598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
Letapa dEducaci Infantil, malgrat no ser obligatria, representa, per a la majoria de nens i nenes del nostre pas, lentrada a lescola; per aix s important una intervenci psicopedaggica intensa i efi ca que faciliti ladaptaci i evoluci escolar de linfant i de les seves famlies a lentorn escolar. Entre les funcions psicopedaggiques, en la primera etapa de lensenyament, podem assenyalar, entre altres, les segents: prevenir i detectar dfi cits que puguin infl uir en laprenentatge escolar; contribuir a ladaptaci dels infants en el nou context escolar; acollir les famlies i integrar-les en la dinmica del centre escolar; mantenir contactes amb els diferents serveis educatius, sociosanitaris i locals; promoure un carcter preventiu i compensador per a aquells nens que ho necessitin; assessorar les famlies sobre la primera infncia i desenvolupar programes especfi cs per a facilitar ladaptaci personal, social i acadmica. En defi nitiva, lactuaci psicopedaggica ha de contribuir, de manera substancial, a una escolaritzaci de qualitat en els primers anys de vida de linfant.
Resumo:
Aquest article presenta una breu anlisi de la situaci actual de lEducaci Secundria, centrada en vuit punts: els continguts curriculars, els mtodes densenyament-aprenentatge, la motivaci de lalumnat, la motivaci del professorat, lavaluaci, la tutoria de grup, la tutoria individual i les relacions escola-famlia. Com a pistes de futur assenyala cinc aspectes: els espais de trobada escola-famlia, concretar els valors i conviccions de pares i mestres, lactuaci dels equips interdisciplinaris, la valoraci multidimensional del progrs dels alumnes i el rellanament de la tutoria.
Resumo:
Los profesionales que trabajan en una UCIN (Unidad de Cuidados Intensivos Neonatales) se encuentran con una tarea de caractersticas asistenciales muy especficas. Tienen que atender tanto a las necesidades fsicas como psquicas y emocionales de un beb que se encuentra en una situacin muy difcil, donde la incertidumbre sobre el futuro del nio es la constante. A su vez tienen que informar a los padres de todas las cuestiones relacionadas con el beb y ayudar a preservar el vnculo entre ellos. La implantacin, en la Unidad de Cuidados Intensivos Neonatales del Hospital de Sant Pau, del modelo de los CCD (Cuidados Centrados en el Desarrollo) ha supuesto un esfuerzo muy importante por parte de todos los profesionales. El trabajo en equipo y la reflexin conjunta con los profesionales de psicologa nos han permitido tomar consciencia del alcance de esta forma de actuacin.
Resumo:
Lingrs dun nad a una UCIN (Unitat de Cures Intensives Neonatals) s una situaci que requereix unes caracterstiques assistencials especfiques que facilitin el fet datendre tant les necessitats fsiques com les necessitats afectives del nen, i proporcionin una assistncia als pares per tal de preservar el vincle entre aquests i el seu fill. Aquestes situacions tenen una crrega emocional molt important. La transcendncia de les situacions posa lequip assistencial en una posici molt delicada, en la qual les qualitats rigor mdic, calidesa, contenci, sensibilitat i humanitat han de ser primordials. Per a poder dur a terme aquestes tasques, s de cabdal importncia el treball dun equip multidisciplinari.
Resumo:
La memoria es un proceso psicolgico de gran importancia en la adquisicin de mensajes publicitarios. Estudios previos han mostrado el valor de la memoria explcita o estratgica y de la memoria implcita. Otra variable que puede afectar al recuerdo es la disponibilidad de tiempo para el repaso de los estmulos presentados. Con el objetivo de verificar el efecto de la codificacin y recuperacin extrnsecas, as como del tiempo de exposicin, se realiz un experimento con 84 estudiantes de Ciencias de la Informacin, que fueron asignados aleatoriamente a tres grupos. Se les present una serie de 30 anuncios publicitarios repartidos en tres listas que diferan en el tiempo de exposicin. Los resultados muestran que los primeros y los ltimos anuncios son los ms recordados y que disminuye el recuerdo de los anuncios presentados en los primeros lugares, a medida que aumenta el tiempo de exposicin de los mismos. Se interpretan los resultados en relacin con la literatura previa y su posible aplicacin al contexto escolar.
