Mostra de publicacions de l'Escola (1915-1999)

En iniciar el curs 1999-2000, just quan acabem d'adquirir la condició de Facultat, volem recordar que l'Escola sempre ha tingut vocació universitària, com ho demostren algunes de les seves publicacions. L'exposició vol mostrar de primera mà la feina que s'ha fet fins ara i com es pot continuar la tasca encetada fa tants anys.

Informe sobre el IV Congreso ISKO-España, EOCONSID'99 (Granada,22-24 d'abril de 1999)

El quart EOCONSID (Encuentro de Organización del Conocimiento en Sistemas de Información y Documentación), organitzat per ISKO-España (Capítulo Español de la International Society for Knowledge Organization), ha suposat «situar en el mapa» un congrés i una entitat que fins ara havien tingut poca projecció. Tot i organitzar les trobades regularment ¿cada dos anys¿ des del 1993, el poc coneixement de l'entitat i dels seus objectius comportava una assistència escassa de professionals a les trobades, limitada, es podria dir, als membres de l'entitat i als alumnes de la Universidad Carlos III, ¿entitat que havia acollit les segones i terceres trobades. Igualment, les actes publicades tenien poc ressò, tot i incloure contribucions d'un bon nivell de qualitat. El canvi en els òrgans de govern d'ISKO-España, el 1998, va replantejar la manera d'organitzar el congrés: es va decidir formar un equip independent de la junta directiva que s'hi pogués dedicar plenament i que garantís un major grau de professionalitat.

Informe de la 65 IFLA Council and General Conference (Bangkok, agost de 1999)

Bangkok fou enguany la seu del 65è congrés de l'IFLA que se celebrà entre els dies 20 i 28 d'agost sota el lema «Libraries as gateways to an enlightened world». Hi estigueren representats 117 països, amb un total de 2.237 participants ¿inclosos els acompanyants¿; hi tingueren lloc un total de 280 reunions i, fins a la cloenda, s'havien rebut 311 treballs ¿que s'han publicat a IFLANET.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

Españolas y extranjeras en España: desigualdades en cuestiones de fecundidad 1999-2004

Existen muchas desigualdades entre las diversas poblaciones que viven en España. Se han medido muchas que distinguen a españoles y extranjeros. Las mujeres constituyen un colectivo específico. La gran diferenciaentre un colectivo local, que ha nacido en un lugar y los que vienen de fuera se refiere, en primer lugar, a la estructura de edades. Mientras que en los primeros están todospresentes, en el segundo grupo, normalmente, se desplazan las personas en edad activa, que también corresponde a la edad fecunda de las mujeres. Esto establece una diferenciafundamental entre unos y otros.Entre los migrantes, ya pueden ser internos o externos, las familias jóvenes abundan y la tercera edad resulta normalmente ausente. Los jóvenes son los que tienen los niños, los que usan las escuelas y los que menos usan elservicio de salud o menos gastas provocan, de acuerdo con su franja de edad. Si después de pasada la edad activa retornan o se quedan, eso establecerá la gran diferencia.Pero, en el caso de España, sólo se puede hacer este enunciado para el futuro de los extranjeros y para el pasado de los desplazamientos internos. Se ha visto que muchos vuelven al pueblo, pero queda en el mismo Estado. Con los que vinieron de fuera, no se sabe lo que va a suceder.

State of Iowa Transportation Map, 1999

This document is the State Map of Iowa, both front and back of the year in the title. All maps were are in pdf format and can be used as a historical reference.

Abbie Gardner Cabin : Built in 1856, 1999.

Information brochure on the Abbie Gardner Cabin, one of the sites of the "Spirit Lake Massacre"

Iowa Comprehensive Annual Financial Report, 1999

In accordance with Iowa Code Section421.3(5), we are please to submit the Comprehensive Annual Financial Report (CAFR) for the State of Iowa for the fiscal year ended June 30, 1999. The Department of Revenue and Finance is responsible for both the accuracy in all materials respects and the necessary disclosures have been made which enable the reader to obtain an understanding of the State's financial activity. This report is prepared in accordance with generally accepted accounting principles (GAAP) for governments Standards Board (GASB).

Evaluation de la stratégie de lutte contre le cancer en Suisse, Phase 1, 1999: document de synthèse

[Table des matières] 1.1. Bref historique de la stratégie nationale de lutte contre le cancer. 1.2. Mandat d'évaluation. 1. 3. Approche d'évaluation choisie. 1.4. Phase 1 : programme d'évaluation 1999. 2. Conclusions et recommandations générales. 2.1. Stratégie et concept directeur. 2.2. Structure soutenant le programme national de lutte contre le cancer. 2.3. Rôle et fonctionnement des différents organes du programme national. 2.4. Collaborations. 2.5. Monitoring des programmes, évaluation de projets spécifiques et indicateurs à disposition pour l'évaluation globale. 3. Propositions pour la suite de l'évaluation. 4. Résumé de l'étude 1 : évaluation de la conception et de la mise en oeuvre de la stratégie au niveau national. 5. Studie 2 : Inventar der vorhandene Datenquellen und Indikatoren. 5.1. Zusammenfassung. 5.2. Allgemeine Schlussfolgerungen und Empfehlungen. 6. Studie 3 : Konzeptualisierung und Stand der Umsetzung der vier Krebsbekämpfungsprogramme. 6.1. Einleitung. 6.2. Zusammenfassung der programmübergreifende Ergebnisse : zum Konzeptualisierungsprozess, zum Steuerungsprozess, zur Vernetzung innerhalb der Programme und im relevanten Umfeld. 6.3. Zusammenfassung der programmspezifischen Ergebnisse : Brustkrebs, Hautkrebs, Lungenkrebs, Darmkrebs. 6.4. Empfehlungen : Programmübergreifende Empfehlungen, ergänzende programmspezifische Empfehlungen.

Iowa Highway Research Board TR-423: 1949–1999, 1999

The year 1949 saw the Iowa General Assembly’s establishment of the Iowa Secondary Road Research Fund, which led to the creation of a supervisory board within what was then the Iowa State Highway Commission to oversee the expenditure of that fund. The purpose of the fund and the board was to research road construction topics likely to be beneficial to the working of Iowa’s secondary, or local, road system. The supervisory board—called the Iowa Highway Research Board (the “Board”)—was organized by the highway commission in December 1949 and first met in May 1950. The creation of the fund and of the Iowa Highway Research Board marked the first organized effort in the United States to investigate local road construction problems and placed Iowa in the forefront of this field of engineering research. That Iowa should be a leader in such an effort is not surprising, given the early and sustained emphasis of the Iowa State Highway Commission on both research and the dissemination of information to county authorities. Now, 50 years later, a retrospective is in order. To that end, the Iowa Highway Research Board commissioned the preparation of a commemorative history. This work is the result of that project. Throughout its existence, the Board has funded nearly 450 projects, several of national significance. Many new construction and maintenance techniques have been developed, some of which have evolved into standard practices in highway construction. Innovative new materials and equipment have been tested. Still other projects have considered a wide variety of subjects related to the efficient operation of the highway system. Highway safety, conservation, and law have all come under research scrutiny. While it will not be possible, given the short space available, to consider all the projects financed by the Iowa Highway Research Board, it is well worthwhile to examine the Board’s principal projects and its resulting contributions to the field of highway research.