1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
El propsit central daquest treball s el de plantejar un procs dactivaci del patrimoni cultural i histric, concretament el de la Central Nuclear de Lemoiz (Biscaia). Si la central fos declarada patrimoni industrial i histric es podria establir un punt de partida per a la resoluci duna situaci complexa a nivell social, poltic, urbanstic i medi-ambiental com s lexistncia de la central nuclear
Resumo:
Amb aquesta recerca es pretn donar veu a un tipus dinvestigaci cientfica articulada a partir de les excursions cientfiques i que actualment est quasi en dess. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afici amb la professi i la majoria no havien estat formats en història, sin que la seva era una formaci autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el mn cultural giron dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigaci arqueolgica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de larqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context histric i social de la Segona Repblica. Concretament hem investigat la formaci de la Secci dArqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva collecci, les seves publicacions. Hem volgut veure qu va passar amb el fons arqueolgic, si les colleccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres colleccions privades dins aquest fons. Volem saber si totes les peces provenien del GEiEG o daltres fonts. Tamb volem saber si els altres socis tenien colleccions privades. Per una altra banda tamb volem estudiar i investigar la creaci de la collecci de peces arqueolgiques anteriors a la formaci del grup, aix com veure qui eren les persones interessades en larqueologia. I finalment volem conixer els usos del fons des de la seva donaci fins els nostres dies. Alhora ens ha perms veure com des de les comarques sintentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions cientfiques i les sortides del GEiEG
Resumo:
Aquest treball pretn, en primer lloc, analitzar la història del Centre dEstudis de Llagostera. Durant les dcades dels quaranta, cinquanta i seixanta a les comarques gironines es creen un seguit de centres destudis amb la missi de fer recerca del passat a travs de larqueologia. En segon lloc, pretn saber quina consideraci tenia larqueologia desprs dels primers anys del rgim franquista. En tercer lloc, es pretn estudiar com va renixer larqueologia al municipi de la m duns pocs membres cultes de la societat civil, la qual cosa ens permet esbossar com neixen les inquietuds pel descobriment dels orgens de la vila. En quart lloc, es pretn, recuperar la memria oral mitjanant entrevistes a aquells membres cultes van que encara viuen al poble. El contacte amb aquestes persones que van estar immerses en el desenvolupament del Centre dEstudis ha perms compilar alguns documents grfics que posseen alguns dells a les seves biblioteques particulars
Resumo:
Camprodon va rebre un llegat de ms de 700 peces relacionades amb el msic Isaac Albniz. Lany 1999, es decid crear una fundaci a Camprodon amb la intenci de difondre aquest llegat a travs dun museu. El museu no va acabar mai de funcionar per les limitacions despai i un projecte inadequat que va ser incapa de despertar la curiositat dels visitants de Camprodon. Actualment, per manca de recursos econmics, la rehabilitaci del nou espai del Museu Isaac Albniz es troba completament aturada. Aquest treball proposa la creaci dun projecte dexposici permanent que es mantingui fins a lobertura del museu definitiu
Resumo:
El projecte consisteix en fer un estudi de viabilitat en funci de les limitacions que ofereixen unes installacions de funicular i carrilet situades a la Vall Fosca i dels requeriments marcats per la seva història i la seva ubicaci. Un cop finalitzat l'estudi, es procedeix al disseny d'un tren apte per les installacions existents. El tren es compon bsicament per una locomotora d'acumuladors, quatre bogis i quatre cotxes de passatgers. Tamb es consideren els treballs de recuperaci de la via malmesa pel pas dels anys.
Resumo:
El present estudi avalua levoluci del pensament poltic a Lleida durant les primeres quatre dcades del segle XIX. La ra principal per a lelecci daquest perode cronolgic rau en el doble fet que, per una banda, assistim a lenfrontament ideolgic entre labsolutisme que sustentava dogmticament la monarquia de Ferran VII i el liberalisme teoria poltica emergent en aquell moment que plantejava una seriosa alternativa de govern socialment ms participativa. Paral.lelament, aquest trentenni va veure levoluci del discurs ideolgic liberal fins al punt de plantejar-se una divisi entre els ms moderats en les reformes, i els radicals, ms ambiciosos que els anteriors, anomenats progressistes, ms o menys, des del 1837, data que emmarcava laprovaci de la Constituci daquell any i el punt dinflexi definitiu en les discrdies entre ambdues tendncies.
