Desenvolupament d'una aplicació Android per gestionar rutes de Bicing

En aquest projecte es presenta el desenvolupament d'un sistema integrat per facilitar i incentivar l'ús dels serveis de bicicletes públiques. Seguint una arquitectura client/servidor, l'aplicació és capaç de proporcionar les millors rutes en bicicleta que connectin dos punts de la ciutat. A més, l'aplicació agrega informació que les empreses gestores dels serveis públics d'aquest mitjà de transport posen a disposició dels seus clients. Tot i que de moment l'aplicació es centra en el servei de Bicing de la ciutat de Barcelona, no es descarta la seva ampliació a altres ciutats del món.

Energy intensity in road freight transport of heavy goods vehicles in Spain

This paper examines the factors that have influenced the energy intensity of the Spanish road freight transport of heavy goods vehicles over the period 1996–2012. This article aims to contribute to a better understanding of the factors behind the energy intensity change of road freight and also to inform the design of measures to improve energy efficiency in road freight transport. The paper uses both annual single-period and chained multi-period multiplicative LMDI-II decomposition analysis. The results suggest that the decrease in the energy intensity of Spanish road freight in the period is explained by the change in the real energy intensity index (lower energy consumption per tonne-kilometre transported), which is partially offset by the behaviour of the structural index (greater share in freight transport of those commodities the transportation of which is more energy intensive). The change in energy intensity is analysed in more depth by quantifying the contribution of each commodity through the attribution of changes in Divisia indices.

Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.

Cadeia do biodiesel da bancada à indústria: uma visão geral com prospecção de tarefas e oportunidades para P&D&I

Contextualized overview of the Biodiesel Production Chain, from the lab bench to the industry, with critical evaluation of state-of-art and technological development through scientific articles and patents, focusing on feedstock, reaction/production, first and second generation processes, specification and quality, transport, storage, co-products (effluents and sub-products), and emissions. Challenges are identified and solutions are proposed based on the Brazilian feedstock, edaphoclimatic conditions, process monitoring in remote regions, state policy, and environment preservation, among others. Forecasts are made based on the technology assessment, identifying future trends and opportunities for R&D&I.

Charge transport in disordered materials : simulations, theory, and numerical modeling of hopping transport and electron-hole recombination

