679 resultados para PONY MARES
Resumo:
L’etapa d’iniciació a l’esport té una importància majúscula en el procés d’aprenentatge dels jugadors, i per això també podem trobar dos tipus de clubs: els competitius, els quals estan influïts bàsicament pels resultats obtinguts; i els lúdics, on preval la diversió i el joc sobre l’especialització a l’esport. El que es pretén amb aquesta investigació és descobrir quins factors són més determinants per fer que les famílies escullin un tipus de club o un altre. Per tant, basant-nos amb el que diuen autors com Pacheco (2007), Wein (2004), Frattarola i Sans (2006) i Lasierra i Lavega (1993), s’han concretat una sèrie de factors determinants per l’elecció de cada tipus de club, així com d’altres que seran significatius per les famílies a l’hora de decantar-se per un o per l’altre. Pel que fa a la part metodològica, dir que és una investigació descriptiva transversal. A més, s’ha utilitzat l’estratègia de l’enquesta amb l’instrument del qüestionari, el qual s’ha basat en una mostra formada per 60 pares i mares de nens i nenes d’iniciació en l’esport, i 20 pares i mares de nens d’escoleta, previ a la iniciació esportiva. Pel que fa als resultats obtinguts, aquests mostren que al club lúdic es compleixen els tres factors d’aquest àmbit, mentre que al club competitiu es compleixen els dos mateixos factors lúdics de l’altre club i només un factor competitiu. D’altra banda, cal tenir present la importància que tenen els factors contaminadors en els resultats obtinguts degut a la significativitat d’aquests.
Resumo:
l’educació física esdevé un excel·lent camp d’actuació per educar en valors a l’alumnat, sent aquesta una necessitat social existent segons els experts. El propòsit d’aquesta investigació és saber com i de quina manera s’educa en valors a les classes d’educació física, si és que es fa, i des d’un punt de vista del professorat. A través d’una recerca teòrica en l’àmbit, complementada amb 4 entrevistes a professorat d’educació física en actiu i amb més de 20 anys d’experiència, s’analitza qualitativament l’estat actual de l’educació en valors als instituts. L’anàlisi del marc teòric ressalta la importància que per desenvolupar aquests valors personals i socials, cal seguir un procés adequat, planificat i conscient per part del professorat. La part aplicada de l’estudi suggereix que en general es tenen en compte valors com el respecte i la cooperació durant el transcurs de les classes d’educació física, però que no es desenvolupen de forma eficient per manca de recursos i per infravalorar la seva importància. La investigació conclou que l’educació en valors als instituts, ha de ser una tasca transversal i coordinada amb d’altres agents fora d’aquest àmbit escolar, com són els entrenadors/es de clubs esportius, els pares i les mares i d’altres institucions implicades en el procés educatiu de l’alumnat. A partir d’aquesta anàlisi es vol promoure l’educació física com a eina per desenvolupar els valors en l’alumnat.
Resumo:
L’objectiu d’aquest treball és determinar si existeix una desigualtat entre el futbol femení i el masculí en esdeveniments esportius i en el seu cas realitzar propostes ajustades a les necessitats actuals. D’una banda, les dades cedides per la Federació Catalana de Futbol permeten comparar l’evolució de futbolistes federats i federades i certifiquen que hi ha un canvi de socialització de la dona dins de l’esport, concretament, del futbol osonenc. D’altra banda, de la literatura es desprèn que és possible detectar que la progressió de la dona en l’esport no va d’acord amb les necessitats d’aquest gènere. És per això, que mitjançant la tècnica de treball dels grups de discussió, integrats per jugadores, entrenadors i pares i mares, ens acostarem a la realitat per tal d’esbrinar la demanda d’un possible campus de futbol femení; els seus objectius i les preferències d’aquest col·lectiu per aconseguir satisfer les seves necessitats.
Resumo:
Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.
Resumo:
En aquesta recerca es presenten els resultats i les conclusions d’unes entrevistes realitzades a pares i mares d’alumnes de quart de primària de diferents orígens culturals, amb l’objectiu de descobrir el valor que cada família dóna a les matemàtiques, d’observar amb quines dificultats es troben els pares i mares quan han d’ajudar als seus fills i filles a fer els deures de matemàtiques, a més d’esbrinar quins recursos i/o estratègies tenen per ajudar-los. Per altra banda, també es vol saber si les experiències que tenen els adults en relació amb les matemàtiques afecta a l’ensenyament-aprenentatge dels seus fills i filles.
Resumo:
Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.
Resumo:
Desenvolupament d'una eina de comunicació en HTML5 per a dispositius mòbils amb Android entre pares/mares i tutors pel seguiment de l'alumne.
Resumo:
The reproductive efficiency of stabled domestic stallions is often lower than what could be expected from observations in feral herds. In the wild, stallions typically live with mares in harem bands, with other stallions in bachelor bands, or occasionally in mixed-sex transitional bands. We, therefore, argue that permanent contact with mares may increase reproductive efficiency of stallions suffering from low libido and/or fertility. We also provide a summary of our present knowledge of natural conditions, management, and husbandry of domestic stallions, and of intra- and intersexual behavioral interactions in horses.
