Perfil CIO Colombiano

La identificación del perfil del Chief Information Officer (CIO) en el entorno empresarial nacional responde a la necesidad de comparar o constatar el rol aplicado en Colombia en relación a la expectativa de la academia y la pertinencia que lleva en un entorno empresarial global. La migración del concepto de CIO y sus definiciones es resultado de la implementación local de prácticas, teorías y estrategias de alto impacto en mercados internacionales. En el presente documento, se profundiza en las competencias estratégicas y roles prácticos que abarca el perfil del CIO como es visto desde aportes académicos y casuísticos en fuentes internacionales líderes en la construcción de conocimiento.

Incremento de la salud financiera mediante la utilización de la relación estratégica comunitaria y marketing.

Debido a las crisis mundiales, la perdurabilidad empresarial se ha convertido en la primera preocupación de las organizaciones, puesto que los problemas económicos en otros países pueden generar un efecto negativo en las condiciones del mercado doméstico, que junto con el entorno empresarial complejo y dinámico en el que se deben desempeñar las empresas hoy en día gracias a la globalización, sumado al aumento en la competitividad nacional e internacional, la perdurabilidad de las empresas se está viendo seriamente comprometida. Lo anterior, ha llevado a las empresas a buscar nuevas formas de mejorar su salud financiera. Para medir la salud financiera empresarial, se pueden usar distintos indicadores como lo es el flujo de caja que está asociado con la rentabilidad, el patrimonio que está asociado a las dificultades financieras, entre otros, o a través de varios modelos de bancarrota, los cuales, por medio de un conjunto de ratios financieros, reflejan el estado actual de la organización y su probabilidad de fracaso en el futuro. Las estrategias comunitarias y el marketing permiten incrementar la salud financiera de las empresas a través de la orientación al cliente y el establecimiento de relaciones gana-gana a largo plazo con las diferentes comunidades con las que se relaciona la organización.

Utilidad de la relación estratégica comunitaria y el marketing como forma de perdurabilidad ante los procesos de reconstrucción social y económica

Grandes han sido los cambios que ha traído consigo la globalización, en donde el entorno empresarial se encuentra inmerso en constantes cambios, por tanto las empresas se ven obligadas a enfrenar entornos con alto grado de competitividad, en donde los clientes se han convertido en un bien escaso para la organización debido a la diversidad de ofertas presentes en el mercado y la manera del manejo de la información de los clientes. El presente trabajo expone las estrategias de marketing relacional, el cual ha tomado mayor relevancia debido a la insuficiencia del marketing transaccional para lograr la perdurabilidad empresarial, sin embargo se hace énfasis el concepto de comunidad debido a la dificultad de aplicar el marketing uno a uno con los clientes buscando un vínculo de largo plazo con el cliente, teniendo como contexto situaciones de reestructuración social de las crisis humanitarias.

Reputación y su relación con la efectividad de las empresas que conforman una Red Inter-Organizacional

En los últimos años, el entorno empresarial ha venido experimentando e indagando en nuevas estrategias organizacionales para un mejor desempeño de sus actividades, con el fin de alcanzar los objetivos que las compañías proyectan cada día. Una de estas estrategias es la conformación de redes inter-organizacionales, las cuales son una herramienta que les permite trabajar en cooperación para conseguir un objetivo común, que beneficie a cada uno de los miembros de la red. En este contexto, es relevante conocer su grado de efectividad así como conocer los factores clave que influyen en el buen funcionamiento de una red inter-organizacional. Por lo tanto, en este proyecto de investigación se hace énfasis en la reputación, el cual es un factor clave de la confianza y un elemento influyente en la efectividad de las redes inter-organizacionales, teniendo en cuenta no solo la reputación de los integrantes de la red, sino también la de la red en conjunto.

