Seroepidemiological Studies of Cutaneous Leishmaniasis in the Campeche State of México

Seroepidemiological studies of cutaneous leishmaniasis were carried out on 169 individuals in a rural area of the Campeche state of México. Fifty showed cutaneous lesions suggestive of leishmaniasis, 70% were parasite positive and 96% skin test positive. An overall 40% positivity to skin test with Montenegro's antigen was found. Most of the affected individuals were males from 11 to 30 years-old. Antibodies were determined by immunofluorescent antibody test (IFA) and by Western blot. Two antigen preparations were used, one from a Leishmania mexicana strain which produced localized cutaneous leishmaniasis (LCL) and the other from a diffuse cutaneous leishmaniasis (DCL). In the general population from the area of study 19% gave positive IFA tests with DCL antigen and 20% with LCL antigen while for the patients 67% gave positive IFA tests with DCL and 71% with LCL. By Western blot analysis most of the patients recognized more antigens in the DCL than in the LCL strain. In the DCL strain 78% of patients recognized a 105 kDa, 34% a 139 kDa, 28% a 117 kDa and 26% a 205 kDa MW antigen. In the LCL strain 40% of patients recognized a 205 kDa and 22% a 175 kDa antigens

Serotypes of Vibrio cholerae Non-O1 Isolated from Water Supplies for Human Consumption in Campeche, México and their Antibiotic Susceptibility Pattern

The presence of Vibrio cholerae non-O1 in water supplies for human consumption in the city of Campeche and rural locality of Bécal was investigated. V. cholerae non-O1 was detected in 5.9% of the samples obtained in deep pools of Campeche. Studies conducted in Bécal and neighbourhood of Morelos in Campeche indicated that collected samples harbored V. cholerae non-O1 in 31.5% and 8.7% respectively. There was a particular pattern of distribution of V. cholerae non-O1 serotypes among different studied regions. Accordingly, V. cholerae non-O1 serotype O14 predominated in the deep pools of Campeche and together with V. cholerae non-O1, O155 were preferentially founds in samples taken from intradomiciliary faucets in the neighbourhood of Morelos. Samples from Bécal predominantly presented the serotype O112. 60% and 53.8% of all studied strains of V. cholerae non-O1 proved to be resistant to ampicillin and carbenicillin. 3.1%, 7.7% and 6.2% presented resistant to doxycycline, trimethoprim-sulfamethoxazole and erythromycin respectively. The study showed the necessity of performing a strong epidemiologic surveillance for emergence and distribution of V. cholerae non-O1

Estudio comparativo de conocimientos y percepciones ambientales sobre la Reserva de la Biosfera de Sian Ka'an entre estudiantes de primaria de comunidades maya, México

El estudio analiza y compara las percepciones y conocimientos ambientales que estudiantes de primaria del municipio maya de Felipe Carrillo Puerto tienen sobre la vecina Reserva de la Biósfera de Sian Ka’an (RBSK) en términos de biodiversidad, con el fin de evaluar y elaborar programas de Educación Ambiental (EA) dirigidos a promover la protección de este espacio natural. Se analizan dibujos, cuestionarios y encuestas recogidos en tres comunidades maya que difieren en su proximidad a la RBSK y en su nivel de urbanización. Los resultados indican que los niños en general desconocen la RBSK y la biodiversidad de la zona. Para aumentar el conocimiento ambiental de los alumnos se propone potenciar el conocimiento vivencial, mantener la lengua y cultura maya y el contacto de ésta con la naturaleza y potenciar la afinidad del maestro por la temática ambiental y por la RBSK.

Influencia de las técnicas de control del arroz salvaje sobre la población de quironómidos

Las larvas de quironómidos (Cricotupus sylvestris) constituyen la plaga invertebrada más importante que afecta al establecimiento del cultivo en aquellos arrozales donde se realiza siembra directa sobre una lámina de agua. En el delta del Ebro, Catalá MM et al., 2008a y 2008 b, demostraron como largos periodos de inundación favorecen el incremento de la población de larvas de quironómidos, hasta tal punto que se llega a destruir prácticamente la totalidad de semillas y plántulas si coincide el periodo de máxima población de la plaga con el de mayor sensibilidad del cultivo. Los campos de arroz infestados de arroz salvaje (Oryza sativa L.) requieren largos periodos de inundación para favorecer la nascencia del mismo y proceder a su destrucción, que puede ser mecánica o química. Este método de eliminación de arroz salvaje se denomina “falsa siembra”. Por otra parte se sabe que no hay insecticidas autorizados en el cultivo del arroz con suficiente eficacia para controlar las elevadas poblaciones de quironómidos (trabajos no publicados del autor), lo que nos lleva a estudiar la plaga dentro del ámbito agronómico del cultivo para disminuir la misma a niveles poblacionales suficientemente bajos que permitan conseguir una buena densidad de planta. Así pues, este trabajo pretende estudiar el efecto que tienen las distintas técnicas de control del arroz salvaje sobre la población de quironómidos.

