Respuesta hematológica al ejercicio

El ejercicio físico de intensidad moderada a exhaustiva genera diferentes tipos de respuestas en un individuo, dichas repuestas dependen del tipo y la duración del ejercicio y de si son agudas o crónicas. A nivel funcional afecta los diferentes sistemas corporales, pero dentro de los relativamente menos tenidos en cuenta está el hematológico. De este último la literatura refiere cambios en el volumen sanguíneo, en la actividad y poblaciones de glóbulos blancos, así como modificaciones en la inmunidad celular y humoral, y en el conteo y forma de las plaquetas. Así mismo, y como resultado de estos cambios, también se ha podido determinar cómo el ejercicio modifica desfavorablemente el tiempo de vida de los eritrocitos generando una aparente anemia, que ha sido materia de amplia discusión y que puede, dentro de múltiples factores, estar asociada a hemólisis, la cual a su vez se relaciona con diferentes factores dentro de los que se destacan mecanismos como el osmótico o el estrés oxidativo; sin embargo, lo cierto es que todos estos eventos están fuertemente relacionadas entre sí y pueden determinar y redundar en un menor rendimiento en el practicante de una determinada actividad física, y por supuesto de un deportista.

Morbimortalidad asociada a transfusiones de glóbulos rojos en una unidad de cuidados intensivos pediátricos de Bogotá

Determinar si las transfusiones de glóbulos rojos en niños en cuidados intensivos se asocian a aumento de la morbimortalidad. Materiales y Métodos: Estudio observacional analítico de cohorte. Se incluyeron niños con anemia de 1 mes a 18 años de edad en un periodo de 10 meses. Resultados: 134 niños con anemia fueron incluidos. En el 51.5% la anemia se desarrolló posterior a su ingreso. De éstos, 66 niños recibieron una transfusión de glóbulos rojos y la mediana de hemoglobina pretransfusión fue de 7.5 g/dl. El 6% de los pacientes transfundidos presentó una Reacción adversa. Entre el grupo de pacientes expuesto a transfusión y los no expuestos existió diferencia significativa en la hemoglobina de ingreso, cantidad de sangre extraída y edad en el análisis bivariado. Los pacientes transfundidos tuvieron mayor mortalidad (15.2% vs. 2.9%, p =0.013). El desarrollo de falla multiorgánica también fue más frecuente en el grupo transfundido (62.1% vs. 16.2%, p < 0.001). La mediana de los días de estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos que en los no transfundidos, 8 vs. 4 días p< 0.001, y 6 vs. 3 días p<0.001 respectivamente. Un análisis multivariado mostró asociación de transfusión de glóbulos rojos con mortalidad y falla multiorgánica. Conclusión: Las transfusiones de glóbulos rojos se asocian con un aumento en la Mortalidad y en el desarrollo de falla multiorgánica. La estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos.

Factores asociados a fenómeno de no reflujo coronario en pacientes adultos llevados a angioplastia

Introducción: La disminución de flujo en los vasos coronarios sin presencia de oclusión, es conocido como fenómeno de no reflujo, se observa después de la reperfusión, su presentación oscila entre el 5% y el 50% dependiendo de la población y de los criterios diagnósticos, dicho suceso es de mal pronóstico, aumenta el riesgo de morir en los primeros 30 días posterior a la angioplastia (RR 2,1 p 0,038), y se relaciona con falla cardiaca y arritmias, por eso al identificar los factores a los cuales se asocia, se podrán implementar terapias preventivas. Metodología: Estudio de casos y controles pareado por médico que valoró el evento, para garantizar que no existieron variaciones inter observador, con una razón 1:4 (18:72), realizado para identificar factores asociados a la presencia de no reflujo en pacientes llevados a angioplastia, entre noviembre de 2010 y mayo de 2014, en la Clínica San Rafael de Bogotá, D.C. Resultados: La frecuencia del no reflujo fue del 2.89%. El Infarto Agudo de Miocardio con elevación del ST (IAMCEST) fue la única variable que mostró una asociación estadísticamente significativa con este suceso, valor de p 0,002, OR 8,7, IC 95% (2,0 – 36,7). Discusión: El fenómeno de no reflujo en esta población se comportó de manera similar a lo descrito en la literatura, siendo el IAMCEST un factor fuertemente asociado.