Tipos de lógica utilizadas en la toma de decisiones estratégicas de marketing

Para el administrador el proceso de la toma de decisiones es uno de sus mayores retos y responsabilidades, ya que en su desarrollo se debe definir el camino más acertado en un sin número de alternativas, teniendo en cuenta los obstáculos sociales, políticos y económicos del entorno empresarial. Para llegar a la decisión adecuada no hay que perder de vista los objetivos y metas propuestas, además de tener presente el proceso lógico, detectando, analizando y demostrando el porqué de esa elección. Consecuentemente el análisis que propone esta investigación aportara conocimientos sobre los tipos de lógica utilizados en la toma de decisiones estratégicas al administrador para satisfacer las demandas asociadas con el mercadeo para que de esta manera se pueda generar y ampliar eficientemente las competencia idóneas del administrador en la inserción internacional de un mercado laboral cada vez mayor (Valero, 2011). A lo largo de la investigación se pretende desarrollar un estudio teórico para explicar la relación entre la lógica y la toma de decisiones estratégicas de marketing y como estos conceptos se combinan para llegar a un resultado final. Esto se llevara a cabo por medio de un análisis de planes de marketing, iniciando por conceptos básicos como marketing, lógica, decisiones estratégicas, dirección de marketing seguido de los principios lógicos y contradicciones que se pueden llegar a generar entre la fundamentación teórica

