Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Isomerism and C-H, C-C, O-O, C-O bond activation studies by transition metals

Aquesta tesi és el reflex que de la cooperació entre grups experimentals i grups teòrics s'aconsegueix l'assoliment d'objectius inassolibles de forma individual. A partir de la DFT s'expliquen processos inorgànics i organometàl·lics de gran valor biològic i/o industrial. La tesi està enfocada especialment a l'estudi de complexos mononuclears i binuclears de coure, on té lloc l'activació d'enllaços C-H, C-C, i O-O. L'estudi de complexos octaèdrics de ruteni ha permès dur a terme extensos estudis isomèrics i racionalitzar les propietats espectroscòpiques dels mateixos. A més a més, estudis més puntuals respecte clusters de coure, l'estudi de la reacció de Pawson-Khand, l'estudi d'enllaços Pt-Pt en complexos trimèrics de platí, a més a més de l'estudi de la isomeria de complexos de Ni i Pt.

Theoretical studies of systems of biochemical interest containing Fe and Cu transition metals

La presència de la química teòrica i computacional està augmentant en quasi tots els camps de la recerca en química. Els càlculs teòrics poden ajudar a entendre millor l'estructura, les propietats i la reactivitat de compostos metàl·lics d'àrees tan diferents com la química inorgànica, organometàl·lica i bioinorgànica. No obstant això, és imprescindible utilitzar la metodologia adequada per obtenir resultats teòrics fiables. Els estudis d'aquesta tesi es poden dividir en dos grups diferents. El primer grup inclou l'estudi teòric del mecanisme de reacció de diversos sistemes que contenen coure i tenen diferents estructures Cun-O2. Aquests estudies s'han dut a terme amb l'objectiu de profunditzar en la natura dels processos oxidants químics i biològics promoguts per sistemes que contenen coure. En la segona part de la tesi, s'estudia la fiabilitat de diferents tècniques utilitzades per estudiar l'estructura electrònica i la reactivitat de sistemes que contenen coure, ferro i altres metalls de transició.

Proliferative and anti-proliferative effects of titanium- and iron-based metallocene anti-cancer drugs

In previous work we have found that Cp2TiCl2 and its corresponding deriv. of tamoxifen, Titanocene tamoxifen, show an unexpected proliferative effect on hormone dependent breast cancer cells MCF-7. In order to check if this behavior is a general trend for titanocene derivs. we have tested two other titanocene derivs., Titanocene Y and Titanocene K, on this cell line. Interestingly, these two titanocene complexes behave in a totally different manner. Titanocene K is highly proliferative on MCF-7 cells even at low concns. (0.5 .mu.M), thus behave almost similarly to Cp2TiCl2. This proliferative effect is also obsd. in the presence of bovine serum albumin (BSA). In contrast, Titanocene Y alone has almost no effect on MCF-7 at a concn. of 10 .mu.M, but exhibits a significant dose dependent cytotoxic effect of up to 50% when incubated with BSA (20-50 .mu.g/mL). This confirms the crucial role played by the binding to serum proteins in the expression of the in vivo, cytotoxicity of the titanocene complexes. From the hydridolithiation reaction of 6-p-anisylfulvene with LiBEt3H followed by transmetallation with iron dichloride [bis-[(p-methoxy-benzyl)cyclopentadienyl]iron(II)] (Ferrocene Y) was synthesized. This complex, which was characterized by single crystal X-ray diffraction, contains the robust ferrocenyl unit instead of Ti assocd. with easily leaving groups such as chlorine and shows only a modest cytotoxicity against MCF-7 or MDA-MB-231 cells.