Resumo:
Résumé: Le département de Gaya, cadre de notre étude, est situé au sud-ouest de la république du Niger. Il dispose d'un important potentiel hydrique composé des eaux de surface (une centaine de mares permanentes, le fleuve Niger sur 106 km) et de sept aquifères superposés comprenant des nappes de subsurface (affleurantes par endroit) et des nappes artésiennes. L'étude sur les usages de l'eau à Gaya a été menée à travers plusieurs axes centrés sur l'estimation et la répartition spatiale des ressources en eau, le cadre juridique et institutionnel régulant leur mise en valeur, les différents secteurs d'utilisation de l'eau ainsi que les contraintes affectant cette utilisation. L'usage de la cartographie à travers les SIG dans le traitement et l'analyse des données, couplée à notre expérience d'une dizaine d'année de travaux dans la région, a permis de dresser des synthèses richement illustrées permettant de mieux comprendre tous les enjeux liés à la problématique des usages de l'eau dans cette partie du Niger. Contrairement à la vision que l'on a traditionnellement du Sahel où le manque d'eau constitue une des contraintes majeures au développement, ici des conditions locales particulières contredisent ce cliché et transposent le débat sur un autre plan. Il s'agit de la maîtrise de l'eau au niveau local à travers l'élaboration d'une politique appropriée qui tienne compte non seulement des spécificités locales de la ressource, mais aussi des différents types d'usages. La politique de l'eau au Niger, définie selon le Schéma directeur de mise en valeur et de gestion des ressources en eau, à travers la mise en place d'un important arsenal juridique et institutionnel, a eu le mérite de tracer un canevas sur la question, mais a montré ses limites au niveau pratique après dix ans d'essai. En effet au niveau de Gaya, ni l'Etat ni les partenaires au développement (bailleurs de fonds extérieurs) n'ont tenu compte des caractéristiques locales de la ressource ou du contexte socioéconomique particulier de la région. Ce qui a entraîné la réalisation d'infrastructures inadaptées aux réalités hydrogéologiques locales ainsi que des choix inappropriés au niveau de certains aménagements. En dépit de l'abondance de la ressource, son accès tant au niveau quantitatif que qualitatif, reste difficile pour une grande partie des acteurs ruraux. Les différents handicaps rencontrés dans la mise en valeur des ressources en eau résultent de cette incohérence de la politique nationale de l'eau, mais aussi de la difficulté de son application sur le terrain où persiste un pluralisme juridique caractérisé par la cohabitation de deux systèmes de régulation à savoir les droits coutumiers et la législation moderne. Ces différents éléments mis en évidence dans cette étude sur la zone de Gaya pourraient servir de base pour un meilleur aménagement des ressources en eau dans le cadre plus large d'une politique d'aménagement du territoire prenant en compte tous les facteurs tant physiques que socioéconomiques de la région. Abstract: The department of Gaya, in which this study was done, is located in the SW area of the Republic of Niger. It has an important hydrological potential composed of surface water (approximately 100 permanent ponds, 106 km of the Niger River) and 7 bodies of underground water sources including sub-surface and artresan wells. This study of the exploitation of wtaer in Gaya has been carried out employing several parameters based on: the estimation and spacial distribution of water ressources, the juridic and institutional rules governing their utilisation and the various constraints affecting this exploitation. The use of mapping when treating and analysing data, coupled with ten years personel field experience, resulted in a richly illustrated synthesis of this data. This, in turn, led to a better comprehension of all the factors related to problems of water utilisation in this particular region of Niger. Contrary to the generally accepted view that the lack of water ressources is a major contributing factor to the lack of development in the Sahel, in Gaya the local conditions contradict this statement. In this region, and at the local level, the proper use of water is based on the elaboration of an appropriate policy which takes into account not only the local specifics of water ressources but the various types of water utilsation as well. Local use of water and water ressources are dependant on established rules. Water policy in Niger is defined by the General Schema based on an important institutional and judicary arsenal of rules and regulations. However, after a ten-year trial period, this system was shown to have its limitations. In Gaya, neither the State nor the development agencies took into consideration local characteristics nor the socio-economic context of the region. This, in turn, resulted in putting in place infrastructures that were not adapted to local hydrogeological realities as well as inappropriate choices in land planning and development. In spite of the abundance of water ressources, access to them remains difficult for most of the rural population. The various difficulties encountered are the result of incoherent water policies on a national level as well as the lack of practical application in this area. This is due to a double judicary system where two regulatory systems co-exist:traditional laws and modern legislation. the different elements brought out by this study could serve as a basis for a better utilisation of water ressources on a larger scale in which land planning and development policies would take into consideration all the physcial as well as the socio-economical factors of this region.
