A Randomized, Placebo-controlled Trial of Preemptive Antifungal Therapy for the Prevention of Invasive Candidiasis Following Gastrointestinal Surgery for Intra-abdominal Infections.

BACKGROUND: Patients undergoing emergency gastrointestinal surgery for intra-abdominal infection are at risk of invasive candidiasis (IC) and candidates for preemptive antifungal therapy. METHODS: This exploratory, randomized, double-blind, placebo-controlled trial assessed a preemptive antifungal approach with micafungin (100 mg/d) in intensive care unit patients requiring surgery for intra-abdominal infection. Coprimary efficacy variables were the incidence of IC and the time from baseline to first IC in the full analysis set; an independent data review board confirmed IC. An exploratory biomarker analysis was performed using logistic regression. RESULTS: The full analysis set comprised 124 placebo- and 117 micafungin-treated patients. The incidence of IC was 8.9% for placebo and 11.1% for micafungin (difference, 2.24%; [95% confidence interval, -5.52 to 10.20]). There was no difference between the arms in median time to IC. The estimated odds ratio showed that patients with a positive (1,3)-β-d-glucan (ßDG) result were 3.66 (95% confidence interval, 1.01-13.29) times more likely to have confirmed IC than those with a negative result. CONCLUSIONS: This study was unable to provide evidence that preemptive administration of an echinocandin was effective in preventing IC in high-risk surgical intensive care unit patients with intra-abdominal infections. This may have been because the drug was administered too late to prevent IC coupled with an overall low number of IC events. It does provide some support for using ßDG to identify patients at high risk of IC. CLINICAL TRIALS REGISTRATION: NCT01122368.

Long term trends in prevalence of neural tube defects in Europe: population based study.

STUDY QUESTION: What are the long term trends in the total (live births, fetal deaths, and terminations of pregnancy for fetal anomaly) and live birth prevalence of neural tube defects (NTD) in Europe, where many countries have issued recommendations for folic acid supplementation but a policy for mandatory folic acid fortification of food does not exist? METHODS: This was a population based, observational study using data on 11 353 cases of NTD not associated with chromosomal anomalies, including 4162 cases of anencephaly and 5776 cases of spina bifida from 28 EUROCAT (European Surveillance of Congenital Anomalies) registries covering approximately 12.5 million births in 19 countries between 1991 and 2011. The main outcome measures were total and live birth prevalence of NTD, as well as anencephaly and spina bifida, with time trends analysed using random effects Poisson regression models to account for heterogeneities across registries and splines to model non-linear time trends. SUMMARY ANSWER AND LIMITATIONS: Overall, the pooled total prevalence of NTD during the study period was 9.1 per 10 000 births. Prevalence of NTD fluctuated slightly but without an obvious downward trend, with the final estimate of the pooled total prevalence of NTD in 2011 similar to that in 1991. Estimates from Poisson models that took registry heterogeneities into account showed an annual increase of 4% (prevalence ratio 1.04, 95% confidence interval 1.01 to 1.07) in 1995-99 and a decrease of 3% per year in 1999-2003 (0.97, 0.95 to 0.99), with stable rates thereafter. The trend patterns for anencephaly and spina bifida were similar, but neither anomaly decreased substantially over time. The live birth prevalence of NTD generally decreased, especially for anencephaly. Registration problems or other data artefacts cannot be excluded as a partial explanation of the observed trends (or lack thereof) in the prevalence of NTD. WHAT THIS STUDY ADDS: In the absence of mandatory fortification, the prevalence of NTD has not decreased in Europe despite longstanding recommendations aimed at promoting peri-conceptional folic acid supplementation and existence of voluntary folic acid fortification. FUNDING, COMPETING INTERESTS, DATA SHARING: The study was funded by the European Public Health Commission, EUROCAT Joint Action 2011-2013. HD and ML received support from the European Commission DG Sanco during the conduct of this study. No additional data available.

