Instrument for assessing the quality of mobile emergency pre-hospital care: content validation

OBJECTIVES To validate an instrument to assess quality of mobile emergency pre-hospital care. METHOD A methodological study where 20 professionals gave their opinions on the items of the proposed instrument. The analysis was performed using Kappa test (K) and Content Validity Index (CVI), considering K> 0.80 and CVI ≥ 0.80. RESULTS Three items were excluded from the instrument: Professional Compensation; Job Satisfaction and Services Performed. Items that obtained adequate K and CVI indexes and remained in the instrument were: ambulance conservation status; physical structure; comfort in the ambulance; availability of material resources; user/staff safety; continuous learning; safety demonstrated by the team; access; welcoming; humanization; response time; costumer privacy; guidelines on care; relationship between professionals and costumers; opportunity for costumers to make complaints and multiprofessional conjunction/actuation. CONCLUSION The instrument to assess quality of care has been validated and may contribute to the evaluation of pre-hospital care in mobile emergency services.

A Delphi study on National PICU nursing research priorities in Australia and New Zealand.

BACKGROUND: There is a lack of evidence to direct and support nursing practice in the specialty of paediatric intensive care (PIC). The development of national PIC nursing research priorities may facilitate the process of undertaking clinical research and translating evidence into practice. PURPOSE: To (a) identify research priorities for the care of patients and their family as well as for the professional needs of PIC nurses, (b) foster nursing research collaboration, (c) develop a research agenda for PIC nurses. METHODS: Over 13 months in 2007-2008, a three-round questionnaire, using the Delphi technique, was sent to all specialist level registered nurses working in Australian and New Zealand PICUs. This method was used to identify and prioritise nursing research topics. Content analysis was used to analyse Round I data and descriptive statistics for Round II and III data. RESULTS: In Round I, 132 research topics were identified, with 77 research priorities (mdn>6, mean MAD(median) 0.68±0.01) identified in subsequent rounds. The top nine priorities (mean>6 and median>6) included patient issues related to neurological care (n=2), pain/sedation/comfort (n=3), best practice at the end of life (n=1), and ventilation strategies (n=1), as well as two priorities related to professional issues about nurses' stress/burnout and professional development needs. CONCLUSION: The research priorities identified reflect important issues related to critically ill patients and their family as well as to the nurses caring for them. These priorities can be used for the development of a research agenda for PIC nursing in Australia and New Zealand.

Médecine d'urgence [Emergency medicine: updates 2011].

Emergency medicine physicians aim to stabilize or restore vital functions, establish diagnosis, initiate specific treatments and adequately orientate patients. This year, new evidences have improved our knowledge about diagnostic strategy for patients with acute non traumatic headache, treatment of acute atrial fibrillation and outpatient management of acute pulmonary embolism. Reducing injection pain of local anesthetics, reducing irradiation by using alternative diagnostic tools in appendicitis suspicion, and identification of trauma patients who benefit from tranexamic acid administration are other illustrations of the efforts to improve efficacy, safety and comfort in the management of emergency patients.

Impact of physical activity on energy balance, food intake and choice in normal weight and obese children in the setting of acute social stress: a randomized controlled trial.

