Art i guerra civil (1936-1939): l'exemple de Girona

Article on es fa un breu repàs a l'activitat plàstica desenvolupada a la ciutat de Girona en temps de La Guerra Civil (1936-1939) i on s' estableixen quinesvaren ser les manifestacions públiques, les notes que les caracteritzaren i llursprotagonistes principals

Història urbana: la primera expansió meridional (segles XI i XII)

Sobre la modificació de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII

Treballar a pagès, 1930-1936. Alguns retalls

Durant la primera meitat del segle XX, el nivell de vida i les condicions de treball de molts sectors pagesos varen deteriorar-se. La imatge més contundent d'aquest deteriorament es troba en el contlicte que esclatà durant els anys trenta, a recés d'unes condicions polítiques oberturistes i esperonat per una depressió económica mundial

Ideologia, política i llenguatge de classes en el primer sindicalisme, 1840-1870

Estudi del sindicalisme a Espanya des dels seus orígens i fins el 1870. L’autor planteja dues qüestions: la ideologia elaborada pel sindicalisme entre 1840 i 1856, i en segon lloc alguns aspectes de les relacions entre sindicalisme i política, i l’elaboració d’un llenguatge de classes

Artur Gas, editor de Josep Pla: breu història d'Ediciones Alfa

Repàs de la trajectòria professional com a editor, començant com a editor de caire socialista i acabant col·laborant amb la dictadura de Primo de Rivera. Es fa especial menció al seu paper com a editor de Josep Pla i a la seva editorial, Ediciones Alfa

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L’objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l’aigua” a la plana de l’Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l’aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l’aigua a la plana de l’Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l’aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l’obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII

Retrats d'un poble en moviment: aproximació al fenomen migratori a Catalunya i als factors que influeixen en la integració de les persones nouvingudes

Les migracions han estat i són una constant en la història. Són fenòmens complexos, multidimensionals i multicausals, en constant evolució i que, en nombroses ocasions, han estat un factor determinant en les transformacions polítiques, socials, econòmiques i culturals de les regions d’origen, de destí i de trànsit. La immigració pot satisfer les necessitats del país d’origen i del país d’acollida. Però en les societats democràtiques planteja un altre repte: com integrar als immigrants com a ciutadans de ple dret? Aquest treball pretén endinsar-nos en la realitat de les migracions actuals a casa nostra, analitzant-la des d’una vessant teòrica i apropant-nos també a aquest fenomen a través d’un estudi de casos amb el qual ens endinsarem en la història de vida dels veritables protagonistes d’aquest episodi de la nostra història

Primera història d'Esther : El testament de l'idioma de Salvador Espriu?

Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera història d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.

Violence and displacement. Evidence from the Spanish civil war (1936-1939)

This paper explores the relationship between violence and displacement during civil war focusing on two different forms of population movements (i.e. incoming and outgoing), and two different forms of violence (i.e. direct and indirect). The paper explores the relationship between displacement and violence at the local level in the context of a civil war fought conventionally using fine-grained data from 1,062 municipalities of the region of Catalonia during the Spanish Civil War (1936-1939). First, the paper suggests that exogenous and endogenous to the war factors combine to generate patterns of resettlement. Second, the evidence indicates that, in acivil war context, refugee flows and violence are interrelated in multiple ways: the arrival of internal refugees in a locality promotes the perpetration of direct violence against civilians; this, in turn, triggers the departure of people from the locality when the other group approaches. Third, indirect violence (i.e. bombings) shows to be the most significant factor accounting for external displacement at the local level, suggesting that bombing can serve as a strong signal for civilians of the type of armed group they are facing. Finally, the Spanish case suggests that the demographic changes provoked by displacement, combined with the lethality of the conflict, are likely to have long-term political consequences.

Anàlisi del fenomen turístic a Ripoll durant el període 1907-1936 a través de revistes històriques de la vila

L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar el fenomen turístic a Ripoll durant els primers anys del segle XX, concretament durant el període 1907-1936, a través de revistes setmanals de Ripoll d’aquesta època, ja que permeten observar què passava en aquells moments a la societat de la vila i com vivia el turisme, si ho veien com un aspecte negatiu o positiu. A més, el període s’ha escollit per veure com era el turisme a inicis del segle XX, però també per veure com va evolucionar i com es va estancar al 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil

Els caràcters originals de la història rural catalana

Article sobre la reivindicació de la importància de la història rural o agrària a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contemporània catalana

La Llémena : història, paisatge i natura

Creació d’una ruta a la Vall del Llémena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme més sostenible i promocionar el patrimoni cultural, històric i natural de la Vall

Mequinensa i Ainielle: pobles literaris i fantasmes : Història de dues desaparicions

Relat de la desaparició dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a través de l'anàlisi literari de Camí de sirga, de Jesús Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.

La premsa periòdica com a font per a la recerca de la història de la ciència i la tecnologia

Valoració de la premsa periòdica com a font de dades mèdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguració del Reial Col·legi de Cirurgia (3 abril 1764). Interès dels fulls volanders en temps d’epidèmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.