La Plataforma per Catalunya: la eclosión de un nacional-populismo catalán (2003-2009)

En las elecciones municipales celebradas en el año 2003 hizo eclosión en Cataluña una formación islamófoba que reclamaba un “mejor control de la inmigración”: la Plataforma per Catalunya [PxC]. Con sede central en Vic (Barcelona), había sido constituida un año antes por Josep Anglada, un antiguo militante del partido ultraderechista Fuerza Nueva. Este ensayo analiza la evolución de la PxC desde sus orígenes hasta febrero de 2009 (cuando concluye la redacción del texto) y expone cómo la PxC configura una oferta nueva inserta en un proceso de cambio del sistema político catalán. Su caso es llamativo en la medida que constituye el único de un nacional-populismo desarrollado en España que cuenta con una presencia institucional significativa.

Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923)

Nova aportació de l’autor sobre la presència catalana en el Senat, centrada en aquesta ocasió en els senadors carlins de Catalunya que obtingueren representació en la Cambra Alta durant el període 1901-1923. Aquesta publicació complementa, doncs, Els senadors republicans catalans durant la monarquia d’Alfons XIII (WP 249/06) i Els senadors conservadors (WP 260/07).

L’Evolució del vot dual a Catalunya

El principal valor afegit d’aquest treball rau en la troballa de que la valoració dels candidats a la presidència de la Generalitat és la variable que té més importància a l’hora d’explicar la propensió d’un català a emetre un vot dual. Així per exemple, i pel cas del vot dual PSC-CiU a finals dels vuitanta i principis dels noranta, els catalans que es decantaven per l’opció socialista a les eleccions generals i per la federació nacionalista als comicis autonòmics eren aquells que valoraven millor (pitjor) Jordi Pujol (Raimon Obiols). I a conclusions similars s’arriba si s’analitza aquesta mateixa modalitat de vot dual en altres punts del temps, o altres modalitats de vot dual. El treball s’estructura de la manera següent. En primer lloc, es defineix l’objecte d’estudi i les seves distintes modalitats. A continuació, s’ofereixen unes primeres dades de tipus descriptiu sobre el fenomen del vot dual a Catalunya. En els apartats següents, s’emmarquen teòricament les hipòtesis la validesa de les quals es busca comprovar a través dels models economètrics. La secció dedicada al disseny de la investigació serveix de preàmbul a l’anàlisi quantitativa de les causes del vot dual a Catalunya. Per últim, un breu apartat de conclusions recull les principals aportacions del treball, i aventura possibles línees d’investigació futures.

Mechanisms of immune protection in the asexual blood stage infection by Plasmodium falciparum: analysis by in vitro and ex-vivo assays

Mechanisms of immune protection against the asexual blood stage infection by Plasmodium falciparum are reviewed. Recent studies of two independent lines of research developed at the Institute Pasteur, in humans and primate infections clearly indicate an obligatory interaction of antibodies and effector cells to express the anti-parasitic effect.

Raillietina (Raillietina) guaricana n. sp. (Cestoda-Davaineidae), parasite of wild rats from the environmental protection area of Guaricana, Paraná, Brazil

Raillietina (Raillietina) guaricanae n. sp. is described from the wild rats Oryzomys intermedius, O. nigripes and O. ratticeps, captured in the Environmental Protection Area of Guaricana, from November 1988 to December 1989. Raillietina (Railietina) guaricanae n. sp. is closely related to the Neotropical mammalian Raillietina, however it differs by the fewer number of rostellar hooks, and tests different number of eggs capsules and host species. The number of known species of Raillietina (Raillietina), parasites of mammals in the Neotropical Region, is increased to four.

Eficiència energètica i consum de recursos: una estimació de l'efecte rebot a Catalunya

L’efecte rebot és aquell mecanisme a través del qual una millora de l’eficiència energètica no produeix el potencial estalvi d’energia esperat, o inclús pot fer que n’augmenti el consum. Això és degut a que una millora de l’eficiència energètica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energètic, que n’impulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisió de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes teòrics i metodològics; i finalment estima, a partir de tècniques economètriques, la magnitud de l’efecte rebot directe per als serveis energètics que utilitzen energia elèctrica a les llars a Catalunya.

Trypanosoma cruzi infection in the opossum Didelphis marsupialis: absence of neonatal transmission and protection by maternal antibodies in experimental infections

The high rate of natural Trypanosoma cruzi infection found in opossums does not always correlate with appreciable densities of local triatomid populations. One alternative method which might bypass the invertebrate vector is direct transmission from mother to offspring. This possibility was investigated in five T. cruzi infected females and their litters (24 young). The influence of maternal antibodies transferred via lactation, on the course of experimental infection, was also examined. Our results show that neonatal transmission is probably not responsible for the high rate of natural T. cruzi infection among opossums. In addition antibodies of maternal origin confer a partial protection to the young. This was demonstrated by the finding of a double prepatency period and 4,5 fold lower levels of circulating parasites, in experimentally infected pouch young from infected as compared to control uninfected mothes. On the other hand, the duration of patent parasitemia was twice as long as that observed in the control group.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

Personalitat de la Fundació. Notes sobre la nova regulació a Catalunya

És evident el traspàs per part de l’Estat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt d’entitats sense ànim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a l’economia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestació de serveis socials. En aquest context, el present treball pretén en primer lloc conèixer la concepció actual de persones jurídiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visió de l’evolució històrica d’aquestes entitats fins arribar a la configuració actual de les mateixes. D’aquestes entitats, les Fundacions són un dels membres més antics, genuïns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en l’estudi de la seva regulació a Catalunya, fent un anàlisi crític de la regulació de les Fundacions que conté el Llibre III del Codi Civil Català. Es qüestiona si la configuració jurídica de la Fundació i el sistema de control administratiu sobre les mateixes està en concordança amb les característiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escàndols financers d’una de les entitats més representatives de Catalunya, el Palau de la Música Catalana. En la mateixa línia s’analitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si són suficients i adients per a incentivar la seva proliferació en el nostre teixit social.