BACKGROUND: Psychological stress negatively influences food intake and food choices, thereby contributing to the development of childhood obesity. Physical activity can also moderate eating behavior and influence calorie intake. However, it is unknown if acute physical activity influences food intake and overall energy balance after acute stress exposure in children. We therefore investigated the impact of acute physical activity on overall energy balance (food intake minus energy expenditure), food intake, and choice in the setting of acute social stress in normal weight (NW) and overweight/obese (OW/OB) children as well as the impact of psychological risk factors. METHOD: After receiving written consent from their parents, 26 NW (BMI < 90(th) percentile) and 24 7-to 11-year-old OW (n = 5)/OB (n = 19, BMI ≥ 90(th) percentile) children were randomly allocated using computer-generated numbers (1:1, after stratification for weight status) to acute moderate physical or to sedentary activity for 30 min. Afterwards, all children were exposed to an acute social stressor. Children and their parents completed self-report questionnaires. At the end of the stressor, children were allowed to eat freely from a range of 12 different foods (6 sweet/6 salty; each of low/high caloric density). Energy balance, food intake/choice and obesity-related psychological risk factors were assessed. RESULTS: Lower overall energy balance (p = 0.019) and a decreased choice of low density salty foods (p < 0.001) in NW children compared with OW/OB children was found after acute moderate physical activity but not sedentary activity. Independent of their allocation, OW/OB children ate more high density salty foods (104 kcal (34 to 173), p = 0.004) following stress. They scored higher on impulsive behavior (p = 0.005), restrained eating (p < 0.001) and parental corporal punishment (p = 0.03), but these psychological factors were not related to stress-induced food intake/choice. Positive parenting tended to be related to lower intake of sweet high density food (-132 kcal, -277 to 2, p = 0.054). CONCLUSIONS: In the setting of stress, acute moderate physical activity can address energy balance in children, a benefit which is especially pronounced in the OW/OB. Positive parenting may act as a protective factor preventing stress-induced eating of comfort food. TRIAL REGISTRATION: clinicaltrials.gov NCT01693926 The study was a pilot study of a project funded by the Swiss National Science Foundation (CRSII3_147673).

Home care: a safe and attractive alternative to inpatient administration of intensive chemotherapies.

OBJECTIVE: The objective of this study was to evaluate feasibility, safety, perception, and costs of home care for the administration of intensive chemotherapies. METHODS: Patients receiving sequential chemotherapy in an inpatient setting, living within 30 km of the hospital, and having a relative to care for them were offered home care treatment. Chemotherapy was administered by a portable, programmable pump via an implantable catheter. The main endpoints were safety, patient's quality of life [Functional Living Index-Cancer (FLIC)], satisfaction of patients and relatives, and costs. RESULTS: Two hundred days of home care were analysed, representing a total of 46 treatment cycles of intensive chemotherapy in 17 patients. Two cycles were complicated by technical problems that required hospitalisation for a total of 5 days. Three major medical complications (heart failure, angina pectoris, and major allergic reaction) could be managed at home. Grades 1 and 2 nausea and vomiting occurring in 36% of patients could be treated at home. FLIC scores remained constant throughout the study. All patients rated home care as very satisfactory or satisfactory. Patient benefits of home care included increased comfort and freedom. Relatives acknowledged better tolerance and less asthenia of the patient. Home care resulted in a 53% cost benefit compared to hospital treatment (420 ± 120/day vs. 896 ± 165/day). CONCLUSION: Administration of intensive chemotherapy regimens at home was feasible and safe. Quality of life was not affected; satisfaction of patients and relatives was very high. A psychosocial benefit was observed for patients and relatives. Furthermore, a cost-benefit of home care compared to hospital treatment was demonstrated.