Características de la apertura palpebral en la regeneración aberrante del tercer nervio craneal: análisis de la población atendida en el servicio de oftalmología del Hospital Vall d’Hebron

Estudi retrospectiu que analitza les característiques de l’apertura palpebral en 22 pacients amb regeneració aberrant secundària a paràlisi adquirida del III nervi cranial. S’ha estudiat el percentatge d’apertura palpebral de l’ull parètic respecte a la posició primària i respecte a l’ull sà en 5 posicions de la mirada i la relació entre l’apertura palpebral en adducció i en depressió respecte a la posició primària mitjançant regressió lineal. S’ha comprovat que, rere un quadre de regeneració aberrant, no només hi ha una recuperació parcial o total de la parpella en posició primària, sinó una retracció palpebral en adducció i en depressió.

Prevalencia de enfermedad arterial periférica en pacientes hipertensos de la población de Paterna mayores de 15 años mediante determinación del índice tobillo-brazo.

Objectius: Conèixer la prevalença de malaltia arterial perifèrica en malalts hipertensos. Material y Métodes. Estudi descriptiu transversal en una mostra de 300 persones hipertenses majors de 15 anys obtingudes al atzar, ateses al centre de Salut de Paterna. Resultats. La prevalença fou d´un 16,7% determinada per un IMB patològic (&0.90). En l´anàlisi multifactorial sols va resultar significativa la variable sexe odds ratio (OR = 2,43) Conclusions. Es necesari prendre conciència de la importància de la MAP per la seua forta capacitat predictora de mal pronòstic a curt-mitjà termini. El IMB es una eina útil, senzilla i barata.

Adecuación de las solicitudes de densitometría ósea utilizando la herramienta FRAX en población femenina española.

Objectiu :aplicar la taula FRAX i els dintells de la National Osteoporosis Guideline Group (NOGG) a les sol·licituds de densitometria en el nostre medi. Mètode:Estudi observacional, transversal . 1.650 dones (50-90 anys) sense tractament per a la osteoporosi. Es va fer la densitometria òssia central, se va calcular el risc de fractura als 10 anys (FRAX) i es va estratificar (criteris de la NOGG : risc alt, entremig o baix). Resultats:Risc alt:64 casos [3,9 %, IC 95%: 3,0 %– 4,9%] , baix 1329 [80,5 %, IC 95%: 78,6 %– 82,4%]. Requereixen densitometria el 25,2%. Conclusió. Utilitzar la taula FRAX aplicant els dintells de les guies NOGG reduiria les densitometries necessàries.

Presence of Triatominae (Hemiptera, Reduviidae) and Risk of Transmission of Chagas Disease in Colima, México

With the purpose of evaluating the risk of transmission of the Chagas disease in the State of Colima, México, an entomological survey was performed to obtain triatominae and the rate of infection by Trypanosoma cruzi determined by examination of its dejections. Two hundred eighteen houses located in 16 villages were sampled. In each house the intradomestic and peridomestic habitats were examined by the man-hour-house method, sensor boxes and mouse-baited traps. Also, 12 silvatic places were explored around the same areas using the same techniques as the ones sampled. In total, 456 specimens were captured, of which 139 correspond to Triatoma phyllosoma pallidipennis; 80 to T. p. longipennis; one specimen of T. dimidiata and 236 nymphs of Triatoma sp. Two hundred ninety seven insects were captured in the intradomestic habitat, 132 in the peridomestic and 26 in the silvatic. The index of positive houses was 27%, located in the central area of the state. The rate of natural infection with T. cruzi showed 25.6%. This results confirmed the presence of two important vectors of the Chagas disease in Colima. Its preference for the domestic habitat and its high levels of natural infection with T. cruzi suggested the existence of a significant risk for its transmission in this area of the country.

Valor del ADN-VPH en el cribado de la población oportunista en el departamento 6 de Valencia

La infecció pel Virus del Papil.loma Humà (VPH) és la causa principal de gairebé tots els casos de càncer cervical. En països on s'apliquen de manera programada tècniques de detecció, hi ha una disminució de la incidència i la mortalitat del càncer cervical. La detecció del VPH és un avenç important per a la prevenció del càncer en permetre un diagnòstic precoç de lesions cancerígenes. És per això que, es va decidir estudiar durant un any a la població de pacients que acudien a les consultes de ginecologia i aplicar si estava indicat el protocol de detecció de l'ADN-VPH segons les indicacions de l’Asociació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) per després traure conclusions.