Morbimortalidad asociada a transfusiones de glóbulos rojos. Unidad de Cuidados Intensivos, Clínica Infantil Colsubsidio

Objetivos: Determinar si las transfusiones de glóbulos rojos en niños en cuidados intensivos se asocian a aumento de la morbimortalidad. Materiales y Métodos: Estudio observacional analítico de cohorte. Se incluyeron niños con anemia de 1 mes a 18 años de edad en un periodo de 13 meses. Resultados: 156 niños con anemia fueron incluidos. En el 51.5% la anemia se desarrolló posterior a su ingreso. De éstos, 77 niños recibieron una transfusión de glóbulos rojos y la mediana de hemoglobina pretransfusión fue de 7.5 g/dl. El 6.5% de los pacientes transfundidos presentó una Reacción adversa. Entre el grupo de pacientes expuesto a transfusión y los no expuestos existió diferencia significativa en la hemoglobina de ingreso, cantidad de sangre extraída y edad en el análisis bivariado. Los pacientes transfundidos tuvieron mayor mortalidad (12.9% vs. 2.5%, p =0.014). El desarrollo de falla multiorgánica también fue más frecuente en el grupo transfundido (57.1% vs. 13.9%, p < 0.001). La mediana de los días de estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos que en los no transfundidos, 8 vs. 4 días p< 0.001, y 6 vs. 3 días p<0.001 respectivamente. Un análisis multivariado mostró asociación de transfusión de glóbulos rojos con mortalidad y falla multiorgánica. Conclusión: Las transfusiones de glóbulos rojos se asocian con un aumento en la Mortalidad y en el desarrollo de falla multiorgánica. La estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos.

Caracterización de los pacientes con catéter venoso central en un hospital universitario de cuarto nivel en Bogotá 2011 - 2013

Introducción: La utilización de catéteres venosos centrales (CVC) en la unidad de cuidado intensivo tiene gran importancia y amplio uso, son fuente de apoyo para la realización de varia actividades, pero con un gran potencial de complicaciones, por lo cual es fundamental conocer todos los aspectos relacionados con su uso, para así poder controlarlas. Métodos: Realizamos un estudio descriptivo de corte transversal con el objetivo de caracterizar los pacientes que requirieron CVC en el Hospital Universitario Fundación Santa Fe de Bogotá durante junio de 2011 y mayo de 2013, describimos sus complicaciones asociadas tanto mecánicas como infecciosas, determinamos la tasa de bacteriemia, gérmenes causales y sus patrones de resistencia. Resultados: Se colocaron 2.286 CVC, el 52,9% en hombres, la media de edad fue 58,9 años. El total de las complicaciones ascienden al 4,5%, infecciosas 4,0% y mecánicas 0,6%. Dentro de las mecánicas solo encontramos inmediatas, no tardías. Con respecto a las infecciosas encontramos infección del sitio de inserción y bacteriemia. Se documentó una tasa de bacteriemia de 3,4 por 1000-días catéter en 2013, en disminución con respecto a 2012 (3,9) y 2011 (4,4). El microorganismo mas frecuentemente aislado fue el Staphylococcus Coagulasa Negativo con patrón usual de resistencia. Conclusión: Las complicaciones asociadas al uso de CVC en el HUFSFB, se presentan en menor frecuencia a las descritas internacionalmente; la tasa de bacteriemia asociada al CVC ha disminuido año tras año, posiblemente asociado al cuidado mas estricto posterior a la implementación de protocolos de manejo.

