Madrid, comunidad biling??e : 2013-2014

Los autores aparecen como colaboradores en la publicaci??n

Estrategias memorísticas y aprendizaje de las expresiones idiomáticas en lengua extranjera: el papel cognitivo de la iconicidad fraseológica

En este estudio, mostraremos principalmente la importancia que las imágenes formadas por los componentes fraseológicos pueden adquirir desde un punto de vista no sólo puramente lingüístico, sino también psicolingüístico si se contempla el posible carácter analizable y transparente de muchas EI. Explicaremos cómo se puede utilizar esta iconicidad para fomentar el desarrollo de estrategias de aprendizaje (especialmente vinculadas a la descodificación metafórica o a la asociación icónica con expresiones de la LM) que suponen para el alumno un alto grado de implicación cognitiva. Teniendo en cuenta dos factores importantes para la memorización de nuevas EI -su grado de transparencia semántica y su grado de conexión icónica con la LM-, propondremos en un apartado experimental investigar acerca del impacto memorístico e interlingüístico que se puede atribuir al trabajo de enfoque icónico y verificar la influencia que la combinación de los dos factores citados puede ejercer en este ámbito.

Processament de la informació en nens de pre-escolar de les comarques gironines. Implicacions pedagògiques

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi). Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa. Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica. Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes. Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough. Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament. Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial. Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial. Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial. Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament. Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu. El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia. Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament. Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes.

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

Resources for non-english speaking parents of children who are deaf or hard of hearing and learning english as their primary language

This study examined culturally and linguistically diverse families with deaf and hard of hearing children. A literature review consisted of looking at the rate of immigration to the United States, English speaking parents of children who are deaf and hard of hearing, bilingual education, and the obstacles bilingual parents of children who are deaf and hard of hearing may face. The data obtained was used to compile a list of resources for parents of children who are deaf and hard of hearing available in languages other than English in order to assist these families.

Distributional semantics and machine learning for statistical machine translation

[EU]Lan honetan semantika distribuzionalaren eta ikasketa automatikoaren erabilera aztertzen dugu itzulpen automatiko estatistikoa hobetzeko. Bide horretan, erregresio logistikoan oinarritutako ikasketa automatikoko eredu bat proposatzen dugu hitz-segiden itzulpen- probabilitatea modu dinamikoan modelatzeko. Proposatutako eredua itzulpen automatiko estatistikoko ohiko itzulpen-probabilitateen orokortze bat dela frogatzen dugu, eta testuinguruko nahiz semantika distribuzionaleko informazioa barneratzeko baliatu ezaugarri lexiko, hitz-cluster eta hitzen errepresentazio bektorialen bidez. Horretaz gain, semantika distribuzionaleko ezagutza itzulpen automatiko estatistikoan txertatzeko beste hurbilpen bat lantzen dugu: hitzen errepresentazio bektorial elebidunak erabiltzea hitz-segiden itzulpenen antzekotasuna modelatzeko. Gure esperimentuek proposatutako ereduen baliagarritasuna erakusten dute, emaitza itxaropentsuak eskuratuz oinarrizko sistema sendo baten gainean. Era berean, gure lanak ekarpen garrantzitsuak egiten ditu errepresentazio bektorialen mapaketa elebidunei eta hitzen errepresentazio bektorialetan oinarritutako hitz-segiden antzekotasun neurriei dagokienean, itzulpen automatikoaz haratago balio propio bat dutenak semantika distribuzionalaren arloan.

Language experience shapes the development of the mutual exclusivity bias

Halberda (2003) demonstrated that 17-month-old infants, but not 14- or 16-month-olds, use a strategy known as mutual exclusivity (ME) to identify the meanings of new words. When 17-month-olds were presented with a novel word in an intermodal preferential looking task, they preferentially fixated a novel object over an object for which they already had a name. We explored whether the development of this word-learning strategy is driven by children's experience of hearing only one name for each referent in their environment by comparing the behavior of infants from monolingual and bilingual homes. Monolingual infants aged 17–22 months showed clear evidence of using an ME strategy, in that they preferentially fixated the novel object when they were asked to "look at the dax." Bilingual infants of the same age and vocabulary size failed to show a similar pattern of behavior. We suggest that children who are raised with more than one language fail to develop an ME strategy in parallel with monolingual infants because development of the bias is a consequence of the monolingual child's everyday experiences with words.