Min avhandling behandlar hur oordnade material leder elektrisk ström. Bland materialen som studeras finns ledande polymerer, d.v.s. plaster som leder ström, och mer allmänt organiska halvledare. Av de här materialen har man kunnat bygga elektroniska komponenter, och man hoppas på att kunna trycka hela kretsar av organiska material. För de här tillämpningarna är det viktigt att förstå hur materialen själva leder elektrisk ström. Termen oordnade material syftar på material som saknar kristallstruktur. Oordningen gör att elektronernas tillstånd blir lokaliserade i rummet, så att en elektron i ett visst tillstånd är begränsad t.ex. till en molekyl eller ett segment av en polymer. Det här kan jämföras med kristallina material, där ett elektrontillstånd är utspritt över hela kristallen (men i stället har en väldefinierad rörelsemängd). Elektronerna (eller hålen) i det oordnade materialet kan röra sig genom att tunnelera mellan de lokaliserade tillstånden. Utgående från egenskaperna för den här tunneleringsprocessen, kan man bestämma transportegenskaperna för hela materialet. Det här är utgångspunkten för den så kallade hopptransportmodellen, som jag har använt mig av. Hopptransportmodellen innehåller flera drastiska förenklingar. Till exempel betraktas elektrontillstånden som punktformiga, så att tunneleringssannolikheten mellan två tillstånd endast beror på avståndet mellan dem, och inte på deras relativa orientation. En annan förenkling är att behandla det kvantmekaniska tunneleringsproblemet som en klassisk process, en slumpvandring. Trots de här grova approximationerna visar hopptransportmodellen ändå många av de fenomen som uppträder i de verkliga materialen som man vill modellera. Man kan kanske säga att hopptransportmodellen är den enklaste modell för oordnade material som fortfarande är intressant att studera. Man har inte hittat exakta analytiska lösningar för hopptransportmodellen, därför använder man approximationer och numeriska metoder, ofta i form av datorberäkningar. Vi har använt både analytiska metoder och numeriska beräkningar för att studera olika aspekter av hopptransportmodellen. En viktig del av artiklarna som min avhandling baserar sig på är att jämföra analytiska och numeriska resultat. Min andel av arbetet har främst varit att utveckla de numeriska metoderna och applicera dem på hopptransportmodellen. Därför fokuserar jag på den här delen av arbetet i avhandlingens introduktionsdel. Ett sätt att studera hopptransportmodellen numeriskt är att direkt utföra en slumpvandringsprocess med ett datorprogram. Genom att föra statisik över slumpvandringen kan man beräkna olika transportegenskaper i modellen. Det här är en så kallad Monte Carlo-metod, eftersom själva beräkningen är en slumpmässig process. I stället för att följa rörelsebanan för enskilda elektroner, kan man beräkna sannolikheten vid jämvikt för att hitta en elektron i olika tillstånd. Man ställer upp ett system av ekvationer, som relaterar sannolikheterna för att hitta elektronen i olika tillstånd i systemet med flödet, strömmen, mellan de olika tillstånden. Genom att lösa ekvationssystemet fås sannolikhetsfördelningen för elektronerna. Från sannolikhetsfördelningen kan sedan strömmen och materialets transportegenskaper beräknas. En aspekt av hopptransportmodellen som vi studerat är elektronernas diffusion, d.v.s. deras slumpmässiga rörelse. Om man betraktar en samling elektroner, så sprider den med tiden ut sig över ett större område. Det är känt att diffusionshastigheten beror av elfältet, så att elektronerna sprider sig fortare om de påverkas av ett elektriskt fält. Vi har undersökt den här processen, och visat att beteendet är väldigt olika i endimensionella system, jämfört med två- och tredimensionella. I två och tre dimensioner beror diffusionskoefficienten kvadratiskt av elfältet, medan beroendet i en dimension är linjärt. En annan aspekt vi studerat är negativ differentiell konduktivitet, d.v.s. att strömmen i ett material minskar då man ökar spänningen över det. Eftersom det här fenomenet har uppmätts i organiska minnesceller, ville vi undersöka om fenomenet också kan uppstå i hopptransportmodellen. Det visade sig att det i modellen finns två olika mekanismer som kan ge upphov till negativ differentiell konduktivitet. Dels kan elektronerna fastna i fällor, återvändsgränder i systemet, som är sådana att det är svårare att ta sig ur dem då elfältet är stort. Då kan elektronernas medelhastighet och därmed strömmen i materialet minska med ökande elfält. Elektrisk växelverkan mellan elektronerna kan också leda till samma beteende, genom en så kallad coulombblockad. En coulombblockad kan uppstå om antalet ledningselektroner i materialet ökar med ökande spänning. Elektronerna repellerar varandra och ett större antal elektroner kan leda till att transporten blir långsammare, d.v.s. att strömmen minskar.

Temperature effect in potassium and nitrate ions in soil transport

When doing researches on solute dynamics in porous medium, the knowledge of medium characteristics and percolating liquids, as well as of external factors is very important. An important external factor is temperature and, in this sense, our purpose was determining potassium and nitrate transport parameters for different values of temperature, in miscible displacement experiments. Evaluated parameters were retardation factor (R), diffusion/dispersion coefficient (D) and dispersivity, at ambient temperature (25 up to 28 ºC), 40 ºC and 50 ºC. Salts used were potassium nitrate and potassium chlorate, prepared in a solution made up of 5 ppm nitrate and 2.000 ppm potassium, with Red-Yellow Latosol porous medium. Temperature exhibited a positive influence upon porous medium solution and upon dispersion coefficient.

Transport of broilers: load microclimate during Brazilian summer

The objective of this study was to characterize the microclimatic profile of broiler transport trucks under commercial conditions, in the summer, by continuous monitoring of environmental variables (temperature and air relative humidity). Three loads were monitored from farm to slaughterhouse, considering factors such as distance and day periods (morning, afternoon, and night). To obtain the profile of the environmental variables during journey, data loggers, that determined the microclimate to which birds were submitted, were installed in the trucks; data loggers also allowed visualization of the Enthalpy Comfort Index (ECI) so that load regions could be classified according to heat comfort limits for 6-week old poultries. Temperature, relative humidity, and ECI in the truck were analyzed, using geostatistics, by the ordinary kriging method. The afternoon was the most critical period, and truck central and rear regions were most problematic for chickens, thus most susceptible to losses.

