Estudi de la degradació anaeròbia de tres contaminants emergents: àcid clofíbric, carbamazepina i ibuprofè

En el present estudi s’ha fet un seguiment baromètric de la producció de biogàs de tres compostos farmacèutics mitjançant tests de degradació anaeròbia. El llot del digestor anaerobi de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Granollers s’ha emprat com a inòcul. En un primer experiment, s’ha fet l’estudi de l’etapa metanogènica, amb metanol com a substrat i les concentracions de 5, 10 i 20 mg·L-1 d’àcid clofíbric (CLOFI, regulador lípid), ibuprofè (IBU, anti-inflamatori) i carbamazepina (CARBA, antiepilèptic/analgèsic). En un segon experiment, s’ha estudiat l’etapa acetogènica, amb àcid propiònic com a substrat i amb concentracions de 20 i 100 mg·L-1 dels mateixos fàrmacs. Per una banda, en el primer experiment, no s’ha observat degradació dels fàrmacs i cap d’ells presenta toxicitat pel llot anaerobi. CARBA i IBU s’adsorbeixen majoritàriament a la fase sòlida. Per altra banda, en l’etapa acetogènica ni CARBA ni IBU s’han degradat i tampoc presenten toxicitat en cap de les concentracions provades. Com en el cas anterior, la majoria d’aquests fàrmacs queda adsorbit en el llot. En canvi, CLOFI es degrada en 100 mg·L-1 de concentració donant com a producte intermedi un metabòlit.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals industrials

La determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals d’origen urbà i industrial és un tema que ha suscitat un creixent interès, tant des del punt de vista del problema mediambiental que es deriva de l’abocament d’aquestes aigües al medi aquàtic públic com des de la perspectiva de reutilització de les aigües tractades en processos industrials. La majoria d’aquests contaminants no s’eliminen completament en plantes de tractament d’aigües convencionals, pel que s’han de controlar. Aquest fet implica desenvolupar nous processos de tractament que permetin millorar l'eficiència de l'eliminació de les plantes de tractament convencionals. Per tal d'investigar la presència d'aquests compostos contaminants a baixes concentracions és necessari desenvolupar nous mètodes analítics altament sensibles. En el nostre projecte s'han desenvolupat diferents mètodes analítics per determinar compostos orgànics contaminants en aigües residuals provinents de plantes de tractament d'aigües industrials, urbanes i plantes potabilitzadores, utilizant principalment la microextracció en fase sòlida (SPME) seguida de la cromatografia de gasos acoblada a un espectròmetre de masses (GC-MS). S'ha estudiat la presència de diferents famílies de compostos en aquestes aigües, com són: ftalats, amines alifàtiques primàries i nitrosamines. A més a més, s'han desenvolupat mètodes analítics per determinar amines alifàtiques primàries en llots actius provinents de diferents tipus de plantes de tractament d'aigües i plantes potabilitzadores.

Diversity of Campylobacter Isolates from Three Activated Sludge Systems

Thermophilic campylobacters were isolated from three sewage plants in Rio de Janeiro, RJ, Brazil and identified. Laboratory analysis of 390 sewage samples showed the presence of 169 thermophilic strains. The results demonstrated that human and animal pathogenic biotypes could be isolated from activated sludge during the initial processing steps. The aeration tank could be considered a barrier to Campylobacter survival. C. jejuni was the prevalent species isolated (40.8%).The most common biotypes were C. jejuni biotype I (21.3%), C. coli biotype I (16%) and C. jejuni biotype II ( 14.8%).

Factors that can interfere with virus concentration from wastewater when using zeta plus 60S filter membranes

Zeta plus filter membranes (ZP60S) have been shown to be efficient for rotavirus concentration from wastewater and for the reduction of cytotoxicity for cell cultures. Recently a variability in both properties was observed. In view of the low costs and the high virus recovery rates obtained in the past, we re-evaluated the application of ZP60S filter membranes for virus concentration from environmental samples. Some factors that could interfere with the concentration strategy using ZP60S were also considered and assessed including the type of water to be filtered and the possible release of toxic substances from the membrane matrix during filtration.

High occurrence of hepatitis E virus in samples from wastewater treatment plants in Switzerland and comparison with other enteric viruses.

