1000 resultados para Arte brasileira História e crítica
Resumo:
pp. 219-230
Resumo:
Disponvel - livro de resumos & programa do evento.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un grup dalumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006."Tristany i Isolda" representa un dels grans mites ertics moderns. A travs de les diferents versions de les fonts medievals i de les ms contempornies ms estimades per melmans, Wagner i Bdier, es defineixen semblances i diferncies i els trets principals dels personatges, arguments, espais... L'estudi d'aquestes obres constata que la finalitat de tots els creadors era, almenys a efectes interpretatius, la mateixa. s evident que tant Toms com Wagner intentaven plasmar les alegries i els sofriments dels eterns amants, per potser per influncia de Plat mostren un procs catrtic i redemptor de dos individus a travs de l'amor que es converteix en una via cap a un eixamplament tan enorme de la conscincia que no pot desembocar sin en la mort, el punt en qu dos amants es converteixen en un nic al, el punt en qu dos ssers satisfacin individualment els seus anhels de felicitat collectiva. Partint d'aquesta idea, com el lector comprovar a les conclusions, es pot sostenir la tesi que aquest tipus de relaci en qu l'anhel de saviesa vital s tan exacerbat es correspon generalment amb una actitud lesbiana. I s que, perifrasejant Wagner, tot rau en aprendre a morir.
Resumo:
La labor principal del presente trabajo de investigacin consiste en el anlisis de dos relatos del posmodernismo mexicano de la segunda mitad del siglo XX. Para ello, y en primer lugar, se parte de la acotacin y definicin de trminos y nociones ligados a la posmodernidad, el posmodernismo y lo posmoderno. En segundo lugar, se lleva a cabo una lectura crítica de propuestas tericas de autores como Fredric Jameson y Lauro Zavala, destinadas a describir fenmenos y prcticas relacionadas con la posmodernidad como forma discursiva y del relato posmoderno mexicano, respectivamente. En ltimo trmino, se analizan los relatos mencionados bajo dos aspectos principales de experimentacin: la intertextualidad y la metaficcionalidad y de los cuales se desprenden fenmenos privilegiados como la hibridacin genrica, el uso del pastiche, la superposicin de cdigos narrativos, la fragmentacin del tiempo, as como toda una serie de estrategias discursivas destinadas a expandir las fronteras del gnero relato en el contexto de enunciacin mencionado.
Resumo:
El presente trabajo ofrece un estudio exhaustivo de la Antologa de cuentistas espaoles contemporneos, de Francisco Garca Pavn, obra que contribuy en su da a la difusin y consolidacin del cuento en nuestro pas. A travs del anlisis de las piezas contenidas en sus tres ediciones y de las relaciones que se establecen entre ellas, as como del estudio de la vida y la obra de cada uno de sus autores, puede observarse la evolucin que ha experimentado el gnero en Espaa desde los aos de la primera posguerra hasta la dcada de los ochenta.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball s veure de quina manera les historietes de Tintn reflecteixen lpoca en qu van ser elaborades i establir una relaci entre la histria i el cmic. La metodologia que sha emprat ha estat centrada principalment en dues tasques paralleles i complementries. Duna banda, lestudi de la histria del segle XX a partir de lobra dEric Hobsbawm del mateix nom i daltres fonts bibliogrfiques per tal dadquirir una idea general sobre lanterior segle. Daltra banda, lanlisi duns determinats aspectes dels cmics de Tintn. Aquests sn: lpoca en qu va ser elaborat, una sntesi de largument, el recorregut geogrfic que fa Tintn, els conflictes i esdeveniments histrics - parallels a la realitat del moment- que hi apareixen, les problemtiques contempornies, i un comentari entorn de la documentaci i les fonts dinspiraci usades per Herg. Aquesta anlisi es va dur a terme a partir duna selecci de sis cmics del mateix perode. En conclusi, veiem que realment existeix una relaci entre els esdeveniments dels cmics i lpoca en qu van ser elaborats. Aix ens permet tamb apropar-nos-hi i conixer lautor, Herg, de qui podem dir que es basa en la realitat que lenvolta i en els esdeveniments del seu moment per elaborar els cmics.
Resumo:
El presente trabajo es el resultado de una investigacin acerca de las primeras influencias a partir de las cuales se concibieron el imaginario, el sistema pedaggico y la tcnica interpretativa de Constantin Sergeyevich Stanislavsky (1863-1938). Las ideas extradas del estudio se presentan a travs de tres bloques principales: el contexto histrico-teatral en Rusia; la infancia y juventud de Stanislavsky; y las influencias del romanticismo y el realismo ruso hasta la creacin del MAT en 1898
Resumo:
El objetivo de este estudio es contribuir al entendimiento, desde un punto de vista histrico, del papel que juega el cine en los procesos de popularizacin de la ciencia, la medicina y la tecnologa. El punto de partida es la consideracin de la medicina y del cine como conjuntos complejos y multidimensionales de prcticas y discursos de carcter cientfico-tecnolgico y, por tanto, como formas particulares de accin e interaccin cotidiana entre personas, colectivos e instituciones que juegan un papel bsico en los procesos de construccin y funcionamiento de las sociedades contemporneas. As, mediante el anlisis de la representacin y articulacin de las prcticas y los discursos mdico-sanitarios en el cine documental colonial espaol del primer franquismo, es decir, en el caso particular de la construccin, legitimacin y consolidacin de un rgimen totalitario, se aportan algunas claves explicativas sobre las mltiples relaciones entre diferentes colectivos (expertos y no-expertos) en cuanto a la naturaleza y el nivel de intervencin en los procesos de generacin y gestin de conocimiento cientfico-tecnolgico. Como resultado, el cine se revela como un espacio no slo de evasin y entretenimiento, sino tambin de ciencia y educacin, donde la capacidad de definir y solucionar problemas cotidianos de la poblacin, y por tanto, su impacto en la construccin de la arquitectura social, ideolgica, econmica, poltica y cultural de las sociedades contemporneas, se fundamenta en la combinacin de sus aspectos como espectculo narrativo y cientfico-tecnolgico.