L'impact de l'accès à la parentalité sur l'évolution de l'identité conjugale

Cette recherche investigue l'impact de la transition à la parentalité sur l'identité conjugale. Afin de mettre en évidence les bouleversements induits par l'arrivée du premier enfant sur le système-couple, deux groupes de sujets ont constitué notre échantillon : des couples parents d'un premier enfant âgé de 9 à 12 mois et des couples sans enfant mais avec une durée de vie commune équivalente au premier groupe. Chaque couple a été rencontré dans le cadre d'un unique entretien. Leur première tâche a été de décrire leurs vies de couple passée et actuelle au travers de valeurs et devises. Un questionnaire créé pour cette recherche a ensuite permis d'évaluer la représentation des conjoints quant à l'évolution de leur couple, et ce sur la base de cinq dimensions à même de caractériser la manière d'être ensemble des conjoints. Finalement, les jeunes parents ont participé à un entretien semi-directif afin de témoigner des changements personnels et de couple vécus dans le cadre de la transition à la parentalité. Des analyses qualitatives et quantitatives basées sur les données récoltées au travers de nos trois outils révèlent plusieurs résultats. Les conjoints sans enfant décrivent avant tout leur couple comme un cocon au sein duquel deux individus autonomes trouvent refuge et réconfort. Les jeunes parents se démarquent quant à eux par une diminution de leur sentiment d'indépendance, reflet de la nécessaire collaboration propre au co-parentage. Une analyse des entretiens semi-structurés croisée avec l'évaluation du degré de satisfaction conjugale permet le constat suivant : la diminution avérée de la satisfaction conjugale lors de la transition à la parentalité n'est pas strictement associée aux bouleversements conjugaux. Ce déclin lors de l'arrivée et de l'accueil du premier enfant semble en effet être également en lien avec une difficile articulation, chez chaque partenaire, de leurs identités personnelle, conjugale, parentale et socio-professionnelle. - This research investigates the impact of the transition to parenthood on marital identity. To highlight the changes brought about by the arrival of the first child on the couple, two groups of subjects constituted our sample: couples with a first child of 9 to 12 months and childless couples but with a period of cohabitation equivalent to that of the first group. Each couple was interviewed once only. Their first task was to describe their lives as a couple past and present through values and principles. A questionnaire devised for this research was then used to evaluate partners' responses regarding the evolution of their relationship, this based on five criteria to characterise the couples' way of being together. Finally, young parents participated in a semi- structured interview to describe personal changes and those as a couple experienced in the transition to parenthood. Qualitative and quantitative analyses based on data collected through our three tools reveal several results. Spouses without children describe their relationship primarily as a cocoon in which two autonomous individuals find refuge and comfort. Young parents differ in reducing their feelings of independence, reflecting the collaborative needs specific to co-parenting. An analysis of the semi- structured interviews crossed with the assessment of marital satisfaction gives rise to the following observation: the pronounced reduction in marital satisfaction during the transition to parenthood is not strictly associated with marital disruption. This decline upon the arrival of the first child seems to be in line with a difficult balance for each partner between their personal, marital, parental and socio- professional identities.

Symptom-triggered vs fixed-schedule doses of benzodiazepine for alcohol withdrawal: a randomized treatment trial.

BACKGROUND: In alcohol withdrawal, fixed doses of benzodiazepine are generally recommended as a first-line pharmacologic approach. This study determines the benefits of an individualized treatment regimen on the quantity of benzodiazepine administered and the duration of its use during alcohol withdrawal treatment. METHODS: We conducted a prospective, randomized, double-blind, controlled trial including 117 consecutive patients with alcohol dependence, according to the Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fourth Edition, entering an alcohol treatment program at both the Lausanne and Geneva university hospitals, Switzerland. Patients were randomized into 2 groups: (1) 56 were treated with oxazepam in response to the development of signs of alcohol withdrawal (symptom-triggered); and (2) 61 were treated with oxazepam every 6 hours with additional doses as needed (fixed-schedule). The administration of oxazepam in group 1 and additional oxazepam in group 2 was determined using a standardized measure of alcohol withdrawal. The main outcome measures were the total amount and duration of treatment with oxazepam, the incidence of complications, and the comfort level. RESULTS: A total of 22 patients (39%) in the symptom-triggered group were treated with oxazepam vs 100% in the fixed-schedule group (P<.001). The mean oxazepam dose administered in the symptom-triggered group was 37.5 mg compared with 231.4 mg in the fixed-schedule group (P<.001). The mean duration of oxazepam treatment was 20.0 hours in the symptom-triggered group vs 62.7 hours in the fixed-schedule group (P<.001). Withdrawal complications were limited to a single episode of seizures in the symptom-triggered group. There were no differences in the measures of comfort between the 2 groups. CONCLUSIONS: Symptom-triggered benzodiazepine treatment for alcohol withdrawal is safe, comfortable, and associated with a decrease in the quantity of medication and duration of treatment.