Mesura de la qualitat en el sector serveis

El treball desenvolupat en aquesta tesi consisteix en l'adaptació a la llengua catalana d'un model de mesura de la qualitat en el sector serveis, el model servqual, i la seva contrastació a través d'una aplicació empírica al sector de les entitats financeres de les comarques gironines. El primers capítols del treball constitueixen un bloc introductori al tema principal de la tesi, la mesura de la qualitat en el sector serveis, i indiquen la necessitat i la conveniència d'obtenir una mesura fiable de la qualitat per tal d'aconseguir un avantatge competitiu sostenible tant en el mercat nacional com en el mercat internacional actual. El desenvolupament metodològic de la tesi es realitza en dues vessants diferents, per una banda es procedeix a l'adaptació a la llengua catalana de l'instrument de mesura que es vol contrastar, i per l'altra es descriu, es discuteix i s'aplica la metodologia estadística que permet descobrir variables latents, és a dir, constructes no observables directament, a través de l'estudi de la covariació de les variables observables o indicadors adequats. L'objectiu general que es vol aconseguir és l'avaluació de la qualitat percebuda del servei que ofereixen les entitats financeres de la província de Girona. Els objectius específics que es planteja el treball, a part de la obtenció de l'instrument adaptat a la llengua catalana per a la mesura de la qualitat percebuda en el sector de les entitats financeres, són: a) L'estudi de la validesa i de la fiabilitat de l'instrument, així com l'anàlisi de l'estabilitat de les dimensions inherents al model i que porten a la formació del constructe qualitat percebuda. b) L'anàlisi de la relació entre les percepcions i les expectatives com a manera d'avaluar la qualitat percebuda. c) La discriminació deis constructes qualitat, qualitat percebuda i satisfacció i les possibles relacions existents entre ells. d) L'estudi del poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients. e) L'impacte que tenen les característiques socioeconòmiqes deis clients, així com la distinció entre tipus d'entitat (caixes i bancs), en l'avaluació de la qualitat percebuda. L'elecció del sector empíric d'aplicació del treball no ha estat gratuïta i obeeix a dos motius principals. En primer lloc, i a diferència d'altres treballs empírics d'aplicació de l''escala servqual, no es vol fer l' estudi sobre una mostra de conveniència o sobre una llista de clients d'una determinada entitat sinó que planteja l'estudi sobre una mostra aleatòria geogràfica presa sobre el total poblacional censat a les comarques gironines. L' altra motiu l'imposa la mateixa metodologia al exigir que el client ha d'haver pogut escollir lliurament l'entitat que avalua i per tant que el seu judici sobre l'entitat no ha estat condicionat a priori. La mostra s'ha seleccionat realitzant mostreig aleatori simple proporcional a la mesura de l'hàbitat prèvia estratificació dels municipis segons tinguin mida censal inferior als 2.000 habitants, entre 2.000 i 10.000 habitants, entre 10.000 i 50.000 habitants i superior als 50.000 habitants. El total de la mostra de la primera fase (500 persones), s'ha administrat mitjançant entrevista personal per enquestadors entrenats prèviament. El nivell de resposta útil consta de 430 qüestionaris. La mostra utilitzada en la segona fase consta de 150 persones, seleccionades aleatòriament entre les que havien donar resposta valida en la primera fase i l'administració es va fer per correu. Les anàlisis exploradores realitzades mostren la poca estabilitat de les dimensions del model encara que l'escala de les percepcions recull un percentatge de variabilitat superior a l'escala servqual i proporciona valors superiors per l'alfa de Cronbach. Les anàlisis confirmatòries efectuades per a contrastar l'existència de les cinc dimensions del model (tangible, fiabilitat, interès, seguretat i empatia), com a variables latents associades als seus corresponents models de mesura. ens permeten rebutjar-les globalment encara que observem ajustos menys dolents per al' escala de les percepcions que per a l'escala servqual. L'anàlisi en profunditat del model ens porta a la conclusió que els aspectes més significatius en l'avaluació de qualitat són els corresponents a aspectes de seguretat, fiabilitat i interès i que els percentatges de variabilitat explicada són superiors en tots els casos per a l' escala de les percepcions que per al' escala servqual. Atès que l' anàlisi de la bateria servqual indica que les percepcions dels clients només superen les seves expectatives en tres dels ítems corresponents a la dimensió tangible, que les valoracions de qualitat i de satisfacció global són molt bones i que la comparació de les puntuacions mitjanes a les expectatives amb puntuacions mitjanes d'importància dels diferents aspectes avaluats indiquen criteris semblants, concloem que l'escala de les percepcions té un poder explicatiu superior i que la interpretació de l'escala servqual s'ha de contextualitzar en el sentit que no es poden interpretar de la mateixa manera els gaps amb mateixa puntuació, sinó que la diferencia entre percepcions i expectatives és més important si la puntuació donada a les expectatives és més alta. Les anàlisis efectuades a través de proves Anova i interpretades a través d'anàlisis de classificació múltiple indiquen que els aspectes socioeconòmics que més incideixen en les valoracions de qualitat són els que fan referència a la mida de l'hàbitat i al nivell d'estudis. Veiem el paral·lelisme en l'explicació de les dues escales, percepcions i servqual, però sempre a favor de l'escala de les percepcions pel que fa a significativitat i a percentatge de variabilitat explicada. El model estructural saturat entre els constructes que mesuren de manera global la qualitat, les percepcions de qualitat i la satisfacció global, ens permet rebutjar la hipòtesis que es tracta de mesures de tres constructes iguals i ens permet establir relacions entre ells. El modelat amb equacions estructurals de dos models equivalents excepte pel que fa a la direccionalitat entre qualitat i satisfacció entre les percepcions, la qualitat, la satisfacció i el comportament futur del client, ens porta a ajustos completament equivalents. De la mateixa manera, el planteig de models equivalents per discernir quin dels dos constructes, qualitat o satisfacció, és el que causa un efecte directe sobre el comportament futur del client ens porta també a ajustos equivalents. Les principals conclusions del treball són que les percepcions de qualitat dels clients de les entitats financeres de les comarques gironines són molt bones i que els aspectes més importants per a la valoració de la qualitat són els que fan referència a seguretat, fiabilitat i interès. Els aspectes que fan referència a les dimensions tangibles i d'empatia són molt poc significatius estadísticament. Destaca el fet que l'escala de les percepcions té un poder predictiu més alt a nivell individual que l'escala servqual analitzada i que l'escala de les expectatives permet relativitzar la importància de les conclusions extretes a través de l'escala de les percepcions. S'ha comprovat la validació de criteri de l'instrument a través de la predicció del comportament futur del client en l'ajust estructural realitzat i la fiabilitat de l'instrument s'ha comprovat a través de la prova test-retest efectuada entre les dues fases del treball empíric sobre la mateixa mostra de persones en dos moments de temps. Qualitat i satisfacció són la mesura de dos constructes diferents entre els que no hem pogut decidir el sentit de causalitat. El poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients es mesura a través d'un efecte indirecte a través de les variables de qualitat i de satisfacció global i és significatiu. Les variables socioeconòmiques són importants per entendre millor el comportament dels diferents sectors de mercat així com dels dos tipus d'entitat avaluades (bancs i caixes). L' escala servqual és un esquelet vàlid per a la mesura de la qualitat dels serveis però cal un treball qualitatiu previ a la seva implantació en un sector concret per recollir una part més gran de la variabilitat de les respostes i la seva força està en la utilització repetida al llarg del temps per captar canvis tant en les expectatives com en les percepcions de qualitat dels clients.