Resumo:
Nikola Tesla considerato, dai divulgatori scientifici che di lui si occupano, una figura chiave nella storia della scienza moderna e contemporanea, per limportanza che hanno avuto le sue ricerche nello sviluppo di tecnologie del XX e XXI secolo. La sua attuale scarsa fama nel piano accademico contrasta con unabbondante presenza di un Nikola Tesla come personaggio di finzione nelle arti popolari. Questa ricezione ambigua di Tesla potrebbe essere di fatto relazionata con il carattere utopico e visionario delle sue speranze nella scienza come mezzo di conoscenza per il miglioramento della societ umana. Questo breve saggio si propone di analizzare come venga presentato il personaggio di Nikola Tesla nel lungometraggio jugoslavo Tajna Nikole Tesle, contribuendo cos alla comprensione di come la narrativa di finzione possa sfruttare limmagine di uno scienziato relativamente agli interessi politici legati a specifici contesti socio-storici.
Resumo:
This research paper seeks to bring into view the present-day situation of Native-American narrative in English. It is divided into four chapters. The first deals with the emergence of what we might call a Native-American narrative style and its evolution from 1900 up until its particularly forceful expression in 1968 with the appearance of N. Scott Momadays novel House Made of Dawn. To trace this evolution, we follow the chronology set forth by Paula Gunn Allen in her anthology Voice of the Turtle: American Indian Literature 1900-1970. In the second chapter we hear various voices from contemporary Native-American literary production as we follow Simon J. Ortizs anthology Speaking for the Generations: Native Writers on Writing. Noteworthy among these are Leslie Marmon Silko and Gloria Bird, alongside new voices such as those of Esther G. Belin and Daniel David Moses, and closing with Guatemalan-Mayan Victor D. Montejo, exiled in the United States. These writers contributions gravitate around two fundamental notions: the interdependence between human beings and the surrounding landscape, and the struggle for survival, which of necessity involves the deconstruction of the (post-)colonial subject. The third chapter deals with an anthology of short stories and poems by present-day Native-American women writers, edited by Joy Harjo and Gloria Bird and entitled Reinventing the Enemys Language: Contemporary Native Womens Writings of North America. It too exemplifies personal and cultural reaffirmation on a landscape rich in ancestral elements, but also where ones own voice takes shape in the language which, historically, is that of the enemy. In the final chapter we see how translation studies provide a critical perspective and fruitful reflection on the literary production of Native-American translative cultures, where a wide range of writers struggle to bring about the affirmative deconstruction of the colonialised subject. Thus there comes a turnaround in the function of the enemys language, giving rise also to the question of cultural incommensurability.
Resumo:
Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evoluci dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball est format per tres captols de recerca histrica i un d'anlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a travs del treball escrit es contextualitza i justifica la selecci de les obres del concert.
Resumo:
La novela "La cancin de la pena eterna" (1995), de la escritora Wang Anyi, es considerada actualmente un clsico moderno de las letras chinas. El objetivo de este trabajo se articula sobre la base de dos orientaciones. Por un lado, se realiza un extenso recorrido interpretativo por la novela, atendiendo a distintos criterios para extraer conclusiones sobre la motivacin e intencionalidad de la escritora. Por otro lado, a partir de esas conclusiones, se sita la novela en el canon literario chino, en virtud de su propia caracterizacin, las influencias recibidas y su posible contribucin.
Resumo:
La bomba atmica "representa la perfeccin del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser ms malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta s la reflexi de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbrie, sent conscient que aquesta no pot ser ms maligna ni provocar ms dolor, desprs de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Per com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a qu van quedar reduts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la prpia pell? Desprs d'aquesta tragdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experincia, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres ms importants del gnere per tal d'analitzar com aquesta vivncia va afectar a les seves vctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc ms de vint pgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visi de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre ms. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novelles del gnere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un cam del general al particular. Analitzant el context histric, ens hem pogut fer una idea de qu va significar la postguerra, des de la poltica sota la guia nord-americana a la reconstrucci econmica i tamb una societat que, perdent-ho gaireb tot, va haver de tornar a comenar. Desprs, hem volgut endinsar-nos en la literatura del perode, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gneres ms importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les prpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusi. Desprs de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qesti de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperana en la prpia humanitat.
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