Plan de seguridad y salud para el suministro y montaje del Parque Eólico Rancho Viejo en el T.M. de Medina-Sidonia (Cádiz)

No hace más de 3 años se podía leer en las revistas especializadas que España había pasado a ocupar el tercer puesto en el ranking mundial por potencia eólica instalada. La industria eólica española a su vez ha pasado a ocupar el tercer puesto en la fabricación e instalación de aerogeneradores, con una cuota de mercado del 13%, siendo así un sector con gran capacidad de exportación. Por otra parte, tras diez años de promulgación de la Ley 31/95, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, y después su desarrollo reglamentario, es un hecho incontestable que, pese a todo, y a los ingentes esfuerzos realizados por los distintos actores implicados en la prevención de riesgos laborales (Estado, Comunidades Autónomas, Agentes Sociales, Entidades especializadas, etcetera), existe un sector como el de la construcción que, constituyendo uno de los ejes del crecimiento económico de nuestro país, está sometido a unos riesgos especiales y continúa registrando una siniestralidad laboral muy notoria por sus cifras y gravedad. La legislación de prevención, los manuales sobre las distintas disciplinas preventivas, los libros especializados, los expertos... han abordado ya, con mayor o menor acierto, muchas de las cuestiones generales y específicas que afectan a la seguridad y salud: la evaluación de riesgos, las medidas higiénicas, los equipos de trabajo y equipos de protección individual, la planificación, la formación, los servicios de prevención , los sistemas de gestión de la prevención, las auditorías ... forman parte de los contenidos que se han ido creando en torno a este tema. No obstante, resulta de gran interés la elaboración de un estudio de Seguridad y Salud, en el que partiendo de un desarrollo técnico concreto, pero sobre todo integral, es decir, que comprenda todas las fases para el suministrp e instalación de aerogeneradores para un parque eólico, vayamos desgranando cada uno de los puntos desarrollados en su construcción. Entre las conclusiones más destacadas de este trabajo, se encuentra la definición de las condiciones relativas a la prevención de accidentes y enfermedades laborales durante la ejecución de los trabajos de suministro e instalación de un parque eólico y la gestión de su prevención, las características de las instalaciones preceptivas para higiene y bienestar de los trabajadores, así como directrices básicas mínimas, que deben reflejarse y desarrollarse en el Plan de Seguridad y Salud que las empresas contratistas deberán presentar para su aprobación por el director de obra, antes del comienzo de los trabajos, de forma que sea posible la disminución de accidentes laborales así como evitar las posibles sanciones administrativas y/o penales.

Projecte executiu d'una instal·lació de climatització i control d'un habitatge unifamiliar

Moltes vegades l’usuari d’una instal•lació de climatització o calefacció, no dóna la suficient importància al sistema que l’hi ha de proporcionar un millor confort amb el màxim rendiment. Aquest confort és un factor determinant, entre molts d’altres, de la “qualitat de vida”. Mentre que el rendiment és un factor important a nivell econòmic i ecològic. Tot i tenir prevalença els aspectes d’estalvi energètic, aquests no impliquen haver de renunciar a un confort tèrmic i a un estalvi econòmic. Un dels aspectes que es centra el projecte és promoure l’ús racional de les fonts energètiques (solar, biomassa) per a la correcta climatització dels habitatges. El projecte es desenvolupa en l’àmbit domèstic, concretament correspon a un habitatge unifamiliar. Aquest està situat a la població de Roda de Ter, província de Barcelona. L’objectiu principal del projecte és l’elecció del sistema de climatització i el seu dimensionament, per tal de donar el màxim confort als usuaris que habitin a la vivenda. Criteris ambientals i eficients han estat objecte a considerar pel disseny constructiu de l’habitatge. Una de les mesures importants presses en el projecte, ha estat l’elecció de les diferents parts que formen la instal•lació de climatització. Es fa referència als aïllaments dels tancaments, el sistema solar de recolzament, equips de producció de fred i calor, entre d’altres. En el projecte, s’ha dut a terme un estudi dels diferents tancaments de l’habitatge, tot determinat per a cada un d’ells, el seu coeficient de transmissió tèrmica. Per seleccionar l’equipament més adequat s’ha partit de les condicions climatològiques del municipi de Roda de Ter i s’ha realitzat el càlcul de les necessitats tèrmiques de l’edifici. L’habitatge incorpora una instal•lació de captació solar tèrmica. Aquesta aportarà un suport energètic a tot el sistema de producció de calor, ja sigui per la producció d’aigua calenta sanitària com per el calefactat de la vivenda. La col•locació dels panells a la façana sud tindrà una doble funció: a més de proporcionar energia solar tèrmica, serviran d’elements de protecció solar en la temporada d’estiu. La caldera usada per donar recolzament tèrmic utilitzarà com a combustible el “pellet”. El “pellet” és un tipus de biomassa llenyosa que consta d’un derivat de la fusta en format granulat. Es defineix i es detalla el consum energètic en biomassa, electricitat i cost econòmic anual que ocasionarà la instal.lació dissenyada. El sistema de terra radiant adoptat permetrà el refrescament en èpoques estivals i el calefactat en èpoques hivernals. Aquest donarà el confort tèrmic necessari a cada estança de l’habitatge. En el projecte també es marquen les pautes bàsiques pel control de la instal•lació solar així com el control dels grups de bombament i la mescla d’aigua del terra radiant.

