1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
Les dones medievals es van relacionar amb tot tipus dobjectes i edificacions qu avui considerem obres dart. Un dels mbits privilegiats en aquest espai de relaci s el que es denomina de manera genrica promoci artstica, concepte que comprn la possibilitat de pensar, edificar, contractar i comprar produccions artstiques. Aquest estudi es centre en els territoris de la Corona dArag entre els segles XIII i XV, en ple gtic catal. Tracta de perfilar diversos perfils de dona amb diferents estatus socials, actituds vitals i mbits dactuaci. Hi ha un ventall entre el pblic i el privat, el lacisme i la religiositat, entre elles i el seu temps
Resumo:
Panikkar rep el ttol de doctor honoris causa perqu des d'una experincia personal svia i amb una mirada global i crítica, ha fet una contribuci excepcional al necessari dileg intercultural i interreligis del nostre temps. Segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona en la sessi 3/08, del dia 27 de mar de 2008, a proposta del Departament de Filologia i Filosofia de la Universitat de Girona. La UdG s la primera universitat catalana que suneix al reconeixement que ja li han fet altres universitats i institucions darreu del mn
Resumo:
Tres empreses que formen part del Patronat de l'Escola Politcnica Superior expliquen la seva història i les principals actuacions
Resumo:
Història i descripci del Museu dArt de Girona, centrat sobretot en els orgens i primers anys de vida
Resumo:
Estudi dun perode concret de lartista catal Hermenegild Anglada-Camarasa, els anys1871-1904. Sn els anys de formaci de lartista a Catalunya, passant per Barcelona, Arbcies i Vilanova i la Geltr. Tamb viatja a Pars i continua la formaci all, on contacta amb moviments artstics europeus i internacionals, es consolida la seva figura i comena a tenir fora reconeixement a nivell internacional
Resumo:
Resumen tomado del artculo
Resumo:
No consta el nmero de depsito legal
Resumo:
La biblioteca ha canviat molt al llarg de la història i potser, ara ms que mai, s necessari insistir a considerar-la un espai dintervenci socioeducativa. Aquest plantejament requereix un seguit delements que permetin declarar-la biblioteca educadora. Aquest tipus de biblioteca t conscincia i voluntats educadores; fa xarxa amb els diferents agents socials, educatius i culturals de la comunitat; treballa a llarg termini i s lleial a la seva filosofia grcies al disseny de projectes; en el seu equip de treball inclou professionals de diferents perfils (bibliotecaris, educadors socials, pedagogs...), i creu en la lectura com a prioritat perqu sap que s educadora, precisament, a travs de la lectura. A les Illes Balears no coneixem cap biblioteca que sautoanomeni biblioteca educadora, per tenim exemples dactivitats i projectes que facilitarien lorientaci del centre bibliotecari que els gestiona i desenvolupa cap a la declaraci despai dintervenci socioeducativa. Les tertlies literries en biblioteques municipals, espais per a la lectura compartida i, per tant, per a la reflexi, el dileg i la convivncia; els espais familiars, en qu mitjanant els contes, la lectura i la biblioteca sacompanya els pares i les mares en la criana i leducaci dels fills, i la formaci professional per a bibliotecaris escolars sn alguns exemples diniciatives properes a aquesta nova concepci de biblioteca.
Resumo:
Lestudi que sha dut a terme vol descriure com sintegra i desenvolupa el treball del moviment i la dansa a les sessions deducaci musical de 19 escoles deducaci infantil i primria a partir de les observacions i intervencions destudiants de tercer curs en prctiques dels estudis de Mestre/a en Educaci Musical de la Universitat de Girona. Duna altra banda, lestudi pretn tamb contribuir a que lestudiantat desenvolupi una capacitat dobservaci de lactivitat docent ms estructurada, reflexiva i crítica i a que millori la relaci i integraci dels coneixements teoricoprctics i professionals
Resumo:
Visi de la societat gironina de finals del segle XIX a travs de lanlisi de les dispenses matrimonials dimpediment de lArxiu Dioces de Girona. Sindiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sollicitants per tal de poder contraure matrimoni. s compara les dades sobre mobilitat geogrfica i social de les dispenses dimpediment amb les dispenses de proclames del mateix perode
Resumo:
Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i larqueologia sobre els orgens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empries, entre els segles IV i VIII
Resumo:
Estudi i descripci dels materials de construcci dun centre terrisser concret, la bbila dErmeds situada a la comarca del Pla de lEstany. Mitjanant aquests materials pretn acostar-se a les formes socials, histriques, econmiques i tcniques que es donaven a la bbila i als seus entorns, i tamb comprendre el marc natural, geogrfic, poltic i histric daquesta zona
Resumo:
Estudi general de la traducci potica, mitjanant lanlisi de 7 traduccions que sn publicades entre el 1990 al 2010, s a dir, els darrers vint anys de traducci de poesia anglesa al catal
Resumo:
Treball que t com a objectiu, en primer lloc, establir quina possibilitat t el convencionalisme de ser una alternativa a les concepcions realistes de la geometria relativista; en segon lloc, assenyalar les implicacions epistemolgiques que en deriven; en tercer lloc, precisar quin tipus de lectura de la hiptesi inicial hem de fer donat que hi ha un cert marge per a lambigitat i aix ha perms diverses propostes; i en quart i darrer lloc, en cas que hom accepti les restriccions que el convencionalisme imposa al nostre coneixement, hem de veure quines conclusions podem extreure en lmbit ontolgic i fins a quin punt sn significatives per a la discussi sobre la relaci entre matemtica i naturalesa
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimes entrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprensi de la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ens proposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpus wittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