Interaction of 2-(arylazo)phenols with rhodium. Usual coordination vs. C-H and C-C activation

Reaction of 2-(2'-hydroxyphenylazo)phenol with [Rh(PPh3)(3)Cl] in refluxing benzene in presence of triethylamine afforded a red complex in which the ligand is coordinated to rhodium as a tridentate O,N,O-donor. However, similar reaction of [Rh(PPh3)(3)Cl] with 2-(2'carboxyphenylazo)-4-methylphenol yielded two complexes, viz. a blue one and a green one. In both the complexes the ligand is coordinated as C,N,O-donor. However, in the blue complex orthometallation takes place from the ortho-carbon atom, which bears -COOH group via decarboxylation and in green one orthometallation occurs from the other ortho-carbon. Structures of all the three complexes were determined by X-ray crystallography. In all the three complexes rhodium is sharing the equatorial plane with the tridentate ligand and a chloride, and the two triphenylphosphines are axially disposed. All of the complexes show intense MLCT transitions in the visible region. Cyclic voltammetry on these complexes shows a Rh(III)-Rh(IV) oxidation on the positive side of SCE and a reduction of the coordinated azophenolate ligand on the negative side. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Rhodium assisted C-H activation of N-(2 '-hydroxyphenyl)benzaldimines. Synthesis, structure and electrochemical properties of a group of organorhodium complexes

Reaction of a group of N-(2'-hydroxyphenyl)benzaldimines, derived from 2-aminophenol and five para-substituted benzaldehydes (the para substituents are OCH3, CH3, H, Cl and NO2), with [Rh(PPh3)(3)Cl] in refluxing toluene in the presence of a base (NEW afforded a family of organometallic complexes of rhodium(III). The crystal structure of one complex has been determined by X-ray crystallography. In these complexes the benzaldimine ligands are coordinated to the metal center, via dissociation of the phenolic proton and the phenyl proton at the ortho position of the phenyl ring in the imine fragment, as dianionic tridentate C,N,O-donors, and the two PPh3 ligands are trans. The complexes are diamagnetic (low-spin d(6), S = 0) and show intense MLCT transitions in the visible region. Cyclic voltammetry shows a Rh(III)-Rh(IV) oxidation within 0.63-0.93 V vs SCE followed by an oxidation of the coordinated benzaldimine ligand. A reduction of the coordinated benzaldimine is also observed within -0.96 to -1.04 V vs SCE. Potential of the Rh(Ill)-Rh(IV) oxidation is found to be sensitive to the nature of the para-substituent. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Mono- and binuclear bipyridyl derivatives of the Mo(eta(3)-C3H5)(CO)(2) fragment: structural studies and fluxionality in solution

New mono- and binuclear complexes of the Mo(eta(3)-C3H5)(CO)(2) fragment, containing bipyridyl ligands (2,2'-bpy, 4,4'-Me-2-2,2'-bpy) as chelates, and mono- (4-CNpy, 4-Mepy, NCMe, Br) or bidentate nitrogen ligands (4,4'-bpy, bipyridylethylene, pyrazine) as terminal or bridging ligands, respectively, were prepared. The binuclear complex [{Mo(eta(3)-C3H5)(CO)(2)(2,2'-bpy)}(2)(mu-4,4'-bpy)][PF6](2) (2) was shown by X-ray diffraction to assemble in the crystal forming large channels with a rectangular section. A longer bridge, such as bipyridylethylene, led to a different structure (3). 4-CNpy behaved as monodentate ligand (4), coordinating through the pyridine nitrogen as a terminal ligand. NMR spectroscopy studies showed that the complexes exhibited a fluxional behavior in solution, the endo and exo forms of the more symmetrical equatorial isomers being usually present and interconverting in solution. The solid state structures of the complexes revealed a preference for the more symmetrical equatorial isomer, with the two chelate ligands in trans positions in the binuclear species. The rings tended to become parallel in the organized crystal. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

The syntheses, structures and redox properties of phosphine-gold(I) and triruthenium-carbonyl cluster derivatives of tolans

