984 resultados para Maragall, Joan, 1860-1911
Resumo:
Principalment, aquest aplicació ha estat pensada perquè els seus futurs usuaris puguin tenir un ampli seguiment interactiu de les Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, rebre informació de cadascun dels actes que s'hi realitzen, saber en tot moment on es troben els replecs i caragols de caixers senyors i, si ho desitgen, formar part de la comunitat de "santjoaners virtuals" que podran aportar comentaris i contingut multimèdia damunt el mapa del desenvolupament de les festes. Finalment, permetrà mostrar, per als usuaris registrats, el seguiment mitjançant càmeres IP de les recepcions i visites a cases i palaus de la ciutat.
Resumo:
Santiago Llensa nasqué a Hostalric (la Selva) el dia 9 de novembre de 1911. Era fili d'una familia arrelada a la comarca. Per part de la seva mare tenia però parents i interessos a Prada (el Confient), cosa que contribuí a fer que sempre mantingués uns certs lligams amb la cultura francesa.
Resumo:
El motiu d"aquestes paraules(1) no és, no podria ser-ho, retre un homenatge a Joan Fuster, ara que fa deu anys que ens va demostrar com d"encertat, d"infal·lible, era aquell aforisme seu: «Tots els homes són mortals, i jo més que ningú», sinó més aviat aprofundir en el veritable sentit d"un altre aforisme seu, un dels més importants que ens va quedar entre les mans el dia 21 de juny de 1992: «Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat», i que ens portaria a un altre de més incisiu encara, si és possible, que diu: «La meva posteritat serà de paper.» Posar en relació aquests tres aforismes de Fuster ens remet directament al que hauria de ser el nostre veritable propòsit: preguntar-nos sobre la vigència de la seva obra en les lletres catalanes actuals, és a dir, enfrontar-nos a l"oblit, a la seva possibilitat, al setge de l"oblit, tenint present que no sabem què és un oblit: ho hem oblidat. Ha arribat el moment de mirar de recordar-ho.
Resumo:
L"onze de setembre de 2005 el dominical del diari El País (núm. 1511) incloïa una entrevista (p. 13-17) a Francisco Candel, autor ben conegut com a representant de la novel∙la social, originari del Racó d"Ademús (València) i barceloní d"adopció, amb motiu dels seus vuitanta anys de vida."Se considera catalán y valenciano", s"hi podia llegir a l"encapçalament.
Resumo:
The origin of Spanish regional economic divergence can be traced back at least until the seventeenth century, although its full definition took place during industrialisation. Historians have often included uneven regional infrastructure endowments among the factors that explain divergence among Spanish regions, although no systematic analysis of the spatial distribution of Spanish infrastructure and its determinants has been carried out so far. This paper aims at filling that gap, by offering a description of the regional distribution of the main Spanish transport infrastructure between the middle of the nineteenth century and the Civil War. In addition, it estimates a panel data model to search into the main reasons that explain the differences among the Spanish regional endowments of railways and roads during that period. The outcomes of that analysis indicate that both institutional factors and the physical characteristics of each area had a strong influence on the distribution of transport infrastructure among the Spanish regions.
