616 resultados para Pernil -- Conservació
Resumo:
Francesc Artigau (Barcelona 1940) pintó en los años setenta una serie de obras al temple sobre contrachapado. De éstas, dos trípticos y un díptico estaban destinados a decorar un hotel en Masquefa (Lérida), pero fueron rechazados por su atrevimiento y sus colores, y quedaron en propiedad del agente intermediario, junto con otra obra de menor formato. Las nueve obras sufrieron después un grave proceso de deterioro causado por una conservación en condiciones deplorables, al estar almacenadas en un local en el que se guardaba un grupo indeterminado de perros. Las obras, actualmente propiedad del Museo de l'Hospitalet (Barcelona), han permanecido fuera del circuito artístico hasta la actualidad. Se exponen los primeros resultados de la fase de estudio del soporte de las nueve obras y las propuestas de intervención en los soportes dañados
Resumo:
En este trabajo de investigación se estudian los efectos causados por el uso de poli (vinil acetato) —PVAc— en el entelado de carteles modernos para evaluar el estado actual de las obras intervenidas con este tratamiento, los efectos de la presencia del adhesivo en su estado de conservación, y las alteraciones que pueden aparecer en el futuro comprometiendo la estabilidad a largo plazo.
Resumo:
Els objectius de partida d’aquesta recerca han estat l’estudi de les tècniques i dels materials dela pintura mural medieval a Catalunya, tot i establint paraŀlelismes amb el coneixement que ensaporten els tractats tècnics d’època medieval. S’ha revisat també l’estat actual del coneixement sobre les tècniques d’alguns conjunts de pintura mural aragonesos i d’àmbit europeu.
Resumo:
Creemos que la terracota, en cuanto que materia, posee sufi cientes cualidades, por sí mismay por su vinculación con la arquitectura en la que se ubica, que la hacen merecedora de unestudio profundo y de un acercamiento respetuoso. Un producto cerámico que aporta comopropiedad fundamental su carácter escultórico. Valores que pretendemos sean totalmente explícitos, con la condición que sean fácilmente reconocibles. Un material que defi ne un momento de la historia y de la historia de la arquitectura de Barcelona, incompleta sin el estudio sistemático que presentamos.
Resumo:
The canvas support in easel paintings is composed mainly of cellulose. One of the maindegradation paths of cellulose is acid-catalysed hydrolysis, which means that in an acidic environment (low pH), its degradation proceeds at a faster rate (Strlič et al., 2005).The main effect of acid-catalysed hydrolysis is the breaking up of the polymer chains,measured by the “Degree of Polymerisation” (DP). The lowering of the DP value impliesa lower mechanical strength of the textile (Scicolone, 1993), and thus this parameter canbe used to monitor degradation. Knowing these two parameters can, therefore, be veryinformative regarding the condition of the canvas support.
Resumo:
"XVIII Congreso Internacional de Conservación y Restauración de Bienes Culturales - 18th International Meeting on Heritage Conservation", Granada 9 al 11 novembre de 2011
Resumo:
Aquest treball s’inclou dins la línia de recerca de la Secció de Conservació-Restauració delPatrimoni que es centra en l’estudi tècnic dels suports de fusta de frontals i retaules percaracteritzar-los i aportar noves informacions sobre els materials constitutius, els seussistemes de construcció i el seu origen. En aquest cas, l’estudi es centra en pintura sobretaula catalana del segle XII.La selecció de peces i l’acotació del tema van sorgir arrel d’un treball fi nal de màster (setembre2009) en el que ja es van estudiar els suports d’un conjunt de taules de fusta policromades dels segles XI, XIII i XIV custodiades al Museu Episcopal de Vic (MEV)...
Resumo:
L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.
Resumo:
This paper presents the preliminary findings of pH and colour measurements carried out on artworks on paperand on wood that had been treated with a poly(vinyl acetate) (PVAC) based adhesive in the 1980s. In both cases, areas treated with PVAC proved to be less acidic than untreated areas. Contrary to expectations, the conservation treatments have not, as yet, increased acidity levels in the objects under study. Colour measurements of the works on paper showed that those that had been backed with a cotton fabric using a mixture of methylcellulose and PVAC were less yellow than those from the same print run that had not been backed. This finding suggests that the backing somehow prevented the natural degradation of the support. In view of these preliminary results, further research is clearly needed. This study forms part of a broader ongoing project to assess the role of PVAC in the conservation of a range of cultural assets.
Resumo:
Els resultats de l'estudi arqueobotànic realitzat sobre diferents àmbits de l'assentament de Sant Jaume aporta noves dades al coneixement de la gestió dels recursos vegetals de la protohistòria del nordest peninsular. El registre arqueològic constata una certa homogeneïtzació en la funcionalitat dels àmbits, que s'interpreten com a magatzems en el pis superior i espais d'estabulació a l'inferior. L'àmbit millor representat és l'A4, que conserva com a fet singular un elevat nombre de restes de llavors i fruits amb molt bon estat de conservació. Els tàxons conreats més importants són la pisana (Triticum dicoccum) i les guixes i guixols (Lathyrus sativus i Lathyrus cicera), seguits d¿una menor proporció d'ordi vestit (Hordeum vulgare), blat nu (comú/dur) (Triticum aestivum/durum), pèsol (Pisum sativum), llentia (Lens culinaris) i erb (Vicia ervilia). D'altra banda, el registre arqueobotànic del pis inferior de l'àmbit A4 sembla posar en evidència la presència de l¿associació de pisana i guixa, destinada a l'alim.
