Classical horizontal inequity and reranking: an integrated approach

The last 20 years have seen a significant evolution in the literature on horizontal inequity (HI) and have generated two major and "rival" methodological strands, namely, classical HI and reranking. We propose in this paper a class of ethically flexible tools that integrate these two strands. This is achieved using a measure of inequality that merges the well-known Gini coefficient and Atkinson indices, and that allows a decomposition of the total redistributive effect of taxes and transfers in a vertical equity effect and a loss of redistribution due to either classical HI or reranking. An inequality-change approach and a money-metric cost-of-inequality approach are developed. The latter approach makes aggregate classical HI decomposable across groups. As in recent work, equals are identified through a nonparametric estimation of the joint density of gross and net incomes. An illustration using Canadian data from 1981 to 1994 shows a substantial, and increasing, robust erosion of redistribution attributable both to classical HI and to reranking, but does not reveal which of reranking or classical HI is more important since this requires a judgement that is fundamentally normative in nature.

Endogenous capacity utilization and the asymmetric effects of monetary policy

This paper investigates the role of variable capacity utilization as a source of asymmetries in the relationship between monetary policy and economic activity within a dynamic stochastic general equilibrium framework. The source of the asymmetry is directly linked to the bottlenecks and stock-outs that emerge from the existence of capacity constraints in the real side of the economy. Money has real effects due to the presence of rigidities in households' portfolio decisions in the form of a Luces-Fuerst 'limited participation' constraint. The model features variable capacity utilization rates across firms due to demand uncertainty. A monopolistic competitive structure provides additional effects through optimal mark-up changes. The overall message of this paper for monetary policy is that the same actions may have different effects depending on the capacity utilization rate of the economy.

Long-run Inflation-Unemployment Dynamics: The Spanish Phillips Curve and Economic Policy

This paper takes a new look at the long-run dynamics of inflation and unemployment in response to permanent changes in the growth rate of the money supply. We examine the Phillips curve from the perspective of what we call "frictional growth", i.e. the interaction between money growth and nominal frictions. After presenting theoretical models of this phenomenon, we construct an empirical model of the Spanish economy and, in this context, we evaluate the long-run inflation-unemployment trade for Spain and examine how recent policy changes have afected it.

Del paper a la pantalla: (adaptació d'una novel·la a guió cinematogràfic

L’adaptació de la novel·la “La noia que estimava Tom Gordon”, de Stephen King en guió cinemetogràfic ha servit de punt de partida per estudiar tots els elements implicats en el procés. Aquests inclouen el procediment ha seguir i aspectes tècnics relacionats com com ara l'story board o la banda sonora. En una segona part s’explica com s’ha treballat la novel·la esmentada per tal de convertir-la en guió. Finalment s’adjunta el propi guió.

Els criteris de legitimació en l'esport: el paper fonamental de la implementació

Ponència presentada al seminari de la Càtedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000. El tema principal fa referència a com la demanda d'inversió pública ha d'estar legitimada en termes de beneficis públics que es poden reivindicar. L’autor tracta de revisar individualment i de prop els valors d’aquesta legitimació.