The syntheses of several ethynyl-gold(I) phosphine substituted tolans (1,2-diaryl acetylenes) of general form [Au(C=CC6H4C=CC6H4X)(PPh3)] are described [X = Me (2a), OMe (2b), CO2Me (2c), NO2 (2d), CN (2e)]. These complexes react readily with [Ru-3(CO) 10(mu-dppm)] to give the heterometallic clusters [Ru3(mu-AuPPh3)(mu-eta(1), eta(2)-C2C6H4C, CC6H4X)(CO)(7)(mu-dppm)] (3a-e). The crystallographically determined molecular structures of 2b, 2d, 2e and 3a-e are reported here, that of 2a having been described on a previous occasion. Structural, spectroscopic and electrochemical studies were conducted and have revealed little electronic interaction between the remote substituent and the organometallic end-caps. (C) 2007 Elsevier B. V. All rights reserved.

Nitrogen donor ligands bearing N-H groups: Effect on catalytic and cytotoxic activity of molybdenum eta(3)-allyldicarbonyl complexes

Reactions of [Mo(eta(3)-C3H5)Br(CO)(2)(NCMe)(2)] with the bidentate nitrogen ligands 2-(2'-pyridyl)imidazole (L1), 2-(2'-pyridyl)benzimidazole (L2), N,N'-bis(2'-pyridinecarboxamido)-1,2-ethane (L3), and 2,2'-bisimidazole (L4) led to the new complexes [Mo(eta(3)-C3H5)Br(CO)(2)(L)] (L = L1, 1; L2, 2; L4, 4) and [{Mo(eta(3)-C3H5) Br(CO)(2)}(2)(mu-L-3)] (3). The reaction of complexes 2 and 3 with Tl[CF3SO3] afforded [Mo(eta(3)-C3H5)(CF3SO3)(CO)(2)(L2)] (2T) and [{Mo(eta(3)-C3H5)(CF3SO3)(CO)(2)}(2)(mu-L-3)] (3T). Complexes 3 and 2T were structurally characterized by single crystal X-ray diffraction, showing the facial allyl/carbonyls arrangement and the formation of the axial isomer. In 2T, two molecules are assembled in a hydrogen bond dimer. The four complexes 1-4 were tested as precursors in the catalytic epoxidation of cyclooctene and styrene, in the presence of t-butylhydroperoxide (TBHP), with moderate conversions and turnover frequencies for complexes 1-3 and very low ones for 4. The increasing number of N-H groups in the complexes seems to be responsible for the loss of catalytic activity, compared with other related systems. The cytotoxic activities of all the complexes were evaluated against HeLa cells. The results showed that compounds 1,2,4, and 2T exhibited significant activity, complexes 2 and 2T being particularly promising. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Heterogeneously catalyzed asymmetric hydrogenation of C = C bonds directed by surface-tethered chiral modifiers

Asymmetric hydrogenation of C=C bonds is of the highest importance in organic synthesis, and such reactions are currently carried out with organometallic homogeneous catalysts. Achieving heterogeneous metal-catalyzed hydrogenation, a highly desirable goal, necessitates forcing the crucial enantiodifferentiating step to take place at the metal surface. By synthesis and application of six chiral sulfide ligands that anchor robustly to Pd nanoparticles and resist displacement, we have for the first time accomplished heterogeneous enantioselective catalytic hydrogenation of isophorone. High resolution XPS data established that ligand adsorption from solution occurred exclusively on the Pd nanoparticles and not on the carbon support. All ligands contained a pyrrolidine nitrogen to enable their interaction with the isophorone substrate while the sulfide functionality provided the required interaction with the Pd surface. Enantioselective turnover numbers of up to similar to 100 product molecules per ligand molecule were found with a very large variation in asymmetric induction between ligands: observed enantiomeric excesses increased with increasing size of the alkyl group in the sulfide. This likely reflects varying degrees of ligand dispersion on the surface: bulky substituent groups hinder close approach of ligand molecules to each other, inhibiting close-packed island formation, favoring dispersion as separate molecules, and leading to effective asymmetric induction. Conversely, small substituents favor island formation leading to very low asymmetric induction. Enantioselective reaction most likely involves initial formation of an enamine or iminium species, confirmed by use of an analogous tertiary amine, which leads to racemic product. Ligand rigidity and resistance to self-assembled monolayer formation are important attributes that should be designed into improved chiral modifiers.