Hepatitis E virus (HEV) is responsible for many enterically transmitted viral hepatitides around the world. It is currently one of the waterborne diseases of global concern. In industrialized countries, HEV appears to be more common than previously thought, even if it is rarely virulent. In Switzerland, seroprevalence studies revealed that HEV is endemic, but no information was available on its environmental spread. The aim of this study was to investigate -using qPCR- the occurrence and concentration of HEV and three other viruses (norovirus genogroup II, human adenovirus-40 and porcine adenovirus) in influents and effluents of 31 wastewater treatment plants (WWTPs) in Switzerland. Low concentrations of HEV were detected in 40 out of 124 WWTP influent samples, showing that HEV is commonly present in this region. The frequency of HEV occurrence was higher in summer than in winter. No HEV was detected in WWTP effluent samples, which indicates a low risk of environmental contamination. HEV occurrence and concentrations were lower than those of norovirus and adenovirus. The autochthonous HEV genotype 3 was found in all positive samples, but a strain of the non-endemic and highly pathogenic HEV genotype I was isolated in one sample, highlighting the possibility of environmental circulation of this genotype. A porcine fecal marker (porcine adenovirus) was not detected in HEV positive samples, indicating that swine are not the direct source of HEV present in wastewater. Further investigations will be necessary to determine the reservoirs and the routes of dissemination of HEV.

Eliminació autotròfica de nitrogen en una pila biològica (microbial fuel cells )

L’aigua i l’energia formen un binomi indissociable. En relació al cicle de l’aigua, des de fa varies dècades s’han desenvolupat diferents formes per recuperar part de l’energia relacionada amb l’aigua, per exemple a partir de centrals hidroelèctriques. No obstant, l’ús d’aquesta aigua també porta associat un gran consum energètic, relacionat sobretot amb el transport, la distribució, la depuració, etc... La depuració d’aigües residuals porta associada una elevada demanda energètica (Obis et al.,2009). En termes energètics, tot i que la despesa elèctrica d’una EDAR varia en funció de diferents paràmetres com la configuració i la capacitat de la planta, la càrrega a tractar, etc... es podria considerar que el rati mig seria d’ aproximadament 0.5 KWh•m-3.Els principals costos d’explotació estan relacionats tant amb la gestió de fangs (28%) com amb el consum elèctric (25%) (50% tractament biològic). Tot i que moltes investigacions relacionades amb el tractament d’aigua residual estan encaminades en disminuir els costos d’operació, des de fa poques dècades s’està investigant la viabilitat de que l’aigua residual fins i tot sigui una font d’energia, canviant la perspectiva, i començant a veure l’aigua residual no com a una problemàtica sinó com a un recurs. Concretament s’estima que l’aigua domèstica conté 9.3 vegades més energia que la necessària per el seu tractament mitjançant processos aerobis (Shizas et al., 2004). Un dels processos més desenvolupats relacionats amb el tractament d’aigües residuals i la producció energètica és la digestió anaeròbia. No obstant, aquesta tecnologia permet el tractament d’altes càrregues de matèria orgànica generant un efluent ric en nitrogen que s’haurà de tractar amb altres tecnologies. Per altre banda, recentment s’està investigant una nova tecnologia relacionada amb el tractament d’aigües residuals i la producció energètica: les piles biològiques (microbial fuel cells, MFC). Aquesta tecnologia permet obtenir directament energia elèctrica a partir de la degradació de substrats biodegradables (Rabaey et al., 2005). Les piles biològiques, més conegudes com a Microbial Fuel Cells (acrònim en anglès, MFC), són una emergent tecnologia que està centrant moltes mirades en el camp de l’ investigació, i que es basa en la producció d’energia elèctrica a partir de substrats biodegradables presents en l’aigua residual (Logan., 2008). Els fonaments de les piles biològiques és molt semblant al funcionament d’una pila Daniell, en la qual es separa en dos compartiments la reacció d’oxidació (compartiment anòdic) i la de reducció (compartiment catòdic) amb l’objectiu de generar un determinat corrent elèctric. En aquest estudi, bàsicament es mostra la posada en marxa d'una pila biològica per a l'eliminació de matèria orgànica i nitrogen de les aigües residuals.

Temporal variability of antibiotics fluxes in wastewater and contribution from hospitals.

Significant quantities of antibiotics are used in all parts of the globe to treat diseases with bacterial origins. After ingestion, antibiotics are excreted by the patient and transmitted in due course to the aquatic environment. This study examined temporal fluctuations (monthly time scale) in antibiotic sources (ambulatory sales and data from a hospital dispensary) for Lausanne, Switzerland. Source variability (i.e., antibiotic consumption, monthly data for 2006-2010) were examined in detail for nine antibiotics--azithromycin, ciprofloxacin, clarithromycin, clindamycin, metronidazole, norfloxacin, ofloxacin, sulfamethoxazole and trimethoprim, from which two main conclusions were reached. First, some substances--azithromycin, clarithromycin, ciprofloxacin--displayed high seasonality in their consumption, with the winter peak being up to three times higher than the summer minimum. This seasonality in consumption resulted in seasonality in Predicted Environmental Concentrations (PECs). In addition, the seasonality in PECs was also influenced by that in the base wastewater flow. Second, the contribution of hospitals to the total load of antibiotics reaching the Lausanne Wastewater Treatment Plant (WTP) fluctuated markedly on a monthly time scale, but with no seasonal pattern detected. That is, there was no connection between fluctuations in ambulatory and hospital consumption for the substances investigated.