The opossum Didelphis virginiana as a synanthropic reservoir of Trypanosoma cruzi in Dzidzilché, Yucatán, México

In México, the role of mammals in the transmission cycle of Trypanosoma cruzi is poorly known. In the State of Yucatán, an endemic area of Chagas disease, both Didelphis virginiana and D. marsupialis occur sympatrically. However, until now, only the former species had been found infected with T. cruzi. To evaluate the role of D. virginiana in a peridomestic transmission, nine periods of capture-recapture were performed around the village of Dzidzilché, Yucatán. The sex, age, reproductive status, location, and presence of infection with T. cruzi were recorded for each opossum. The chromosome morphology was used to identify the opossum species. T. cruzi was identified by the presence of pseudocysts of amastigotes in cardiac muscle fibers of Balb/c mice inoculated with strains isolated from opossums. However, xenodiagnosis was the best diagnostic method. Triatoma dimidiata, the vector, were collected in and around the opossums' nests, and human dwellings; and were checked for T. cruzi. From 102 blood samples of D. virginiana examined 55 (53.9%) were positive to T. cruzi, the only two D. marsupialis captured were negative. Significant differences were found between infection, and both sex and reproductive condition. Eight out of 14 triatomines collected in peridomestic nests (57.1%), and 32 of 197 captured inside houses (16.3%) were found infected, suggesting a peridomestic transmission. The statistically high abundance of infected opossums and triatomines during the dry season (March to May) suggested the existence of a seasonality in the peridomestic transmission of T. cruzi in Dzidzilché.

Factores de riesgo cardiovascular en una población de trasplantados hepáticos con supervivencia superior a diez años. Estudio específico de la hipertensión arterial.

Introducció: Els factors de risc cardiovascular originen un problema de salut pública important. El transplant hepàtic pot ocasionar una modificació del seu desenvolupament degut a la immunosupressió, però hi ha pocs estudis que evaluen estos aspectes en pacients amb una supervivència llarga. El nostre objectiu es analitzar l'efecte de la hipertensió arterial (HTA) posttrasplantament sobre la supervivència a llarg termini d'una cohort de pacients trasplantats amb més de deu anys de seguiment. Metodologia: S'estudiaren restrospectivament els pacients trasplantats al nostre centre per totes les causes, des de 2001 fins 2007, amb una supervivència mínima de deu anys. S'analitzaren dades demogràfiques, clíniques, analítiques e histològiques del pre i/o postrasplant. Resultats: La prevalència dels factors de risc cardiovascular va ser molt freqüent durant el primer any: obesitat 24.5%, HTA 67%, diabetes 22.5%, dislipèmia46.5% i insuficiència renal crónica 28%. La HTA es el factor de risc més prevalent i la seua incidència augmenta amb el temps de 67% al 72,5% entre el primer i desè any. La HTA pareix asociar-se a una major mortalitat posttrasplantament i a una major incidència d'enfermetat cardiovascular (p&0.005). Els factors de risc asociats amb el desenvolupament de HTA en la nostra població son l'edat, l'obesitat i la dislipèmia. Conclusió: Es important disenyar estratègies per al millor control de la HTA des del posttrasplantament inicial, degut a la seua repercusió negativa sobre les enfermetats cardiovasculars i la supervivència, així com per a l'obesitat i la dislipèmia, ja que son co-factors de desenvolupament de l'HTA.

¿Qué ocurre con el déficit de vitamina d en la población general mayor de 65 años después del verano?

Estudi d’una cohort de persones majors de 64 anys ateses en 5 Àrees Bàsiques de Salut del Vallès Occidental, a les que es van determinar els nivells de vitamina D desprès de l’estiu, per analitzar la possible existència d’una variació estacional en el seu estat vitamínic, i els factors associats. Es van comparar els resultats amb les dades obtingudes en un estudi previ realitzat desprès de l’hivern. Es manté una elevada prevalença d’hipovitaminosi D en aquesta població desprès de l’estiu. Els factors associats amb la deficiència vitamínica van ser els nivells basals previs de 25(OH)D3 i la menor exposició solar.

Presencia de anti-SLA en una población en tratamiento con estatinas

Hipòtesis: la presencia d’auto anticossos contra selenoproteïnes (anti-SLA) podria afavorir la lesió muscular en pacients en tractament amb estatines. S’han avaluat 26 pacients sense tractament previ amb estatines, realitzant-se una analítica bassal, als 3 i als 6 mesos. No s’han observat anticossos anti-SLA en cap, augment estadísticament significatiu del títol d’ANAs als 3 (test de Wilcoxon, p=1.00) ni las 6 mesos (prova de Friedman, p=0.657), augment estadísticament significatiu dels nivells de CK als 3 (test de “t”, p=0.285) ni als 6 mesos (test de “t”, p=0.298), ni símptomes de miopatia al llarg del seguiment.