Restoration of a lost geological reference point: the loggingstone of Pedralta (Girona, Spain)

The Pedralta is a loggingstone formed of monzonitic leucogranites, which has a volume of about 38 m3 and weighs 101 tons. After its fall in December 1996, a public subscription was opened to meet the expenses of the restoration work, which was completed in May 1999

The discourse on political pluralism in early eighteenth-century England : a conceptual study with special reference to terminology of religious origin

Doctoral dissertation, University of Jyväskylä

Role of substrate utilization and thermogenesis on body-weight control with particular reference to alcohol.

Alcohol (ethanol; EtOH) provides fuel energy to the body (29.7 kJ (7. 1 kcal)/g, 23.4 kJ (5.6 kcal)/ml), as do other macronutrients, but no associated essential nutrients. The thermogenic effect of EtOH (on average 15 % of its metabolizable value) is much greater than that of the main substrates utilized by the body, i.e. fat and carbohydrates (CHO), suggesting a lower net efficiency of energy utilization for EtOH than for fat and CHO. EtOH cannot be stored in the body and is toxic, so that there is an obligatory continuous oxidation of EtOH and it becomes the priority fuel to be metabolized. In contrast to CHO, its rate of oxidation does not depend on the dose ingested. As with CHO intake, it engenders a shift in postprandial substrate utilization (decrease in fat oxidation), but by a non-insulin-mediated mechanism. A limited amount of EtOH can be converted to fatty acids by hepatic de novo lipogenesis (as occurs with high levels of CHO feeding) from acetate production, which inhibits lipolysis in peripheral tissues. There is no evidence that EtOH consumed under normoenergetic conditions (i.e. isoenergetically replacing CHO or fat) leads to greater body fat storage than fat or CHO. However, there is still a lack of experimental studies on the influence of EtOH on the level of spontaneous physical activity in man. This effect may well depend on the dose of EtOH consumed as well as other intrinsic factors.

New reference tables and user-friendly Internet application for predicted heart weights.

BACKGROUND: Knowledge of normal heart weight ranges is important information for pathologists. Comparing the measured heart weight to reference values is one of the key elements used to determine if the heart is pathological, as heart weight increases in many cardiac pathologies. The current reference tables are old and in need of an update. AIMS: The purposes of this study are to establish new reference tables for normal heart weights in the local population and to determine the best predictive factor for normal heart weight. We also aim to provide technical support to calculate the predictive normal heart weight. METHODS: The reference values are based on retrospective analysis of adult Caucasian autopsy cases without any obvious pathology that were collected at the University Centre of Legal Medicine in Lausanne from 2007 to 2011. We selected 288 cases. The mean age was 39.2 years. There were 118 men and 170 women. Regression analyses were performed to assess the relationship of heart weight to body weight, body height, body mass index (BMI) and body surface area (BSA). RESULTS: The heart weight increased along with an increase in all the parameters studied. The mean heart weight was greater in men than in women at a similar body weight. BSA was determined to be the best predictor for normal heart weight. New reference tables for predicted heart weights are presented as a web application that enable the comparison of heart weights observed at autopsy with the reference values. CONCLUSIONS: The reference tables for heart weight and other organs should be systematically updated and adapted for the local population. Web access and smartphone applications for the predicted heart weight represent important investigational tools.

Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants

Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p & 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Investigations on hydrogen isotope ratios of endogenous urinary steroids: reference-population-based thresholds and proof-of-concept.

Carbon isotope ratio (CIR) analysis has been routinely and successfully used in sports drug testing for many years to uncover the misuse of endogenous steroids. One limitation of the method is the availability of steroid preparations exhibiting CIRs equal to endogenous steroids. To overcome this problem, hydrogen isotope ratios (HIR) of endogenous urinary steroids were investigated as a potential complement; results obtained from a reference population of 67 individuals are presented herein. An established sample preparation method was modified and improved to enable separate measurements of each analyte of interest where possible. From the fraction of glucuronidated steroids; pregnanediol, 16-androstenol, 11-ketoetiocholanolone, androsterone (A), etiocholanolone (E), dehydroepiandrosterone (D), 5α- and 5β-androstanediol, testosterone and epitestosterone were included. In addition, sulfate conjugates of A, E, D, epiandrosterone and 17α- and 17β-androstenediol were considered and analyzed after acidic solvolysis. The obtained results enabled the calculation of the first reference-population-based thresholds for HIR of urinary steroids that can readily be applied to routine doping control samples. Proof-of-concept was accomplished by investigating urine specimens collected after a single oral application of testosterone-undecanoate. The HIR of most testosterone metabolites were found to be significantly influenced by the exogenous steroid beyond the established threshold values. Additionally, one regular doping control sample with an extraordinary testosterone/epitestosterone ratio of 100 without suspicious CIR was subjected to the complementary methodology of HIR analysis. The HIR data eventually provided evidence for the exogenous origin of urinary testosterone metabolites. Despite further investigations on HIR being advisable to corroborate the presented reference-population-based thresholds, the developed method proved to be a new tool supporting modern sports drug testing procedures.

Spare non-occupational HIV post-exposure prophylaxis by active contacting and testing of the source person.