Soporte geoespacial para modelos de distribución de especies (I): generalización del mapa de vegetación del Montseny apoyada en información de imágenes de satélite

Los mapas de vegetación son a menudo utilizados como proxis de una estratificación de hábitats para generar distribuciones geográficas contínuas de organismos a partir de datos discretos mediante modelos multi-variantes. Sin embargo, los mapas de vegetación suelen ser poco apropiados para ser directamente aplicados a este fin, pues sus categorías no se concibieron con la intención de corresponder a tipos de hábitat. En este artículo presentamos y aplicamos el método de Agrupamiento por Doble Criterio para generalizar un mapa de vegetación extraordinariamente detallado (350 clases) del Parque Natural del Montseny (Cataluña) en categorías que mantienen la coherencia tanto desde el punto de vista estructural (a través de una matriz de disimilaridad espectral calculada mediante una imágen del satélite SPOT-5) como en términos de vegetación (gracias a una matriz de disimilaridad calculada mediante propiedades de vegetación deducidas de la leyenda jerárquica del mapa). El método simplifica de 114 a 18 clases el 67% del área de estudio. Añadiendo otras agregaciones más triviales basadas exclusivamente en criterios de cubierta de suelo, el 73% del área de estudio pasa de 167 a 25 categorías. Como valor añadido, el método identifica el 10% de los polígonos originales como anómalos (a partir de comparar las propiedades espectrales de cada polígono con el resto de los de su clases), lo que implica cambios en la cubierta entre las fechas del soporte utilizado para generar el mapa original y la imagen de satélite, o errores en la producción de éste.

Investor protection and income inequality: risk sharing vs risk taking

This paper studies the relationship between investor protection, entrepreneurial risk taking and income inequality. In the presence of market frictions, better protection makes investors more willing to take on entrepreneurial risk when lending to firms, thereby improving the degree of risk sharing between financiers and entrepreneurs. On the other hand, by increasing risk sharing, investor protection also induces more firms to undertake risky projects. By increasing entrepreneurial risk taking, it raises income dispersion. By reducing the risk faced by entrepreneurs, it reduces income volatility. As a result, investor protection raises income inequality to the extent that it fosters risk taking, while it reduces it for a given level of risk taking. Empirical evidence from a panel of forty-five countries spanning the period 1976-2000 supports the predictions of the model.

The L-Type Ca+ and KATP channels may contribute to pacing-induced protection against anoxia-reoxygenation in the embryonic heart model.

L-Type Ca(2+) and K(ATP) Channels in Pacing-Induced Cardioprotection. AIMS: The L-type Ca(2+) channel, the sarcolemmal (sarcK(ATP)), and mitochondrial K(ATP) (mitoK(ATP)) channels are involved in myocardial preconditioning. We aimed at determining to what extent these channels can also participate in pacing-induced cardioprotection. METHODS: Hearts of 4-day-old chick embryos were paced in ovo during 12 hour using asynchronous intermittent ventricular stimulation at 110% of the intrinsic rate. Sham operated and paced hearts were then submitted in vitro to anoxia (30 minutes) and reoxygenation (60 minutes). These hearts were exposed to L-type Ca(2+) channel agonist Bay-K-8644 (BAY-K) or blocker verapamil, nonselective K(ATP) channel antagonist glibenclamide (GLIB), mitoK(ATP) channel agonist diazoxide (DIAZO), or antagonist 5-hydroxydecanoate. Electrocardiogram, electromechanical delay (EMD) reflecting excitation-contraction (E-C) coupling, and contractility were determined. RESULTS: Under normoxia, heart rate, QT duration, conduction, EMD, and ventricular shortening were similar in sham and paced hearts. During reoxygenation, arrhythmias ceased earlier and ventricular EMD recovered faster in paced hearts than in sham hearts. In sham hearts, BAY-K (but not verapamil), DIAZO (but not 5-hydroxydecanoate) or GLIB accelerated recovery of ventricular EMD, reproducing the pacing-induced protection. By contrast, none of these agents further ameliorated recovery of the paced hearts. CONCLUSION: The protective effect of chronic asynchronous pacing at near physiological rate on ventricular E-C coupling appears to be associated with subtle activation of L-type Ca(2+) channel, inhibition of sarcK(ATP) channel, and/or opening of mitoK(ATP) channel.

Les mesures de seguretat privatives de llibertat en centres psiquiàtrics de Catalunya

Aquesta recerca dóna a conèixer la situació de les persones que tenen atribuïda una mesura de seguretat d’internament en un centre psiquiàtric civil de Catalunya. L’estudi treballa amb una mostra d’estudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l’1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que s’han complert en els centres psiquiàtrics, les comunitats terapèutiques de salut mental, les unitats d’hospitalització psiquiàtrica, les unitats psiquiàtriques de centres penitenciaris, les comunitats terapèutiques de drogodependències i les residències sociosanitàries. El grup de població susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la característica comuna de persones que han comès un delicte i que a causa de la seva condició de malalts mentals se’ls ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones se’ls ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. L’estudi analitza el paper de l’àmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb l’entorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalització del temps imposat pel jutge, malgrat que l’origen de la intervenció sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que l’han complerta íntegrament a la presó. Els autors creuen que aquesta adhesió amb el recurs sanitari fomenta l’estabilitat psiquiàtrica i en conseqüència una disminució de la perillositat vinculada amb el risc de reincidència.