Mapeamento de solos através do caráter espectral, da rede de drenagem e da vegetação

O presente trabalho reuniu três metodologias conhecidas para o estudo de solos, todas associadas às técnicas de sensoriamento remoto. Para uma mesma área, os solos foram relacionados aos seus parâmetros espectrais obtidos digitalmente de imagens de satélite; os índices de drenagem da área foram também relacionados aos respectivos solos; a conhecida relação entre tipos de cerrado e respectivos solos suporte foi também estudada. Para cada situação foi preparado um mapa de solos, que se aproximava do mapa já existente. Quando as informações de tais mapas foram agregadas em um único mapa, a aproximação com o mapa de controle foi altamente satisfatória evidenciando a aplicabilidade da metodologia.

Parâmetros da rede de drenagem de solos da região de Iracemápolis (SP)

Com o objetivo de utilizar parâmetros da drenagem determinados em fotografias aéreas em áreas de latossolos argilosos e solos podzólicos de textura arenosa/média ou média/argilosa, assim como dos solos rasos associados, estudou-se quantitativamente a composição das redes de drenagem de unidades de mapeamento desses solos. A área de estudo, com tamanho aproximado de 600km², está localizada na Depressão Periférica Paulista, na região de Iracemápolis-SP. Foi feito o estudo das bacias hidrográficas de terceira ordem de ramificação, selecionadas pelo princípio da semelhança geométrica. Analisaram-se o número, comprimento total e comprimento médio de segmentos de rios, em amostras constituídas por bacias e por amostras circulares. Os valores da densidade de drenagem, tanto das bacias como das áreas circulares, mostraram diferenças entre os grupos de latossolos argilosos e os grupos de solos podzólicos. Além disso, esse parâmetro distinguiu também as unidades de mapeamento compostas, principalmente para solos podzólicos.

Pediculose capitis: prevalência em escolares da Rede Municipal Pública de Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil

During 1985, 50,356 children and adolecents from 105 public schools of Belo Horizonte, Minas Gerais State were questioned about or examined for head lice (Pediculus capitis). The mean prevalence of pediculosis, obtainde from the questionnaires and sometimes confirmed by head inspections, was 7.7% or else 10.2% when adjusted to 38,311 respondents. Current and past infestations combined - within a period of three months before survey - revealed a total prevalence of 57.4%. Significant differences were observed among socioeconomic levels, and grades of school age. The more prevalent categories among the factors studied were: sex - femal: 9.2% (P<0.001); ethnic group - white: 10.0% (P<0.001); hair length - long: 9.5% (P<0.05); year age-group - 1-5 years: 19.2% (P<0.001), with a peak in the 5th year (21.3%).

Descripció del programa d’intervenció amb interns per delictes contra la seguretat viària

Com a conseqüència dels canvis legislatius introduïts en el Codi penal i l’augment de la població penitenciària per delictes contra la seguretat de trànsit, s’ha elaborat i implementat el programa CONTE (Conducció Temerària) en el Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona. Des de la seva implementació a l’abril del 2008, 93 interns han participat en el programa en onze edicions. El programa té una durada d’un mes, amb 16 sessions, quatre setmanals d’una hora i mitja cadascuna. Es descriu el contingut i objectiu de les sessions. Els interns que han participat han manifestat la seva satisfacció amb el programa. En un futur caldria establir mesures per avaluar l’eficàcia d’aquest tipus de programes.

Estudi de les variables presents en els penats per delictes de conducció sota els afectes de l’alcohol: (contra la seguretat viària)

S’han estudiat els interns per delictes contra la seguretat viària de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles característiques diferencials respecte dels altres interns i de la població general. Especialment s’ha estudiat si són persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o bé són socialment i psicopatològicament normatives però han patit un cúmul de circumstàncies fortuïtes relacionades amb la conducció i l’alcohol que els ha dut a la presó. Els principals resultats són: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum d’alcohol. Aquest és un percentatge prou alt que indica la influència de l’alcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els àmbits sanitari i social i que desmitifica la imatge “socialitzadora” de l’alcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador d’alcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viària cal un patró estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum d’alcohol, com és l’alcoholisme. És improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb l’abundància dels diagnòstics d’alcoholisme, l’elevada comorbiditat psiquiàtrica dels malalts alcohòlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cànnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos símptomes psicològics conjunturals relacionats amb l’internament, però alhora una elevada ocultació, o manca de consciència de la patologia crònica, prèvia a l’internament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que és una població aparentment normalitzada i adaptada socialment (de més edat, amb més feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: l’alcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment “bevedora social” pot acabar en una espiral de reincidència penitenciària desencadenada per l’alcohol.

Com conduïm després d’un programa formatiu de seguretat viària?

Els programes formatius de seguretat viària són una mesura que s’aplica des de l’execució penal a la comunitat en delictes de trànsit i tenen com a finalitat reduir la reincidència dels conductors de major risc. L’objectiu principal del treball és identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació i avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs. En l’estudi, hi van participar 278 voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van fer el programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. How do we drive after a driving educational program? The study analyzes the results of educational programs that are applied as a community sanction for those convicted for driving offenses, in majority drunk driving, in Catalonia. Between April 1, 2009 and February 13, 2010 a total of 278 offenders participated in these mandatory educational programs. ¿Cómo conducimos después de un programa formativo de educación vial? El estudio analiza los resultados de los programas formativos que se aplican como medida penal alternativa a la prisión a los condenados por delitos de tráfico en Cataluña. En total han participado 278 infractores que realizaron el programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010.

