Ácaros encontrados sôbre maçãs de procedência argentina

Apples from Argentina showed large numbers of mite eggs and some diapausing females. They were reared on leaves of lima beans. From the eggs acari related to Panonychus ulmi were obtained and also specimens of Cheyletidae. The diapausing females proved to be Tetranychus telarius and large populations were obtained from four females. There was also one specimem of Phytoseiid mite.

Nota sobre ácaros (Acari) atacando fruteira-do-conde (Rollinia sp.)

The flowers of this orchard tree presents six fleshy petals, fused two by two, and disposed propeller like. In the center is a cavity which harbors the cone shaped reproductive organs. An eriophyid mite, described by H. H. Keifer as Aculops flechtmann Keifer, 1972, causes considerable bronzing to the petals (Fig. 1-A). Large numbers of this mite attacking the basis of the reproductive organs causes them to dry and drop. On the young fruits, which are squamous, this mite causes some rusting and small necrotic areas (Fig. 1-B). As the fruit grows these small areas remain dark and barky. Very often the necrotic areas are invaded by the false spider mite Brevipalpus phoenicis (Geijskes, 1939), which enlarges the damage. The false spider mite also attacks leaves and green stems; the epidermis of the latter then assumes a barky appearance.

Attack of Potyphagotarsonemus tatus on cotton treated with growth retardants

The effects of growth retardants on infestation by Potyphagotarsonemus tatus (broad mite) on cotton (Gossypium hirsutum L. cv. IAC-17) plants was studied. Cotton plants were sprayed with (2-ch1oroethy1) trimethylammonium chloride (CCC) 250, 350 and 450 ppm, and with 1,1-dimethyl-piperidinium chloride (Pix) at concentrations of 84, 167 and 250 ppm. Growth retardants did not give effective control of Potyphagotarsone mus tatus but application of Pix 167 ppm showed a tendency to reduce mite attack.

Combate ao ácaro branco Polyphagotarsonemus tatus (Banks, 1904) em algodão, com defensivos, incluídos dois aplicados por "electrodyn"

O presente trabalho foi realizado com o objetivo de continuar os experimentos que visam o combate ao "ácaro branco" Polyphagotarsonemus latus (Banks, 1904) em algodoeiro. Quatro tratamentos foram aplicados em pulverização convencional e 2 outros produtos com "Electrodyn", num total de 7 tratamentos (com a testemunha). Vejamos quais são estes: A) testemunha; B) dicofol; C) bromopropilato; D) abamectina + alquenol multimetílico, sendo o último um feromônio; E) dicofol; F). profenofós e G) abamectina (Quadro 1). Os tratamentos C e E foram feitos com soluções especiais para "Electrodyn". A análise dos resultados demonstrou que os tratamentos E e D foram os melhores. Palavras-chave: Polyphagotarsonemus latus, defensivos químicos, ácaro branco, algodoeiro.

Macrocheles muscaedomesticae (Acari, Macrochelidae) and a species of Uroseius (Acari, Polyaspididae) phoretic on Musca domestica (Diptera, Muscidae): effects on dispersal and colonization of poultry manure

Differences in the phoresy of the mites Macrocheles muscaedomesticae (Scopoli, 1972) (Macrochelidae) and Uroseius sp. (Polyaspidae) on the house fly, Musca domestica (Linnaeus, 1758) and the similarities in their phoretic dispersal and parasitism are discussed, altogether with the effects on predator-prey interactions. The prevalence and intensity of phoresy in the mite species were significantly related to the attachment site on the hosts. The phoresy of Uroseius sp. was correlated with temperature but not with rainfall and relative humidity. Selective pressure in the environment resulted in displacement and the emergence of local and regional populations. These results suggest that in each habitat the populations will use different resources and will show several relationships with other species, as well as a selection for morphological and behavioral types.

Una nueva especie de Gnamptogenys (Hymenoptera: Formicidae) y comentarios sobre las especies del género en Colombia y Ecuador

The species of the predatory ant genus Gnamptogenys Roger, 1863 from Colombia (42 species) and Ecuador (25 species) are diagnosed and presented, including their known geographical distribution. Gnamptogenys enodis, new species from Colombia is described. Gnamptogenys stellae Lattke, 1995 is new record for Colombia.

