Thermal tests on the LISA pathfinder engineering model

Report for the scientific sojourn carried out at Albert Einstein Institut in Germany, from April to July 2006.

Disseny i aplicació del protocol d'instal·lació d'energia fotovoltaica en edificis aïllats de la xarxa elèctrica al PNAP

En el perímetre del parc es troben gran nombre d’edificacions amb mancances de subministrament elèctric per la gran dispersió de la població de la comarca. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de l’energia fotovoltaica en edificis aïllats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu: el Centre de Logística i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis aïllats de la xarxa elèctrica convencional. S’ha elaborat una metodologia pròpia, el Protocol d’instal·lació d’energia fotovoltaica en edificis aïllats de la xarxa elèctrica. S’ha realitzat una anàlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificació de diversos paràmetres rellevants. Això ha permès determinar les característiques òptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la instal·lació fotovoltaica (17.183€ el CLM i 164.815 € el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre l’energia fotovoltaica i l’energia elèctrica produïda a partir de combustibles fòssils.

Mobilitat inter-plataforma d'agents software: protocol de migració fragmentada

En aquest projecte s'ha realitzat l'anàlisi, disseny i implementació d'un protocol de migració d'agents software basat en l'enviament del codi dels agents fragmentat en múltiples missatges. Aquest protocol es troba dins d'una arquitectura de migració multi-protocol per a la mobilitat d'agents entre plataformes JADE. Finalment, s'ha realitzat un estudi que compara el rendiment assolit pel protocol i les prestacions que aporta.

Multi-phase post-mortem CT angiography: development of a standardized protocol.

The objective of this work was to develop an easily applicable technique and a standardized protocol for high-quality post-mortem angiography. This protocol should (1) increase the radiological interpretation by decreasing artifacts due to the perfusion and by reaching a complete filling of the vascular system and (2) ease and standardize the execution of the examination. To this aim, 45 human corpses were investigated by post-mortem computed tomography (CT) angiography using different perfusion protocols, a modified heart-lung machine and a new contrast agent mixture, specifically developed for post-mortem investigations. The quality of the CT angiographies was evaluated radiologically by observing the filling of the vascular system and assessing the interpretability of the resulting images and by comparing radiological diagnoses to conventional autopsy conclusions. Post-mortem angiography yielded satisfactory results provided that the volumes of the injected contrast agent mixture were high enough to completely fill the vascular system. In order to avoid artifacts due to the post-mortem perfusion, a minimum of three angiographic phases and one native scan had to be performed. These findings were taken into account to develop a protocol for quality post-mortem CT angiography that minimizes the risk of radiological misinterpretation. The proposed protocol is easy applicable in a standardized way and yields high-quality radiologically interpretable visualization of the vascular system in post-mortem investigations.

A protocol guided by transpulmonary thermodilution and lactate levels for resuscitation of patients with severe burns.

Over-resuscitation is deleterious in many critically ill conditions, including major burns. For more than 15 years, several strategies to reduce fluid administration in burns during the initial resuscitation phase have been proposed, but no single or simple parameter has shown superiority. Fluid administration guided by invasive hemodynamic parameters usually resulted in over-resuscitation. As reported in the previous issue of Critical Care, Sánchez-Sánchez and colleagues analyzed the performance of a 'permissive hypovolemia' protocol guided by invasive hemodynamic parameters (PiCCO, Pulsion Medical Systems, Munich, Germany) and vital signs in a prospective cohort over a 3-year period. The authors' results confirm that resuscitation can be achieved with below-normal levels of preload but at the price of a fluid administration greater than predicted by the Parkland formula (2 to 4 mL/kg per% burn). The classic approach based on an adapted Parkland equation may still be the simplest until further studies identify the optimal bundle of resuscitation goals.

In vitro engineering of human stratified urothelium: analysis of its morphology and function.