OBJECTIVE: HIV-1 post-exposure prophylaxis (PEP) is frequently prescribed after exposure to source persons with an undetermined HIV serostatus. To reduce unnecessary use of PEP, we implemented a policy including active contacting of source persons and the availability of free, anonymous HIV testing ('PEP policy'). METHODS: All consultations for potential non-occupational HIV exposures i.e. outside the medical environment) were prospectively recorded. The impact of the PEP policy on PEP prescription and costs was analysed and modelled. RESULTS: Among 146 putative exposures, 47 involved a source person already known to be HIV positive and 23 had no indication for PEP. The remaining 76 exposures involved a source person of unknown HIV serostatus. Of 33 (43.4%) exposures for which the source person could be contacted and tested, PEP was avoided in 24 (72.7%), initiated and discontinued in seven (21.2%), and prescribed and completed in two (6.1%). In contrast, of 43 (56.6%) exposures for which the source person could not be tested, PEP was prescribed in 35 (81.4%), P < 0.001. Upon modelling, the PEP policy allowed a 31% reduction of cost for management of exposures to source persons of unknown HIV serostatus. The policy was cost-saving for HIV prevalence of up to 70% in the source population. The availability of all the source persons for testing would have reduced cost by 64%. CONCLUSION: In the management of non-occupational HIV exposures, active contacting and free, anonymous testing of source persons proved feasible. This policy resulted in a decrease in prescription of PEP, proved to be cost-saving, and presumably helped to avoid unnecessary toxicity and psychological stress.

Low income, community poverty and risk of end stage renal disease

BACKGROUND: The risk of end stage renal disease (ESRD) is increased among individuals with low income and in low income communities. However, few studies have examined the relation of both individual and community socioeconomic status (SES) with incident ESRD. METHODS: Among 23,314 U.S. adults in the population-based Reasons for Geographic and Racial Differences in Stroke study, we assessed participant differences across geospatially-linked categories of county poverty [outlier poverty, extremely high poverty, very high poverty, high poverty, neither (reference), high affluence and outlier affluence]. Multivariable Cox proportional hazards models were used to examine associations of annual household income and geospatially-linked county poverty measures with incident ESRD, while accounting for death as a competing event using the Fine and Gray method. RESULTS: There were 158 ESRD cases during follow-up. Incident ESRD rates were 178.8 per 100,000 person-years (105 py) in high poverty outlier counties and were 76.3 /105 py in affluent outlier counties, p trend = 0.06. In unadjusted competing risk models, persons residing in high poverty outlier counties had higher incidence of ESRD (which was not statistically significant) when compared to those persons residing in counties with neither high poverty nor affluence [hazard ratio (HR) 1.54, 95% Confidence Interval (CI) 0.75-3.20]. This association was markedly attenuated following adjustment for socio-demographic factors (age, sex, race, education, and income); HR 0.96, 95% CI 0.46-2.00. However, in the same adjusted model, income was independently associated with risk of ESRD [HR 3.75, 95% CI 1.62-8.64, comparing the < $20,000 income group to the > $75,000 group]. There were no statistically significant associations of county measures of poverty with incident ESRD, and no evidence of effect modification. CONCLUSIONS: In contrast to annual family income, geospatially-linked measures of county poverty have little relation with risk of ESRD. Efforts to mitigate socioeconomic disparities in kidney disease may be best appropriated at the individual level.

Identifying the socioeconomic determinants of crime in Spanish provinces

In this paper we study, having as theoretical reference the economic model of crime (Becker, 1968; Ehrlich, 1973), which are the socioeconomic and demographic determinants of crime in Spain paying attention on the role of provincial peculiarities. We estimate a crime equation using a panel dataset of Spanish provinces (NUTS3) for the period 1993 to 1999 employing the GMMsystem estimator. Empirical results suggest that lagged crime rate and clear-up rate are correlated to all typologies of crime rate considered. Property crimes are better explained by socioeconomic variables (GDP per capita, GDP growth rate and percentage of population with high school and university degree), while demographic factors reveal important and significant influences, in particular for crimes against the person. These results are obtained using an instrumental variable approach that takes advantage of the dynamic properties of our dataset to control for both measurement errors in crime data and joint endogeneity of the explanatory variables

Identifying the socioeconomic determinants of crime in Spanish provinces

In this paper we study, having as theoretical reference the economic model of crime (Becker, 1968; Ehrlich, 1973), which are the socioeconomic and demographic determinants of crime in Spain paying attention on the role of provincial peculiarities. We estimate a crime equation using a panel dataset of Spanish provinces (NUTS3) for the period 1993 to 1999 employing the GMMsystem estimator. Empirical results suggest that lagged crime rate and clear-up rate are correlated to all typologies of crime rate considered. Property crimes are better explained by socioeconomic variables (GDP per capita, GDP growth rate and percentage of population with high school and university degree), while demographic factors reveal important and significant influences, in particular for crimes against the person. These results are obtained using an instrumental variable approach that takes advantage of the dynamic properties of our dataset to control for both measurement errors in crime data and joint endogeneity of the explanatory variables