Siboga expeditie.

Mono.13b[4] (Gorgonacea: Gorgonidae); Livr.54

Siboga expeditie.

Mono.46b (Gattung Luidia und Ihre Stammesgeschichte); Livr.88

Siboga expeditie.

Mono.39a[2] (Decapoda: Eryonidae, Palinuridae, Scyllaridae, and Nephropsidae); Livr.76

Siboga expeditie.

Mono.59b (Algues: Rhodophyceae: Protoflorideae, Nemalionales, Cryptonemiales); Livr.89

Siboga expeditie.

Mono.39a[4] (Decapoda: Macrurous Decapod Crustacea, Penaeidae and Alpheidae); Livr.93

Siboga expeditie.

Mono.39[a]3 (Decapoda: Pasiphaeidae, Stylodactylidae, Hoplophoridae, etc.); Livr.87

Siboga expeditie.

Mono.13 (Gorgoniden: Chrysogorgiidae); Livr.6

Siboga expeditie.

Mono.16a (Deep Sea Madreporaria); Livr.7

Siboga expeditie.

Mono.32a (Isopoden: Isopoda Chelifera); Livr.72

Siboga expeditie.

Mono.53b (Lamellibranches: systematique pectinides); Livr.63

The flora of the Dutch West Indian islands ... by I. Boldingh.

2

Annales du Jardin botanique de Buitenzorg.

v.5 (1886)

Annales du Jardin botanique de Buitenzorg.

v.28 (1914)

Annales du Jardin botanique de Buitenzorg.

v.16 (1899)

Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions

El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d’Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d’aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d’exposició com pel que fa al seu contingut.