Domo Hogar, Automatització de l'habitatge

En aquest projecte crearem un sistema per automatitzar els diferents dispositius que podem trobar en una casa. En primer lloc dissenyarem el hardware que serà el sistema nerviós des del que controlarem els dispositius a través del port USB d’un ordinador. Aquest sistema nerviós serà el punt d’interconnexió entre els dispositius de la casa i l’ordinador central que els controlarà. A nivell de hardware, a més a més del mòdul d’entrades i sortides d’interconnexió amb els dispositius que hem esmentat, ens trobem amb la necessitat d’instal•lar un ordinador central i diferents aparells repartits per la casa per poder realitzar les nostres necessitats (accions dels diferents dispositius) des de qualsevol punt de la casa. Amb aquests requeriments haurem d’estudiar les diferents possibilitats per fer el nostre sistema el màxim d’eficaç possible. Finalitzat l’estudi del hardware necessari pel nostre projecte, el següent pas és dissenyar el software. Aquest software serà l’aplicació encarregada de controlar tot el maquinari que hem dissenyat anteriorment i rebrà el nom de DOMO HOGAR. Aquest estarà format per dos programes diferents, DOMO HOGAR SERVER i DOMO HOGAR TERMINAL, cadascun d’ells amb unes funcions específiques. DOMO HOGAR SERVER serà l’aplicació que residirà a l’ordinador central i que permetrà a l’administrador gestionar totes les parts de les que forma part el nostre sistema: dispositius, tasques, pre-condicions, etc... També des d’aquesta aplicació editarem el panell tàctil que mostrarem des dels diferents terminals de l’habitatge. Per últim, aquesta aplicació també s’encarregarà de resoldre les peticions que farem, tant de l’ordinador central com dels terminals, i gestionar les diferents sortides en funció de l’acció a realitzar. Paral•lelament ens trobarem l’aplicació DOMO HOGAR TERMINAL que residirà en cada un dels terminals que hi hagi a la casa. Aquesta aplicació s’inicialitzarà llegint la configuració del panell tàctil de la base de dades de l’aplicació servidor resident a l’ordinador central i reconstruint una rèplica d’aquest panell tàctil. Finalment des d’aquesta aplicació terminal podrem donar ordres que seran emmagatzemades a la llista de tasques pendents de l’ordinador central perquè les resolgui des de l’aplicació del servidor. DOMO HOGAR ha estat creat per facilitar i confortar la vida quotidiana de les persones agilitzant el nostre dia a dia i permetent-nos invertir el nostre temps en les coses realment importants.

