1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest projecte t la intenci d'identificar i analitzar els efectes de la introducci d'Internet a les escoles catalanes (educaci primria i secundria). L'objectiu s posar de manifest la manera com s'utilitza la xarxa en aquest mbit i en quina mesura contribueix a l'aparici, en els centres educatius, d'una nova cultura adaptada a les necessitats de la societat xarxa. Amb aquest propsit, aquest projecte desplega les seves lnies d'anlisi per a fer atenci al procs d'incorporaci d'Internet, principalment, en tres direccions: la prctica pedaggica, les formes d'organitzaci i gesti dels centres educatius i la seva vinculaci amb la comunitat i el territori. Aquesta investigaci ha estat desenvolupada pel grup de recerca ENS (Education and Network Society). Amb una perspectiva comparativa, el treball d'aquest grup vol contribuir, sobre la base de dades empriques, a interpretar la transformaci de l'mbit educatiu no universitari en els parmetres que estableix, avui dia, la nostra societat.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
El futur del pas sha de basar en una economia productiva innovadora i dalt contingut tecnolgic. El coneixement s un valor a lala en els pasos desenvolupats, per aix calen ms especialistes tcnics, principalment enginyers, amb una formaci aplicada i verstil. Malauradament, els interessos dels nous estudiants universitaris no coincideixen amb les demandes de lempresa i la societat. Els estudis tcnics shan de fomentar i prestigiar
Resumo:
Sobre l'emergncia i presa de conscincia d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII
Resumo:
Fa dotze anys l'autor d'aquest article va donar a conixer la documentaci dels anys 1944-1946 que, procedent dels arxius governatius i de les presons gironines, feia referncia a la vida clandestina i de represaliat del poltic i professor Josep Pallach (Figueres 1920-lHospitalet de Llobregat 1977), antic militant del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM). Aquest article del 2005 complementa aquella recerca amb la recuperaci duna documentaci similar, relativa al temps final del franquisme i al perode inicial de la transici, els quals es corresponen tamb amb els darrers anys del periple vital del protagonista daquestes pgines
Resumo:
Descripci de l' evoluci del llinatge dels senyors de Cervi i la fundaci del monestir benedict de Sta. Maria de Cervi l'any 1053 i de la cannica de Sta. Maria de Vilabertran l'any 1069 en el context de la societat catalana del segle XI
Resumo:
Aquest article pretn presentar les lnies de treball del grup de recerca de l'rea de Geodinmica Externa del Departament de Cincies Ambientals de la Facultat de Cincies de la UdG (Universitat de Girona)com a mostra dels camps d'aplicaci ms comuns del treball dels gelegs
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
Aquest treball neix de linters per conixer quin s el funcionament dels Plans Locals de Joventut (PLJ), com a instrument per treballar les poltiques de joventut, i el paper de la participació juvenil entorn aquest context. La temtica principal s els PLJ per en relaci amb la participació, el jovent i les poltiques de joventut actuals
Resumo:
Descripci de les prctiques de pedagogia i entrevistes realitzades a lIES Montilivi. Lobjectiu s donar eines als professors per poder atendre als alumnes nouvinguts a laula ordinria. Sha detectat que els professors necessiten laula dacollida per a poder derivar alumnes nouvinguts perqu no tenen recursos per ajudar-los dins laula. En conseqncia, lautora ha planificat una acci formativa dirigida als professors del centre, per a conscienciar-los sobre la necessitat dimpulsar nous corrents adaptats a la societat actual, com ara leducaci intercultural i inclusiva
Resumo:
Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Pasos Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major nmero destudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de lEdat Mitjana, i les ms nombroses peces flamenques conservades en aquesta regi vena, tamb la Corona dArag mantenia intenses relacions comercials amb els Pasos Baixos del sud, essent la colnia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port dexportaci a lpoca. s nombrosa la documentaci referida a naus catalanes viatjant cap al nord, aix com als privilegis de qu gaudia aquesta colnia de mercaders. Un bon grapat de peces daquesta procedncia es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no sen coneix el moment darribada, daltres es troben ben documentades o sen pot dedur la seva presncia a Catalunya des de finals de lEdat Mitjana, conformant un farcit catleg. Daltra banda, la documentaci darxiu ens proporciona valuoses notcies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes per que haurien existit a lpoca, evidenciant que el que avui ens resta no s ms que una molt petita porci del que hauria estat a finals de lEdat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visi de la societat i els seus gustos ms propera a la realitat de lpoca, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.
Resumo:
Ponncia presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecci
Resumo:
Ponncia presentada el 31 de maig a la Jornada sobre plans d'autoprotecci
