Differential expression of notch signaling-related transcripts accompanies Pro-thymocyte proliferation and phenotype transition induced by epidermal growth factor plus insulin in fetal thymus organ cultures

Thymus regression upon stressing stimuli, such as infectious diseases, is followed by organ reconstitution, paralleling its development in ontogeny. A narrow window of thymus development was here studied, encompassing the pro-T lymphoid precursor expansion during specification stages, by the use of epidermal growth factor plus insulin (INS) in murine fetal thymus organ cultures. Aiming to disclose signaling pathways related to these stages, cultured thymus lobes had their RNA extracted, for the search of transcripts differentially expressed using RNAse protection assays and reverse transcriptase-polymerase chain reactions. We found no difference that could explain INS-driven thymocyte growth, in the pattern of transcripts for death/proliferation mediators, or for a series of growth factor receptors and transcriptional regulators known as essential for thymus development. Thymocyte suspensions from cultured lobes, stained for phenotype analysis by fluorescence activated cell sorting, showed a decreased staining for Notch1 protein at cell surfaces upon INS addition. We analyzed the expression of Notch-related elements, and observed the recruitment of a specific set of transcripts simultaneous and compatible with INS-driven thymocyte growth, namely, transcripts for Notch3, for its ligand Jagged2, and for Deltex1, a mediator of a poorly characterized alternative pathway downstream of the Notch receptor.

Good quality parenting programmes and the home to school transition

Evidence Review 1 - Good quality parenting programmes and the home to school transition Briefing 1a - Good Quality Parenting Programmes Briefing 1b - Improving the Home to School Transition This set of documents, commissioned by Public Health England (PHE£0, and written by the UCL Institute of Health Equity, address the effects of parenting and good transition on the health and wellbeing of children aged 0-5. They also provide case studies, and examples of good practice for local areas. Evaluations from the UK and other countries show a positive effect of parenting interventions on outcomes and behaviours that we know are linked to positive health and development outcomes for children. Home to school transition programmes can be effective in improving the outcomes for children from more disadvantaged socio-economic groups more than for children from more advantaged socio-economic groups, although longer term impact on health inequalities can only be inferred because the impact on health has not been studied. The full evidence review and two shorter summary briefings are available to download above. This document is part of a series. An overview document which provides an introduction to this and other documents in the series, and links to the other topic areas, is available on the ‘Local Action on health inequalities’ project page. A video of Michael Marmot introducing the work is also available on our videos page.

Building a Transition Community

Footprints is developing a Transition Community Initiative which will be another distinct area of work within the Healthy Living Project, as part of the group's ongoing endeavours to influence change within the Colin community, tackling health inequalities. The Building a Transition Community Initiative oversees the development of the grounds at Footprints Women's Centre and offers food growing training to local residents who will be encouraged to volunteer in the garden. A local gardener has been hired and oversees the development and training of the volunteers. The project will grow fruit and vegetables within the grounds of Footprints Women's Centre and this produce will be used within the Footprints Catering Services. Any supplies surplus to requirements will be used in schools in the neighbourhood. Skills learned by the volunteers will also be transferred to their gardens at home throughout the Colin neighbourhood. The aim is also to demonstrate how participation in this project will increase and improve the physical activity levels and mental wellbeing of residents. Part of theDemonstration Programme 2010-2012 Initiative Type Community Food Growing Projects Location Antrim Target Groups Women Partner Agencies safefood

Supporting A Better Transition From Second Level To Higher Education: Key directions and Next Steps

Supporting A Better Transition From Second Level To Higher Education. Provided by the Department of Education and Skills, Ireland.

Paleopathology and osteobiography of the people of Peñuelas, Chile's semiarid north

The Museo de La Serena, IV Region, Chile has collections of skeletal remains representing the agricultural Diaguita people of 500 years ago excavated in the 1980s from the sites Peñuelas 21 and 24, Chile's semiarid north. Their excellent preservation has permitted an osteobiographical and radiographic analysis to better understand the patterns of the disease. This research continues the osteological analyses begun in 1989 by Rosado that seek to understand the impact the transition to and adoption of farming had on the health of prehistoric populations. Because of the significance of paleopathology in the understanding of cultural and biological adaptations, it has also become necessary to assess the preservation status and design a conservation protocol to protect and document the remains. The objectives of this communication are to: establish demographic patterns of the skeletal samples and identify and diagnose skeletal paleopathologies via photography and radiographs. Intentional cranial alteration, limb and cranial fractures, dental wear, and dental abscesses and caries are among the interesting paleopathologies so far documented. Intentional cranial alteration is very common and is manifested as tabular erect in both males and females. The high frequency of carious lesions indicates a diet that emphasized carbohydrates. Skeletal radiographs are available for several of the individuals in the sample and this has afforded a more detailed description of the paleopathologies originally documented via photography.