Proyecto de ejecución para las obras de concesión de dominio público para la reforma y adecuación de la central térmica y de la red de saneamiento en un hospital de 350 camas

El Hospital Punta de Europa en Algeciras (Cádiz), centro sanitario del Servicio Andaluz de Salud, desea optimizar la gestión de sus instalaciones de generación de energía térmica (vapor, agua caliente sanitaria y agua caliente de calefacción) y adecuarlas a la normativa vigente así como la sustitución de bajantes del edificio, para lo cual sacará a concurso público la licitación para la concesión de dominio público de dichas instalaciones. Para definir el alcance y condiciones de la citada concesión, el Hospital Punta de Europa (Algeciras) del Servicio Andaluz de Salud ha solicitado a Pedro Alonso Martín el estudio para la reforma y adecuación de las instalaciones productoras de energía térmica del citado Hospital. El objetivo principal de este trabajo es hacer un estudio, propuesta y valoración de las actuaciones necesarias para la reforma y mejora de la explotación de las instalaciones generadoras de energía térmica y de la red saneamiento interior del Hospital Punta de Europa de Algeciras (Cádiz). Las actuales instalaciones de generación térmica consumidoras de energía del hospital dentro del alcance de este Proyecto son: Generación de vapor (lavandería y esterilización). Producción de agua caliente sanitaria (ACS). Producción de agua caliente de calefacción. La mayoría de los equipos productores de energía datan del año 1975, por lo que en la mayoría de los casos se ha cumplido su plazo de amortización y periodo de vida útil. Se hace necesaria la instalación de gas natural, debido a que se tendrá que abastecer a todas las calderas de la central térmica. El diseño del sistema de producción de agua caliente sanitaria garantiza el máximo confort y economía del usuario, compatible con el máximo ahorro energético y la protección del medio ambiente, cubriendo las necesidades de agua caliente sanitaria mediante la combinación de un sistema de calderas a gas con los colectores solares.

Eficiència energètica aplicada a les instal·lacions de la Universitat de Vic

En termes generals, es pot definir l’Eficiència Energètica com la reducció del consum d’energia mantenint els mateixos serveis energètics, sense disminuir el nostre confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant el proveïment i fomentant un comportament Sostenible al seu ús. L’objectiu principal d’aquest treball, és reduir el consum d’energia i terme de potència contractat a la Universitat de Vic, aplicant un programa d’estalvi amb mesures correctores en el funcionament de les seves instal·lacions o espais. Per tal de poder arribar a aquest objectiu marcat, prèviament s’ha realitzat un estudi acurat, obtenint tota la informació necessària per poder aplicar les mesures correctores a la bossa més important de consum. Un cop trobada, dur a terme l’estudi de la viabilitat de la inversió de les mesures correctores més eficients, optimitzant els recursos destinats. L’espai on s’ha dut a terme l’estudi, ha estat a l’edifici F del Campus Miramarges, seguint les indicacions d’Arnau Bardolet (Cap de Manteniment de la UVIC). Aquest edifici consta d’un entresol, baixos i quatre plantes. L’equip de mesura que s’ha fet servir per realitzar l’estudi, és de la marca Circutor sèrie AR5-L, aquests equips són programables que mesuren, calculen i emmagatzemen en memòria els principals paràmetres elèctrics en xarxes trifàsiques. Els projectes futurs complementaris que es podrien realitzar a part d’aquest són: instal·lar sensors, instal·lar mòduls convertidors TCP/IP, aprofitar la xarxa intranet i crear un escada amb un sinòptic de control i gestió des d’un punt de treball. Aquest aplicatiu permet visualitzar en una pantalla d’un PC tots els estats dels elements controlats mitjançant un sinòptic (encendre/parar manualment l’enllumenat i endolls de les aules, estat d’enllumenat i endolls de les aules, consums instantanis/acumulats energètics, estat dels passadissos entre altres) i explotar les dades recollides a la base de dades. Cada espai tindria la seva lògica de funcionament automàtic específic. Entre les conclusions més rellevants obtingudes en aquest treball s’observa: · Que és pot reduir la potència contractada a la factura a l’estar per sota de la realment consumida. · Que no hi ha penalitzacions a la factura per consum de reactiva, ja que el compensador funciona correctament. · Que es pot reduir l’horari de l’inici del consum d’energia, ja que no correspon a l’activitat docent. · Els valors de la tensió i freqüència estan dintre de la normalitat. · Els harmònics estan al llindar màxim. Analitzant aquestes conclusions, voldria destacar les mesures correctores més importants que es poden dur a terme: canvi tecnològic a LED, temporitzar automàticament l’encesa i apagada dels fluorescents i equips informàtics de les aules “seguint calendari docent”, instal·lar sensors de moviment amb detecció lumínica als passadissos. Totes les conclusions extretes d’aquest treball, es poden aplicar a tots els edificis de la facultat, prèviament realitzant l’estudi individual de cadascuna, seguint els mateixos criteris per tal d’optimitzar la inversió.

