Recueil d'études sur les sources du droit en l'honneur de François Gény

[Mélanges. Gény, François1861-1959]

Studies toward the total synthesis of natural and unnatural aeruginosins

Nous avons démontré l’utilité du groupement protecteur tert-butylsulfonyle (N-Bus) pour la chimie des acides aminés et des peptides. Celui-ci est préparé en deux étapes, impliquant la réaction d’une amine avec le chlorure de tert-butylsulfinyle, suivie par l’oxydation par du m-CPBA, pour obtenir les tert-butylsulfonamides correspondants avec d’excellents rendements. Le groupement N-Bus peut être clivé par traitement avec 0.1 N TfOH/DCM/anisole à 0oC en 10h pour régénérer le sel d’ammonium. Une variété d’acides aminés N-Bus protégés ainsi que d’autres aminoacides peuvent alors être utilisés pour préparer divers dipeptides et tripeptides. A l’exception du groupe N-Fmoc, les conditions de déprotection du groupe N-Bus clivent également les groupements N-Boc, N-Cbz et O-Bn. Une déprotection sélective et orthogonale des groupes N-Boc, N-Cbz, N-Fmoc et O-Bn est également possible en présence du groupe protecteur N-Bus. Le nouvel acide aminé non-naturel (3R, 2R) 3–méthyl-D-leucine (β-Me-Leu) et son régioisomère 2-méthyle ont été synthétisés par ouverture d’une N-Ts aziridine en présence d’un excès de LiMe2Cu. Chacun des régioisomères du mélange (1:1,2) a été converti en la méthylleucine correspondante, puis couplé à l’acide D-phényllactique puis au motif 2-carboxyperhydroindole 4-amidinobenzamide en présence de DEPBT. Des élaborations ultérieures ont conduit à des analogues peptidiques non-naturels d’aeruginosines telles que la chlorodysinosine A. Les deux analogues ont ensuite été évalués pour leur activité inhibitrice de la thrombine et la trypsine. La présumée aeruginosine 3-sulfate 205B et son anomère β ont été synthétisés avec succès à partir de 5 sous-unités : la 3-chloroleucine, l’acide D-phényllactique, le D-xylose, le 2-carboxy-6-hydroxyoctahydroindole et l’agmatine. La comparaison des données RMN 1H et 13C reportées avec celles obtenues avec l’aeruginosine synthétique 205B révèle une différence majeure pour la position du groupe présumé 3'-sulfate sur l’unité D-xylopyranosyle. Nous avons alors synthétisés les dérivés méthyl-α-D-xylopyranosides avec un groupement sulfate à chacune des positions hydroxyles, afin de démontrer sans ambiguïté la présence du sulfate en position C-4' par comparaison des données spectroscopiques RMN 1H et 13C. La structure de l’aeruginosine 205B a alors été révisée. Une des étapes-clés de cette synthèse consiste en la formation du glycoside avec le groupe hydroxyle en C-6 orienté en axial sur la sous-unité Choi. Le 2-thiopyridylcarbonate s’est avéré une méthode efficace pour l’activation anomérique. Le traitement par AgOTf et la tétraméthylurée en solution dans un mélange éther-DCM permet d’obtenir l’anomère α désiré, qui peut alors être aisément séparé de l’anomère β par chromatographie

Étude du rôle du monoxyde d'azote dans le développement du diabète de type 2

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal.

Perfil microbiológico, prevalencia de resistencia antibiótica y patrones de susceptibilidad en infección urinaria en una población pediátrica

