Metaphors of Time and Installed Knowledge Organization Systems: Ouroboros, Architectonics, or Lachesis?

This paper describes three metaphors for time drawn from contemporary and historical literature on knowledge organization systems (KOS). It then links these metaphors to the evaluation of knowledge organization by describing the dominant paradigm in KOS evaluation to be judging whether a KOS is correct. We conclude by saying a foundational view of evaluating and theorizing about KOS must account for change and time in order for us to take a long view of improving knowledge organization and our understanding of KOS.

Evidence of Term-Structure Differences among Folksonomies and Controlled Indexing Languages

With the advent of Internet-based technologies for information organization, many groups have constructed their own indexing languages. Biologists, Library and Information Science practitioners, and now social taggers have worked together to create large and many times complex indexing languages. In this environment of diversity, two questions surface: (1) what are the measurable characteristics of these indexing languages, and (2) do measurements of these indexing languages speciate along these characteristics? This poster presents data from this exploratory work.

New Instruments for Impact Assessment: study of an academic library

This study presents a review of new instruments for the impact assessment of libraries and a case study of the evaluation impact of the Library of the Faculty of Science, University of Porto (FCUP), from the students’ point of view. We con ducted a mixed methods research, i.e., which includes both qualitative data, to describe characteristics, in particular human actions, and quantitative data, represented by numbers that indicate exact amounts which can be statistically manipulated. Applying International Standard ISO16439:2014 (E) - Information and documentation - Methods and procedures for assessing the impact of libraries, we collected, 20 opinion texts from students of different nationalities, published in «Notícias da Biblioteca», from January 2013 to December 2014 and have conducted seven interviews.

Epistemologia ou filosofia da Ciência da Informação?

It discusses the philosophical proposal by Luciano Floridi for Library and Information Science (BCI) and the response of information theorists to the proposal. The article points out the courage of the young Italian philosopher - from the computational field - who breaks the hegemony of epistemology as foundation for BCI. However, it takes distance from the philosophy of information in favor of a philosophy of Information Science, in which the creation of concepts, in Deleuze and Guattari's inspiration, is mandatory. In this sense, the article presents two philosophical concepts for the area of knowledge organization, such as: minor documentary language and descriptive classification by affects. These same concepts consider all elements of the philosophical concept: the problem the concept refers to; the components of the concept, the neighborhood and its boundaries and, most importantly, the becoming of the philosophical concept on scientific or artistic practices.

Cost Factors in Digital Projects: A Model Useful in Other Applications

Description of a costing model developed by digital production librarian to determine the cost to put an item into the Claremont Colleges Digital Library at the Claremont University Consortium. This case study includes variables such as material types and funding sources, data collection methods, and formulas and calculations for analysis. This model is useful for grant applications, cost allocations, and budgeting for digital project coordinators and digital library projects.

Visita facultat Biblioteconomia i Documentació de la UB

Presentació realitzada per la Biblioteca Virtual de la UOC a un grup d'alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB

La enseñanza de la Biblioteconomía y la Documentación en la universidad española a finales de los noventa

Se describe la situación actual de la formación universitaria en Biblioteconomía y Documentación en España y las tendencias a considerar a corto y medio plazo para asegurar que las titulaciones de biblioteconomía y documentación sigan manteniendo una presencia notable en la universidad española. En la primera parte del texto se describe el estado actual de la formación universitaria en todos los ciclos (diplomatura, licenciatura y tercer ciclo), y también la presencia de la biblioteconomía y documentación en otras titulaciones. Se destacan especialmente los problemas relacionados con el descenso del número de matriculaciones. En la segunda parte se hace incidencia las orientaciones que se consideran clave para mantener las titulaciones al máximo nivel: internacionalización, enseñanza a distancia, e integración o convergencia con la archivística. Finalmente, en las conclusiones se destaca la necesidad de planificar adecuadamente la diplomatura y la licenciatura y en la importancia de establecer mecanismos de cooperación interuniversitaria, y también entre las universidades y las asociaciones de profesionales, y las organizaciones públicas y privadas.

Mostra de publicacions de l'Escola (1915-1999)

En iniciar el curs 1999-2000, just quan acabem d'adquirir la condició de Facultat, volem recordar que l'Escola sempre ha tingut vocació universitària, com ho demostren algunes de les seves publicacions. L'exposició vol mostrar de primera mà la feina que s'ha fet fins ara i com es pot continuar la tasca encetada fa tants anys.