Resumo:
Las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin pueden ser un medio altamente eficaz para el desarrollo de investigaciones en general y la recoleccin, anlisis e intercambio de datos en particular. La relativa facilidad y bajo coste del uso de aplicaciones a distancia, as como la potencial accesibilidad a grandes muestras, pueden marcar la estandarizacin de una nueva metodologa de investigacin en auge. Pero no todo son ventajas, tambin surgen nuevas dificultades y casusticas que deben considerarse, principalmente relacionadas con la seguridad de la gestin de datos. Por ello el presente trabajo repasa la mayora de preguntas, analiza el estado de la cuestin en todas sus vertientes, ya sean tcnicas, ticas o, principalmente, de validez con el fin de arrojar luz y aportar soluciones prcticas sobre un tema que en nuestro pas ha sido hasta ahora tratado de forma parcial o incluso marginal.
Resumo:
YAGISSP s un projecte europeu que estudia la vida dels joves-adults amb edats compreses entre 20 i 30 anys de les ciutats de Munic, Mil, Gteborg, Barcelona i Porto. Aquest projecte comprn moltes dimensions del jove, com el seu ajustament psicolgic, les formes i processos demancipaci, les relacions de parella, la relaci amb la famlia dorigen, etc., de manera que forma un conjunt de dades ampli i ric. La finalitat ltima del projecte s estudiar les diferncies entre els joves de les diferents ciutats. En aquest article presentem els resultats sobre les conductes de risc dels joves, mesurat amb la Risk Taking Behaviour Scale, tant a nivell descala com a nivell dtems concrets, i el seu comportament diferenciat en relaci a sis variables sociodemogrfiques, que sn les segents: edat, sexe, estudis, parella, treball, i individuaci. Els resultats han estat obtinguts a partir de lanlisi duna mostra de 520 subjectes que viuen o treballen a Barcelona i la seva rea metropolitana.
Resumo:
El lideratge s el conjunt de capacitats que una persona t per influir en les persones o en un grup de persones determinat, per a lassoliment de metes i objectius predeterminats. El lder te la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip. Capacitat fa referncia als recursos i aptituds que t un individu per a exercir una determinada tasca o comesa (no ens diu res de si sn innates o adquirides) per tant ens fiquem en un lio (habilitats, competncies, aptituds, etc.. etc). Parlem de coneixement. En lmbit de leconomia del coneixement es all que sabem (encara que no sapiguem que ho sabem) que ens capacita per a lacci. Aqu ens tornem a trobar el coneixement innat i el adquirit. En aquest cas, lacci son precisament el que han de fer les persones en relaci a un objectiu. En el lideratge la capacitat o coneixement es comportamental i per tant per adquirir-lo cal aprendre comportaments (simulaci - estandarditzaci, entrenament, es el mon de lexperincia). Canviar els comportaments es el mes difcil. Per una Escola aniria per formar en el lideratge li aniria millor que estigussim parlant de coneixements memoristics o de procediment que son molt mes fcils de formar.
Resumo:
Aquest treball pretn integrar els diferents treballs que s'han realitzat sobre la intelligncia emocional i la seva correlaci amb les conductes autodestructives dels adolescents, especialment les conductes de consum de substncies. Aquesta cerca integradora de treballs es basa en la possibilitat de considerar la intelligncia emocional (IE) com a factor de protecci, i de la seva importncia de integrar-la en els programes de prevenci en addiccions de substncies que estiguin dirigits a adolescents, conjuntament a l'estudi de diferents tcniques per tal de potenciar els nivells de IE, especialment en el cas del mindfulness, on l'inters es centra en utilitzar-la com a complementaria de l'entrenament en habilitats relacionades amb la IE.
Resumo:
Larticle fa una crtica de la prctica educativa als nivells densenyament dinfantil i primria pel que fa a la utilitzaci de la literatura com a eina de coneixement. Reconeix leducador com un referent fonamental en el desenvolupament de l'hbit lector dels alumnes i, per aix, proposa una profunda revisi dels principis terics i metodolgics de aquesta prctica. Assenyala aspectes que caldria revisar, com ara el de l'experincia lectora del mateix mestre que t la responsabilitat, no tan sols d'ensenyar a llegir i a escriure, sin de formar bons lectors.