A new scenario for the Domerian-Toarcian transition

In contrast to the majority of recently published hypotheses, we believe that the main trigger for early Toarcian anoxia is neither increased primary productivity during the Tenuicostatum and Falciferum Zones nor sudden methane hydrate degassing close to the transition between these two zones. In our opinion, this peculiar paleoceanographic episode is linked to a major, though short-lived, regression at the end of Upper Domerian. Sea-level fall resulted from sudden cooling due to increased volcanic activity. This generated global thermal insulation and subsequent glaciation. The regression is responsible for a major hiatus over NW-European epicontinental seas and is later followed by the well-known Lower Toarcian transgression. The interval corresponding to this hiatus allowed vegetation to colonise vast newly emerged surfaces. The leaching and drowning of the accumulated organo-humic matter then triggered the anoxic cycle at the transgressive maximum, concomitant with a global warming.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

Quantification of the genetic change in the transition of Rhodnius pallescens Barber, 1932 (Hemiptera: Reduviidae) from field to laboratory

Previous studies have reported genetic differences between wild-caught sylvatic, domestic and laboratory pop-ulations of several Triatominae species. The differences between sylvatic and laboratory colonies parallel are similar to the differences observed between sylvatic and domestic populations. Laboratory colonies are frequently used as references for field populations, but the consequences of founder events on the genetic makeup of laboratory or domestic populations are rarely quantified. Our goal was to quantify the genetic change in Rhodnius pallescens populations artificially submitted to founder effects via laboratory colonization. We compared the genetic makeup of two sylvatic populations and their laboratory descendants using a panel of 10 microsatellite markers. Both sylvatic populations were initially collected from palm trees, but the colonies differed in the number of founder insects and amount of time kept in the laboratory. We evaluated allelic polymorphism, differences between expected and observed heterozygosity, estimates of population differentiation (Fst) and inbreeding (Fis, Fit) and cluster analyses based on Nei's distances. We found a unique genetic structure for each sample population, with significant differentiation between the field insects and each of the laboratory generations. These analyses showed strong founder effects and showed that genetic drift had led to a genetic equilibrium over several generations of isolation. Our results suggest that laboratory colonies of R. pallescens have a different genetic structure than their wild relatives and similar processes likely affect other Triatominae laboratory stocks.

Does Interviewer-Respondent Socio-Demographic Matching Increase Cooperation in Centralized CATI Household Panels?

Overall it seems that age and gender interviewer characteristics are relevant in achieving higher cooperation rates by telephone panel members. This appears to be the case especially for older male interviewers, who perform the best on gaining cooperation across different types of respondents. This holds if important interviewer covariates like experience are controlled for. There is no evidence that special sex age or sex matches yield a higher cooperation. It may be that not only the perceived authority of the institution that sponsors the survey plays a role when it comes to cooperation (Groves et al., 1992) but also of the interviewer who asks for this cooperation. Presumably older men have more authority to convince sample members to participate. A simple recommendation is to use as many older male interviewers as possible for the recruitment phase. It is likely that this strategy would also be successful in other western cultures than Switzerland.

The demographic benefits of belligerence and bravery: defeated group repopulation or victorious group size expansion?

Intraspecific coalitional aggression between groups of individuals is a widespread trait in the animal world. It occurs in invertebrates and vertebrates, and is prevalent in humans. What are the conditions under which coalitional aggression evolves in natural populations? In this article, I develop a mathematical model delineating conditions where natural selection can favor the coevolution of belligerence and bravery between small-scale societies. Belligerence increases an actor's group probability of trying to conquer another group and bravery increase the actors's group probability of defeating an attacked group. The model takes into account two different types of demographic scenarios that may lead to the coevolution of belligerence and bravery. Under the first, the fitness benefits driving the coevolution of belligerence and bravery come through the repopulation of defeated groups by fission of victorious ones. Under the second demographic scenario, the fitness benefits come through a temporary increase in the local carrying capacity of victorious groups, after transfer of resources from defeated groups to victorious ones. The analysis of the model suggests that the selective pressures on belligerence and bravery are stronger when defeated groups can be repopulated by victorious ones. The analysis also suggests that, depending on the shape of the contest success function, costly bravery can evolve in groups of any size.