Avaliação do comprimento do colo uterino em gestantes normais entre 20 e 34 semanas de gestação por meio da ultrassonografia endovaginal

OBJETIVO: Avaliar o comprimento do colo uterino pela ultrassonografia transvaginal em uma população de gestantes normais e construir uma curva de normalidade no período de 20 a 34 semanas de gestação. MATERIAIS E MÉTODOS: Estudo de corte transversal, incluindo 145 gestantes normais, com feto único, vivo, sem enfermidades, entre 20 e 34 semanas de gravidez, examinadas nos serviços de ultrassonografia do Hospital Universitário Júlio Müller e de uma clínica privada. As gestantes foram submetidas a ultrassonografia endovaginal, com registro do comprimento cervical. Critérios de exclusão foram: parto prematuro, rotura prematura pré-termo das membranas, placenta prévia, uso de fármacos tocolíticos e/ou progesterona, cerclagem ou qualquer intervenção cirúrgica prévia no colo. A associação entre o comprimento do colo uterino e a idade gestacional foi examinada por regressão linear. RESULTADOS: O comprimento cervical diminuiu progressivamente em 0,8 mm a cada semana, à medida que a idade gestacional progrediu (r = -0,351; p < 0,001). As mulheres que tiveram afunilamento cervical apresentaram colo mais curto que as demais (p = 0,001). A interpolação dos percentis 5, 50 e 95 provê gráfico passível de ser utilizado como referência. CONCLUSÃO: O comprimento médio cervical em gestantes normais diminui 0,8 mm por semana, entre a 20ª e a 34ª semanas de gestação.

Pharmacogenetic and clinical study on adverse effects induced by psychotropic drugs