Paper de la PAP en la resposta inflamatoria durant la pancreatitis aguda

Estudi elaborat a partir d’una estada al Institut national de la santé et de la recherche médicale, França, entre setembre i octubre del 2006. La PAP va ser identificada inicialment com una proteïna de secreció, que apareixia al suc pancreàtic després de la inducció d’una pancreatitis aguda experimental. Per la PAP s’ha suggerit diferents funcions, algunes no relacionades en aparença, però les més interessants en el camp de la pancreatitis són les activitats antiapoptótiques, mitogéniques i, especialment, antiinflamatóries. Per aprofundir en aquests aspectes de la PAP, s’ha emprat un model de ratolí PAP-/- per observar els efectes de la deleció del gen de la PAP durant la pancreatitis aguda.Per induir la pancreatitis es va fer servir el model de administració de ceruleina a dosi supra-màximes. En aquestes condicions es va observar que en els animals PAP-/-, la severitat del procés era menor. Els marcadors de necrosi pancreàtica, lipasa i amilasa, van presentar nivells menors en els animals PAP-/- que en els corresponents wild type. Per contra, el nombre de PMN infiltrats i la producció de citoquines pro-inflamatories va ser major en el pàncreas dels animals PAP-/-. La intensitat de la resposta inflamatòria observada suggereix que en condicions fisiològiques, el paper anti-inflamatori de la PAP es prou rellevant. Això ja s’havia suggerit en estudis in vitro, en els que es va demostrar que l’activitat antiinflamatòria de la PAP depenia de la via de transducció de senyal Jak/STAT/SOCS3. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat in vivo, monitoritzant el nivell d’activació de STAT3 en els pàncreas dels animals després de la inducció de la pancreatitis.Tot plegat confirma que les funcions antiinflamatòries descrites in vitro per la PAP també es poden observar in vivo, de manera que la PAP sembla ser un agent important en la resposta de les cèl•lules pancreàtiques durant la pancreatitis aguda.

El nou paper dels mitjans de comunicació de masses en la construcció dels valors olímpics i de l’esport

Aquesta comunicació es va presentar al &i&Simpòsium internacional sobre la creació de cultures del nou esport&/i&, portat a terme a Osaka, Japó, el 28 de gener, de 1996. El seu propòsit principal és fer una interpretació dels valors culturals de l'esport i de l'olimpisme a la societat contemporània, tot tenint en compte la gran influència que reben aquests per part dels mitjans de comunicació.

Development and current use of parenteral nutrition in critical care - an opinion paper.

Critically ill patients depend on artificial nutrition for the maintenance of their metabolic functions and lean body mass, as well as for limiting underfeeding-related complications. Current guidelines recommend enteral nutrition (EN), possibly within the first 48 hours, as the best way to provide the nutrients and prevent infections. EN may be difficult to realize or may be contraindicated in some patients, such as those presenting anatomic intestinal continuity problems or splanchnic ischemia. A series of contradictory trials regarding the best route and timing for feeding have left the medical community with great uncertainty regarding the place of parenteral nutrition (PN) in critically ill patients. Many of the deleterious effects attributed to PN result from inadequate indications, or from overfeeding. The latter is due firstly to the easier delivery of nutrients by PN compared with EN increasing the risk of overfeeding, and secondly to the use of approximate energy targets, generally based on predictive equations: these equations are static and inaccurate in about 70% of patients. Such high uncertainty about requirements compromises attempts at conducting nutrition trials without indirect calorimetry support because the results cannot be trusted; indeed, both underfeeding and overfeeding are equally deleterious. An individualized therapy is required. A pragmatic approach to feeding is proposed: at first to attempt EN whenever and as early as possible, then to use indirect calorimetry if available, and to monitor delivery and response to feeding, and finally to consider the option of combining EN with PN in case of insufficient EN from day 4 onwards.

Paper de les técniques d’imatge en la sel•leccio i seguiment dels pacients amb insuficiencia cardiaca candidats a terapia de reisincronització cardiaca

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Leiden University Medical Center durant l’any 2007. La teràpia de resincronització cardíaca (TRC), mitjançant l'estimulació biventricular, millora el pronòstic dels pacients amb insuficiència cardíaca i asincronia ventricular. Tot i així, fins a una tercera part dels pacients que reben TRC no presenten cap milloria clínica ni en la funció cardíaca. L'absència d'asincronia ventricular és una de les raons que explicarien la falta de resposta. Les tècniques actuals d'ecocardiografia permeten caracteritzar la mecànica ventricular i definir l'asincronia ventricular acuradament. Mitjançant tècniques ecocardiogràfiques s’ha estudiat la mecànica i sincronia ventriculars dels pacients amb insuficiència cardíaca tractats amb TRC per obtenir predictors de resposta a aquesta teràpia per optimitzar la seva relació cost-eficàcia. En 161 pacients tractats amb TRC es varen realitzar ecocardiografies seriades (abans i després de la implantació del marcapàs biventricular, amb el dispossitiu activat i desactivat). Els volums i la fracció d'ejecció ventriculars esquerres varen ser quantificats. L'asincronia ventricular esquerra va ser estudiada amb imatge en 2D strain, calculant el retard d'activació entre diferents segments ventriculars en diferents direccions: longitudinal, circumferencial i radial. Tanmateix, els efectes de la TRC sobre el remodelat i la mecànica ventricular esquerra es varen avaluar amb tècniques de 2D strain, mesurant el pic sistòlic d'escurçament longitudinal (GLPSS). Una reducció d'un 15% o més del volum telesistòlic del ventricle esquerre al final del seguiment va ser considerat com a marcador de resposta favorable a la TRC. Els resultats han mostrat que les tècniques de 2D strain permeten estudiar àmpliament la sincronia i mecànica ventriculars esquerres per identificar pacients que potencialment responedors a la TRC.