Caracterización del trauma vascular periférico del hospital de Kennedy

Introducción: El trauma vascular en nuestro país es común, causando mortalidad en la población entre 15-44 años; como causa principal, las heridas por arma corto punzante en los miembros superiores lideran sobre las de arma de fuego y los miembros inferiores. En Colombia se cuenta con algunos registros de trauma vascular secundario a la guerra, por lo que con este trabajo buscamos describir la población afectada de la localidad octava como punto inicial para estudios analíticos. Metodología: revisión de la base de datos de los pacientes llevados a cirugía en el hospital de Kennedy, de los cuales se extrajeron aquellos con trauma vascular, recolección de las variables a estudiar y análisis de las mismas. Resultados: encontramos 1267 pacientes que consultaron por trauma, de ellos 32 cursaron con trauma vascular, llevados a cirugía(0,3%), el promedio de edad fue de 24 años, la mayoría de sexo masculino (84%); el 72% fueron heridas por arma blanca, 56% fueron heridas múltiples, afectando en el 41% a las extremidades superiores; las lesiones en cuello casi igualan a las heridas en miembros inferiores con un 28%, solo se presentó un caso de amputación y no se presentaron mortalidades. Discusión: en Colombia hacen falta estudios acerca de esta patología que aunque común esta subpublicada, este estudio es tan solo un paso que nos introduce en las características demográficas, y algunas característica clínicas interesantes en comparación a la literatura mundial consultada

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

SÉPSIS/SRIS: factores de prognóstico

A sépsis é uma condição que, independentemente do avanço da medicina, apresenta elevadas taxas de mortalidade em medicina humana e em medicina veterinária. Independentemente da causa que leva ao seu desenvolvimento, o prognóstico desta patologia continua a ser um desafio. Foram avaliados cinco canídeos que se apresentaram ao Hospital Veterinário da Arrábida (HVA), em Azeitão, que durante o tempo de internamento desenvolveram sinais clínicos compatíveis com sépsis durante os meses de Dezembro de 2009 a Fevereiro de 2010. Dos cinco pacientes com sépsis dois desenvolveram coagulação intravascular disseminada (CID). Não se observaram casos de sépsis em gatos. O objectivo deste estudo foi determinar a importância da hipotermia, hiperbilirrubinémia, hipoalbuminémia, hipoglicémia e hipotensão como factores de prognóstico no decorrer da patologia.

Germ-line chimaeras can produce both strains of fowl with high efficiency after partial sterilization

The drug busulphan is known to be cytotoxic to migrating primordial germ cells (PGCs). A technique is described in which doses of 0, 25, 50 and 250 micrograms busulphan in 40 microliters sesame oil were injected into the yolk of White Leghorn eggs incubated for 0, 24, 48 and 72 h. The percentage survival values of these embryos showed that the older the embryo at the time of injection, the greater the survival. Increasing the dose of busulphan decreased the survival. The percentage of embryos showing abnormalities increased with higher doses of busulphan. The number of germ cells in histological sections from gonads of 16-day embryos was estimated and in embryos treated with 50 micrograms and 250 micrograms busulphan the number of germ cells was significantly less than in the controls. Eggs were injected with 50 micrograms busulphan at 24-30 h, and at 50-55 h the embryos received an intravascular injection of a germinal crescent cell suspension containing PGCs from Rhode Island Red embryos. Twenty hatchlings from these experiments were raised to sexual maturity. All these birds were fertile and half of the breeding groups producing offspring from the transferred germ cells at a rate of about 35% of the total. The technique would improve the efficiency of producing transgenic gametes.

Staphylococcal extracellular adherence protein induces platelet activation by stimulation of thiol isomerases

OBJECTIVE: Staphylococcus aureus can induce platelet aggregation. The rapidity and degree of this correlates with the severity of disseminated intravascular coagulation, and depends on platelet peptidoglycans. Surface-located thiol isomerases play an important role in platelet activation. The staphylococcal extracellular adherence protein (Eap) functions as an adhesin for host plasma proteins. Therefore we tested the effect of Eap on platelets. METHODS AND RESULTS: We found a strong stimulation of the platelet-surface thiol isomerases protein disulfide isomerase, endoplasmic reticulum stress proteins 57 and 72 by Eap. Eap induced thiol isomerase-dependent glycoprotein IIb/IIIa activation, granule secretion, and platelet aggregation. Treatment of platelets with thiol blockers, bacitracin, and anti-protein disulfide isomerase antibody inhibited Eap-induced platelet activation. The effect of Eap on platelets and protein disulfide isomerase activity was completely blocked by glycosaminoglycans. Inhibition by the hydrophobic probe bis(1-anilinonaphthalene 8-sulfonate) suggested the involvement of hydrophobic sites in protein disulfide isomerase and platelet activation by Eap. CONCLUSIONS: In the present study, we found an additional and yet unknown mechanism of platelet activation by a bacterial adhesin, involving stimulation of thiol isomerases. The thiol isomerase stimulatory and prothrombotic features of a microbial secreted protein are probably not restricted to S aureus and Eap. Because many microorganisms are coated with amyloidogenic proteins, it is likely that the observed mechanism is a more general one.