Second-generation antipsychotics (SGAs) have become the first-line antipsychotic treatment for psychotic disorders due to their better overall tolerance compared to classical antipsychotics. However, metabolic side effects such as weight gain are frequently described during treatment with SGAs and/or other psychotropic drugs including some antidepressants and mood stabilizers, which may also result in poor adherence to treatment. The aim of this work was to investigate different methods to predict common side effects, in particular weight gain during treatment with weight gain inducing psychotropic drugs. Firstly, clinical data were used to determine the potential predictive power of a one month weight gain on weight increase after three and 12 months of treatment (n=351 patients). A fast and strong weight gain of >5% after a period of one month (>5%WG) was found to be the best predictor for an important weight gain at three (>15%) and 12 months (>20%). Similar analyses in an independent cohort of psychiatric adolescents (n=42), showed that a comparable >4% weight gain at one month is the best predictor for an important weight gain at three months (>15%). Secondly, we aimed to determine whether an extensive analysis of genes could be used, in addition to clinical factors, to predict patients at risk for >5%WG or for type 2 diabetes (T2D). Adding genetic markers to clinical variables to predict >5%WG increased significantly the area under the curve (AUC) of the analysis (AUCfinai:0.92, AUCdmicai:0.75, pcO.OOOl, n=248). Conversely, genetic risk scores were found to be associated with T2D (OR: 2.5, p=0.03, n=285) but without a significant increase of AUC'when compared to the prediction based to clinical factors alone. Finally, therapeutic drug monitoring was used to predict extrapyramidal symptoms during risperidone treatment (n=150). Active moiety (sum of risperidone and of its active metabolite 9- hydroxyrisperidone plasma concentrations) of >40 ng/ml should be targeted only in case of insufficient response. These results highlight different approaches for personalizing psychotropic treatments in order to reduce related side effects. Further research is needed, in particular on the identification of genetic markers, to improve the implementation of these results into clinical practice. Résumé Les antipsychotiques atypiques (APA) sont devenus le traitement antipsychotique de première intention pour le traitement des psychoses, grâce à un profil d'effets secondaires plus favorables comparé aux antipsychotiques typiques. Néanmoins, d'autres effets indésirables d'ordre métabolique (ex. prise pondérale) sont observés sous APA, stabilisateurs de l'humeur et/ou certains antidépresseurs, pouvant aussi limiter l'adhérence au traitement. L'objectif de ce travail est d'explorer différentes méthodes permettant de prédire des effets secondaires courants, en particulier la prise de poids durant un traitement avec des psychotropes pouvant induire un tel effet. Dans une première partie, des données cliniques ont été évaluées pour leurs potentiels prédictifs d'une prise de poids à un mois sur une prise de poids à trois et 12 mois de traitement (n=351 patients). Une prise de poids rapide et forte >5% à un mois (PP>5%) s'est avérée être le meilleur prédicteur pour une prise pondérale importante à trois (>15%) et 12 (>20%) mois de traitement. Des analyses similaires dans une cohorte pédiatrique (n=42) ont indiqué une prise de poids >4% à un mois comme le meilleur prédicteur pour une prise pondérale importante (>15%) à trois mois de traitement. Dans une deuxième partie, des marqueurs génétiques, en complément aux données cliniques, ont été analysés pour leur contribution potentielle à la prédiction d'une PP>5% et au dépistage du diabète de type 2 (DT2). L'ajout de variants génétiques aux données cliniques afin de prédire une PP>5% a augmenté significativement l'aire sous la courbe (ASC) de l'analyse (ASCflnai:0.92, ASCC|inique:0.75, p<0.0001, n=248). Concernant le DT2, un score génétique est associé au DT2 (OR: 2.5, p=0.03, n=285), néanmoins aucune augmentation significative de l'ASC n'a été observée par rapport à l'analyse avec les données cliniques seules. Finalement, des mesures de concentrations plasmatiques de médicaments ont été utilisées pour prédire la survenue de symptômes extrapyramidaux sous rispéridone (n=150). Cette analyse nous a permis d'établir qu'une concentration plasmatique de rispéridone associée à son métabolite actif >40 ng/ml ne devrait être recherchée qu'en cas de réponse clinique insuffisante. Ces différents résultats soulignent différentes approches pour personnaliser la prescription de psychotropes afin de réduire la survenue d'effets secondaires. Des études supplémentaires sont néanmoins nécessaires, en particulier sur l'identification de marqueurs génétiques, afin d'améliorer l'implémentation de ces résultats en pratique clinique. Résumé large publique Les antipsychotiques atypiques et autres traitements psychotropes sont couramment utilisés pour traiter les symptômes liés à la schizophrénie et aux troubles de l'humeur. Comme pour tout médicament, des effets secondaires sont observés. L'objectif de ce travail est d'explorer différentes méthodes qui permettraient de prédire la survenue de certains effets indésirables, en particulier une prise de poids et la survenue d'un diabète. Dans une première partie, nous avons évalué l'effet d'une prise de poids précoce sur une prise de poids au long terme sous traitement psychotrope. Les analyses ont mis en évidence dans une population psychiatrique qu'une prise de poids à un mois >5% par rapport au poids initial permettait de prédire une prise pondérale importante après trois (>15%) et 12 (>20%) mois de traitement. Un résultat semblable a. été observé dans un autre groupe de patients exclusivement pédiatriques. Dans une deuxième partie, nous avons évalué la contribution potentielle de marqueurs génétiques à la prédiction d'une prise pondérale de >5% après un mois de traitement ainsi que dans la survenue d'un diabète de type 2. Pour la prise de poids, la combinaison des données génétiques aux données cliniques a permis d'augmenter de 17% la précision de la prédiction, en passant de 70% à 87%. Concernant la survenue d'un diabète, les données génétiques n'ont pas amélioré la prédiction. Finalement, nous avons analysé la relation possible entre les concentrations sanguines d'un antipsychotique atypique couramment utilisé, la rispéridone, et la survenue d'effets secondaires (ici les tremblements). Il est ressorti de cette étude qu'une concentration plasmatique du médicament supérieure à 40 ng/ml ne devrait être dépassée qu'en cas de réponse thérapeutique insuffisante, au risque de voir augmenter la survenue d'effets secondaires du type tremblements. Ces résultats démontrent la possibilité de prédire avec une bonne précision la survenue de certains effets secondaires. Cependant, en particulier dans le domaine de la génétique, d'autres études sont nécessaires afin de confirmer les résultats obtenus dans nos analyses. Une fois cette étape franchie, il serait possible d'utiliser ces outils dans la pratique clinique. A terme, cela pourrait permettre au prescripteur de sélectionner les traitements les mieux adaptés aux profils spécifiques de chaque patient.

Cardiovascular risk among hypertensive adolescents and the potential benefit of a screen-and-treat strategy.