Resumo:
L"article mostra, a travs de l"exemple de Barcelona, com la ciutat s"ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bsic per a l"aprenentatge de les cincies socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca desprs d"un breu anlisi dels precedents histrics en l"ensenyament de la ciutat les primeres experincies didctiques desenvolupades en la dcada de 1930 amb els importants moviments de renovaci pedaggica. Tamb s"estudien els factors especfics que, en el cas barcelon, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l"eclosi de materials didctics sobre la ciutat, com ara l"important protagonisme del professorat en coincidncia amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d"una conscincia ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l"Ajuntament de Barcelona. D"ara endavant s"obre el nou repte d"inserir amb ms claredat aquesta eina educativa que s la ciutat en el currculum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexi amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Cincies Socials.
Resumo:
Els Camps dAprenentatge sn uns Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya distributs pel territori Catal. Personalment penso que sn poc coneguts pels docents, per aix, la meva investigaci tracta de conixer la seva història i descobrir quins temes es treballen en cadascun. Principalment, investigo el Camp dAprenentatge de la Noguera situat en la meva poblaci, Sant Lloren de Montgai, per aprofundir-me en aquest i descobrir el seu funcionament. Daquesta manera, pretenc potenciar aquests serveis educatius que utilitzen estratgies metodolgiques innovadores. Pel que fa la part prctica daquesta recerca, analitzo les valoracions que van realitzar els centres escolars del primer i lltim curs, per tal dobservar levoluci i el creixement daquest CdA. A ms, tamb analitzo les observacions de la sortida realitzada amb els infants de P-5 i 1r de Primria de lescola Dos Rius de Camarasa. Per acabar, es troben les conclusions daquesta investigaci.
Resumo:
El museu de Terrassa acull elements del patrimoni que expliquen la història i evoluci de la ciutat ms enll dels elements modernistes o industrials. El museu disposa de cinc seus ubicats arreu de la ciutat. Les cinc seus del museu sn de diferents poques i amb continguts diversos. Lobjectiu daquest treball s analitzar aquests elements com a un sol producte ja que, a priori, sembla un conjunt poc estructurat on cada secci funciona per separat
Resumo:
Les dones medievals es van relacionar amb tot tipus dobjectes i edificacions qu avui considerem obres dart. Un dels mbits privilegiats en aquest espai de relaci s el que es denomina de manera genrica promoci artstica, concepte que comprn la possibilitat de pensar, edificar, contractar i comprar produccions artstiques. Aquest estudi es centre en els territoris de la Corona dArag entre els segles XIII i XV, en ple gtic catal. Tracta de perfilar diversos perfils de dona amb diferents estatus socials, actituds vitals i mbits dactuaci. Hi ha un ventall entre el pblic i el privat, el lacisme i la religiositat, entre elles i el seu temps
Resumo:
Es presenta el dibuix dun centre assistencial que ha crescut i canviat amb la seva ciutat: ahir a la vora de lOnyar, avui a tocar de la Gran Via i dem a Salt, lhospital encara es mostra lligat a les necessitats socials daquells qui li donen ra de ser, els ciutadans
Resumo:
Este trabajo constituye una aproximacin al vibrato en el violn desde diversos puntos de vista. En primer lugar, abordaremos la cuestin histrica: cundo aparece el vibrato, cmo evoluciona a lo largo de la historia y por qu se ha convertido en un recurso tan explotado hoy en da. A continuacin, trataremos el vibrato como un fenmeno acstico y describiremos sus principales parmetros de estudio. Por ltimo, plantearemos el aspecto puramente tcnico del vibrato, aportando ejercicios para su correcto desarrollo. El objetivo final no es slo conocer con mayor profundidad la historia y las caractersticas de este recurso, sino tambin entender su funcionamiento tcnico y qu mtodo de estudio se ha de seguir para sacar el mximo partido de l. La metodologa del trabajo se basa en la lectura y puesta en prctica del legado de diversos violinistas y pedagogos que han tratado el tema a lo largo de la historia.
Resumo:
Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i collaborador del filleg Joan Coromines. s professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera història i gramtica del jiddisch en castell i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -s a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-catal, catal-hebreu, que tamb ser el primer d'aquestes caracterstiques. Per Ferrer, l'inters per la cultura jueva no s sin un acte de justcia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el mn
Resumo:
Es presenta el dibuix dun centre assistencial que ha crescut i canviat amb la seva ciutat: ahir a la vora de lOnyar, avui a tocar de la Gran Via i dem a Salt, lhospital encara es mostra lligat a les necessitats socials daquells qui li donen ra de ser, els ciutadans
Resumo:
El texto que presentamos a continuacin corresponde a una exposicin oral realizada en Girona en septiembre de 1993 en la que comunicamos los resultados del estudio sobre los frescos realizados por Annibale Carracci y sus colaboradores para la capilla Herrera de la iglesia de Santiago de los Espaoles en Roma. Hemos mantenido el texto original, con su carcter de exposicin oral, introduciendo nicamente algunas precisiones sobre la catalogacin de las obras reseadas