PURPOSE: Gastric or intestinal patches, commonly used for reconstructive cystoplasty, may induce severe metabolic complications. The use of bladder tissues reconstructed in vitro could avoid these complications. We compared cellular differentiation and permeability characteristics of human native with in vitro cultured stratified urothelium. MATERIALS AND METHODS: Human stratified urothelium was induced in vitro. Morphology was studied with light and electron microscopy and expression of key cellular proteins was assessed using immunohistochemistry. Permeability coefficients were determined by measuring water, urea, ammonia and proton fluxes across the urothelium. RESULTS: As in native urothelium the stratified urothelial construct consisted of basal membrane and basal, intermediate and superficial cell layers. The apical membrane of superficial cells formed villi and glycocalices, and tight junctions and desmosomes were developed. Immunohistochemistry showed similarities and differences in the expression of cytokeratins, integrin and cellular adhesion proteins. In the cultured urothelium cytokeratin 20 and integrin subunits alpha6 and beta4 were absent, and symplekin was expressed diffusely in all layers. Uroplakins were clearly expressed in the superficial umbrella cells of the urothelial constructs, however, they were also present in intermediate and basal cells. Symplekin and uroplakins were expressed only in the superficial cells of native bladder tissue. The urothelial constructs showed excellent viability, and functionally their permeabilities for water, urea and ammonia were no different from those measured in native human urothelium. Proton permeability was even lower in the constructs compared to that of native urothelium. CONCLUSIONS: Although the in vitro cultured human stratified urothelium did not show complete terminal differentiation of its superficial cells, it retained the same barrier characteristics against the principal urine components. These results indicate that such in vitro cultured urothelium, after being grown on a compliant degradable support or in coculture with smooth muscle cells, is suitable for reconstructive cystoplasty.

Translation of biomechanical concepts in bone tissue engineering: from animal study to revision knee arthroplasty.

Bone defects in revision knee arthroplasty are often located in load-bearing regions. The goal of this study was to determine whether a physiologic load could be used as an in situ osteogenic signal to the scaffolds filling the bone defects. In order to answer this question, we proposed a novel translation procedure having four steps: (1) determining the mechanical stimulus using finite element method, (2) designing an animal study to measure bone formation spatially and temporally using micro-CT imaging in the scaffold subjected to the estimated mechanical stimulus, (3) identifying bone formation parameters for the loaded and non-loaded cases appearing in a recently developed mathematical model for bone formation in the scaffold and (4) estimating the stiffness and the bone formation in the bone-scaffold construct. With this procedure, we estimated that after 3 years mechanical stimulation increases the bone volume fraction and the stiffness of scaffold by 1.5- and 2.7-fold, respectively, compared to a non-loaded situation.

Implementació i simulació funcional en MATLAB del protocol IEEE 802.15.4 de WSN

El principal objectiu que es pretén assolir és dissenyar un simulador de la capa MAC, definida a l’estàndard IEEE 802.15.4. Convé matisar que l’objectiu no és implementar un simulador, sinó utilitzar una plataforma genèrica existent, MATLAB, i definir sobre ella, una metodologia que, permeti utilitzar-la més com a plataforma específica de desenvolupament i simulació de protocols per a xarxes de sensors, que no pas com a simple simulador.

Contribució a la mobilitat inter-plataforma d'agents mòbils: protocol de migració fragmentada

En aquest projecte s’ha dissenyat un protocol de migració d’agents mòbils per a l’arquitectura IPMA basat en l’enviament dels agents fragmentats en diversos missatges FIPA ACL. Aquest s’ha implementat dins el servei de migració JIPMS per a la plataforma JADE. Finalment s’ha dut a terme un conjunt exhaustiu de tests per avaluar-ne el rendiment i comparar-lo amb altres protocols de migració existents.

Establiment d'un protocol de preparació de mostres d'esponja per a l'anàlisi d'isòtops estables de silici

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a Alfred Wegener Institut für Polar und Meeresforschung, Alemanya, entre juliol i setembre de 2007. Les mostres biològiques usades per a la determinació d’isòtops estables de silici fins a l’actualitat han estat bàsicament provinents de diatomees, i poc se sap de la relació amb el silici que d’altres organismes tenen, com per exemple les esponges (demosponges i hexactinèl.lides). La zona de la Mar de Weddell (Antàrtida) té aigües amb concentracions de silici dissoltes molt elevades, i les seves plataformes continentals presenten una de les faunes bentòniques més ben desenvolupades del planeta, que sovint és dominada per comunitats d’esponges silíciques. L’estudi del cicle del silici en aquestes àrees pot contribuir a respondre preguntes actuals i sobre el passat de les masses d’aigua, així com de l’ecologia dels organismes. El present projecte ha tingut com a objectiu desenvolupar una metodologia per a la preparació de mostres biològiques per a l’anàlisi d’isòtops estables de silici. El desenvolupament del protocol de preparació de les mostres és un procés d’assaig i error lent, però necessari per a la realització de les anàlisis i per a la futura facilització als potencials usuaris d’un protocol estandaritzat. Es presenta el protocol formulat, amb comentaris d’utilitat.