Resumo:
Aquest article, a través de l’anàlisi de l’impacte que la Fundació Gala – Salvador Dalí té sobre l’economia del seu entorn, vol contribuir a fer palès com la importància d’una institució d’aquest tipus per a la comunitat on està inserida traspassa els aspectes purament culturals. La FundacióGala – Salvador Dalí, en addició al seu important paper formatiu i educatiu i a la seva aportació a la conservació i manteniment del patrimoni cultural, també arrossega turisme cultural. Això es tradueix en l’atracció de despesa i la generació de riquesa dins del seu àmbit territorial, que fa que la Fundació compleixi una funció dinamitzadora per a l’economia del seu entorn. La quantificació d’aquest impacte és necessària per posar en context la veritable magnitud i importància d’una institució com la Fundació Gala – Salvador Dalí
Resumo:
Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras és la catalogació, feta per Sandra Basurre i Fuensanta Marmolejo, de les revistes que, provinentsde diverses donacions, formen part del fons americanista «sens dubte més nodrit i important de l'estat espanyol en el període comprès entre la primeria de segle i els anys quaranta», en paraules de Pere Pi Sunyer. El Centre d'Estudis d'HistòriaContemporània - Biblioteca Josep M. Figueras s'ha dedicat, d'ençà de l'any 1967, en què fou creat, a una tasca de conservació i sistematització dels testimonis documentals de la Guerra Civil i, més en general, de la història contemporània del'estat espanyol, amb especial referència als de tema català. Així, doncs, a més de ser un dels fons més considerables sobre catalanisme, Guerra Civil i política contemporània, la seva riquesa de material historiogràfic és completada per aquest fons americà.
Resumo:
The antimicrobial effect against L. monocytogenes of biodegradable films (alginate, zein and polyvinyl alcohol) containing enterocins was investigated. Survival of the pathogen was studied by means of challenge tests performed at 6 °C during 8 and 29 days, for air-packed and vacuum-packed sliced cooked ham, respectively. Air packaging was tested with two concentrations of enterocins (200 and 2000 AU/cm2). Control air-packed cooked ham showed an increase of L. monocytogenes from 104 to 107 CFU/g after 8 days. By contrast, packaging with antimicrobial films effectively slowed down the pathogen's growth, leading to final counts lower than in control lots. Air-packaging with alginate films containing 2000 AU/cm2 of enterocins effectively controlled L. monocytogenes for 8 days. An increase of only 1 log unit was observed in zein and polyvinyl alcohol lots at the same enterocin concentration. Vacuum packaging with films containing enterocins (2000 AU/cm2) also delayed the growth of the pathogen. No increase from inoculated levels was observed during 15 days in antimicrobial alginate films. After 29 days of storage, the lowest counts were obtained in samples packed with zein and alginate films containing enterocins, as well as with zein control films. The most effective treatment for controlling L. monocytogenes during 6 °C storage was vacuum-packaging of sliced cooked ham with alginate films containing 2000 AU/cm2 of enterocins. From the results obtained it can concluded that antimicrobial packaging can improve the safety of sliced cooked ham by delaying and reducing the growth of L. monocytogenes.
Resumo:
The efficiency of combining high-pressure processing (HPP) and active packaging technologies to control Listeria monocytogenes growth during the shelf life of artificially inoculated cooked ham was assessed. Three lots of cooked ham were prepared: control, packaging with alginate films, and packaging with antimicrobial alginate films containing enterocins. After packaging, half of the samples were pressurized. Sliced cooked ham stored at 6 °C experienced a quick growth of L. monocytogenes. Both antimicrobial packaging and pressurization delayed the growth of the pathogen. However, at 6 °C the combination of antimicrobial packaging and HPP was necessary to achieve a reduction of inoculated levels without recovery during 60 days of storage. Further storage at 6 °C of pressurized antimicrobial packed cooked ham resulted in L. monocytogenes levels below the detection limit (day 90). On the other hand, storage at 1 °C controlled the growth of the pathogen until day 39 in non-pressurized ham, while antimicrobial packaging and storage at 1 °C exerted a bacteriostatic effect for 60 days. All HPP lots stored at 1 °C led to counts <100 CFU/g at day 60. Similar results were observed when combining both technologies. After a cold chain break no growth of L. monocytogenes was observed in pressurized ham packed with antimicrobial films, showing the efficiency of combining both technologies.
Resumo:
The effect of high pressure processing (400 MPa for 10 min) and natural antimicrobials 2 (enterocins and lactate-diacetate) on the behaviour of L. monocytogenes in sliced cooked ham 3 during refrigerated storage (1ºC and 6ºC) was assessed. The efficiency of the treatments after a 4 cold chain break was evaluated. Lactate-diacetate exerted a bacteriostatic effect against L. 5 monocytogenes during the whole storage period (3 months) at 1ºC and 6ºC, even after 6 temperature abuse. The combination of low storage temperature (1ºC), high pressure 7 processing (HPP) and addition of lactate-diacetate reduced the levels of L. monocytogenes 8 during storage by 2.7 log CFU/g. The most effective treatment was the combination of HPP, 9 enterocins and refrigeration at 1ºC, which reduced the population of the pathogen to final counts 10 of 4 MPN/g after 3 months of storage, even after the cold chain break.