Control d'il·luminació i ventilació d'un pàrquing

El treball presentat ve motivat per la necessitat d’instal•lació d’un pàrquing públic i privat de nova construcció a nivell d’il•luminació i ventilació. Per poder satisfer les necessitats del nostre client d’estalvi energètic i confort en l’edifici es decideix d’implementar una instal•lació immòtica que és l’aplicació de tècniques de gestió i control automatitzat a un edifici terciari amb bus de comunicació KNX/EIB. Per a la il•luminació s’han utilitzat fluorescents amb balasts DALI, que permeten la seva regulació i control, per així poder adequar en tot moment l’encesa i intensitat de llum d’aquests. En quant a la ventilació s’han utilitzat variadors de freqüència per també poder optimitzar el funcionament dels ventiladors podent posar-los en marxa quan realment sigui necessari i a la potència que calgui. Per enllaçar tots els elements de la instal•lació, detectors i actuadors, sorgeig la necessitat d’implementar xarxes de comunicació com el KNX/EIB, DALI, Modbus i Ethernet. Per gestionar variables, comunicacions i controlar elements, s´hi han implementen dos autòmats programables a més d’un PC integrat per la visualització i el control del pàrquing. S’ha aconseguit de realitzar un pàrquing totalment automàtic on no és necessaria l’actuació dels operaris i amb les principals càrregues elèctriques totalment regulables en potència. S’ha comprovat que la instal•lació funciona per sota de la potència nominal de les càrregues amb l’estalvi energètic que això suposa.

EMDR-based treatment of psychotraumatic antecedents in illicit drug abusers: a report of two cases

The co-occurrence of PTSD and of substance use disorder (SD) is known to be very high. However the question of whether and how to treat such patients remains largely unanswered in the EMDR community. We report on two cases of EMDR-based treatment of heavily affected SD patients in whom psychotraumatic antecedents were identified. EMDR sessions focused on trauma-related material and not on the expression of cue-induced drug craving. The treatment appeared to be a difficult and challenging endeavour. However, some beneficial effects on general comfort and on drug consumption could be observed. A long stabilization phase was mandatory and the standard EMDR protocol needed to be conducted with much flexibility. Interestingly, there was no provocation of a prolonged psychological crisis or of relapse. Experiencing of emotional stress could be limited to the sessions and dissociation could be absorbed with specific well-known techniques without permanently increasing drug craving. These observations are discussed in relation to previously published concepts of using EMDR in the field of trauma and substance abuse.

Measurement of Pavement Surface Variations, July 1974

The measurement of pavement roughness has been the concern of highway engineers for more than 70 years. This roughness is referred to as "riding quality" by the traveling public. Pavement roughness evaluating devices have attempted to place either a graphical or numerical value on the public's riding comfort or discomfort. Early graphical roughness recorders had many different designs. In 1900 an instrument called the "Viagraph" was developed by an Irish engineer.' The "Viagraph" consisted of a twelve foot board with graphical recorder drawn over the pavement. The "Profilometer" built in Illinois in 1922 was much more impressive. ' The instrument's recorder was mounted on a frame supported by 32 bicycle wheels mounted in tandem. Many other variations of profilometers with recorders were built but most were difficult to handle and could not secure uniformly reproducible results. The Bureau of Public Roads (BPR) Road Roughness Indicator b u i l t in 1941 is the most widely used numerical roughness recorder.' The BPR Road Roughness Indicator consists of a trailer unit with carefully selected springs, means of dampening, and balanced wheel.