Aparato para la corrección y adición de la obra que publicó en 1769 ... D. Joseph Berní y Catalá ... con el título Creacion, antiguedad y privilegios de los títulos de Castilla ...

Sign. : *-5*, A-Z2, 2A-2X2, 2Y-2Z4, 3A-3Q3, 3R2

Carta, que escrive el Dr. Don Joseph Berní, y Catalá ... al erudito Sr. D. Gregorio Mayans, y Siscar ... sobre la carta que dicho Sr. ha impresso ... del ... P. Fr. Joseph Pedro de Alcantara ... en assumpto de Witiza, Rey Godo

Los datos de distribución constan en colofón

Carta, que escrive ... Josef Bernì y Català, al Dr. D. Bartholomé Heraud ... sobre la carta que Don MIguel Serrano y Belezàr ha publicado ..

Sin signaturizar

Carta que escrive el Dr. Joseph Berní, y Català, ... al ... Sr. D. Gregorio Mayans, y Siscar ... implorando Sus doctas Advertencias para la mayor defensa del Soberano Rey Godo Witiza

Sign. : A4

Dissertacion, que en obsequio de la española latinidad, escrive ... Joseph Berní, y Catalá ... en vista de la nota que publicó Don Juan Noltenio, en Lipcia año 1744

Los dos últimos impresores han sido tomados del colofón

Por el Colegio de San Pablo de la Compañia de Iesus... de Valencia, heredero de don Vicente Lopez Catalá, con Ioseph Garcia de Padilla... sobre la libertad de los bienes que se pretenden de la viscondesa de Chelva doña Inés Manrique... [Texto impreso]

Precede al tit.: "Iesus, Maria, Ioseph, Thomas de Aquino y Francisco Xavier"

Francesc Renart i Arús (1783-1853) i els orígens del teatre català vuitcentista

Estudi sobre l'obra dramàtica de Francesc Renart, inventari i inicis del sainet costumista català del Vuit-cents.

La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo

Estudia la influència dels sainetes de Ramón de la Cruz en l'escena de Barcelona, i l'esperó que aquest model va suposar per a superar el vell esquema de l'entremés i donar pas al sainet costumista català. S'exemplifica aquest canvi amb "El sarao de la Patacada", de Josep Robrenyo, que pren com a model un títol del saineter madrileny.

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).