Introducción: El incremento de la resistencia antibiótica se considera un problema de salud pública con consecuencias clínicas y económicas, por lo tanto se determinará la prevalencia de resistencia antibiótica en Infección del Tracto Urinario (ITU, el perfil microbiológico y los patrones de susceptibilidad en una población pediátrica atendida en la Fundación Cardioinfantil. Materiales y métodos: Estudio observacional de corte transversal, retrospectivo, entre 1 mes a 18 años de edad, con diagnóstico de ITU comunitaria atendidos entre Enero de 2011 y Diciembre de 2013. Se excluyeron pacientes con dispositivos en la vía urinaria, instrumentación quirúrgica previa, trayectos fistulosos entre la vía urinaria y sistema digestivo, ITU luego de 48 horas de hospitalización y recaída clínica en tratamiento. Se estableció la prevalencia de ITU resistente y se realizó un análisis descriptivo de la información. Resultados: Se evaluaron 385 registros clínicos, con una mediana de 1.08 años (RIQ 0.8 – 4.08), el 73.5% eran niñas. La fiebre predominó (76.5%), seguido de emesis (32.0%), disuria (23.7%) y dolor abdominal (23.1%). El uropatógeno más frecuente fue E.coli (75%), seguido de Proteus mirabilis (8.5%) y Klebsiella spp. (8.3%). La Ampicilina, el Trimetropim sulfametoxazol, la Ampicilina sulbactam y el ácido nalidixico tuvieron mayor tasa de resistencia. La prevalencia de BLEE fue 5.2% y AmpC 3.9%. La prevalencia de resistencia antimicrobiana fue de 11.9%. Conclusiones: La E.coli es el uropatogeno más frecuentemente aislado en ITU, con resistencia a la ampicilina en 60.2%, cefalosporinas de primera generación en 15.5%, trimetropin sulfametoxazol en 43.9%, cefepime 4.8%. La prevalencia de resistencia antimicrobiana fue de 11.9%.

Desenvolupament de metodologia analítica per al seguiment d'herbicides fenoxiacètics i cafeïna en el medi ambient

El control d'herbicides i altres anàlits orgànics presents en el medi ambient constitueix una pràctica habitual en els laboratoris des de l'establiment de legislacions que limiten la seva concentració. Per aquesta raó, cal el desenvolupament de noves metodologies analítiques per al seguiment de compostos orgànics en el medi. Molt sovint aquests anàlits es troben a nivells traça en aigües i sòls, conjuntament amb un alt contingut de substàncies húmiques i fúlviques. Així, un dels reptes existents és el tractament de la mostra (extracció, concentració i "clean-up" d'aquests anàlits per a una bona quantificació). Aquests processos han de venir complementats per tècniques cromatogràfiques que permetin la mesura final dels anàlits. La investigació que es presenta en aquesta tesi es centra en el desenvolupament d'un mètode per a la determinació de 2,4-D i MCPA i els seus metabòlits fenòlics i d'un altre per a la determinació de cafeïna. El primer dels procediments desenvolupats s'ha aplicat al seguiment dels herbicides i els metabòlits fenòlics en sòls d'un camp de golf, mentre que el segon s'ha emprat per a la determinació de cafeïna en aigües naturals i, posteriorment, en aigües residuals.

Síntesi, caracterització química i estudi de l'activitat biològica de nous complexos de Pt(II) amb lligands de tipus diaminocarboxílic i els respectius ésters i derivats peptídics

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

Solvent extraction and lanthanide complexation studies with new terdentate ligands containing two 1,3,5-triazine moieties

The extracting agent 2,6-bis(4,6-di-pivaloylamino-1,3,5-triazin-2-yl)-pyridine (L-5) in n-octanol was found, in synergy with 2-bromodecanoic acid, to give D-Am/D-Eu separation factors (SFs) between 2.4 and 3.7 when used to extract the metal ions from 0.02-0.12 M HNO3. Slightly higher SFs (4-6) were obtained in the absence of the synergist when the ligand was used to extract Am(III) and Eu(III) from 0.98 M HNO3. In order to investigate the possible nature of the extracted species crystal structures of L-5 and the complex formed between Yb(III) with 2,6-bis(4,6-di-amino-1,3,5-triazin-2-yl)-pyridine (L-4) were also determined. The structure of L-5 shows 3 methanol solvent molecules all of which form 2 or 3 hydrogen bonds with triazine nitrogen atoms, amide nitrogen or oxygen atoms, or pyridine nitrogen atoms. However, L-5 is relatively unstable in metal complexation reactions and loses amide groups to form the parent tetramine L-4. The crystal structure of Yb(L-4)(NO3)(3) shows ytterbium in a 9-coordinate environment being bonded to three donor atoms of the ligand and three bidentate nitrate ions. The solvent extraction properties of L-4 and L-5 are far inferior to those found for the 2,6-bis-(1,2,4-triazin-3-yl)-pyridines (L-1) which have SF values of ca. 140 and theoretical calculations have been made to compare the electronic properties of the ligands. The electronic charge distribution in L-4 and L-5 is similar to that found in other terdentate ligands such as terpyridine which have equally poor extraction properties and suggests that the unique properties of L-1 evolve from the presence of two adjacent nitrogen atoms in the triazine rings.

