Anàlisi socio-ambiental de les bordes de la Vall d'Estaon (Pallars Sobirà) i de la biodiversitat associada

Aquest projecte ha estat desenvolupat entre l’octubre de 2008 i el juliol de 2009 per un equip d’estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objecte d’estudi principal han estat les bordes, construccions agroramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar l’herba i estabular-hi el bestiar. D’altra banda, pel que fa la biodiversitat, s’ha realitzat un estudi de la vegetació de pedra seca, i una primera aproximació a l’estudi dels rat-penats, espècies protegides que utilitzen les bordes com a refugi. L’àmbit d’estudi ha estat la Vall d'Estaon dins el municipi de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, Catalunya. Tota la superfície d’estudi es troba dins de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) i, per tant, sota la seva protecció. Per a la realització d’aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia emprada en el projecte del Bosc de Virós (Mestres et al.,2007). S’elabora un inventari de bordes i un altre de biodiversitat a partir de les dades recopilades amb la observació al camp i es realitzen entrevistes als gestors de la zona, antics i nous propietaris. En l’anàlisi dels resultats, s’observa que les bordes han perdut la seva funcionalitat tradicional i moltes d’elles s’han abandonat. Aquests fets provoquen la degradació d’aquestes construccions i la conseqüent pèrdua de patrimoni. D’altra banda la idea de recuperar les activitats tradicionals esdevé poc realista i es combina amb la impossibilitat d’aplicar nous usos per la protecció que exerceix la figura de Parc Natural. Així doncs, les bordes es troben enmig d’una situació estàtica i paradoxal entre la voluntat i desig de conservació i l'imminent i accelerat procés d’abandonament i degradació.

Socio-demographic predictors of high support needs in newly diagnosed breast cancer patients.

GRIESSER A.-C., VLASTOS G., MOREL L., BEAUME C., SAPPINO A.-P. & HALLER G. (2010) European Journal of Cancer Care Socio-demographic predictors of high support needs in newly diagnosed breast cancer patients This study aimed to identify high support needs and their socio-demographic predictors to improve supportive care for newly diagnosed breast cancer patients. A cross-sectional study measured patients' needs and unsatisfied support needs by the supportive care needs survey (SCNS-34), administered after surgery, chemotherapy or radiotherapy. Socio-demographic, disease and treatment characteristics completed data collection. A total of 308 questionnaires were completed with a response rate of 88%. The most frequent support needs (73.3% of patients) related to information and the highest unsatisfied support needs to the management of emotions and daily life (36.3-39.6% of patients). Younger age predicted high and dissatisfied support needs (P < 0.05). Patients born outside Switzerland or with a lower level of education had more needs in daily living and psychological domains (P < 0.05). Being born outside Switzerland also predicted dissatisfaction with information provided. Being parent was a predictor of significant needs in the daily living domain after adjusting for disease and treatment characteristics (P= 0.01). Therefore, information, psychological and daily living support for newly diagnosed breast cancer patients should be strongly reinforced, particularly in patients being born outside Switzerland, those with children or being younger. For the latter, support in sexuality domain should also be emphasised.

Mujer y trabajo: el opting-out (abandono de la carrera profesional)

L’objectiu d’aquest treball és definir el nou fenomen de l’opting out i la situació de la dona davant el mateix; així com, descriure la relació que hi ha entre la societat, la dona, la família i el mercat laboral. En primer lloc, es desenvolupa el context de la dona dins la nostra societat i el mercat laboral. Seguidament, es defineix l’opting out o abandonament professional i es revela el que està succeint entorn d’aquest tema, mitjançant l’ús d’alguns estudis que s’han dut a terme. En tercer lloc, s’assenyalen les causes més rellevants d’aquest abandonament professional de les dones i, per últim, es descriuen les repercussions més significatives que pateixen degut a aquest fenomen.

Reflexiones sobre la categoría de víctima de violencia política con mirada de género

Aquest informe és fruit del treball de recerca de Maria Truñó en el marc del curs de doctorat de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi estableix un marc d’investigació per tal d’analitzar tant els conflictes armats, en aquest cas el colombià, des de la perspectiva del paper que s’atorga a les víctimes, i més concretament a les dones. En la segona part, l’autora repassa els discursos sobre gènere i víctimes del conflicte armat, i de la violència política a Colòmbia, un discurs que sovint es troba ple d’estigmatitzacions i prejudicis que no faciliten gens l’apropament a la realitat. Per últim exposa una sèrie de conclusions relatives a les víctimes de la violència política i les possibilitats de transformació social.

