informes a diferents formats mitjançant una aplicació RIA implementada amb Adobe Flex. D’aquesta manera es pot fer un control dels paràmetres clau del negoci per ajudar a la companyia a aconseguir els objectius marcats d’una manera eficient. L’aplicatiu permet analitzar des de diversos punts de vista qualsevol tipus d’informació que genera el negoci i fer-ne comparatives de rendiment.