Resumo:
The present article treats of the painter Joan Arnau Moret, catalan painter of the 17th century. Aspects treat each other as the order of the great picture preserved in the cathedral of Barcelona with the iconography The de live ry o f the ke ys of the city of Barcelona to the Immaculate, the biographical news it extracted of the process of canonization of santa Maria of Cervelló or the professional relation that Joan Arnau joined with the prince Joan Josep d’Àustria newly finished the Segadors war (The Reapers’ War). Of them the study also announces a work – the Saint Cathe rine o f Ale xandria of the chapel of Saint Catherine of the cathedral of Girona – proposes to attribute four paintings more – the paintings of the altarpiece of The Saints fo ur Martyrs of the cathedral of Girona – and thinks about the controversial paintings of the altarpiece of the Castle of Vilassar and of the monastery of Sant Joan of the Abadesses. Finally, by means of the stylistic reading of the new works, which the author considers of the best of his catalogue, one tries to demonstrate that thesources of your figurative culture and stylistic are in the painting of Madrid of the first decades of the 17th century
Resumo:
Este artículo pretende aportar algunas evidencias que avalen la idea de que lastransformaciones ocurridas en la distribución del suelo agrario entre mediados delsiglo XIX y mediados del XX propiciaron un avance significativo de la propiedadcampesina paralelo a un cierto retroceso de la propiedad rentista
Resumo:
Este año se conmemora el centenario de a ejecución del pedagogo catalán Ferrer Guardia acusado por las autoridades como máximo responsable de la revuelta popular de Barcelona conocida como Semana Trágica. Ferrer Guardia había proyectado en la Escuela Moderna una educación destinada a solucionar los problemas estructurales de la sociedad de su época. Recuperar la memoria de su proyecto educativo nos permite superar la sociología de la educación reproduccionista que es incapaz de ver que hubo escuelas que abogaron por la transformación social. Recobrar a Ferrer Guardia junto a otros personajes que vivieron en su tiempo y que también buscaron soluciones pacíficas ante los conflictos, como Idelfons Cerdá o el poeta Joan Maragall, es plantear la historia como algo no cerrado sino como una posibilidad que desde la sociología y la educación puede ayudarnos en el presente y en el futuro a construir una sociedad mejor.
Resumo:
Aquest treball explora la llengua del diari del pagès Joan de la Guàrdia, de l'Esquirol, escrit al segle XVII durant la guerra dels Segadors. El treball està fet a partir d'una anàlisi dels principals trets morfològics, sintàctics i lexicosemàntics del diari, així com de l'ortografia i de les característiques d'escriptura del document original. Al treball també s'estableix una comparativa d'aquest text amb d'altres del mateix moment, d'abans i de després de la zona, així com amb l'actual parla del Collsacabra.
Resumo:
El treball analitza els punts de contacte entre 'Incerta glòria' i les principals obres de Dostoievski, amb l'objectiu de demostrar que el rus va exercir una influència sobre Joan Sales. Els elements tractats pertanyen sobretot a l'ordre temàtic i, secundàriament, a la construcció formal i dels personatges. Aquests elements són la narració de la vida espiritual dels personatges i l'escissió de la seva personalitat en bé i mal, les idees com a components centrals de les novel·les, la polifonia, l'alliberament pel sofriment i la presència de filosofia i religió en el gènere novel·lístic.
Resumo:
Treball que té per objectiu principal fer un recull dels articles publicats sobre Joan Solà. D'aquesta manera, es pretén aportar una eina pràctica als investigadors interessats en el tema del treball: l'obra i la figura de Solà.
Resumo:
L'objectiu general d'aquesta investigació social és aprofundir en el coneixement de la percepció social entorn al delicte, així com en els condicionants que operen en aquesta percepció al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. S'incidirà en el coneixement d'aquesta percepció a partir de la por al delicte i la inseguretat ciutadana, dos fenòmens similars, però no exactament iguals. I els condicionants responen als factors que tenen una influència sobre la por al delicte i la inseguretat ciutadana. D'aquests factors se n'han detectat 34, i només s'estudiaran els nou més rellevants amb la finalitat de saber quin d'ells és el més influent. Tal com s'ha comentat, l'àmbit d'estudi és la població de Sant Joan de Vilatorrada, tot justificant-se pel fet de permetre incorporar el factor de tenir un centre penitenciari al mateix municipi en el qual es resideix. La metodologia escollida és la quantitativa, tot utilitzant la tècnica de l'enquesta. Per altra banda, la mostra és de 2.030 subjectes, tenint present que s'ha obtingut a partir d'una fórmula destinada a calcular les poblacions finites. Finalment, s'han presentat quatre limitacions de l'estudi, tot optant per aportar diverses solucions.