The Rio de Janeiro HIV Vaccine Site: I. Recruitment Strategies and Socio-demographic Data of a HIV Negative Homosexual and Bisexual Male Cohort in Rio de Janeiro, Brazil

The initial effort of the Brazilian Ministry of Health to be an active partner in the world effort in the preparation of future accurate human immune deficiency virus (HIV) efficacy trials was the establishment of a multi-centered cohort of homosexual and bisexual men. An open cohort was established to determine the HIV incidence and the socio-behavioral aspects involved in Rio de Janeiro. A total of 318 potential participants, originated from multiple sources (health units, public information, snowball recruitment), were screened and recruitment became effective through the direct involvement of target communities (with the support of Non Governmental Organizations) and the population. Among this group, seropositivity for sexually transmitted diseases was high with 23, 32 and 46% for HIV, syphilis and hepatitis B, respectively. The socio-demographic data from the first 200 participants of this HIV negative cohort suggests that the cohort volunteers are an appropriate sample of the general male population of the State of Rio de Janeiro

Epidemiology and Anthropology: an integrated approach dealing with bio-socio-cultural aspects as strategy for the control of endemic diseases

The control of endemic diseases has not attained the desired level of effectiveness in spite of the use of modern efficient thecnologies. The classic interventionist approach for the control of schistosomiasis is centered on systemic control of the snail hosts combined to large scale medical treatment and is usually carried out without social preocupation due to the assisted communities. It is easy to understand the interest and the ethical compromise of public health research while producing studies in which the biological and social determinants as well as the cultural components should be considered and also encompass the historical dimensions and symbolic representations. In face of the recent political decision in favor of decentralizations of health administration to municipal level, we suggest, in the present paper, an integrated approach for the epidemiological diagnosis of an endemic situation at local level. Theoretical and methodological aspects from both, epidemiology and anthropology are discussed. Epidemiological methods can be used to detect the dependent variables (those related to the human infection) and the independent variables (demographic, economic, sanitary and social). Another methodological approach of anthropological /etnographic nature can be conducted in order to make an articulation of the knowledge on the various dimensions or determinant levels of the disease. Mutual comprehension, between researchers and the people under investigation, on the dynamic transmission process would be relevant for a joint construction, at local level, of programmed actions for the control of endemic diseases. This would extend reflections on the health/disease process as a whole.

De la baja de un buque de la Armada como recurso socio-económico y ambiental: estrategias para la cohesión y formación del tejido social, el futuro pesquero y la protección ambiental

En la actualidad, la Armada española cuenta con un total de 103 buques (LOBA, 2009). Cada uno de ellos tiene una misión específica de acuerdo a sus características. Dicha misión condicionará la vida útil del navío. Cuando un buque es dado de baja, surgen las siguientes preguntas: ¿Qué hacer con ellos? ¿Tienen alguna utilidad? ¿Generan un impacto ambiental? En este proyecto, se presentan diferentes propuestas que tienen como finalidad obtener el mayor beneficio del recurso. Cada una de ellas buscará el máximo rédito en aspectos como la cohesión en el tejido social y la socio-economía de una zona determinada y la protección del medio marino junto al futuro de la pesca de arrastre en nuestro país. A lo largo del trabajo, se verá la dificultad de desguazar buques con gran eslora en nuestros astilleros, así como también los problemas administrativos y políticos a los que se enfrentan asociaciones y ayuntamientos que quieren adquirir un buque, para convertirlo en un museo o en un pecio, respectivamente. El objetivo principal es dar a conocer cuál es la situación, pero sin entrar a determinar qué opción sería mejor para cada tipo de navío.

The Media and Socio-Cultural Regulation of Religion

(Résumé de l'ouvrage) Originale, insolite, renaissante, l'action religieuse émergente bouscule les habitudes, ébranle les certitudes, construit ici, maintenant, l'autre monde. Peut-on courir le risque? Voilà que la question se pose et se résout en rumeurs publiques, poursuites judiciaires et tensions scolaires, lesquelles mettent à nu des mécanismes inédits d'institutionnalisation de l'expérience religieuse en modernité. As new religious movements seek to carve out their own niche in society, public controversy and opposing beliefs can spark bitter debates, and can even lead to calls for state intervention. How then do new or borderline religious groups negotiate or mediate the building of public space?