Resumo:
Darrerament hem investigat lemergncia del metallenguatge en els infants en contextos dinteraccions comunicatives naturals (Ivern, 2006) i hem establert un sistema de categories metalingstiques per tal didentifi car i conceptualitzar aquells comportaments relacionats amb la refl exi sobre el llenguatge, tot emmarcat en una perspectiva evolutiva. Els participants han estat 32 infants, 16 nens i 16 nenes, dedats compreses entre els 2 anys i 8 mesos i els 8 anys, tots ells de parla castellana. Entre altres aspectes hem analitzat les funcions que compleix, atenent especialment a la relaci tripartida entre metallenguatge, metacognici i recursivitat. En darrer terme, ens ha semblat interessant analitzar la relaci del metallenguatge amb la teoria de la ment i el sentit de lhumor. La naturalesa metalingstica de lhumor ha estat estudiada des de principis dels anys setanta (Shultz, 1974 i Cazden, 1976) fi ns lactualitat (Puche, 2001; Puche i Lozano, 2002). Bona part de lnters que ha desvetllat s per la seva importncia com a indicador de lactivitat cognitiva. A continuaci exposem una refl exi breu sobre el paper que juga el sentit de lhumor en els infants des de la perspectiva de la psicologia cognitiva.
Resumo:
In soccer, dead-ball moves are those in which the ball is returned to play from a stationary position following an interruption of play. The aim of this study was to analyse the effectiveness of one such dead-ball move, namely corner kicks, and to identify the key variables that determine the success of a shot or header following a corner, thereby enabling a model of successful corner kicks to be proposed. We recorded 554 corner kicks performed during the 2010 World Cup in South Africa and carried out a univariate, bivariate and multivariate analysis of the data. The results indicated that corners were of limited effectiveness in terms of the success of subsequent shots or headers. The analysis also revealed a series of variables that were significantly related to one another, and this enabled us to propose an explanatory model. Although this model had limited explanatory power, it nonetheless helps to understand the execution of corner kicks in practical terms.
Resumo:
Al llarg de larticle hem presentat quina s la situaci actual de la intervenci dels professionals a Primria, des del punt de vista de la diversitat cultural, la diversitat funcional, la diversitat en els processos daprenentatge, la relaci famlia-escola, la inexistncia dassessorament professional en molts centres, la realitat dels docents en relaci a la seva activitat i la metodologia a les aules. Aquests set plantejaments ens han perms elaborar unes propostes de futur centrades en la intervenci, per part del psicopedagog, en la prevenci inespecfi ca, la intervenci en lavaluaci a Primria, la intervenci en la diversitat funcional i la intervenci en la relaci entre la famlia i lescola, amb la fi nalitat de mostrar que els canvis sn possibles.
Resumo:
En aquest article es fa una refl exi inicial sobre la importncia de la dinmica del grup (DG) dadolescents en els entorns acadmics de Secundria, la seva evoluci i la seva infl uncia en el rendiment. Aix mateix, es comenta el paper de les tcniques de dinmica de grups com a situacions de creixement, provocades per a experimentar, amb tota la persona, lautoconeixement i el coneixement dels altres, el dileg, la crtica i lacord. Desprs duna breu descripci de la situaci actual de la DG a Secundria, incideix en la necessitat de promoure la tutoria grupal i lelaboraci i actualitzaci del PAT com una estratgia de millora en els temps lquids actuals, el coneixement de la DG per part de tot el professorat i dalgunes tcniques especfi ques per part dels tutors de Secundria com tamb la necessitat de personalitzar aquestes activitats i fer les prpies versions perqu sadeqin a la situaci del grup concret. Aprendre amb tota la persona, vella i coneguda idea propagada pels educadors, no pot donar-se com a objectiu ja aconseguit. Laprenentatge experiencial dna eines per a millorar la confi ana en la capacitat de superaci de la persona a travs de lautoconeixement i la interacci amb els altres companys de classe.