Dispositius handheld per a aplicacions mèdiques: disseny i implementació d'interfícies del protocol Start

Els sistemes dʼatenció mèdica en situacions de pèrdues humanes massives necessiten classificar un número molt elevat de víctimes en un temps limitat i amb pocs recursos disponibles. Els mètodes clàssics es basen en una etiqueta de triatge de paper on el personal dʼemergències anota lʼestat del pacient juntament amb una quantitat reduïda dʼinformació. En aquest projecte descrivim lʼanàlisi, disseny i implementació dʼinterfícies gràfiques per dispositius mòbils pel protocol de triatge START, per ser utilitzades pels equips dʼemergència. Els components del projecte inclouen un dispositiu portàtil Nokia N810 amb connexió GPS, i IDBlue, un lector dʼetiquetes RFID per Bluetooth.

Protocol de comerç electrònic basat en serveis web

Protocol per autenticar a persones que sol·liciten un servei o producte en un web mitjançant un proveïdor d'identitats amb el DNI-E. El proveïdor d'identitats garanteix als proveïdors de serveis que les persones amb qui tracten són qui diuen ser i proporciona a més una reputació associada a cada persona. Aquesta comunicació es fa amb un servei web que prèvia autenticació del proveïdor de servei podrà realitzar les diferents peticions d'autenticitat i de reputació dels seus clients. Donat que es tracten amb dades personals, durant el protocol es protegeix en tot moment l'autèntica identitat de cada persona per tal de que pugui mantenir el seu anonimat.

A stepwise protocol to coat aAPC beads prevents out-competition of anti-CD3 mAb and consequent experimental artefacts.

Artificial antigen-presenting cells (aAPC) are widely used for both clinical and basic research applications, as cell-based or bead-based scaffolds, combining immune synapse components of interest. Adequate and controlled preparation of aAPCs is crucial for subsequent immunoassays. We reveal that certain proteins such as activatory anti-CD3 antibody can be out-competed by other proteins (e.g. inhibitory receptor ligands such as PDL1:Fc) during the coating of aAPC beads, under the usually performed coating procedures. This may be misleading, as we found that decreased CD8 T cell activity was not due to inhibitory receptor triggering but rather because of unexpectedly low anti-CD3 antibody density on the beads upon co-incubation with inhibitory receptor ligands. We propose an optimized protocol, and emphasize the need to quality-control the coating of proteins on aAPC beads prior to their use in immunoassays.

The impact of iron supplementation efficiency in female blood donors with a decreased ferritin level and no anaemia. Rationale and design of a randomised controlled trial: a study protocol.

ABSTRACT: BACKGROUND: There is no recommendation to screen ferritin level in blood donors, even though several studies have noted the high prevalence of iron deficiency after blood donation, particularly among menstruating females. Furthermore, some clinical trials have shown that non-anaemic women with unexplained fatigue may benefit from iron supplementation. Our objective is to determine the clinical effect of iron supplementation on fatigue in female blood donors without anaemia, but with a mean serum ferritin </= 30 ng/ml. METHODS/DESIGN: In a double blind randomised controlled trial, we will measure blood count and ferritin level of women under age 50 yr, who donate blood to the University Hospital of Lausanne Blood Transfusion Department, at the time of the donation and after 1 week. One hundred and forty donors with a ferritin level </= 30 ng/ml and haemoglobin level >/= 120 g/l (non-anaemic) a week after the donation will be included in the study and randomised. A one-month course of oral ferrous sulphate (80 mg/day of elemental iron) will be introduced vs. placebo. Self-reported fatigue will be measured using a visual analogue scale. Secondary outcomes are: score of fatigue (Fatigue Severity Scale), maximal aerobic power (Chester Step Test), quality of life (SF-12), and mood disorders (Prime-MD). Haemoglobin and ferritin concentration will be monitored before and after the intervention. DISCUSSION: Iron deficiency is a potential problem for all blood donors, especially menstruating women. To our knowledge, no other intervention study has yet evaluated the impact of iron supplementation on subjective symptoms after a blood donation. TRIAL REGISTRATION: NCT00689793.