Digestive and physiologic effects of a wheat bran extract, arabino-xylan-oligosaccharide, in breakfast cereal

Objective: We assessed whether a wheat bran extract containing arabino-xylan-oligosaccharide (AXOS) elicited a prebiotic effect and influenced other physiologic parameters when consumed in ready-to-eat cereal at two dose levels. Methods: This double-blind, randomized, controlled, crossover trial evaluated the effects of consuming AXOS at 0 (control), 2.2, or 4.8 g/d as part of ready-to-eat cereal for 3 wk in 55 healthy men and women. Fecal microbial levels, postprandial serum ferulic acid concentrations, and other physiologic parameters were assessed at the beginning and end of each condition. Results: The median bifidobacteria content of stool samples (log10/grams of dry weight [DW]) was found to be higher in the subjects consuming the 4.8-g/d dose (10.03) than in those consuming 2.2 g/d (9.93) and control (9.84, P < 0.001). No significant changes in the populations of other fecal microbes were observed, indicating a selective increase in fecal bifidobacteria. Postprandial ferulic acid was measured at 120 min at the start and end of each 3-wk treatment period in subjects at least 50 y old (n = 37) and increased in a dose-dependent manner (end-of-treatment values 0.007, 0.050, and 0.069 μg/mL for the control, AXOS 2.2 g/d, and AXOS 4.8 g/d conditions, respectively, P for trend < 0.001). Conclusion: These results indicate that AXOS has prebiotic properties, selectively increasing fecal bifidobacteria, and increases postprandial ferulic acid concentrations in a dose-dependent manner in healthy men and women.

Insulin resistance determines a differential response to changes in dietary fat modification on metabolic syndrome risk factors: the LIPGENE study

Background: Previous data support the benefits of reducing dietary saturated fatty acids (SFAs) on insulin resistance (IR) and other metabolic risk factors. However, whether the IR status of those suffering from metabolic syndrome (MetS) affects this response is not established. OBJECTIVE: Our objective was to determine whether the degree of IR influences the effect of substituting high-saturated fatty acid (HSFA) diets by isoenergetic alterations in the quality and quantity of dietary fat on MetS risk factors. DESIGN: In this single-blind, parallel, controlled, dietary intervention study, MetS subjects (n = 472) from 8 European countries classified by different IR levels according to homeostasis model assessment of insulin resistance (HOMA-IR) were randomly assigned to 4 diets: an HSFA diet; a high-monounsaturated fatty acid (HMUFA) diet; a low-fat, high-complex carbohydrate (LFHCC) diet supplemented with long-chain n-3 polyunsaturated fatty acids (1.2 g/d); or an LFHCC diet supplemented with placebo for 12 wk (control). Anthropometric, lipid, inflammatory, and IR markers were determined. RESULTS: Insulin-resistant MetS subjects with the highest HOMA-IR improved IR, with reduced insulin and HOMA-IR concentrations after consumption of the HMUFA and LFHCC n-3 diets (P < 0.05). In contrast, subjects with lower HOMA-IR showed reduced body mass index and waist circumference after consumption of the LFHCC control and LFHCC n-3 diets and increased HDL cholesterol concentrations after consumption of the HMUFA and HSFA diets (P < 0.05). MetS subjects with a low to medium HOMA-IR exhibited reduced blood pressure, triglyceride, and LDL cholesterol levels after the LFHCC n-3 diet and increased apolipoprotein A-I concentrations after consumption of the HMUFA and HSFA diets (all P < 0.05). CONCLUSIONS: Insulin-resistant MetS subjects with more metabolic complications responded differently to dietary fat modification, being more susceptible to a health effect from the substitution of SFAs in the HMUFA and LFHCC n-3 diets. Conversely, MetS subjects without IR may be more sensitive to the detrimental effects of HSFA intake. The metabolic phenotype of subjects clearly determines response to the quantity and quality of dietary fat on MetS risk factors, which suggests that targeted and personalized dietary therapies may be of value for its different metabolic features.