A review of growth for construction service companies in global markets

Throughout the developed world, professional services play an increasingly important part in an economy, with many countries showing a substantial positive trade balance for services. Yet, there has been relatively little research on construction services (CS) and, in particular, how well professional service companies (PSFs) perform in the international arena. The method for collecting services export information differs to the way in which goods and products exports data are gathered because of the intangible nature of services. Organisational growth of companies aims to share risks across different regions and sectors, however, the rapidly changing business environment challenges companies with the increasing foreign ownership and changes in procurement. The complexity of today’s international construction services organisations raises two questions: how the organisations can successfully manage growth and what are their motives for international trade. The research focuses on top UK consulting engineering companies to understand their organisational strategy, their export strategy, and drivers for overseas activities. The data will feed a model of professional services exports, which can help to inform the way services export data could be collected to better reflect the industry’s performance.

Technological innovation in the context of PPPs: incentives, opportunities and actions

From a construction perspective, Public-Private Partnership projects (PPPs) are often credited as providing real incentives for the actors involved as well as a business environment that is conducive to innovation and improved practices. The validity of four common rhetorical arguments used to promote the PPP procurement route is explored: collaborative working, design freedom, long-term commitment and risk transfer. Particular interest is given to the extent to which espoused intentions correlate with experienced realities in allowing actors involved in the design and construction phases to be presented with, and able to exploit, opportunities for technological innovation. It is argued that there is reason to be cautious in fully accepting the purported benefits of the PPP framework and that the arguments often presented need to be revised. Alternative interpretations are provided.

The challenges facing privatization of infrastructure projects in Libya

Libya with its strategic location and natural resources stands as a crucial link between the Arab world, Europe, and Africa. The people of Libya have an optimistic outlook with regard to the Libyan economy after the suspension of the United Nations sanctions in 1999 that had been imposed on Libya in 1992, as well as the recent emphasis on privatization from the government. Since then, local and foreign investors have been encouraged to take a more prominent role in order to help privatize some of the state run-industries; the attention to privatization is aimed to help Libya’s economic growth and reduce its heavy dependency on oil revenues. Considering the economic situation, Libya is a rich country. However, it needs to modernize, it needs more and better infrastructure, it needs non-oil based financing, furthermore, it needs to develop a financial model for development and investment from the private sector. Although the Libyan government is working on the improvement of the business environment to make it more attractive for foreign investors in a way to move towards privatization, they have ignored some of the challenges that privatization will be facing in Libya. Privatization can not be implemented overnight. They have taken this for granted without careful consideration of its challenges. This paper attempts to investigate and discuss the challenges that need to be taken into account before privatization of infrastructure projects can be introduced in Libya. This paper is based on interviews with senior technical officials in the government.

Economic models and algorithms for distributed systems

Distributed computing paradigms for sharing resources such as Clouds, Grids, Peer-to-Peer systems, or voluntary computing are becoming increasingly popular. While there are some success stories such as PlanetLab, OneLab, BOINC, BitTorrent, and SETI@home, a widespread use of these technologies for business applications has not yet been achieved. In a business environment, mechanisms are needed to provide incentives to potential users for participating in such networks. These mechanisms may range from simple non-monetary access rights, monetary payments to specific policies for sharing. Although a few models for a framework have been discussed (in the general area of a "Grid Economy"), none of these models has yet been realised in practice. This book attempts to fill this gap by discussing the reasons for such limited take-up and exploring incentive mechanisms for resource sharing in distributed systems. The purpose of this book is to identify research challenges in successfully using and deploying resource sharing strategies in open-source and commercial distributed systems.