Paper de l’agmatina i les poliamines en el fracàs renal d’animals diabètics

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of California, Estats Units entre febrer i maig de 2007. L’arginina és un component de les proteïnes i juga un paper important en respostes inflamatòries. S’ha demostrat que l’agmatina pot inhibir el creixement mitjançant la supressió de la biosíntesi i el transport de poliamines. Actualment s’està avaluant el mecanisme de l’aturada d’aquest creixement. S’està estudiant també l’impacte en l’apoptosi i la senescència, ja que els models apoptòtics impliquen un descens de poliamines com a factor comú i causal d’apoptosi. En la diabetis el ronyó creix i l’índex de filtració glomerular esdevé supranormal. Aquest creixement renal precoç és considerat una resposta compensatòria a l’increment de la càrrega hiperfiltrada. Nosaltres considerem que aquesta hiperfiltració glomerular diabètica es deguda a esdeveniments que ocorren en el creixement del túbul proximal, i en aquest creixement hi poden estar involucrades les poliamines.

Paper dels exosomes en la comunicació entre cèl•lules presentadores d'antigen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Institut Gustave-Roussy, França, entre febrer i març del 2007. L'objectiu principal del projecte consisteix en estudiar la interacció dels exosomes , obtinguts a partir d'un model in vitro com són les cél•lules dendrítiques derivades de monòcits, amb els subtipus de cel•lules dendrítiques mieloides i plasmacitoides, valorant la seva capacitat de captació i evaluant els canvis fenotípics i funcionals per part de les cèl•lules diana.

Which Inequality? The Inequality of Endowments Versus the Inequality of Rewards

Society often allocates valuable resources - such as prestigious positions, salaries, or marriage partners - via tournament-like institutions. In such situations, inequality affects incentives to compete and hence has a direct effect on equilibrium choices and hence material outcomes. We introduce a new distinction between inequality in initial endowments (e.g. ability, inherited wealth) and inequality of what one can obtain as rewards (e.g. prestigious positions, money). We show that these two types of inequality have opposing effects on equilibrium behavior and wellbeing. Greater inequality of rewards tends to hurt most people — both the middle class and the poor, — who are forced into greater effort. In contrast, greater inequality of endowments tends to benefit the middle class. Thus, which type of inequality is considered hugely affects the correctness of our intuitions about the implications of inequality.

Hawtreyan “Credit Deadlock” or Keynesian “Liquidity Trap”? Lessons for Japan from the Great Depression

This paper outlines the ideas of Ralph Hawtrey and Lauchlin Currie on the need for monetised fiscal deficit spending in 1930s USA to combat the deep depression into which the economy had been allowed to sink. In such exceptional circumstances of “credit deadlock” in which banks were afraid to lend and households and business afraid to borrow, the deadlock could best be broken through the spending of new money into circulation via large fiscal deficits. This complementarity of fiscal and monetary policy was shown to be essential, and as such indicates the potential power of monetary policy – in contrast to the Keynesian “liquidity trap” view that it is powerless This lesson was not learned by the Japanese authorities in their response to the asset price collapse of 1991-92, resulting in a lost decade as ballooning fiscal deficits were neutralised throughout the 1990s by unhelpfully tight monetary policy with the Bank of Japan refusing to monetise the deficits.