Callus induction and micropropagation improved by colchicine and phytoregulators in Kappaphycus alvarezii (Rhodophyta, Solieriaceae)

Tissue culture techniques were applied for micropropagation of the red alga Kappaphycus alvarezii in order to select the best strain and experimental system for in vitro culture. Five strains were tested: brown (BR), green (GR) and red (RD) tetrasporophytes, brown female gametophyte (BFG), and a strain originating from tetraspore germination (""Edison de Paula"", EP). The effects of three culture media were tested on callus formation, regeneration from explants and from callus in the three tetrasporophytic and EP strains: seawater enriched with half-strength of von Stosch`s (VS 50) and Guillard & Ryther`s (F/2 50) solutions, plus synthetic ASP 12-NTA medium, with or without gelling agent. Explants of the EP strain were treated with glycerol and the phytoregulators indole-3-acetic acid (IAA); 2,4-diclorophenoxyacetic acid (2,4-D); and benzylaminopurine (BA), alone or in combination. The effects of colchicine (0.01%) during 24, 48, 72 hours and 14 days were analyzed in the BFG and EP strains. The EP strain showed the highest percentage of explants forming callus and regeneration from explants in VS 50, indicating its high potential for micropropagation in comparison to the other strains. Regeneration from callus was very rare. Treatments with glycerol and IAA:BA (5:1 mg L(-1)) stimulated the regeneration from explants. Significant differences were observed in the percentages of regeneration of EP strain explants treated with colchicine for 14 days. Our results indicate that IAA and BA stimulated the regeneration process, and that colchicine produced explants with high potential for regeneration, being useful for improving the micropropagation of K. alvarezii.

O-GlcNAcylation Contributes to Augmented Vascular Reactivity Induced by Endothelin 1

O-GlcNAcylation augments vascular contractile responses, and O-GlcNAc-proteins are increased in the vasculature of deoxycorticosterone-acetate salt rats. Because endothelin 1 (ET-1) plays a major role in vascular dysfunction associated with salt-sensitive forms of hypertension, we hypothesized that ET-1-induced changes in vascular contractile responses are mediated by O-GlcNAc modification of proteins. Incubation of rat aortas with ET-1 (0.1 mu mol/L) produced a time-dependent increase in O-GlcNAc levels and decreased expression of O-GlcNAc transferase and beta-N-acetylglucosaminidase, key enzymes in the O-GlcNAcylation process. Overnight treatment of aortas with ET-1 increased phenylephrine vasoconstriction (maximal effect [in moles]: 19 +/- 5 versus 11 +/- 2 vehicle). ET-1 effects were not observed when vessels were previously instilled with anti-O-GlcNAc transferase antibody or after incubation with an O-GlcNAc transferase inhibitor (3-[2-adamantanylethyl]-2-[{4-chlorophenyl}azamethylene]-4-oxo-1,3-thiazaperhyd roine-6-carboxylic acid; 100 mu mol/L). Aortas from deoxycorticosterone-acetate salt rats, which exhibit increased prepro-ET-1, displayed increased contractions to phenylephrine and augmented levels of O-GlcNAc proteins. Treatment of deoxycorticosterone-acetate salt rats with an endothelin A antagonist abrogated augmented vascular levels of O-GlcNAc and prevented increased phenylephrine vasoconstriction. Aortas from rats chronically infused with low doses of ET-1 (2 pmol/kg per minute) exhibited increased O-GlcNAc proteins and enhanced phenylephrine responses (maximal effect [in moles]: 18 +/- 2 versus 10 +/- 3 control). These changes are similar to those induced by O-(2-acetamido-2-deoxy-D-glucopyranosylidene) amino-N-phenylcarbamate, an inhibitor of beta-N-acetylglucosaminidase. Systolic blood pressure (in millimeters of mercury) was similar between control and ET-1-infused rats (117 +/- 3 versus 123 +/- 4 mm Hg; respectively). We conclude that ET-1 indeed augments O-GlcNAc levels and that this modification contributes to the vascular changes induced by this peptide. Increased vascular O-GlcNAcylation by ET-1 may represent a mechanism for hypertension-associated vascular dysfunction or other pathological conditions associated with increased levels of ET-1. (Hypertension. 2010; 55: 180-188.)

