Epigenètica i futur dels infants

Una de les característiques que defineixen els éssers vius és la seva capacitat per adaptar-se a l'entorn. Evolutivament parlant, les espècies es van adaptant per l'acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per l'acció de la selecció natural. Tanmateix, a curt termini, en el decurs de la vida d'un organisme, aquest també s'ha d'adaptar al seu entorn particular. En el cas dels vertebrats superiors, com les persones, bona part d'aquesta adaptació individual s'aconsegueix amb el comportament, que s'origina al cervell [...].

10 anys del genoma

Les persones som propenses a celebrar les efemèrides més diverses, unes ocasions que ens haurien de servir per recordar allò que hem fet, veure on som, reflexionar cap a on estem anant i decidir cap a on volem anar. El 26 de juny es van complir 10 anys de l'anunci de l'esborrany del genoma humà, que fou publicat el 15 de febrer de 2001 i completat l'abril del 2003. El dia de l'anunci, el president dels EUA Bill Clinton va dir que "revolucionaria el diagnòstic, la prevenció i el tractament de la major part de malalties humanes, si no de totes". Atesa la rellevància social és un bon moment per fer balanç [...].

Els robots s'inspiren en les taràntules

La robòtica està experimentant un gran auge, amb el disseny de màquines cada cop més sofisticades i complexes pel que fa a les funcions que poden dur a terme i a la capacitat d'interacció amb les persones. Molta inspiració ve de la natura. Un dels reptes actuals és optimitzar els sistemes que controlen el moviment de les extremitats perquè permetin ajustar la velocitat i la coordinació de manera precisa i ràpida. Anna N. Ahn i els seus col·laboradors, dels departaments de biologia i d'enginyeria del Pitzer College i del Harvey Mudd College de Claremont, als EUA, han proposat un sistema de control basat en el moviment de les extremitats de les aranyes. Concretament, han estudiat la locomoció hidràulica de les taràntules, que es veu afectada per la temperatura, segons han publicat a The Journal of Experimental Biology.

Facebook i societats humanes

Fa un parell de setmanes vaig rebre un e-mail d'un amic d'adolescència. Érem una colla que ens unia el desig, entre molts altres anhels propis de l'edat, de sortir plegats a la muntanya, una afecció que conservo i practico amb la meva família. Em deia que uns quants s'havien posat en contacte a través del Facebook, per retrobar-nos. Just dos dies abans, a mitjans de març, els mèdia s'havien fet ressò que aquesta xarxa social havia superat Google quant a nombre de visites. De fet, quasi nou-cents milions de persones d'arreu del planeta utilitzen les xarxes socials[...].

Món sintètic

Una de les habilitats més valorades en totes les professions intel·lectuals és la capacitat de síntesi, que ens permet combinar en un tot elements separats i que es fa palesa en la major part d'elements de factura humana. En certa manera vivim, en un món sintètic. Fins fa deu dies la noció que en teníem se centrava sobretot en els camps de la tècnica i la química [...].

Patenta't els gens

Tradicionalment, bona part dels científics que treballem en institucions públiques hem pensat que la manera més eficient per avançar en ciència és permetre el lliure accés al coneixement, una idea que aquestes mateixes institucions tendeixen a fer canviar estimulant-nos a patentar les nostres troballes -i si cal també ens ajuden a crear un spin-off per rendibilitzar-les econòmicament- [...].

El cervell segons el gènere

Durant molt de temps s'ha discutit si el cervell de les persones presenta diferències en funció del gènere, una qüestió que periòdicament es converteix en focus de debat amb relació a l'educació. Així, de tant en tant se senten veus que advoquen per una educació segregada, amb l'argument que un programa acadèmic i pedagògic especialment dirigit a cada gènere millora el rendiment acadèmic. També hi ha qui considera que per ser políticament correctes no s'ha de parlar d'aquestes diferències, però les diferències existeixen i per això calparlar-ne [...].