To evaluate whether screening for hypertension should start early in life, information on the risk of diseases associated with the level of blood pressure in childhood or adolescence is needed. The study by Leiba et al. that is reported in the current issue of Pediatric Nephrology demonstrates convincingly that hypertensive adolescents are at higher risk of cardiovascular death than normotensive adolescents. Nevertheless, it can be shown that this excess risk is not sufficient to justify a screen-and-treat strategy. Since the large majority of cardiovascular deaths occur among normotensive adolescents, measures for primordial prevention of cardiovascular diseases could have a much larger impact at the population level.

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

Felisa Jordán, la madre de Estanislao Zeballos. Prácticas asociativas, espacio público y proyección femenina en Argentina (1870-1880)

La reconstrucción de la historia de la madre del conocido Estanislao Severo Zeballos es el objetivo de este artículo que se centra en la búsqueda del rol ejercido por Felisa Jordán durante la organización del Estado-Nación de la República Argentina. Zeballos divulgó algunos datos de su vida privada, como su parentesco con los Urquiza y los Ruiz Moreno, o su condición de propietario de 351.562 hectáreas en el Chaco Boreal gracias a la mediación que practicó en el transcurso de la firma del tratado boliviano-paraguayo que fijó la línea de statu-quo de 1907. Pero el relato más creativo del rosarino Estanislao fue la gestión de su madre Felisa Jordán de Zeballos en el marco del ámbito asociativo de la ciudad de Rosario. Para describir esta llamativa vinculación entre Zeballos y su madre Felisa Jordán me he centrado en dos fuentes documentales singulares que nos permiten abordar las prácticas asociativas, los espacios públicos y la proyección femenina en Argentina entre 1869 y 1872. En primer lugar en los documentos privados de las mujeres de élite de la Ciudad de Rosario, en particular las actas y la correspondencia de la asociación benéfica Damas de Caridad. Esta documentación signó durante años mi investigación sobre el Asilo de Huérfanos y Expósitos cuyo nombre fue modificado por Hogar del Huérfano por el peronismo, una institución que hoy día se encuentra en un futuro incierto. La secretaria de aquella asociación femenina fue la llamativa Felisa Jordán, la viuda del militar Estanislao Zeballos, que colaboraba activamente con la presidenta de la asociación Damas de Caridad, María de los Ángeles Rodríguez de Rosas, y con la tesorera Blanca Musch de Villegas en cuyo domicilio se reunieron por primera vez para formar la entidad en el año 1869, es decir, en plena Guerra de la Triple Alianza. La documentación de las hoy llamadas Damas de Protección al Huérfano se conserva en el archivo del Hogar del Huérfano, otrora denominado Hogar de Huérfanos y Expósitos, y hace referencia a aspectos de la vida cotidiana de la entidad, de la asociación femenina y de sus socias.

Joululaulu

Soitinnus: piano, lauluääni, piano.

Le Constitutionnel : journal politique et littéraire

1816/12/16 (Numéro 351).

Combined application of continuous wavelet transform-zero crossing technique in the simultaneous spectrophotometric determination of perindopril and indapamid in tablets

Signal processing methods based on the combined use of the continuous wavelet transform (CWT) and zero-crossing technique were applied to the simultaneous spectrophotometric determination of perindopril (PER) and indapamide (IND) in tablets. These signal processing methods do not require any priory separation step. Initially, various wavelet families were tested to identify the optimum signal processing giving the best recovery results. From this procedure, the Haar and Biorthogonal1.5 continuous wavelet transform (HAAR-CWT and BIOR1.5-CWT, respectively) were found suitable for the analysis of the related compounds. After transformation of the absorbance vectors by using HAAR-CWT and BIOR1.5-CWT, the CWT-coefficients were drawn as a graph versus wavelength and then the HAAR-CWT and BIOR1.5-CWT spectra were obtained. Calibration graphs for PER and IND were obtained by measuring the CWT amplitudes at 231.1 and 291.0 nm in the HAAR-CWT spectra and at 228.5 and 246.8 nm in BIOR1.5-CWT spectra, respectively. In order to compare the performance of HAAR-CWT and BIOR1.5-CWT approaches, derivative spectrophotometric (DS) method and HPLC as comparison methods, were applied to the PER-IND samples. In this DS method, first derivative absorbance values at 221.6 for PER and 282.7 nm for IND were used to obtain the calibration graphs. The validation of the CWT and DS signal processing methods was carried out by using the recovery study and standard addition technique. In the following step, these methods were successfully applied to the commercial tablets containing PER and IND compounds and good accuracy and precision were reported for the experimental results obtained by all proposed signal processing methods.

