L'anarquisme individualista a Espanya 1923-1938

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.

La Dictadura de Primo de Rivera a Girona : premsa i societat (1923-1930)

Existeix una acusada tendència en el món historiogràfic a presentar la dictadura de Primo de Rivera com un règim polític monolític i uniforme, amb un únic discurs, sense a penes escletxes. La hipòtesi central de la nostra investigació es fonamenta en la idea que la realitat fou molt distinta, ja que dins el mateix Directori cohabitaren plantejaments substancialment diferents, que provocaren discrepàncies serioses en el si del règim. L'esmentada hipòtesi la intentem demostrar partint de l'anàlisi d'un aspecte concret, però molt important, de la Dictadura que és el que fa referència al propòsit de Primo de Rivera, al nostre entendre fracassat, de fonamentar gran part del seu projecte polític en el fet de desenvolupar una intensa tasca propagandística que havia de servir per transmetre una bona imatge del règim i per inculcar ideologia. El marc territorial investigat és el format per les comarques gironines, on convergeixen tres factors decisius que aporten elements que ajuden a explicar el fracàs del projecte de Primo de Rivera. El primer de caràcter més general, però igualment constatable en l'àmbit gironí, és el relatiu a la mateixa política de premsa del dictador, que es caracteritza per la seva poca definició i per la seva pèssima aplicació. Els dos següents, més específics, incideixen en l'existència de diferents maneres d'entendre la reforma de l'Estat dins el primoriverisme, i en les lluites intestines i localistes entre bàndols ambiciosos de poder.

Massacres ou martírios do Marquês de Pombal

Este texto pretende analisar a utilização da repressão e do massacre como estratégia da aplicação eficaz de medidas políticas pragmáticas e reformistas no quadro da acção política do governo do Marquês de Pombal. Estudamos a questão dos massacres da política pombalina na perspectiva das leituras divergentes do significado e valor do período pombalino no contexto da recepção de Pombal na Cultura Portuguesa: a leitura filopombalina e a antipombalina. Esta última sobrevaloriza a crueldade do governo absolutista e despótico do Ministro de D. José I, e a primeira tende a matizar o impacto das repressões pombalinas.

Liberalismo radical en Colombia (1863-1885) y Ecuador (1895-1915)

Con el presente trabajo pretendo revisar el concepto de liberalismo radical como movimiento político en su configuración estatal de Colombia y Ecuador. Ambos países comparten, para su fortuna, vidas políticas paralelas que pudieron confluir en su historia, formación y política. El primer capítulo se ocupa de la noción de radicalismo e función del liberalismo y el conservadurismo; en el capítulo segundo se desarrollan aquellas condiciones necesarias que vieron nacer al liberalismo radical y le propiciaron su oportunidad en el poder; finalmente, el capítulo tercero se concentra en ilustrar las acciones de los gobiernos radicales, sus protagonistas y su coherencia conforme obedecen a una doctrina liberal radical. Pongo de presente no solo las coincidencias políticas que permitieron el surgimiento de una fuerte corriente liberal radical sino que también destacó las consecuencias positivas y negativas que pudieron dejar sus gobiernos en la praxis y la memoria de sus pueblos. Sin duda, su momento histórico funda en cada nación una esperanza social importante y una revolución que marcaría un devenir muy favorable a los estados nacientes y su reformulación de la forma colonial de administración y la política en manos de una fuerte tradición criolla o militarista. Creo que el liberalismo radical, que con sus matices gobernó en Colombia y Ecuador, puso de presente al individuo como protagonista de la historia y a las sociedades que éstos conformaban. También lucha contra las instituciones coloniales que requieren de lo religioso para sobrevivir. Incuba, en la formación y la educación, el proyecto genuino de un hombre moderno, racional y autónomo que puede construir su futuro y autodeterminarse. Lamentablemente, fracasa en su férreo espíritu de combatir de manera compulsiva a la semilla de religión que había sido legada tres siglos antes pero sienta el Estado laico que permitirá la consolidación estatal con un definitivo quiebre de la política colonial y en la aplicación de un igualitarismo que pueda regular la sociedad naciente.