A new species of Andocaeculus (Acari, Caeculidae) from the Pampa biome, southern Brazil

A new caeculid species Andocaeculus caioi sp. nov. is described from Pampa biome in south Brazil. The species of this family are usually large and strong sclerotized mites with robust and spinulose legs I and II. Until now records of species for South America were known only from Chile and Argentina.

Geographic variation in ectoparasitic mites diversity in Tadarida Brasiliensis (Chiroptera, Molossidae)

Tadarida brasiliensis (Geoffroy, 1824), the Brazilian free-tailed bat, is an insectivorous bat that occurs from southern United States of America to southern South America. In this study we present the first data on diversity of ectoparasitic mites of T. brasiliensis in Brazil. A compilation and analysis of the studies of mite diversity conducted in different points the geographic distribution this bat species are provided. The mites were collected from March 2010 to November 2011 on 160 T. brasiliensis adult bats captured in southern Brazil. Four species of mites have been found: Chiroptonyssus robustipes (Ewing, 1925), Ewingana longa (Ewing, 1938), Ewingana inaequalis (Radford, 1948), and specimens of Cheyletidae. Chiroptonyssus robustipes was the most prevalent species (100%), followed by E. longa (20%), E. inaequalis (10%), and specimens of Cheyletidae (1.25%). The data currently available show that C. robustipes parasitizes T. brasiliensis throughout its region of occurrence, and this mite is highly prevalent and abundant. The two species of Ewingana accompany the geographical distribution of T. brasiliensis, but with much lower prevalence and abundance.

On dictatorship, economic development and stability

This paper aims to account for varying economic performances and political stability under dictatorship. We argue that economic welfare and social order are the contemporary relevant factors of political regimes' stability. Societies with low natural level of social order tend to tolerate predatory behavior from dictators in exchange of a provision of civil peace. The fear of anarchy may explain why populations are locked in the worst dictatorships. In contrast, in societies enjoying a relative natural civil peace, dictatorship is less likely to be predatory because low economic welfare may destabilize it.

Hacia una desarticulación del tópico de la ‘virgen triste’ en el Epistolario de Juana Borrero

Las instituciones asociadas al hecho literario han reservado a la escritora cubana Juana Borrero (1877-1896) la categoría de “mito”. La presente lectura de su valioso Epistolario privilegia una mirada psicológica que desarticula los principales tópicos que han favorecido el mito. Con ese fin, se ha contextualizado a Borrero en la literatura hispanoamericana y cubana del XIX; se han reevaluado algunos tópicos biográficos y críticos; y se han delimitado los principales componentes de su discurso epistolar: las claves psicológicas de su subjetividad, las estrategias de seducción y autoafirmación, las cartas como collage de emociones, la retórica del discurso y del mito amoroso, y la retórica de la corporalidad. Finalmente, se proponen nuevas imágenes para la autora a partir del comparatismo con otras imágenes femeninas de fin de siglo europeo e hispanoamericano.

La estela de Orfeo: poética de la trascendencia en Juan Eduardo Cirlot

El presente trabajo explora la figura de Orfeo y la corriente del orfismo con la finalidad de establecer una nueva interpretación del mito a nivel psicológico, histórico y filosófico. El resultado pretende servir de base para el estudio de la poesía en poetas contemporáneos que aluden a dicho mito, que lo reescriben para crear su propia versión o bien que lo utilizan de herramienta para elaborar su poética personal. En este caso se toma como ejemplo la obra del poeta español Juan Eduardo Cirlot, que es analizada desde el punto de vista de lo que se ha concluido en llamar “órfico”.