Resumo:
Odours of vertebrates often contain information about the major histocompatibility complex (MHC), and are used in kin recognition, mate choice or female investment in pregnancy. It is, however, still unclear whether MHC-linked signals can also affect male reproductive strategies. We used horses (Equus caballus) to study this question under experimental conditions. Twelve stallions were individually exposed either to an unfamiliar MHC-similar mare and then to an unfamiliar MHC-dissimilar mare, or vice versa. Each exposure lasted over a period of four weeks. Peripheral blood testosterone levels were determined weekly. Three ejaculates each were collected in the week after exposure to both mares (i.e. in the ninth week) to determine mean sperm number and sperm velocity. We found high testosterone levels when stallions were kept close to MHC-dissimilar mares and significantly lower ones when kept close to MHC-similar mares. Mean sperm number per ejaculate (but not sperm velocity) was positively correlated to mean testosterone levels and also affected by the order of presentation of mares: sperm numbers were higher if MHC-dissimilar mares were presented last than if MHC-similar mares were presented last. We conclude that MHC-linked signals influence testosterone secretion and semen characteristics, two indicators of male reproductive strategies.
Resumo:
Ranunculus Balbisii Moris subsp. Weyleri (Mares et Vig.) comb, nova ( = Ranunculus Weyleri Mares et Vigineix, Catalogue raisonne des plantes vasculaires des lies Baleares : 5, Paris 1880).
Resumo:
Intervenció a la taula rodona del seminari 'Les mares dels grecs' (Bcn.1999
Resumo:
Novel·lista, assagista, política, activista cultural, dona de teatre i traductora de més de trenta obres, Maria Aurèlia Capmany és autora d’una obra extensa i clarament ideològica, en què les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir són les seves principals fonts teòriques i vitals. Encara que, per diverses circumstàncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideològica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne pròlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui traslladà Un dic contra el Pacífic (1965), és també una de les seves mares literàries. Aquest treball intenta ser una aproximació al feminisme de Capmany i a la seva repercussió en el camp de la traductologia.
Resumo:
Background Maternal mortality is a major public-health problem in developing countries. Extreme differences in maternal mortality rates between developed and developing countries indicate that most of these deaths are preventable. Most information on the causes of maternal death in these areas is based on clinical records and verbal autopsies. Clinical diagnostic errors may play a significant role in this problem and might also have major implications for the evaluation of current estimations of causes of maternal death. Methods and Findings A retrospective analysis of clinico-pathologic correlation was carried out, using necropsy as the gold standard for diagnosis. All maternal autopsies (n ¼ 139) during the period from October 2002 to December 2004 at the Maputo Central Hospital, Mozambique were included and major diagnostic discrepancies were analyzed (i.e., those involving the cause of death). Major diagnostic errors were detected in 56 (40.3%) maternal deaths. A high rate of false negative diagnoses was observed for infectious diseases, which showed sensitivities under 50%: HIV/AIDS-related conditions (33.3%), pyogenic bronchopneumonia (35.3%), pyogenic meningitis (40.0%), and puerperal septicemia (50.0%). Eclampsia, was the main source of false positive diagnoses, showing a low predictive positive value (42.9%). Conclusions Clinico-pathological discrepancies may have a significant impact on maternal mortality in sub-Saharan Africa and question the validity of reports based on clinical data or verbal autopsies. Increasing clinical awareness of the impact of obstetric and nonobstetric infections with their inclusion in the differential diagnosis, together with a thorough evaluation of cases clinically thought to be eclampsia, could have a significant impact on the reduction of maternal mortality.
Resumo:
Background Maternal mortality is a major public-health problem in developing countries. Extreme differences in maternal mortality rates between developed and developing countries indicate that most of these deaths are preventable. Most information on the causes of maternal death in these areas is based on clinical records and verbal autopsies. Clinical diagnostic errors may play a significant role in this problem and might also have major implications for the evaluation of current estimations of causes of maternal death. Methods and Findings A retrospective analysis of clinico-pathologic correlation was carried out, using necropsy as the gold standard for diagnosis. All maternal autopsies (n ¼ 139) during the period from October 2002 to December 2004 at the Maputo Central Hospital, Mozambique were included and major diagnostic discrepancies were analyzed (i.e., those involving the cause of death). Major diagnostic errors were detected in 56 (40.3%) maternal deaths. A high rate of false negative diagnoses was observed for infectious diseases, which showed sensitivities under 50%: HIV/AIDS-related conditions (33.3%), pyogenic bronchopneumonia (35.3%), pyogenic meningitis (40.0%), and puerperal septicemia (50.0%). Eclampsia, was the main source of false positive diagnoses, showing a low predictive positive value (42.9%). Conclusions Clinico-pathological discrepancies may have a significant impact on maternal mortality in sub-Saharan Africa and question the validity of reports based on clinical data or verbal autopsies. Increasing clinical awareness of the impact of obstetric and nonobstetric infections with their inclusion in the differential diagnosis, together with a thorough evaluation of cases clinically thought to be eclampsia, could have a significant impact on the reduction of maternal mortality.