Winter wheat in England and Wales, 1923 - 1995: What do indices of genetic diversity reveal?

Genealogical data have been used very widely to construct indices with which to examine the contribution of plant breeding programmes to the maintenance and enhancement of genetic resources. In this paper we use such indices to examine changes in the genetic diversity of the winter wheat crop in England and Wales between 1923 and 1995. We find that, except for one period characterized by the dominance of imported varieties, the genetic diversity of the winter wheat crop has been remarkably stable. This agrees with many studies of plant breeding programmes elsewhere. However, underlying the stability of the winter wheat crop is accelerating varietal turnover without any significant diversification of the genetic resources used. Moreover, the changes we observe are more directly attributable to changes in the varietal shares of the area under winter wheat than to the genealogical relationship between the varieties sown. We argue, therefore, that while genealogical indices reflect how well plant breeders have retained and exploited the resources with which they started, these indices suffer from a critical limitation. They do not reflect the proportion of the available range of genetic resources which has been effectively utilized in the breeding programme: complex crosses of a given set of varieties can yield high indices, and yet disguise the loss (or non-utilization) of a large proportion of the available genetic diversity.

The Mystery of Privity: Grand Trunk Railway Company of Canada v Robinson (1915)

This article examines a little known decision of the Judicial Committee of the Privy Council: Grand Trunk Railway Company of Canada v Robinson (1915). The examination is historical and it provides a different insight into the understanding of privity of contract, a doctrine central to contract law. The examination reveals a process of trans-Atlantic legal migration in which English law was applied to resolve an Ontario case. The nature of the resolution is surprising because it appears to conflict with the better known decision of the House of Lords, Dunlop Pneumatic Tyre Company, Limited v Selfridge and Company, Limited, which a similarly constituted panel delivered in the same week. This article argues that there was a greater malleability in the resolution of cases concerned with privity than was thought to have existed. It is also argued that the power of Canadian railway capitalism is a significant factor in understanding the legal resolution of the case. Finally, it the article considers the use of English and American precedents relevant to the case. The application of English precedents to the case led to a resolution not entirely befitting Canadian conditions.

Review of the Brazilian harvestman genus Roeweria Mello-Leitao, 1923 (Opiliones: Gonyleptidae)

The genus Roeweria Mello-Leitao, 1923 is revised and a variation on external morphological characters and male genitalia is presented for Roeweria virescens (Mello-Leitao, 1923). The monotypic genus Harpachylus Roewer, 1943 is a junior synonym of Roeweria Mello-Leitao, 1923 because its type-species, H. tibialis Roewer, 1943 is a junior synonym of the type-species Roeweria bittencourti Mello-Leitao, 1923. Roeweria garrincha sp. n. from Cananeia, Sao Paulo, Brazil, is described and can be distinguished from other members of the genus by the presence of a ventral process on the penis and by very large ventral apophyses on the apex of the male femur and patella IV.

Olycksfall i arbetet : En kartläggning över olycksfall vid Falu Koppargruva 1906-1915 samt åtgärder för en säkrare arbetsmiljö

Hur farligt var gruvarbete i början av 1900-talet? I denna uppsats undersöks de olycksfall som inträffade i Falu koppargruva mellan åren 1906-1915. Uppsatsen behandlar totalt 387 st arbetsrelaterade olyckor i och kring gruvan. I uppsatsen framkommer att gruvarbetarna var de som löpte störst risk att råka ut för skador. Sjukskrivningarnas längd varierade kraftigt, men de flesta olyckor medförde en sjukskrivningstid på mindre än 20 dagar. Krosskador, kontusioner, sårskador och ögonskador var de vanligaste följderna av olyckorna. Händer och fötter var de mest utsatta kroppsdelarna, och de flesta olyckorna var följden av fallande stenar eller olyckor i samband med användandet av maskiner och verktyg. Under den undersökta perioden inträffade fyra dödsfall, där tre var direkt arbetsrelaterade medan ett skedde under eftervården av en olycka. De vanligast förekommande skyddsåtgärderna var att installera någon form av skydd kring maskiner eller att mana till försiktighet vid riskabla arbetsmoment.