Generació bisbalenca del 77: Mazoni, Miquel Abras i Sanjosex : Retrat d’una historia musical

El present Treball Final de Grau se centra en la vida i la carrera professional de tres cantautors bisbalencs que formen part del panorama musical català actual: Miquel Abras, Jaume Pla (conegut com a Mazoni) i Carles Sanjosé (conegut com a Sanjosex). A través d’ells s’ha estirat un fil que ens ha portat a descobrir la historia musical de la Bisbal des dels inicis de la famosa orquestra La Principal de la Bisbal (1888), passant per les dècades dels anys 80 i 90 amb grups com Komando Moriles o Club Moriarty, fins arribar a d’avui amb ells tres. L’anomenada Escena Bisbalenca avarca un panorama musical molt important per a la capital de la comarca del Baix Empordà. A partir d’aquí, s’han fet entrevistes a tota persona que hi estava relacionada, com la regidora de cultura de l’Ajuntament de la Bisbal, la discogràfica Bankrobber, els encarregats del projecte Escena Bisbalenca, entre altres. Gràcies a aquestes trobades, s’ha pogut fer un reportatge exhaustiu de per què la música a la Bisbal pren un paper tan rellevant; i poder saber per què tres musics que han nascut al mateix any i al mateix lloc han triomfat a la vegada.

Relato de Rhizoctonia solani AG-4 HG I em crisântemo (Papiro Branco e Amarelo) e R. solani AG-4 HG III em gipsófila no estado de São Paulo, Brasil, e sua patogenicidade cruzada

Atualmente, grupamento de anastomose (AG) de Rhizoctonia sp. em crisântemo e ocorrência deste fungo em gipsófila ainda não foram relatados no Brasil. Assim, realizou-se teste de patogenicidade normal e cruzada e sequenciamento da região ITS-5.8S rDNA para identificar o AG de isolado obtido de plantas de crisântemo (Papiro Branco) e de gipsófila, ambas originárias de Holambra / São Paulo, Brasil. Após os testes, relata-se pela primeira vez a ocorrência de R. solani AG-4 HG I em crisântemo (Papiro Branco e Amarelo) e R. solani AG-4 HG III em gipsófila, no estado de São Paulo, Brasil, e, também, a sua patogenicidade cruzada.

Försök, til en oeconomisk beskrifning, öfwer Satacunda häraders norra del : som innehåller anmärckningar i geographie, antiquiteter, physique, historia naturali, och oeconomie &c. Jemte nödige figurer. : Framgifwit af Pehr Adrian Gadd. Phil. mag.

Dedicated to: Konglige swenska wetenskaps academien.

Soroprevalência do vírus linfotrópico-T humano tipo I entre gestantes em Goiânia, GO, Brasil

OBJETIVO: avaliar a soroprevalência do vírus linfotrópico de células-T humano tipo I (HTLV-I) entre as gestantes atendidas na rede pública municipal de saúde de Goiânia, estado de Goiás, na região Centro-Ceste do Brasil, e algumas características epidemiológicas do grupo estudado. MÉTODOS: durante o período de setembro de 2003 a dezembro de 2004, 15.485 grávidas foram rastreadas para o HTLV-I utilizando o ensaio imunoenzimático, a partir de sangue seco em papel de filtro, e para a confirmação da infecção realizou-se a reação em cadeia de polimerase, a partir do sangue total. Foram avaliados os parâmetros epidemiológicos: idade média, idade de 30 anos ou mais, grau de instrução menor que nove anos, estado civil e número de gestações. Os parâmetros idade média, idade de 30 anos ou mais e grau de instrução menor que nove anos foram comparados entre os grupos de gestantes infectadas e não infectadas. O teste t de Student e o teste exato de Fisher foram utilizados para os cálculos estatísticos. RESULTADOS: a prevalência encontrada foi 0,1%. Entre as gestantes infectadas a média de idade foi 26,4 anos, 43,7% delas apresentavam idade de 30 anos ou mais e 62,5% estudaram menos que nove anos. No grupo de gestantes não infectadas a média de idade foi 24,4 anos, 15,4% delas apresentavam idade de 30 anos ou mais e apenas 41,5% estudaram menos que nove anos. Só ocorreu diferença com significância estatística para os parâmetros idade de 30 anos ou mais e grau de instrução menor que nove anos. CONCLUSÃO: esse estudo demonstra que a soroprevalência do HTLV-I entre gestantes em Goiânia no período estudado foi 0,1%. Ela foi maior em gestantes com idade de 30 anos ou mais e naquelas com grau de instrução menor que nove anos

Förteckning öfver en manuskriptsamling: bestående förnämligast af gamla handlingar och dokumenter (såväl i afskrifter som i originaler), hvilka innehålla vigtiga bidrag till upplysning i storfurstendömet Finlands, hertigdömet Finlands, och provinsen Ingermanlands äldre historia till större delen utgörande hitintills okända och obegagnade historiska källor, och urkunder, till dessa länders häfdeforskning, beledsagade med summariskt innehåll öfver hvarje numrerad urkund, jemte vidfogade korta biografiska underrättelser om författarne

Kuvailu kannesta.

Finska adelns och riddarhusets historia med den philosophiska facultetens i Åbo bifall, under inseende af Joh. Fredr. Wallenius, canzli-råd, f. d. eloquentiae professor, riddare af Kejserl. St. Wladimirs Ordens tredje och St. Anna Ordens andra class, utgifven, och, för lagerkransens vinnande, till allmän ompröfning framställd af Gustaf Aminoff, grefve, Nyländska Nationens medlem, i den juridiska lärosalen den 23 Junii 1827, på vanlig tid förmiddagen

Painovuosi nimekkeestä.

Förteckning öfver aflidne professoren Gabr. Palanders boksamling, som genom öppen auction försäljes i Åbo d. 16 martii 1822, uti gården n:o 44 i Klösterqvarteret

Julkaisuvuosi nimekkeestä.

Förteckning på de böcker af framl. assessoren och provincial-läkaren doct. H. R. Hasts efterlemnade bibliothek, som komma att försäljas å Kejserl. Acad. bok-auctionskammaren i Åbo, lördagen den 2 nov. 1822 och följande auctionsdagar

Julkaisuvuosi nimekkeestä.

Förteckn[ing] öfver rectoren mag. Nils Kynzells boksamling, som genom offentlig auction kommer att försäljas i Åbo den 7 maji 1831

S. 8: Ofvanstående böcker få försäljas [ ]. Helsingfors, 29.3.1831. J. M. af Tengström.

M. Tullius Cicero, Academica priora (1-13), De natura Deorum (13-46v), De fato (46v-50v), Epistolae ad familiares I-VIII, 8, 6 (51-91v). - Dares Phrygius, De excidio Troiae historia (92-97v).

Ce ms. forme un recueil de deux groupes de textes différents (Cicéron, ff. 1-91v et Darès, ff. 92-97v), mais contemporains et homogènes. Chacun possède son propre système de signatures.