21 de març : Catalunya Solidària. '21 de marzo : Cataluña Solidaria'.

El vídeo pretende hacernos conscientes de las desigualdades sociales y económicas entre el Norte y el Sur, mediante algunos ejercicios de empatía. Muestra, sobre todo, la vida de diferentes países del Sur explicada desde la visión de los niños y niñas.

Història de vida de Seis experiencias de educación Freinet en Cataluña antes de 1939, de Fernando Jiménez

Treball destinat a totes les persones interessades en la història de l’educació i la pràctica quotidiana del mètode Freinet. El centre d’interès és una publicació sobre experiències de mestres durant la Segona República Espanyola. Les sis experiències s��n el fruit de les entrevistes que en Fernando Jiménez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest període

Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Història urbana de Girona: el monar reial del Mercadal a Girona

De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donació a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Güell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la instal·lació del Monar comtal amb llurs molins

El Palau Episcopal de Girona al segle XV

Article que descriu com era el Palau Episcopal de Girona a mitjans del segle XV a través de dos documents antics sobre reparacions realitzades al palau, un del 1437 i un altre del 1460

Recuperant la història d'un estany recuperat [Ressenya del llibre Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits,termes i hidrònims, de Gabriel Mercadal i Corominas]

Ressenya del llibre del botànic Gabriel Mercadal i Corominas, 'Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits,termes i hidrònims', publicat per l' Ajuntament de Sils, l'any 2006. La primera gran aportació del llibre és la delimitació cartogràfica dels límits de l’estany a partir de diversa documentació cartogràfica antiga i el recull d’hidrònims originals dels cursos fluvials de l’estany

Sobre la identitat dels Matiners a les comarques del N.E. de Catalunya

This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problem of recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions

A sacralidade das realezas castelhana e portuguesa nos relatos cronísticos ibéricos dos s��culos XIV e XV

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Ceuta, para além da terra dos mouros: a fabricação histórica de um marco do império português (s��culo XV e início do XVI)

Pós-graduação em História - FCHS

Hierros artísticos : aldabones valencianos de los siglos XV y XVI

Sello en portada de Jos�� Sanchis Guarner

Ex Parte Excellentissimi Ducis Sugurbi & Cardonae Locumtenentis & Capitanei Generalis pro sua Maiestate in hoc Principatu Cathaloniae fuit ... publicatû ...

Contiene : La Crida, en catalán; Carta Real de Felipe IV, fechada en 4 de junio de 1637, en castellano; la "Declaracion del usaje Princeps namque", en latín

Relacion historica de la famosa invasion del exercito y armada de Francia en Cataluña en 1285 : y de la valerosa resistencia que los Catalanes, Aragoneses, y Valencianos, con su Rey Don Pedro, hicieron á los enemigos en el Rosellón y el Ampurdán por tierra y por mar ...

Índice

La Contabilidad de una institución eclesiástica desde la perspectiva del historiador económico

El objeto de las siguientes páginas es el estudio de la contabilidad de una institución eclesiástica, la catedral de Barcelona durante el siglo XVII, tanto la descripción de las prácticas contables utilizadas por dicha institución a lo largo del periodo señalado, como plantear, en primer lugar, los problemas de orden metodológico a que se enfrenta el historiador que ha de manejar esta clase de fuente documental y, en segundo lugar, sugerir qué nuevas preguntas es posible plantear y responder a partir de las fuentes contables; preguntas distintas de las que acostumbran a estar presentes en las investigaciones de los historiadores que han trabajado sobre las instituciones eclesiásticas. En la primera parte de la comunicación presentaré unas reflexiones sobre la Iglesia considerada como una institución económica y sobre las principales prácticas organizativas que derivaron del ejercicio histórico de ese papel; en segundo lugar describiré los rasgos identificadores de la contabilidad de la catedral barcelonesa, en lo que hace referencia a sus características técnicas particulares. En la tercera y última parte centraré mi atención en la utilización de las contabilidades eclesiásticas como fuentes históricas y mostraré algunas de las posibilidades de explotación cualitativa que pueden presentar.