Membrane proteins: functional and structural studies using reconstituted proteoliposomes and 2-D crystals

Reconstitution of membrane proteins into lipid bilayers is a powerful tool to analyze functional as well as structural areas of membrane protein research. First, the proper incorporation of a purified membrane protein into closed lipid vesicles, to produce proteoliposomes, allows the investigation of transport and/or catalytic properties of any membrane protein without interference by other membrane components. Second, the incorporation of a large amount of membrane proteins into lipid bilayers to grow crystals confined to two dimensions has recently opened a new way to solve their structure at high resolution using electron crystallography. However, reconstitution of membrane proteins into functional proteoliposomes or 2-D crystallization has been an empirical domain, which has been viewed for a long time more like "black magic" than science. Nevertheless, in the last ten years, important progress has been made in acquiring knowledge of lipid-protein-detergent interactions and has permitted to build upon a set of basic principles that has limited the empirical approach of reconstitution experiments. Reconstitution strategies have been improved and new strategies have been developed, facilitating the success rate of proteoliposome formation and 2-D crystallization. This review deals with the various strategies available to obtain proteoliposomes and 2-D crystals from detergent-solubilized proteins. It gives an overview of the methods that have been applied, which may be of help for reconstituting more proteins into lipid bilayers in a form suitable for functional studies at the molecular level and for high-resolution structural analysis.

Purification, partial characterization and role in lipid transport to developing oocytes of a novel lipophorin from the cowpea weevil, Callosobruchus maculatus

Lipid transport in arthropods is achieved by highly specialized lipoproteins, which resemble those described in vertebrate blood. Here we describe purification and characterization of the lipid-apolipoprotein complex, lipophorin (Lp), from adults and larvae of the cowpea weevil Callosobruchus maculatus. We also describe the Lp-mediated lipid transfer to developing oocytes. Lps were isolated from homogenates of C. maculatus larvae and adults by potassio bromide gradient and characterized with respect to physicochemical properties and lipid content. The weevil Lp (465 kDa) and larval Lp (585 kDa), with hydrated densities of 1.22 and 1.14 g/mL, contained 34 and 56% lipids and 9 and 7% carbohydrates, respectively. In both Lps, mannose was the predominant monosaccharide detected by paper chromatography. SDS-PAGE revealed two apolipoproteins in each Lp with molecular masses of 225 kDa (apolipoprotein-I) and 79 kDa (apolipoprotein-II). The lipids were extracted and analyzed by thin-layer chromatography. The major phospholipids found were phosphatidylserine, phosphatidylcholine and phosphatidylethanolamine in adult Lp, and phosphatidylcholine, phosphatidylethanolamine and sphingomyelin in larval Lp. Hydrocarbons, fatty acids and triacylglycerol were the major neutral lipids found in both Lps. Lps labeled in the protein moiety with radioactive iodine (125I-iodine) or in the lipid moiety with fluorescent lipids revealed direct evidence of endocytic uptake of Lps in live oocytes of C. maculatus.

Fat gain with physical detraining is correlated with increased glucose transport and oxidation in periepididymal white adipose tissue in rats

As it is a common observation that obesity tends to occur after discontinuation of exercise, we investigated how white adipocytes isolated from the periepididymal fat of animals with interrupted physical training transport and oxidize glucose, and whether these adaptations support the weight regain seen after 4 weeks of physical detraining. Male Wistar rats (45 days old, weighing 200 g) were divided into two groups (n=10): group D (detrained), trained for 8 weeks and detrained for 4 weeks; and group S (sedentary). The physical exercise was carried out on a treadmill for 60 min/day, 5 days/week for 8 weeks, at 50-60% of the maximum running capacity. After the training protocol, adipocytes isolated from the periepididymal adipose tissue were submitted to glucose uptake and oxidation tests. Adipocytes from detrained animals increased their glucose uptake capacity by 18.5% compared with those from sedentary animals (P<0.05). The same cells also showed a greater glucose oxidation capacity in response to insulin stimulation (34.55%) compared with those from the S group (P<0.05). We hypothesize that, owing to the more intense glucose entrance into adipose cells from detrained rats, more substrate became available for triacylglycerol synthesis. Furthermore, this increased glucose oxidation rate allowed an increase in energy supply for triacylglycerol synthesis. Thus, physical detraining might play a role as a possible obesogenic factor for increasing glucose uptake and oxidation by adipocytes.

Convention collective nationale des transports routiers. 1er septembre 1963 . [Éd. mise à jour au...]

[Convention collective. Transport routier. France. 1960-]

Convention collective nationale des transports routiers. 1er septembre 1964 . [Éd. mise à jour au...]

[Convention collective. Transport routier. France. 1960-]

Convention collective nationale des transports routiers. 1er décembre 1965 . [Éd. mise à jour au...]

[Convention collective. Transport routier. France. 1960-]

Convention collective nationale des transports routiers. 1er janvier 1967 . [Éd. mise à jour au...]

[Convention collective. Transport routier. France. 1960-]