Vacuna de la desconfiança

Les persones som un niu de contradiccions. D'una banda, volem gaudir de bona salut, i llevat de comptades excepcions demanem que la ciència ens proveeixi de tot el que cal per aconseguir-ho. D'altra banda però, tendim a desconfiar dels seus resultats i de les recomanacions dels especialistes, però tanmateix acostumem a fer-ho per motius aliens a la ciència [...].

Les xifres del tabac

Les persones tendim a quantificar les coses, malgrat que costa capir plenament les implicacions dels valors que obtenim si no disposem del context adequat on situar-los. Per exemple, sabem que al món hi ha més de mil milions de fumadors; que aquests tenen 20 vegades més probabilitats de desenvolupar un càncer de pulmó; que cada any es diagnostiquen un milió de casos nous [...].

Instints, energia i canvi climàtic

Avui fa una setmana es va cloure la cimera del clima, sense progressos significatius. Quan es discuteix sobre canvi climàtic es posa molt èmfasi en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i es parla de desenvolupament, industrialització i sostenibilitat, però no es té en compte la causa primera de tot això, la nostra idiosincràsia biològica [...].

Palmeres que ensumen diamants

Totes les plantes estan adaptades a viure en unes condicions ambientals concretes i en un determinat tipus del sòl. La relació que s'estableix entre la vegetació i la composició mineralògica del sòl ha fet que els geòlegs, quan busquen jaciments, es fixin, entre moltes altres dades, en les plantes que hi creixen. Stephen E. Haggerty i els seus col·laboradors, de la Universitat Internacional de Florida, als EUA, han descobert un tipus de palmera que creix únicament en indrets rics en diamants, en zones tropicals humides. La seva proposta, que recull la revista Economic Geology, és utilitzar aquesta correlació com un indicador per buscar nous jaciments, la qual cosa facilitaria la tasca i evitaria malmetre el medi ambient en prospeccions infructuoses.

El virus de la por

La grip és una malaltia vírica que ens visita cada any. Per això és habitual que se'n parli quan s'acosta la tardor. Aquest any, però, ja fa temps que se'n parla. A la premsa hi ha notícies pràcticament cada dia, sovint de portada. I la resposta científica ha estat excepcional. Des de gener s'han publicat 700 articles i 5.000 seqüències del seu genoma. Tot això fa que hom es pregunti què té d'especial [...].

Ignorar els maltractaments

Els maltractaments són un problema social que ens afecten a tots. Un problema complex perquè en totes les nostres accions es combinen, de forma difícil de dissecar, la cultura i la biologia, hereva d'un llarg procés evolutiu. De violència de gènere ja en vaig parlar (AVUI, 14-2-2007), concretament de les diferències entre homes i dones quant al comportament instintiu en temes de paternitat, en un intent d'aportar elements de reflexió per combatre-la [...].

La biologia del racisme

El racisme és una xacra que afecta a totes les societats. És un concepte que apliquem a contextos diferents, des de la discriminació en funció de l'origen personal, que deduïm a partir de la fesomia, fins a l'aversió, i que sovint es veu reflectit també en sentiments de superioritat cultural i moral. Parlar de racisme, però, presenta una paradoxa atès que en la població humana no hi ha races en el sentit biològic de la paraula [...].

Interferència mediada per RNA, una nova revolució genètica

Els RNA (o ARN, àcids ribonucleics) són biomolècules lineals de cadena senzilla, com un fil, formades per la unió seqüencial d'altres molècules més senzilles, els nucleòtids. Abans de la descoberta del fenòmen de RNAi es creia que el RNA era només un intermediari silenciós de la maquinària genètica, que transportava cegament les instruccions dels gens, en descodificava el missatge i el convertia en proteïnes, procés que es coneix amb el nom de flux d'informació genètica (del gen, que emmagatzema la informació i és format per ADN, a les proteïnes, que fan la feina especificada pel gen) [...].