1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
En els darrers mesos el sentiment sobiranista entre la poblaci catalana ha experimentat un gran creixement. Actualment, s un dels temes centrals en l'actualitat poltica a la premsa catalana i espanyola. s per aquest motiu que en aquest treball analitzarem la viabilitat econmica d'un hipottic Estat catal. Comencem comparant les dades macroeconmiques de Catalunya amb la resta de pasos de la Uni Europea, on veurem com alguns pasos amb caracterstiques similars a les de Catalunya sn els pasos europeus amb un nivell ms alt de desenvolupament. L'eix central del debat sobiranista en l'aspecte econmic es fonamenta en la balana fiscal, d'una banda, i en la balana comercial, d'una altra banda. La balana fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol presenta un dficit crnic des de fa bastants anys. Pel que fa a la balana comercial, les exportacions catalanes a l'estranger estan guanyant cada cop ms pes vers les exportacions catalanes a la resta de l'Estat espanyol, per la qual cosa la dependncia de l'Estat espanyol per part de les empreses catalanes cada cop va minvant ms. La darrera polmica la trobem en la inversi pblica de l'Estat espanyol a Catalunya. Els catalans i catalanes aporten una srie d'impostos a l'Estat per no reben la part que els pertoca en inversions en infraestructures i en despesa pblica, fet que posa en perill el futur de Catalunya.
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ciencias y Tecnologas de Telecomunicacin por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETBSegn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera de Sistemas Audiovisuales por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETB segn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional deEvaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
Las bibliotecas de la Universidad Politcnica de Catalunya (UPC) han desarrollado un completo mapa de formacin para el desarrollo de habilidades informacionales dentro de los planes curriculares de grado, posgrado, mster y doctorado. En el presente artculo se describe la consolidacin de acciones vinculadas a las competencias informacionales como parte de la estrategia de las bibliotecas para dar respuesta a los retos de aprendizaje e investigacin de la Universidad, se exponen ejemplos de recursos utilizados y se plantean los retos de futuro para cada dimensin formativa.
Resumo:
Les activitats que els centres i entitats de transferncia tecnolgica porten a terme en molts dels mbits passen desapercebuts del pblic general, tot i que els seus serveis aporten millores importants al desenvolupament i a la qualitat de vida de la societat. Aquest treball analitza si no es canalitza la informaci adequadament o si sn els mitjans els que no difonen les activitats de les entitats i centres. Lestudi es centra en com hauria de ser lorganitzaci de la comunicaci i com s a partir del treball de camp duna mostra representativa dels centres i entitats tecnolgiques a Catalunya.
Resumo:
Des de fa 20 anys, el sector audiovisual viu una important transformaci, tant de loferta com del consum, en el marc de la convergncia digital. La convergncia anuncia la coexistncia dels nous mitjans digitals amb lapogeu duna cultura participativa, protagonitzada per comunitats dusuaris amb una activitat quasi frentica (Jenkins,2008). Noves modalitats de treball cooperatiu que permeten la creaci i recreaci grupal de continguts, i la creaci de comunitats dusuaris que utilitzen i reutilitzen les noves modalitats de serveis. En aquest context, augmenta la segmentaci, la fragmentaci i labonament dels usuaris (Tous, 2009), perqu la tipologia de les plataformes de continguts ha variat de manera significativa, shan incorporat els dispositius mbils i shan diversificat i sofisticat les ofertes a Internet.
Resumo:
Televisi Espanyola va comenar la producci de programes a Catalunya amb la inauguraci del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa ems des daquest centre va ser realitzat als jardins de ledifici i presentat per Jos Luis Barcelona. Era linici duna histria que ha superat ja el cinquant aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conixer i per explicar. Tota la programaci dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissi de televisi en catal, el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en catal. Un dels valors que aporta TVE a Catalunya s la contribuci als informatius dmbit estatal. s en aquesta especialitat dels programes dinformaci que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experincia. Un indicador per estudiar aquest cam llarg i no sempre fcil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser lanlisi de levoluci dels informatius al llarg del temps. Aspectes com lhora demissi, la durada, el nombre de notcies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot all relacionat amb lestructura daquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en catal en diferents poques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que shagin produt en diversos aspectes del seu contingut i caracterstiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretn ser una primera aproximaci a lestudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui lexistncia duna lnia dinvestigaci que es pugui seguir en el futur.