Molecular detection of human astrovirus in an urban sewage treatment plant in Rio de Janeiro, Brazil

The objective of this study was to evaluate the prevalence and dissemination of human astroviruses (HAstV) in the environment by analyzing urban sewage samples from a wastewater treatment plant in the city of Rio de Janeiro, Brazil. A one-year study was performed with a total of 48 raw and treated sewage composite samples, which were collected biweekly from an activated sludge plant. Virus particles were concentrated by the adsorption-elution method using negatively charged membranes associated to a Centriprep Concentrator® 50 (Nihon Millipore). HAstV were detected in 16.7% of the samples in raw and treated sewage by using both qualitative and quantitative reverse transcriptase-polymerase chain reactions (RT-PCR and qPCR, respectively). Positive untreated sewage sample exhibited mean values of 1.1 x 10(4) gEq/mL. The qPCR sensitivity was 18 gEq/reaction. Through utilization of qPCR, a HAstV recovery efficiency of 4.2% and 4.3% was demonstrated for raw and treated sewage samples, respectively. The presence of HAstV in both the raw and treated sewage samples demonstrated the dissemination of these viruses in the environment as well as viral permanence after sewage treatment. There was a reduction in the total and faecal coliform levels, indicating efficiency of the wastewater treatment plant.

Comparative study of two extraction methods for enteric virus recovery from sewage sludge by molecular methods

The aim of this study was to compare two nucleic acid extraction methods for the recovery of enteric viruses from activated sludge. Test samples were inoculated with human adenovirus (AdV), hepatitis A virus (HAV), poliovirus (PV) and rotavirus (RV) and were then processed by an adsorption-elution-precipitation method. Two extraction methods were used: an organic solvent-based method and a silica method. The organic-based method was able to recoup 20% of the AdV, 90% of the RV and 100% of both the PV and HAV from seeded samples. The silica method was able to recoup 1.8% of the AdV and 90% of the RV. These results indicate that the organic-based method is more suitable for detecting viruses in sewage sludge.

Intelligent PCA contribution analysis for quality estimation in batch processes. Application in a sequencing batch reactor for wastewater treatment

En aquest treball, es proposa un nou mètode per estimar en temps real la qualitat del producte final en processos per lot. Aquest mètode permet reduir el temps necessari per obtenir els resultats de qualitat de les anàlisi de laboratori. S'utiliza un model de anàlisi de componentes principals (PCA) construït amb dades històriques en condicions normals de funcionament per discernir si un lot finalizat és normal o no. Es calcula una signatura de falla pels lots anormals i es passa a través d'un model de classificació per la seva estimació. L'estudi proposa un mètode per utilitzar la informació de les gràfiques de contribució basat en les signatures de falla, on els indicadors representen el comportament de les variables al llarg del procés en les diferentes etapes. Un conjunt de dades compost per la signatura de falla dels lots anormals històrics es construeix per cercar els patrons i entrenar els models de classifcació per estimar els resultas dels lots futurs. La metodologia proposada s'ha aplicat a un reactor seqüencial per lots (SBR). Diversos algoritmes de classificació es proven per demostrar les possibilitats de la metodologia proposada.

Clara cell protein and surfactant protein B in garbage collectors and in wastewater workers exposed to bioaerosols

OBJECTIVES: Inhalation of bioaerosols has been hypothesised to cause "toxic pneumonitis" that should increase lung epithelial permeability at the bronchioloalveolar level. Serum Clara cell protein (CC16) and serum surfactant protein B (SPB) have been proposed as sensitive markers of lung epithelial injury. This study was aimed at looking for increased lung epithelial permeability by determining CC16 and SPB in workers exposed to bioaerosols from wastewater or garbage. METHODS: Subjects (778 wastewater, garbage and control workers; participation 61%) underwent a medical examination, lung function tests [American Thoracic Society (ATS) criteria], and determination of CC16 and SPB. Symptoms of endotoxin exposure and several potential confounders (age, gender, smoking, kidney function, obesity) were looked for. Results were examined with multiple linear or logistic regression. RESULTS: Exposure to bioaerosols increased CC16 concentration in the wastewater workers. No effect of exposure on SPB was found. No clue to work-related respiratory diseases was found. CONCLUSIONS: The increase in CC16 in serum supports the hypothesis that bioaerosols cause subclinical "toxic pneumonitis", even at low exposure. [Authors]