Challenges and opportunities facing contractors in Ghana

The main aim of this study was to ascertain and discuss the current challenges and opportunities facing construction contractors in Ghana. This involved a review of the economic, legal and political environments in which contractors in Ghana operate; a review of published studies on construction in developing countries generally and Ghana specifically; and in-depth interviews and discussions with seven building and civil engineering contractors in Ghana in 2009 and 2010. Six road contractors were also interviewed. The findings indicate significant challenges relating mainly to financing for projects and a harsh business environment. However, most contractors interviewed admitted to significant problems in their own organisations. It is clear that the contracting environment in Ghana is harsh particularly for local contractors who are often not paid on time and without compensation for late payment. However, local construction firms in Ghana who want to breakthrough ought to formulate the right strategic plans, develop innovative business strategies, develop professionalism, and merge with local firms with similar organisational values and characteristics. In short, local or indigenous Ghanaian contractors ought to face up to the reality of competition and the dynamics of modern business in order to survive, grow and become major players in the construction industry in Ghana.

Understanding UK construction professional services exports: definitions and characteristics

Services are very important to the UK balance of trade; a surplus has been recorded for trade in services every year since 1966. Construction professional services exports (CPS), which cover architecture, engineering and surveying (AES), have also increased, contributing over £3bn to the UK trade balance in 2007. The changing environment of construction professional services exports complicates the validity of the characteristics and definitions of services as described in the research literature and official export statistics. Through semi-structured interviews undertaken with large consulting engineers and a round-table discussion with industry and government representatives, the research found that the impact of globalisation and the changes in the construction business environment, such as increasing foreign ownership and changing forms of procurement, are not fully reflected in the official statistics. There have also been rapid changes in technology, procurement and methods of delivery which have impacted exporting AES firms and a more appropriate set of characteristics is needed to better reflect the project-specific and knowledge-intensive nature of AES firms.

Measuring construction professional services exports: a case for change

There is limited understanding of the role of services in the wave of globalisation and how the strengths of the UK service sector help to respond to the challenge of global competition. The way in which the construction export data are collected does not reflect the impact of globalisation and the changes in the construction business environment, such as increasing foreign ownership, foreign affiliates, and changing forms of procurement. The paper describes construction service exports, how they are collected and classified, highlighting the challenges of recording the export performance of construction services in a changing world. A case for change is made to ensure the collection of statistics better reflects the role of construction professional services

Imitation, entrepreneurship and the informal/formal economy nexus: an African perspective

This paper explores a segmentation of micro and small enterprises (MSEs) in developing countries within the formal/informal economy nexus that has wide-ranging implications for the targeting of base-of-the-pyramid initiatives and entrepreneurship theory. This proposed segmentation emerges from the analysis of a sample of Kenyan MSEs utilising current and prior business models; the antecedent influences shaping the business model; barriers to entry associated with knowledge, capital and skills; the degree of innovation or imitation evident in the business model linked to the nature of opportunity recognition; and their relationship with the formal institutional business environment.

Accounting information systems as institutional carriers: a case study of regulatory compliance in UK asset management houses

Previously, governments have responded to the impacts of economic failures and consequently have developed more regulations to protect employees, customers, shareholders and the economic wellbeing of the state. Our research addresses how Accounting Information Systems (AIS) may act as carriers for institutionalised practices associated with maintaining regulatory compliance within the context of UK Asset Management Houses. The AIS was found to be a strong conduit for institutionalized compliance related practices, utilising symbolic systems, relational systems, routines and artefacts to carry approaches relating to regulative, normative and cultural-cognitive strands of institutionalism. Thus, AIS are integral to the development and dissipation of best practice for the management of regulatory compliance. As institutional elements are clearly present we argue that AIS and regulatory compliance provide a rich context to further institutionalism. Since AIS may act as conduits for regulatory approaches, both systems adopters and clients may benefit from actively seeking to codify and abstract best practices into AIS. However, the application of generic institutionalized approaches, which may be applied across similar organizations, must be tempered with each firm’s business environment and associated regulatory exposure. A balance should be sought between approaches specific enough to be useful but generic enough to be universally applied.