Janus PEG-based dendrimers for use in combination therapy: controlled multi-drug loading and sequential release

The increasing use of drug combinations to treat disease states, such as cancer, calls for improved delivery systems that are able to deliver multiple agents. Herein, we report a series of novel Janus dendrimers with potential for use in combination therapy. Different generations (first and second) of PEG-based dendrons containing two different “model drugs”, benzyl alcohol (BA) and 3-phenylpropionic acid (PPA), were synthesized. BA and PPA were attached via two different linkers (carbonate and ester, respectively) to promote differential drug release. The four dendrons were coupled together via (3 + 2) cycloaddition chemistries to afford four Janus dendrimers, which contained varying amounts and different ratios of BA and PPA, namely, (BA)2-G1-G1-(PPA)2, (BA)4-G2-G1-(PPA)2, (BA)2-G1-G2-(PPA)4, and (BA)4-G2-G2-(PPA)4. Release studies in plasma showed that the dendrimers provided sequential release of the two model drugs, with BA being released faster than PPA from all of the dendrons. The different dendrimers allowed delivery of increasing amounts (0.15–0.30 mM) and in exact molecular ratios (1:2; 2:1; 1:2; 2:2) of the two model drug compounds. The dendrimers were noncytotoxic (100% viability at 1 mg/mL) toward human umbilical vein endothelial cells (HUVEC) and nontoxic toward red blood cells, as confirmed by hemolysis studies. These studies demonstrate that these Janus PEG-based dendrimers offer great potential for the delivery of drugs via combination therapy.

Platelet protein disulfide isomerase is required for thrombus formation but not essential for hemostasis in mice

Protein disulfide isomerase (PDI) derived from intravascular cells is required for thrombus formation. However, it remains unclear whether platelet PDI contributes to the process. Using platelet-specific PDI-deficient mice, we demonstrate that PDI-null platelets have defects in aggregation and ATP secretion induced by thrombin, collagen, and ADP. Such defects were rescued by exogenously-added wild-type but not mutant PDI, indicating that the isomerase activity of platelet surface PDI is critical for the regulatory effect. PDI-deficient platelets expressed increased levels of intracellular ERp57 and ERp72. Platelet PDI regulated αIIbβ3 integrin activation but not P-selectin exposure, Ca2+ mobilization, β3-talin interaction, and platelet spreading on immobilized fibrinogen. Inhibition of ERp57 further diminished αIIbβ3 integrin activation, aggregation and ATP secretion of activated PDI-deficient platelets, suggesting distinct roles of PDI and ERp57 in platelet functions. We found that platelet PDI is important for thrombus formation on collagen-coated surfaces under arteriolar shear. Intravital microscopy demonstrates that platelet PDI is important for platelet accumulation but not initial adhesion and fibrin generation following laser-induced arteriolar injury. Tail bleeding time and blood loss in platelet-specific PDI-deficient mice were not significantly increased. Our results provide important evidence that platelet PDI is essential for thrombus formation but not for hemostasis in mice.