Historia magnorum ducum Finlandiae

Invocatio: I.N.J.

Conditions for EFL learning and professional development : Finland-Swedish learner and teacher perspectives

Engelskans dominerande roll som internationellt språk och andra globaliseringstrender påverkar också Svenskfinland. Dessa trender påverkar i sin tur förutsättningarna för lärande och undervisning i engelska som främmande språk, det vill säga undervisningsmålen, de förväntade elev- och lärarroller, materialens ändamålsenlighet, lärares och elevers initiala erfarenheter av engelska och engelskspråkiga länder. Denna studie undersöker förutsättningarna för lärande och professionell utveckling i det svenskspråkiga nybörjarklassrummet i engelska som främmande språk. Utgångsläget för 351 nybörjare i engelska som främmande språk och 19 av deras lärare beskrivs och analyseras. Resultaten tyder på att engelska håller på att bli ett andraspråk snarare än ett traditionellt främmande språk för många unga elever. Dessa elever har också goda förutsättningar att lära sig engelska utanför skolan. Sådan var dock inte situationen för alla elever, vilket tyder på att det finns en anmärkningsvärd heterogenitet och även regional variation i det finlandssvenska klassrummet i engelska som främmande språk. Lärarresultaten tyder på att vissa lärare har klarat av att på ett konstruktivt sätt att tackla de förutsättningar de möter. Andra lärare uttrycker frustration över sin arbetssituation, läroplanen, undervisningsmaterialen och andra aktörer som kommer är av betydelse för skolmiljön. Studien påvisar att förutsättningarna för lärande och undervisning i engelska som främmande språk varierar i Svenskfinland. För att stöda elevers och lärares utveckling föreslås att dialogen mellan aktörer på olika nivå i samhället bör förbättras och systematiseras.

Lifelong learning travels : single actors´ perception and talk of lifelong learning in a specific organizational context

I mars 2003 certifierades en finländsk advokatbyrå av den Europeiska kommissionen som den bästa i Europa inom specialkategorin livslångt lärande. Advokatbyrån var överraskad över utnämningen emedan de inte aktivt och/eller medvetet implementerat eller utövat en livslångt lärandestrategi i sin verksamhet bland sin personal. Byrån deltog i en tävling om bästa arbetsplats i Europa ("Best workplaces in Europe 2003") utan att vara medveten om den Europeiska kommissionens special- kategorier. Emedan advokatbyrån inte medvetet implementerat en livslångt lärandestrategi bland sin personal formar aktörerna, vars uppfattning och prat denna avhandling handlar om, sina föreställningar och sitt prat om livslångt lärande efter utnämningen. Översättningsprocessen av en idé utlöses sålunda i denna studie av en extern händelse. I sin avhandling beskriver Annica Isacsson hur och varför en idé (livslångt lärande) föds (på nytt) på en institutionell nivå, hur idén reser och förändras i en process av översättning, hur idén landar i två organisationer samt hur idén om livslångt lärande uppfattas och beskrivs av lokala aktörer i två olika organisationer. Fokus i studien ligger sålunda på enskilda aktörers uppfattning om ett kontroversiellt koncept i en lokal kontext. Teoretiskt möts och sammanlänkas teori om livslångt lärande, sociokulturella teorier om lärande och teorier om organisatoriskt lärande. Isacssons avhandling visar på hur livslångt lärande inte enbart, i en organisatorisk kontext, handlar om individuell kompetensutveckling utan också om organisatoriskt lärande i vilken lärande av andra organisationsmedlemmar och organisationer ingår. Studien visar vidare på hur enskilda aktörers prat påverkas av det institutionella fältet och av den tidsanda inom vilken diskursen livslångt lärande föds, rör sig och ingår.