Resumo:
La situaci actual a Catalunya es presenta com un bon laboratori per analitzar les regles que governen els usos lingstics, ats que es donen situacions enormement diverses que van, en un extrem, des dalumnat estranger que desconeix el catal i el castell i viu en contextos sociolingstics catalans i que est escolaritzat amb alumnat de llengua inicial catalana fins a laltre extrem en el qual es troba lalumnat estranger que viu en contextos sociolingstics castellans i que est escolaritzat en centres en els quals, sense haver-hi cap catalanoparlant, hi ha parlants de 15, 16 o 17 llenges diferents. I, al mig, hi trobem totes les situacions possibles. Amb aquest marc de referncia hem realitzat dos estudis diferents que intenten descriure els usos lingstics de lalumnat dorigen estranger deducaci primria i esbrinar fins a quin punt funciona entre la poblaci dorigen estranger la norma de convergncia al castell com a reguladora de la tria dels usos interpersonals. Hem utilitzat una doble aproximaci emprica. Duna banda, hem analitzat els usos lingstics declarats de lalumnat dorigen estranger de sis de primria en 53 escoles de Catalunya que es diferencien dacord amb el percentatge dalumnat catalanoparlant i estranger a laula i el context sociolingstic de la seva ubicaci i, de laltra, una aproximaci etnogrfica als usos lingstics de lalumnat dorigen estranger duna escola ubicada en un context sociolingstic castell en la qual el 90% de lalumnat s dorigen estranger i on la presncia de llatinoamericans s molt petita
Resumo:
Hem realitzat una recerca en la qual hem avaluat, a la finalitzaci de lltim curs de parvulari, el coneixement de catal de lalumnat de 50 centres de Catalunya que escolaritzen alumnat immigrant. En aquest article presentem les dades obtingudes sobre comprensi oral, lectura i escriptura per lalumnat autcton castell i lalumnat allcton castell, aix com les seves condicions descolaritzaci
Resumo:
S'analitzen les funcions de la biblioteca pblica previstes en les darreres pautes internacionals sobre la biblioteca pblica de l'IFLA/UNESCO. Es destaca que, per poder fer front als nous reptes, la biblioteca pblica necessita treballar en una doble perspectiva: el treball en xarxa i el treball de cooperaci en el territori. Es consideren els plans municipals de biblioteques com una eina que ha de vetllar per l'adequaci del servei bibliotecari a l'entorn on desenvolupa els serveis i per garantir aquest treball necessari de cooperaci en el territori i s'analitza la situaci a Catalunya pel que fa a l'elaboraci de plans municipals de biblioteques. El treball es clou amb una bibliografia temtica.
Resumo:
Com ja s costum des de fa vint anys (1985-2005), pel maig l'Associaci d'Arxivers de Catalunya (AAC) convoca els seus associats i la comunitat arxivstica en general a les Jornades d'Arxivstica de Catalunya. Enguany han estat les desenes i amb el ttol "Els arxivers com (ens) comuniquem?" s'han dut a terme els dies 19, 20 i 21 de maig a la ciutat de Terrassa. L'objectiu de les X Jornades ha estat doble: en primer lloc, s'ha volgut reflexionar sobre les estratgies de qu disposen els arxivers per fer difusi de la seva activitat professional ("com comuniquem") i a continuaci s'ha produt el debat sobre la comunicaci intraprofessional dels arxivers ("com ens comuniquem").
Resumo:
Els dies 10, 11 i 12 de maig de 2007 l'Associaci d'Arxivers de Catalunya (AAC) ha celebrat a la Seu d'Urgell les jornades dels arxivers catalans. Enguany, per, no han estat les "onzenes jornades" sin que l'organitzaci les ha convertides en "congrs", l'onz, tot i ser el primer que rep aquesta denominaci. Amb el ttol "Innovaci i desenvolupament professional", l'organitzaci ha plantejat la reuni professional amb un extens objectiu: "conixer, debatre i intercanviar experincies i continguts entorn de: la implantaci de les ISO, la formaci professional de l'arxiu, el desenvolupament professional davant de les tecnologies de la informaci, els estndards internacionals per intercanviar informaci i el paper del servei d'arxiu com a centre per a la difusi i recuperaci de la memria del pas".