A comparison of thiolated and disulfide‐crosslinked polyethylenimine for nonviral gene delivery

Branched polyethylenimine (25 kDa) is thiolated and compared with redox-sensitive crosslinked derivatives. Both polymers thiol contents are assessed; the thiolated polymers have 390–2300 mmol SH groups/mol, whereas the crosslinked polymers have lower thiol contents. Cytotoxicity assays show that both modified polymers give lower hemolysis than unmodified PEI. Increased thiol content increases gene transfer efficiency but also elevates cytotoxicity. Crosslinking improves plasmid DNA condensation and enhances transfection efficiency, but extensive crosslinking overstabilizes the polyplexes and decreases transfection, emphasizing the need to balance polyplex stabilization and unpacking. Thus, at low levels of crosslinking, 25 kDa PEI can be an efficient redox-sensitive carrier system.

Improved endothelial function with simvastatin but unchanged insulin sensitivity with simvastatin or ezetimibe

In addition to their expected effects on lipid profile, lipid-lowering agents may reduce cardiovascular events because of effects on nonclassic risk factors such as insulin resistance and inflammation. Ezetimibe specifically blocks the absorption of dietary and biliary cholesterol as well as plant sterols. Although it is known that an additional reduction of low-density lipoprotein cholesterol (LDL-C) levels can be induced by the combination of ezetimibe with statins, it is not known if this can enhance some pleiotropic effects, which may be useful in slowing the atherosclerotic process. This study assessed the effects of simvastatin and ezetimibe, in monotherapy or in combination, on markers of endothelial function and insulin sensitivity. Fifty prediabetic subjects with normo- or mild-to-moderate hypercholesterolemia were randomly allocated to 2 groups receiving either ezetimibe (10 mg/d) or simvastatin (20 mg/d) for 12 weeks, after which the drugs were combined for both groups for an additional 12-week period. Clinical and laboratory parameters were measured at baseline and after 12 and 24 weeks of therapy. Homeostasis model assessment of insulin resistance index and the area under the curve of insulin were calculated. As expected, both groups receiving drugs in isolation significantly reduced total cholesterol, LDL-C, apolipoprotein B, and triglyceride levels; and additional reductions were found after the combination period (P <.05). After 12 weeks of monotherapy, plasminogen activator inhibitor-1 levels and urinary albumin excretion were lower in the simvastatin than in the ezetimibe group. No change in homeostasis model assessment of insulin resistance index, area under the curve of insulin, and adiponectin levels was observed tiller either the monotherapies or the combined therapy. However, simvastatin combined with ezetimibe provoked significant reductions in E-selectin and intravascular cellular adhesion molecule-1 levels that were independent of LDL-C changes. Our findings support claims that simvastatin may be beneficial in preserving endothelial function in prediabetic subjects with normo- or mild-to-moderate hypercholesterolemia. Alternatively, a deleterious effect of ezetimibe on the endothelial function is suggested, considering the increase in intravascular cellular adhesion molecule I and E-selectin levels. Simvastatin and ezetimibe, in isolation or in combination, do not interfere with insulin sensitivity. (C) 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.

Collagenase production and hemolytic activity related to 16S rRNA variability among Parvimonas micra oral isolates

Parvimonas micra are gram positive anaerobic cocci isolated from the oral cavity and frequently related to polymicrobial infections in humans. Despite reports about phenotypic differences, the genotypic variation of P. micra and its role in virulence are still not elucidated. The aim of this study was to determine the genotypic diversity of P. micra isolates obtained from the subgingival biofilm of subjects with different periodontal conditions and to correlate these findings with phenotypic traits. Three reference strains and 35 isolates of P. micro were genotyped by 16S rRNA PCR-RFLP and phenotypic traits such as collagenase production, elastolytic and hemolytic activities were evaluated. 16S rRNA PCR-RFLP showed that P. micra could be grouped into two main clusters: C1 and C2; cluster C1 harbored three genotypes (HG1259-like, HG1467-like and ICBM0583-like) while cluster C2 harbored two genotypes (ATC03270-like and ICBM036). A wide variability in collagenolytic activity intensities was observed among all isolates, while elastolytic activity was detected in only two isolates. There was an association between hemolytic activity in rabbit erythrocytes and cluster C2. There was an association between hemolytic activity in rabbit erythrocytes and cluster C1. Although these data suggest a possible association between P. micra genetic diversity and their pathogenic potential, further investigations are needed to confirm this hypothesis. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.