997 resultados para Verdade Filosofia moderna
Resumo:
Los estudios sobre poltica y su impacto y circulacin entre la sociedad moderna, han solido limitar su expansin a un nmero reducido de personas del entorno ms prximo a los grandes actores cortesanos frente a la tradicional indiferencia del comn. Sin embargo, gracias a la renovacin de la historiografa de lo poltico y a su inters por reas culturales y sociales ajenas a su tradicional consideracin, en las ltimas dcadas se ha descubierto un interesante terreno de experiencias polticas que nos puede servir como atalaya para conocer la difusin de la informacin sobre los hechos polticos tambin entre gente corriente. A nuestro juicio, es un momento adecuado para evaluar el desarrollo de un fenmeno historiogrfico carente de cierta sistematicidad, razn por la que planteamos este balance crtico y analtico sobre la sociedad ibrica del Antiguo Rgimen.
Resumo:
El "Conservatorio de Artes" tuvo un origen Ilustrado, emulando a su homnimo parisino, pero naci durante el absolutismo (1824), tras un frustrado intento afrancesado (1810). Absorbi al "Gabinete de Mquinas" y tuvo como primer director a Lpez de Pealver. Supuso un puente entre la Ilustracin y la Ingeniera Industrial decimonnica, sobre todo, a partir de la institucionalizacin del envo de pensionados a la "cole Centrale des Arts et Manufactures" parisina, con cuyo retorno consigue transformarse en "Real Instituto Industrial" (1850). Aparte destaca su proyeccin social, tanto en su papel de oficina de patentes como en la promocin de exposiciones industriales.
Resumo:
El concepte deconomia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas oms als seus orgens aristotlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit dunes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de lhome. Per aix, la Doctrina Social de lEsglsia ha manifestat la seva preocupaci envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat poltica quant a ladquisici i administraci dels bns materials que Du els confi, i aix mateix ha marcat una clara distinci entre les cincies econmiques modernes, que ignoren tot component tic, i la seva accepci ontolgica, dacord amb la qual leconomia es troba ntimament vinculada a la moralitat. Aix, les ensenyances del Magisteri de lEsglsia Catlica fan una crida al sentit deconomia derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada lart adquisitiu necessari i natural- que Aristtil abord en lAntiguitat i que Sant Toms dAquino posteriorment reb durant lEdat Mitjana valent-se de diversos matisos; s a saber, invoquen el substrat moral que el Filsof i el Doctor Anglic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catlica: la dinmica de leconomia contempornia sallunya de ladministraci domstica de lEstagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificaci amb aquella vessant de la crematstica contranatural que exala les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats histriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qesti a mans dels alludits autors, cal subratllar que la contribuci ms rellevant en aquest mbit es veu reflectida en la presentaci dun art crematstic econmic, necessari i natural, en contraposici a lantieconmic, que obviava el fi ltim de la comunitat en tant que sincorria en una alteraci entre els mitjans posats a disposici de lacompliment de la vida bona i tal finalitat. LAquinate reprengu el plantejament aristotlic fent especial insistncia en el paper de lhome amb relaci a Du, mentre que la Doctrina Social de lEsglsia emprant dades de ra i fe- lintrodu en les seves pautes orientadores de la faceta econmica de la vida social per, lluny daportar un model descoratjador del progrs hum, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de leconomia moderna o la crematstica innatural, deixen en un segon pla lamor al Pare. Si b s ben cert que alguns dels passatges aristotlics i tomistes contenen una oposici expressa a determinats gneres adquisitius pel fet denquadrar-se en la crematstica innecessria i innatural, el clmax dels seus raonaments no se centra tant en lanlisi de la coherncia dunes classificacions taxonmiques com a resposta de les particularitats del moment, sin en uns principis laplicaci dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, lherncia daquells autors sexpressa en les premisses morals de les quals el Magisteri sha servit per establir la definici universal de les bases econmiques, don se segueix la desaparici de tota nota dissonant entre leconomia desvirtuada de la modernitat i la seva essncia assentada en loikonomike.
Resumo:
La problemtica de la investigacin se plantea en el contexto de la filosofa trascendental de Kant, en relacin al modo en que es en general posible para nosotros representarnos el mbito de la moralidad. Nuestra comprensin natural o preterica del funcionamiento del lenguaje parece llevarnos a entender el significado de nuestras palabras en trminos de la relacin que se establece entre el signo lingstico y el objeto: nuestros trminos lingsticos estn en el lugar del objeto extralingstico a que refieren y que constituye su significado. A nuestro modo de ver, la afirmacin kantiana relativa a que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, es decir, con aquello que procede de los sentidos, parece estar apuntando a esta intuicin fundamental. Ahora bien, la cuestin que cabe plantearse es: de acuerdo con este modelo de significacin, cul es el significado de nuestros trminos morales? Si, con Kant, aceptamos que el concepto de deber moral exige el cumplimiento (u omisin) incondicionado de una accin y que, precisamente por las exigencias de universalidad y necesidad que le son inherentes, tal concepto es inderivable de la experiencia, cabe preguntarse cul es el significado del concepto de deber en sentido moral (y, en general, de los trminos morales) y de qu manera somos capaces de representrnoslo. Mi investigacin ha pretendido esclarecer precisamente en qu sentido debe entenderse la afirmacin kantiana de que en la reflexin sobre la correccin moral de nuestras acciones, para representarnos las exigencias de universalidad y necesidad que son propias del concepto de deber moral, nos servimos analgicamente del concepto de naturaleza, as como analizar la plausibilidad de la propuesta kantiana misma.
Resumo:
Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb lhome com a centre de tot. Lescriptor, desprs de fracassar en castell, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en catal, fins al punt que si abans era un autor de sal, ara esdev un autor moral, la missi del qual ser transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el rac ms dolors de la seva existncia. Els racons de lilla, el seu paisatge natural i hum, li serviran per desenvolupar la seva potica.
Resumo:
El nihilisme poltic, com a conjunt de teories poltiques que neguen que la societat i el poder poltic siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que sn realitats imposades i coactives, s una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos poltics i morals respecte al progrs modern i la civilitzaci dels pobles d'Occident. Tot aix semblava haver brollat del no res. Ning en la histria no havia governat a una naci amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existncia humana van constituir una forma nova i desconeguda de prctica poltica a comenaments de segle. La seva violncia s tamb l'essncia del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les conscincies, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei duna causa poltica. Analitzats en el seu aspecte teric, cada un manifesta el seu nihilisme a travs de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relaci de l'home amb la societat. La seva sacralitzaci del poder, l'apologia de la violncia, la negaci dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de lhome. Per aquests fenmens no sn del tot nous, sin que es descobreixen com una conseqncia possible de la filosofia poltica moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana s el poder, i que l'Estat, per a la seva conservaci, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l's de la violncia i la destrucci dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la poltica, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva ra de ser en concebre's com alguna cosa ali a la naturalesa humana. Per aix, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacci, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violncia. Tot aix s nihilisme poltic, i tots sn en el fons arguments moderns. Aix, la violncia poltica desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sin que ms aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme s precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder poltic sense caure en el pessimisme, la seva superaci passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia poltica en les prximes dcades.
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participaci activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
Resumo:
El treball investiga les possibilitats de un estudi teric de la dansa histrica i contempornia mitjanant uns parmetres que es fan normalment servir en narratologia, i profunditzant sobretot les possibles relacions entre dansa, mite i decoraci