When school is not enough: new initiatives in intergenerational language transmission in Wales

This paper examines language reproduction in the family in the context of a highly innovative project in Wales, where the Welsh language has been in decline for over a century. Although Welsh-medium schooling has played a pivotal role in slowing and even reversing language shift in recent decades, there is mounting evidence of the dangers of over-reliance on education. The Twf (Growth) Project was established in 2002 with funding from the National Assembly for Wales with the aim of raising awareness of the benefits of bilingualism among parents and prospective parents. Analysis of interviews with the main stakeholders in the project (managers, the Twf project officers, parents, health workers and a range of other partners), publicity materials and observations of project staff at work suggests that the achievements of the project lie in two main areas: the recognition of the need for building strong alliances with professional groups and organisations that work with families with young children; and the development of a marketing strategy appropriate for the target audience. It is argued that the experience of the project will be of interest to those addressing the issue of intergenerational transmission in a range of other minority language settings.

Language transmission in the family in Wales: an example of innovative language planning.

This paper examines the achievements to date of Twf (“Growth”) — a project initiated as part of language planning efforts in Wales to encourage families to bring up their children to be bilingual. Evidence is presented of the ways in which the project has succeeded in raising awareness of the advantages of bilingualism amongst parents, prospective parents and the public at large by working strategically with health professionals and Early Years organizations, and by developing a range of highly innovative promotional materials. Given the central importance of the family as a site of intergenerational language transmission, the achievements of this project are likely to be of interest to those concerned with language planning in other minority communities in many other parts of the world. The lessons for language planning both in Wales and in other settings are discussed.

English-only language-in-education policy in multilingual classrooms in Ghana

This paper, based on the findings of a qualitative study, discusses the influence of Ghana's recently introduced English-only language-in-education policy on pupils' classroom communicative practices and learning generally. It highlights how the use of English- an unfamiliar language- creates anxiety among students and stalls effective classroom participation. The paper first considers the key issues that impinge on the literacy development in multilingual classrooms in postcolonial Africa including the uninformed attitudes towards mother tongue/bilingual education. It then draws on the empirical data from Africa and elsewhere to refute the negative perceptions about mother-tongue education, and examines the prospects for bilingual/mother-tongue education in multilingual classrooms in Ghana.

African language books for children: issues for authors

Growing interest in bilingual education in sub-Saharan Africa has highlighted an urgent need for reading material in African languages. In this paper, we focus on authors, one of several groups of stakeholders with responsibility for meeting this demand. We address three main issues: the nature and extent of African language publishing for children; the challenges for authors; and the available support. Our analysis is based on interviews and focus group discussions with publishers, authors, translators, educationalists, and representatives of book promotion organisations from nine African countries and documentary data on children's books in African languages in South Africa. Although there is evidence of a growing interest in producing books in local languages, the number of titles is constrained by funding. The challenges for authors include the need to understand the ingredients for successful children's books and for the sensitivity necessary to negotiate the linguistic challenges associated with a newly emergent genre in African languages. Support, in the form of competitions and workshops, relies on external funding and expertise and offers only temporary solutions. We finish with suggestions for more sustainable ways forward.

Language capital and development: the case of African language publishing for children in South Africa

In recognizing 11 official languages, the 1996 South African Constitution provides a context for the management of diversity with important implications for the redistribution of wealth and power. The development and implementation of the language-in-education policies which might be expected to flow from the Constitution, however, have been slow and ineffective. One of the casualties of government procrastination has been African language publishing. In the absence of well-resourced bilingual education, most learners continue to be taught through the medium of English as a second language. Teachers are reluctant to use more innovative pedagogies without the support of adequate African language materials and publishers are cautious about producing such materials. Nonetheless, activity in this sector offers many opportunities for African language speakers. This paper explores the challenges and constraints for African language publishing for children and argues that market forces and language policy need to work in mutually reinforcing ways. Further progress is necessarily dependent on the political will to implement language-in-education policies that promote additive bilingualism and, in the process, guarantee sales for risk-averse publishers.

Production and comprehension of English and Hindi in multilingual transcortical aphasia

This study investigates the two later-acquired but proficient languages, English and Hindi, of two multilingual individuals with transcortical aphasia (right basal ganglia lesion in GN and brain stem lesion in GS). Dissociation between lexical and syntactic profiles in both the languages with a uniform performance across the languages at the lexical level and an uneven performance across the languages at the syntactic level was observed. Their performances are discussed in relation to the implicit/explicit language processes (Paradis, 1994 and Paradis, 2004) and the declarative/procedural model (Ullman, 2001b and Ullman, 2005) of bilingual language processing. Additionally, their syntactic performance is interpreted in relation to the salient grammatical contrasts between English and Hindi.