Mètodes i tècniques de recerca en els articles de documentació periodística a Espanya (1997-2002)

[eng] This article analyses articles and papers related to journalistic documentation that have been published in journals and in conference proceedings in Spain over the period 1997-2002. There is a listing of all articles as well as a summary of those that have followed scientific research processes. The results of the analysis of the articles' content are explored, according to different parameters: proportion of research, methods and research techniques articles studied, authorship, authors' place of work, type of publication and distribution by year. The article closes with some conclusions about research on journalistic documentation in the period studied.

Els estudis bibliomètrics basats en l'anàlisi de citacions en àrees d'humanitats en el període 1959-2008

[eng] Objective: To analyse the scientific papers studying citations in the areas of humanities during the period 1959-2008 and to determine the aspects evaluated. The main bibliometric aspects measured were type of study, obsolescence, dispersion, language, theme, author impact and self-citations.Methodology: Broad revision of the international literature in the area of library and information science in the period studied, and detailed analysis of 119 bibliometric studies.Results: Most of the few studies of this area are based on ad-hoc citation compilations. There is a certain predominance of philology. Library quarterly is the journal that has published most papers of this kind. The conclusions of these studies can be as useful as those in the experimental sciences; it would be useful to increase their number.

Disseny i creació de bases de dades bibliogràfiques amb CDS/ISIS: l'experiència de SABA-DOC

Es descriu el procés de disseny i creació de bases de dades bibliogràfiques amb el programa CDS/ISIS. Es tracta de la base de dades SABA-DOC, principal producte del projecte Centres de Documentació i Biblioteques de Sabadell en Xarxa. La base de dades conté referències bibliogràfiques dels fons documentals de diverses entitats de Sabadell i els registres referits a Sabadell provinents de la base de dades del Servei d'Història Local de Catalunya, de la UAB. Es comenten aspectes de l'estructura de la base de dades, del seu manteniment i de la interfície de consulta des del web. S'hi inclou també una primera avaluació dels resultats obtinguts fins ara.

Informe del Seminari sobre la convergència europea en els ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació (22 de febrer de 2002)

En els dos darrers anys la Universitat de Barcelona ha estat atenta als desenvolupaments que tenen lloc en l'àmbit europeu en el tema de la convergència europea dels ensenyaments universitaris, que té com a punt de partida la Declaració de Bolonya. Des del primer moment, la UB ha estat molt sensible a aquesta convergència i ha liderat una sèrie de reunions i treballs en el si de la universitat espanyola per debatre aquesta qüestió i preparar un futur europeu. El rectorat de la UB també ha tingut informada la seva comunitat de tots aquests desenvolupaments i ha organitzat una sèrie de seminaris i reunions de treball per informar els càrrecs acadèmics i el professorat i sensibilitzar-los de cara a iniciar el treball cap a aquesta convergència europea dels ensenyaments universitaris. D'acord, doncs, amb aquesta línia prioritària de la Universitat de Barcelona, aquest curs 2001-2002 la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha posat en marxa, amb l'ajuda de la Divisió de Ciències de l'Educació, un pla de millora docent on s'emmarquen una sèrie d'actuacions de cara a estudiar la implantació del sistema europeu de crèdits en algunes matèries troncals dels ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació. Recentment, la Universitat de Barcelona també ha aprovat que l'ensenyament de Documentació que s'imparteix a la facultat sigui un dels ensenyaments pilot a fer la transició cap al sistema de crèdits europeu.

La investigacion cualitativa y sus aplicaciones en Biblioteconomia y Documentacion

Se intenta determinar cuáles son las técnicas cualitativas concretas que pueden ser útiles en el desarrollo de investigaciones en Biblioteconomía y Documentación, qué temas son más susceptibles de ser abordados desde una óptica cualitativa, y si existe una correlación entre la técnica empleada y el tema tratado. Se analiza la temática y técnicas empleadas en los artículos de investigación publicados en Journal of the American Society for Information Science entre 1995 y 1997, y en los aparecidos en Journal of Documentation y Library and Information Science Research desde 1993 hasta 1997. La mayor parte de los artículos que emplean técnicas cualitativas estudian el comportamiento del usuario en la recuperación de la información, bien sea explorando su conducta al utilizar un sistema automatizado, o bien centrándose en las tácticas que diversos grupos de usuarios emplean al resolver sus necesidades informativas. Finalmente se exponen las principales características que definen este tipo de investigaciones.