Els delictes contra la seguretat viària: aspectes substantius, processals i criminològics

Les infraccions penals en matèria de seguretat viària constitueixen un dels grups delictius que més interès teòric i pràctic han despertat en la doctrina i la jurisprudència. Per aquest motiu, al llarg de la recerca s'ha dut a terme l'anàlisi dels diferents il·lícits penals des d'una perspectiva interdisciplinar i transversal on no tan sols han tingut cabuda les reflexions teòriques i pràctiques sobre els arts. 379 i ss. CP, sinó també la valoració dels problemes processals i criminològics que són propis d'aquests fets justiciables que es vinculen amb la seguretat viària

Jornades de seguretat viària al món local Mollet del Vallès, 27 i 28 de gener de 2012: recull de ponències

Proporcionar els coneixements i les eines més adients als càrrecs electes i al personal tècnic dels ajuntaments sobre el trànsit, la seguretat viària i sobre els recursos de què disposen per millorar la mobilitat en el seu municipi.

Assessorament als agents de la policia local de Montmeló en el marc de les intervencions d'educació viària i mobilitat segura que imparteixen als diferents centres educatius de la localitat

En aquesta memòria de pràctiques es desenvolupa el projecte que s'ha portat a terme durant els darrers tres mesos en el Departament d'Educació Viària de la policia local de Montmeló. El projecte s'ha aplicat, per mitjà de l'assessorament als agents, amb la finalitat de proporcionar-los unes eines bàsiques perquè en el futur puguin revisar i modificar les seves intervencions educatives o dissenyar-ne unes altres de noves, d'una manera molt més ajustada i totalment autònoma.

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.

Rede social e promoção da saúde dos "descartáveis urbanos"

Com a aceleração da globalização, uma parcela da população ficou excluída do trabalho e dos bens e serviços de nossa sociedade, observando-se o aumento significativo das pessoas em situação de rua. As instituições que atendem à população adulta em situação de rua, no centro da cidade de São Paulo foram diagnosticadas. Seus objetivos, ações desenvolvidas e a articulação entre tais instituições foram diagnosticados. A hipótese é que a realidade atual é formada por práticas isoladas, assistencialistas, centralizadas que sustentam e cronificam a situação de rua. Por meio da metodologia participativa, observou-se uma mudança gradativa desse modelo para a emancipação do sujeito, embora haja ainda a imposição do saber técnico e de seus valores, o que abafa a voz dessa população. A formação de uma rede social pautada em ações intersetoriais, na perspectiva da Promoção da Saúde, é uma possibilidade na construção e gestão de políticas públicas inovadoras.

A rede social de indivíduos sob tratamento em um CAPS ad: o ecomapa como recurso

Trata-se de um estudo desenvolvido com indivíduos sob tratamento num Centro de Atenção Psicossocial para álcool e drogas (CAPS ad) da região sul do Brasil. O estudo teve 300 horas de observação participante e grupos focais, nos quais se utilizou o ecomapa como instrumento para a discriminação das fontes de suporte social. O estudo objetivou a identificação da rede social de indivíduos sob tratamento devido ao uso abusivo de drogas, promovendo uma reflexão sobre a qualidade e situação dos vínculos estabelecidos com as pessoas significativamente importantes para eles. Os resultados evidenciaram uma trajetória de separações e perdas. O uso do ecomapa permitiu a identificação de pontos vulneráveis nas vinculações destes sujeitos, configurando-se, portanto, numa estratégia ética que possibilita a identificação conjunta (entre profissional e usuário) de necessidades do âmbito social, familiar e individual a serem contempladas no planejamento de cuidados de saúde, sobretudo em saúde mental.

Estudo avaliativo da consulta de enfermagem na Rede Básica de Curitiba - PR

A implantação do prontuário eletrônico na rede básica de Curitiba propiciou um avanço, com a implantação da consulta de enfermagem e da CIPESC®, que utilizou para sua modelagem a estrutura de eixos da CIPE® e a lista de ações CIPESC®. Este estudo tem como objetivo avaliar a consulta de enfermagem na ótica da produtividade e cobertura assistencial. A população foi constituída da base de dados secundária, de consultas de enfermagem realizadas de abril a julho de 2005. A análise foi realizada com Datawarehouse e a ferramenta OLAP. A produtividade por profissional é de 2,5 consultas/dia, utilizando 16% da jornada diária nesta atividade e 27% do potencial/mês. A CIPESC® foi utilizada em 21% das consultas. A cobertura de 0,08 consulta/habitante atinge 6% da população. A consulta de enfermagem possibilita a caracterização do papel do enfermeiro no cuidado à saúde, e um novo posicionamento profissional capaz de influenciar a construção de políticas públicas.

Amigos e vizinhos: uma rede social ativa para adultos e idosos hipertensos

A rede familiar é fundamental na vida dos indivíduos, mas quando ela é ineficiente, os amigos desempenham um papel essencial no apoio físico e mental aos indivíduos. O objetivo foi compreender a atuação da rede representada pelos amigos e vizinhos de adultos e idosos hipertensos. O presente estudo é de abordagem qualitativa e foi realizado com 20 indivíduos de idade entre 50 e 80 anos, em Maringá - PR. Os resultados demonstraram que o tempo de moradia interfere no vínculo do hipertenso com seus vizinhos e apontaram os recursos e locais utilizados para o contato com os amigos. As amizades são importante fonte de apoio, podendo este vínculo ser mais forte que os laços consanguíneos. Ressaltamos a necessidade de os profissionais de saúde valorizarem as redes de amizade, pois isto serve como estratégia para uma assistência mais efetiva, contemplando o sujeito como um todo.