Antitumour activity of [1,2-di(cyclopentadienyl)-1,2-di(p-N,N-dimethylaminophenyl)-ethanediyl] titanium dichloride in xenografted Ehrlich's ascites tumour

The effects of a new titanocene compound with an ansa ligand in the cyclopentadienyl rings, the 1,2-di(cyclopentadienyl)-1,2-di(p-NNdimethylaminophenyl)-ethanediyl] titanium dichloride (TITANOCENE X), on the growth and differentiation of granulocyte-macrophage progenitor cells [colony-forming unit-granulocyte-macrophage (CFU-GM)] and Natural killer (NK) cell activity in Ehrlich's ascites tumour (EAT)-bearing mice were studied. Myelosuppression concomitant with increased numbers of spleen CFU-GM was observed in tumour-bearing mice. Treatment of these animals with TITANOCENE X (2.5-50mg/kg/day) produced an increase in myelopoicsis, in a dose-dependent manner, and reduced spleen colony formation. In addition, the treatment of EAT-bearing mice with 3 doses of 20 or 50 mg/kg TITANOCENE X restored to normal values the reduced Natural killer cell function observed during tumour growth. In parallel, TITANOCENE X prolonged, in a dose-dependent manner, the survival of mice inoculated with Ehrlich's ascites tumour. The highest dose of 50 mg/kg prolonged in 50% the survival time of EAT-bearing mice, compared to non-treated tumour-bearing controls. In comparison with previous results from our laboratory addressing the effects of titanocenes on haematopoiesis, we observed with TITANOCENE X a similar effective profile as for bis(cyclopentadienyl) dithiocyanate titanium(IV), being both less effective than di(cyclopentadienyl) dichloro titanium(IV), since the latter not only prolonged, but also increased the rate of survival. These differences in efficacy may be due to the nature of the ansa-cyclopentadienyl ligand used in TITANOCENE X, since the C, bridge between the two cyclopentadienyl groups will increase the hydrolytic stability by an organometallic chelate effect. Also, the introduction of two dimethylamino substituents increases the water solubility of TITANOCENE X when compared to titanocene dichloride itself (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

The synthesis and cytotoxic evaluation of a series of benzodioxole substituted titanocenes

Using 6-benzo[1,3]dioxolefulvene (1a), a series of benzodioxole substituted titanocenes was synthesized. The benzyl-substituted titanocene bis[(benzo[1,3]dioxole)-5-methylcyclopentadienyl] titanium (IV) dichloride (2a) was synthesized from the reaction of Super Hydride with 1a. An X-ray determined crystal structure was obtained for 2a. The ansa-titanocene (1,2-di(cyclopentadienyl)1,2-di-(benzo[1,3]dioxole)-ethanediyl) titanium(IV) dichloride (2b) was synthesized by reductive dimerisation of la with titanium dichloride. The diarylmethyl substituted titanocene bis(di(benzo[1,3]dioxole)-S-methylcyclopentadienyl) titanium(IV) dichloride (20 was synthesized by reacting la with the para-lithiated benzodioxole followed by transmetallation with titanium tetrachloride. When titanocenes 2a-c were tested against pig kidney (LLC-PK) cells inhibitory concentrations (IC50) of 2.8 X 10(-4), 1.6 x 10(-4) and 7.6 x 10(-5) m, respectively, were observed. These values represent improved cytotoxicity against LLC-PK, when compared with unsubstituted titanocene dichloride, but are not as impressive as values obtained for titanocenes previously synthesized using the above methods. Copyright (c) 2006 John Wiley & Sons, Ltd.