Low-energy d plus d fusion reactions via the Trojan Horse Method

The bare nucleus S(E) factors for the (2)H(d, p)(3)H and (2)H(d.n)(3)He reactions have been measured for the first time via the Trojan Horse Method off the proton in (3)He from 1.5 MeV down to 2 key. This range overlaps with the relevant region for Standard Big Bang Nucleosynthesis as well as with the thermal energies of future fusion reactors and deuterium burning in the Pre-Main-Sequence phase of stellar evolution. This is the first pioneering experiment in quasi free regime where the charged spectator is detected. Both the energy dependence and the absolute value of the S(E) factors deviate by more than 15% from available direct data with new S(0) values of 57.4 +/- 1.8 MeVb for (3)H + p and 60.1 +/- 1.9 MeV b for (3)He + n. None of the existing fitting curves is able to provide the correct slope of the new data in the full range, thus calling for a revision of the theoretical description. This has consequences in the calculation of the reaction rates with more than a 25% increase at the temperatures of future fusion reactors. (C) 2011 Elsevier By. All rights reserved.

Investigating the formation and the properties of monoalkyl carbonates in aqueous medium using capillary electrophoresis with capacitively coupled contactless conductivity detection

Although alkyl carbonic acids (ACAs) and their salts are referred to as instable species in aqueous medium, we demonstrate that a monoalkyl carbonate (MAC) can in fact be easily formed from bicarbonate and an alcohol even in the presence of a high amount of water. A CE system with two capacitively coupled contactless conductivity detectors (C(4)Ds) was used to obtain different parameters about these species and their reactions. Based on the mobilities obtained for a series of alcohols ranging from 1 to 5 carbons, the coefficients of diffusion and the hydrodynamic radii were calculated. When compared with the equivalent carboxylates, MACs have radii systematically smaller. Although the precise pK(a) values of the ACAs could not be obtained, because of the fast decomposition in acid medium, it was possible, for the first time, to show that they are below 4.0. This result suggests that the acidity of an ACA is quite similar to the first hydrogen of H(2)CO(3). Using a new approach to indirectly calibrate the C(4)D, the kinetic constants and the equilibrium constants of formation were also obtained. The results suggest that the increase in the chain length makes the MACs less stable and more inert.

Superação de dormência das sementese controle químico de plantas de Momordicacharantia L

This experiment were performed to evaluate methods of seeds scarification for overcoming dormancy and the efficacy of six herbicides registered for sugarcane to control adult plants of Mcharantia. The experimental design was completely randomized, with four replications in both trials. The first trial is a factorial 2x8 (two times of seeds collection (2006 and 2007) with eight methods of breaking dormancy (mechanical scarification; 100% and 50% concentrated sulfuric acid; 2% potassium nitrate for three and six hours; heat dried at 60 degrees C; hot water at 60 degrees C and an untreated control). In the second trial evaluated the control of M. charantia through six different herbicides: Imazapic, Metsulfuron-methyl, Metribuzin, 2,4-D, Amicarbazone, Paraquat and a control without herbicide application. Thus, it can be concluded that the seeds were immersed in concentrated sulfuric acid for three minutes and potassium nitrate for three hours gave a higher percentage and germination speed and the herbicide Metribuzin reached, albeit belatedly, a total control of M. charantia.