La fundamentación de los códigos de conducta de la Administración Pública

L’entorn administratiu d’aquests últims anys ha evidenciat la proliferació dels codis de conducta de l’Administració pública, un instrument procedent de l’experiència anglosaxona, especialment de la nord-americana, que en el present està en apogeu a l’Estat espanyol. La realitat ha exigit el desenvolupament d’un mecanisme extrínsec capaç de procurar la comprensió de determinats estàndards ètic-institucionals, així com d’orientar l’actuació d’uns empleats públics que, amb caràcter general, es troben lluny d’encarnar aquella que podríem considerar característica del mite de l’administrador ben educat. Així, sorgeix la voluntat ferma de recórrer a una figura que alguns han qualificat d’organitzativa, la finalitat de la qual rau en cobrir aquelles àrees de l’activitat administrativa que presenten una situació especialment sensible, responent a la necessitat d’una reforma administrativa multidireccional que afronti els nous reptes. El fenomen actual dels codis ètics no ha romàs immune a la influència d’uns determinats corrents de pensament, que no només han definit els fonaments específics dels mateixos –subjacents en la formulació dels principis que incorporen−, sinó també la base del marc ètic-públic en el qual els codis es troben immersos. Els codis de conducta dels funcionaris públics anglosaxons estan arrelats, principalment, en les ètiques fundacionals (teleològica utilitarista i deontològica kantiana) i, de manera indirecta, en aquells preceptes jurídics que en el seu moment varen acollir els principis ètic-públics fundacionals, conformant el que avui denominem ètica institucional, inserida en un marc jurídic-positiu. Per aquest motiu podem afirmar la naturalesa híbrida dels codis de conducta, majoritàriament ètica però no exclusiva que, atenent als principis constitucionals, encapçalarà el diàleg entre la tradicional disjuntiva Ètica-Dret. La necessitat d’elaboració i d’implantació dels codis de conducta al servei del bé dels ciutadans ha conduït, sense més ni més, a la recepció del model nord-americà a l’Estat espanyol, desproveïda de qualsevol element distintiu entre ambdues cultures. D’aquesta manera, l’Administració pública espanyola ha incorporat uns codis ètics de fonamentació únicament fundacional, sense ni tan sols procurar un marc d’aplicació conforme a les exigències públiques del nostre Estat. En desavinença a aquest fet, proposem un model en el que, prescindint –i fins i tot assumint− d’una irreversible formulació fundacional dels codis, l’aplicació d’aquestes figures assenti la base en l’ètica de les virtuts. Les normes i els deures definits en els codis de conducta dels empleats públics no poden esdevenir realitats morals primàries, sinó que han d’estar en funció de la vida segons la virtut. Aquesta concepció ètica dirigeix l’home fins a un nivell de reflexió que li permet indagar racionalment sobre el bé veritable de la vida humana, obrint camí a la perfecció d’una conducta que, en última instància, li proporcionarà l’autèntica llibertat d’acord amb les seves pròpies conviccions.

El largo viaje de Juan Preciado: propuesta de lectura de la novela Pedro Páramo desde la mitología nahua

Nuestro trabajo pretende abrir una nueva línea de análisis de la novela de Juan Rulfo Pedro Páramo que explore el arquetipo de la muerte que se esconde en el recorrido que realiza el protagonista de la novela, Juan Preciado, por el fantasmal pueblo de Comala, a través del mito nahua que narra el viaje del alma desencarnada al inframundo, al Mictlán

Figures femenines a escena: Ofèlia, Antígona i Medea

La present recerca aporta l´anàlisi de la figura femenina que es representa en l´escena teatral actual a partir de tres grans personatges clàssics: Ofèlia, Antígona i Medea. En la figura d´Ofèlia conflueix el debat sobre les dones-aigua de Katia Kavanova; l´enamorament i adulteri de Madame Bovary i la recerca d´identitat femenina de Nora, d´Ibsen. A partir d´Antígona i la seva rebel•lió, s´inscriuen artistes contemporànies com Angélica Liddell, Cindy Sherman i Marta Carrasco. El personatge de Medea, tractat a partir del mite, permet analitzar l´evolució de la feminitat cap a una nova manera d´entendre i representar la realitat en l´escena contemporània: la dona viril. Finalment, es demostra com Sarah kane conclou i aglutina les tres figures anteriors i desenvolupa la síntesi de la dona de l´Amor i la Mort.

Descrição da fêmea, genitália do macho e larva de Ocyptamos sativus (Curran, 1941) (Diptera: Syrphidae)

The female, male genital apparatus and larva of Ocyptamus sativus are described. A short report of the predatory habits of this species is made.